EL JOC COM A RECURS LÚDIC I EDUCATIU

Meer zoals dit

Organigrama

door Fiorella Capparelli

RVRA

door SANTIAGO SABATE SANZ

DEPARTAMENTS

door Jose Martin

Canvis durant l'adolescència

door Andrea Aldariz

AVALUACIÓ. - Realitzada de manera qualitativa i individual, per a donar-li a l'infant les ajudes que necessiti per a desenvolupar les seues capacitats. - S'ha de valorar tot el procés d'aprenentatge i adaptar la exigència a les característiques individuals dels infants.

JOC TECNOLÒGIC

Definició: Jocs executats en aparells tecnològics. Poden practicar-se en qualsevol àmbit, però s'ha de regular l'ús. Aquests afavoreixen el desenvolupament de l'infant, però s'ha de tenir en compte que no substetueixen als companys ni als altres tipus de jocs.

DISPOSITIUS TECNOLÒGICS. - L'ordinador: El més utilitzat fa uns anys, ha sigut desplaçat per dispositius més amigables. Costa temps conectar-lo i l'infant ha de tenir certa destresa per a utilitzar-lo. - Les tauletes: Més manejables i ràpides, permeten l'acció directa amb els dits. - Pissarres digitals: Mateixos usos que la tauleta, però per a grups. - Les consoles de joc: Executa jocs continguts en DVD o altres formats. Hi ha portàtils o de sobretaula, les quals necessiten una TV o projector per a funcionar.

TIPUS DE JOCS. - Per a ordinadors o tauletes: A partir dels 3 anys, solen plantejar el reconeixement de fonemes o melodies, els nombres o formes geomètriques. Treballen la memòria, l'observació, l'ordenació, la classificació o la resolució de problemes matemàtics senzills. - Per a consoles: D'ús més domèstic. Propòsen aventures en llocs imaginaris, jocs de curses, competicions esportives sense oblidar els videojocs de lluita, guerra i violència (Aquests no aconsellables). No són considerats útils a nivell formatiu, però ajuden a desenvolupar certes habilitats, com els reflexes.

COMPETITIUS vs. COOPERATIUS. - Amb el cooperatiu s'adonen de que la consecució dels seus objectius en part es gràcies a les accions dels altres, en el competitiu s'adonen que aquests son incompatibles amb els objectius dels altres. - Amb els cooperatius valoren més fàcilment les accions dels companys. - Els membres dels jocs cooperatius són més sensibles a les demandes dels demés. - En els cooperatius s'ajuden més. - Els grups cooperatius tenen més productivitat. - La manifestació d'amistat és més gran en els grups cooperatius.

JOC COMPETITIU

Definició: Els participants competeixen uns contra els altres per aconseguir una finalitat. - Sempre hi ha qui guanya i qui perd. - La pressió per guanyar pot crear angoixa per por al rebuig. - Molt organitzats i excessivament orientats a la victòria.

RECURSOS: - Poc material i quasi cap despesa. - Convenient que els infants construeixin les joguines. - Joguines per a 2 o més infants.

AVALUACIÓ. - Tan important com el desenvolupament. - Avaluar què ha passat, les interaccions, els resultats, l'adequació del temps, el material i l'espai.

TIPUS DE JOCS COOPERATIUS. - De presentació. - De coneixement. - D'afirmació. - De confiança. - De comunicació. - De cooperació. - De resolució de conflictes. - De distenció

JOC COOPERATIU

Definició: Aquell que tot el grup treballa per aconseguir un objectiu comú. La cooperació entre els participants és imprescindible, per tant, aprenen a tenir més consideració pels altres.

EL JOC COOPERATIU EN EDUCACIÓ INFANTIL: - Normes i instruccions simplificades - Dificil de treballar amb menors de 3 anys. - Adequats per treballar la creació i consolidació d'un grup. - Es pot practicar a tots els àmbits de l'educació.

