av Joaquin Hernández Gallardo 11 år siden
300
Mer som dette
Ved diana quiloango
Ved Carmen Morales
Ved JOHANA CAMILA MIRANDA CEBALLOS
Ved Jessica