VALORS. - Cooperació: Valor i habilitat per a dur a terme tasques i resoldre situacions conjuntament. - Empatia: Capacitat de posar-se en el lloc de l'altre. - Comunicació: Capacitat d'expressar estats d'anim, les sensacions, etc. - La participació. - Construcció d'una realitat social positiva: Crea un ambient d'afecte mutu. - Estima i concepte positiu d'un mateix. - Alegría.

CARACTERÍSTIQUES. - Es juga pel plaer de jugar. - Es diverteixen sense por de no aconseguir els objectius. - Afavoreix la participació de tothom. - Els infants es veuen com a companys. - Cada participant té un paper. - La finalitat és superar-se a si mateix. - Viscuda com a una activitat conjunta. - Es practica en ambients molt diversos. - Ajuda a conviure amb les diferències dels altres.

JOC EDUCATIU

Definició: Activitat lúdica que té les mateixes característiques que el joc lliure, exepte que no és espontani, el proposa la persona adulta amb intenció educativa.

CARACTERÍSTIQUES. - Tenen la finalitat d'oferir a l'infant objectes susceptibles d'afavorir el desenvolupament de funcions mentals. - Hi ha de grupals, però en general són individuals. - En general es fan asseguts i a interiors. - Material senzill però atractius visualment. - Material barat i fàcil d'aconseguir.

TIPUS DE JOCS EDUCATIUS. - Jocs que treballen la percepció. - Jocs que ajuden a fer associacions d'idees o jocs deductius. - Jocs didàctics que afavoreixen la iniciació a l'aritmètica, la lectura o les nocions temporals i espacials.

JOC MULTICULTURAL

Definició: Són tot el seguit de jocs populars o tradicionals que es juguen en altres països i/o cultures.

OBJECTIUS. - Fomentar els valors de la interculturalitat, el respecte a la diversitat i la no discriminació. - Descobrir altres cultures. - Conèixer millor la pròpia cultura per comparació. . Valorar la diversitat i l'enriquiment cultural. - Crear vincles afectius entre infants diferents.

ORGANITZACIÓ I RECURSOS. - Normalment organitzats per continents i països. - Bon recurs per a educació formal, informal i per a qualsevol lloc. - Materials senzills. - L'educadora aprofitarà el valor motivador per a impulsar el desig per conèixer altres cultures.

JOC TRADICIONAL

Definició: Joc que és característic d'una determinada zona en la qual està molt arrelat i que és trasmès de generació en generació.

CONDICIONS DELS JOCS TRADICIONALS. - Típics de cada zona o regió, però també són patrimoni de la humanitat. - Constitueixen un element socialitzador i integrador important dins de les activitats infantils.

CAPACITATS QUE DESENVOLUPEN. - La comunicació i l'adquisició del llenguatge. - Acceptació de disciplina social. - La integració en societat. - Acceptació de regles. - La psicomotricitat. - Descobriment de l'entorn. - Millora de l'autoestima. - Desenvolupament cognitiu, social i afectiu. - El vocabulari. - Coneixement d'un mateix i altres. - Relativitzar el fet de guanyar o perdre. - Integració d'individus amb problemes d'adaptació.

PERSPECTIVA EDUCATIVA. - Sense regles fixes. - Facilita la comunicació entre els participants. - Es pot jugar tant a l'àmbit formal com a l'informal.

RECURSOS. - Es necessiten pocs materials, i aquests son senzills. En molts s'utilitzen música i tèxtos recitats.

ORGANITZACIÓ I AVALUACIÓ

JOC PSICOMOTOR

Definició: Aquest joc ajuda a l'infant a prendre conciència del seu esquema corporal, a formar la imatge que té de si mateix i a relacionar-se amb l'entorn.

ASPECTES QUE TREBALLA

L'EXPRESSIÓ CORPORAL. Permet als infants expressar-se amb gestos i moviments. Raons: - Descobreix que pot expressar sentiments i emocions. - L'adult pot ensenyar-li a utilitzar els gestos, mirades etc.

LA COORDINACIÓ. - Coordinació dinàmica general: Base de tots els desplaçaments. - Coordinació dinàmica específica: S'aplica quan es manipulen objectes. - Organització de l'espai: Diferenciació d'un mateix de la resta i relació amb el món. - Organització del temps: Nocions temporals.

L'ESQUEMA CORPORAL. - Estructura corporal: Prendre conciència de les parts del cos i les seues possibilitats. - Postura i l'equilibri: Son la base de les activitats motrius i l'estabilitat del cos. - Respiració i Rrelaxació. - Lateralitat: Fixació progressiva del domini d'un segment corporal.

LA PERCEPCIÓ. - Visual. - Auditiva. - Tàctil. - Gustativa. - Olfactiva.

AVALUACIÓ. Avaluar tot el procés i adaptar el nivell d'exigència a cada infan. Avaluar l'espai, horari, materials i possibilitats del grup.

ORGANITZACIÓ. - Distribució del temps: Difícil de determinar, atés que en aquestes edats és tot moviment. - Organització de l'espai: Ha d'afavorir la experimentació motriui les possibilitats d'interioritzar les relacions espacial. - Selecció i ús del material: Divers i suficient. Hi ha material específic, no específic i altres materials.

PETITS I GRANS EN EL JOC PSICOMOTOR

PAPER DE L'ADULT: - Donar seguretat. - Situar-se on pugui conectar la mirada amb el nen/a

EDAT: Cap al primer any de vida, llançar objectes que tornen. - Quan l'infant es sent segur, apareix l'explosió motora, que permet un joc molt estimulant. - Més endavant sorgeix la necessitat de posar en marxa les competències del cos.

EL JOC COM A RECURS LÚDIC I EDUCATIU

JOCS DELS MÉS PETITS

El joc heurístic

Avaluació: Per a avaluar el progres dels infants s’utilitzarà l’avaluació directa. Aspectes avaluables: - Aspectes generals del joc: si es mostren actius o passius, si es concentren, si te iniciativa, etc. - Aspectes relacionats amb la fase d’exploració d’objectes: Si comparen objectes, si utilitza la boca com a òrgan d’exploració, etc. - Aspectes relacionats amb la recollida: si entén a l’educador/a quan li diu que reculli, com ho fan, etc.

Desenvolupament del joc: PRIMERA FASE: Preparació: L’educador/a prepara quatre bosses plenes d’objectes i prepara uns quants contenidors. Distribueix el material en quatre o cinc punts allunyats entre si (focus d’activitat). Cada focus es col·loca formant una pila sense que es barregin uns amb altres. El material que no es fa servir s’aparta. L’educador/a, a continuació, es col·loca en un lloc estratègic i observa als participants. SEGONA FASE: Exploració i combinació d’objectes: Els infants solen sentir-se atrets per els objectes posats al seu abast. Primer solen observar i després es decideixen per uns objectes. Cadascú va al seu ritme i efectua les combinacions de material que li sembla (posen uns objectes dins d’altres, col·loquen en fila objectes pareguts, etc.) El temps d’aquesta fase és de 20 o 25 minuts aproximadament, però depèn del grau d’implicació i concentració que tinguin els infants en eixe moment. L’educador/a passarà a la següent fase quant els nens i nenes mostren signes de cansament. L’activitat en aquesta fase es lliure i espontània i l’educador/a sols intervindrà per a resoldre incidències. TERCERA FASE: La recollida: - El moment de la recollida és tan important com les altres fases. S’ha d’agafar les bosses on es guarden els objectes i des de la cadira, convidar a recollir als infants que ja no mostren interès. La recollida dels primers infants servirà d’exemple per als demés. Les bosses han d’estar sempre al mateix lloc, per a facilitar-ne la localització. El paper de l’educador/a serà passiu, ja que no ha de recollir res. L’activitat acaba quan tot està recollit.

Els materials. - Els objectes: Són nombrosos i variats. Es recomanable tenir entre 20 o 30 objectes diferents, que es manipulen amb facilitat, sòlids i combinables entre els. No han de ser determinats i es poden obtenir dels que trobem en l’entorn quotidià. Cada tipus d’objecte a de tenir la seua bossa per guardar-los. - Els contenidors: Són recipients més grans que els objectes i han de poder contenir-ne uns quants. Aquests han de ser sempre els mateixos i cada participant ha de tindre 3 o 4. - Les bosses: Es necessiten tantes bosses com tipus d’objectes s’hagin de recollir. És preferible que siguin opaques i que duguin el nom o un dibuix de l’objecte.

Edat dels participants i durada. - Nens que comencen a caminar, i acaba al voltant dels 24 mesos, amb l’aparició del llenguatge. - Per les característiques del joc, la sessió està limitada a vuit participants i amb una durada d’una hora.

Objectius: - Poder estar asseguts una estona i aixecar-se de manera autònoma. - Coordinar els moviments simultanis de les dues mans en accions de combinació d’objectes. - Fer accions com tapar i destapar, omplir i buidar, posar i treure, etc. - Ordenar i organitzar objectes i establir relacions entre ells: comparar, classificar, etc. - Experimentar i identificar sensorialment les qualitats de determinats objecte: pes, color, mida, textura i forma. - Localitzar els objectes mitjançant les orientacions verbals de l’educador/a. - Establir contacte visual amb l’educador/a, mostrar-li els seus descobriments i expressar-se verbalment. - Escollir lliurement entre l’oferta del material. - Iniciar-se en l’hàbit de compartir espai de joc i de respecte envers els demés. - Acostumar-se a treballar en una atmosfera de tranquil·litat i calma. - Exercitar i demostrar la capacitat de concentrar-se en el joc durant uns minuts. - Adquirir l’hàbit de recollir després de jugar.

Definició: activitat planificada en petit grup que consisteix en disposar d’una gran quantitat d’objectes de diferents materials i contenidors per a que els infants exploren i experimenten amb ells jugant lliurement. Amb aquest tipus de joc, es posen les bases per la formació de conceptes i l’aprenentatge d’actituds en relació amb les persones o les coses.

La panera dels tresors

A quina edat es poden fer? Poden començar a partir dels 5 o 6 mesos, i cacaben quan comencen a caminar

Avaluació: - Avaluació de l’activitat: És important observar les preferències, els processos, les activitats i les actituds dels infants amb cada objecte, per a saber amb quin criteri s’ha de renovar el material. - Avaluació del procés: Periòdicament, l’educador ha de reflexionar sobre com desenvolupa l’activitat.

Tasques de l'educador: - Tasques directament amb els infants: L’educador/a ha de seure prop de la panera i observar com juguen els infants, el que farà que els nens tinguin seguretat, però mai ha d’interferir en les accions d’aquests. - Organitzar els recursos: L’educador/a ha d’organitzar l’espai, proporcionant als infants un ambient tranquil i calmat i comprovar que estiguin còmodes i segurs.

- Objectes i materials: Han de ser de materials diferents, i despertar els sentits al màxim (que tinguin diferents textures, colors, sons, etc.). A més han de despertar el seu interès. Tipus de materials: - Objectes naturals: Fruites, pedres, petxines, etc. - Objectes de materials naturals: Taps de suro, pilota de llana, etc. - Objectes de fusta: Culleres, castanyoles, capses petites, etc. - Objectes metàl·lics: Harmònica, campaneta, claus, etc. - Objectes pell, roba o goma: Moneder, tub de goma, bossa, etc. - Objectes de paper i cartó: Llibreta d’espirals, tubs de cartó, paper, etc. - Objectes de vidre: mà de morter, mirallet, pots petits, etc.

La panera: Ha de ser prou gran perquè hi càpiguen els objectes i prou petita per a que els infants hi puguin accedir fàcilment. A més, ha de ser estable per a que els nens i nenes no la tombin quan s’hi recolzin.

Objectius: - Millorar coordinació ull-mà-boca. - Experimentar amb els estímuls sensorials dels diferents objectes. - Explorar per ell mateix i descobrir les qualitats dels objectes. - Observar els resultats de les seues accions. - Exercitar i augmentar la capacitat de concentració. - Mantenir l’atenció durant un cert període de temps.

Definició: És una activitat que consisteix en situar a terra una panera plena d'objectes de manera que els infants, asseguts al costat, hi puguin accedir fàcilment i explorar-los sensorialment.

Jocs de falda

A quina edat es poden fer? Poden començar a partir dels 4 o 5 mesos, i cacaben mes o menys a l'any

Què desenvolupen? Els nens i nenes comencen a descobrir el seu cos i a treballar: - El llenguatge oral. - El ritme. - El llenguatge musical. - El moviment. A més, i pot ser l’aspecte més important, ajuden a establir vincles afectius. És el joc indicat per a ajudar al desenvolupament cognitiu, emocional i motor dels més menuts.

Quan i on es poden fer? Es poden posar en pràctica en qualsevol moment del dia. Per a iniciar-lo, hem de disposar de temps i fer-ho amb calma, per a garantint una atenció individualitzada. L’espai ha de ser còmode i sense elements que el puguin distraure.

Com s'hi juga? La persona adulta s’asseu, es posa l’infant a la falda i comença a cantar. Segons el joc, per exemple, haurà d’agafar-li les mans i assenyalar una part del cos, li mourà les cames al ritme de la música, etc.

Definició: De les primeres activitats lúdiques que les persones adultes fan amb els infants. Es componen de text senzill i reiteratiu, música i moviments.

CLASSIFICACIONS DEL JOC

Altres classificacions

SEGONS EL NOMBRE D'INDIVIDUS: Pot ser individual, joc per parelles o joc col·lectiu-

SEGONS EL MATERIAL: - Amb suport material: comprat o elaborat - Sense suport material.

SEGONS LA DIMENSIÓ SOCIAL: - Joc en solitari: Juga sol - Joc parel·lel: Juga al costat de companys, però no amb ells o elles. - Joc associatiu: Juguen al mateix joc, però aquest no depen de cap dels integrants. - Joc cooperatiu: Juguen junts amb un objectiu comú. - Joc competitiu: Juguen amb altres, però l'objectiu es guanyar.

Segons l'espai on es juga

JOCS PER A ESPAIS OBERTS: Es duen a terme en un espai exterior.

JOCS PER A ESPAIS TANCATS: Es duen a terme en interiors, no necessiten tan d'espai.

Segons la llibertat d'elecció

JOC LLIURE: Sorgeix espontàniament i com a proposta de l'infant. Facilita l'activitat creadora, desenvolupa la imaginació, allibera pressions i permet actuar amb plena llibertat i independència.

JOC DIRIGIT: La persona adulta proposa i ofereix les pautes per realitzar el joc. S'orienten l'exploració i l'aprenentatge.

Segons les capacitats que desenvolupen

JOCS PSICOMOTORS: Els infants exploren i mesuren el que són capaços de fer i l'entorn. Tipus: - De coneixement corporal: Prenen conciència del seu cos. - Jocs motors: Desenvolupen el control corporal. - Jocs sensorials: Treballen els 5 sentits. - De condició física: Enforteixen els músculs.

JOCS COGNITIUS: Tenen gran rellevància en el desenvolupament cognitiu. Tipus: - Jocs manipulatius: Estimula el desenvolupament del pensament abstracte, fomenta la concentració i promou la creativitat. - Joc exploratori o de descobriment: Permet el lliure contacte amb els objectes. - Altres jocs com d'atenció i memòria, imaginatius i lingüistics.

JOCS SOCIALS: Faciliten la relació entre els infants, ajuda a la socialització i en el procés d'acceptació dins del grup. (Exemples: Jocs simbòlic, de regles o cooperatius)

JOCS AFECTIUS-EMOCIONALS: Hi ha una relació entre el joc i el desenvolupament afectiu. Alguns exemples són: - Joc de rol o dramàtics: Ajuden a assumir situacions personals i dominar-les, expressar desitjos i assajar solucions. - Jocs d'autoestima: Ajuden a estar satisfet de ser com és i acceptar-se-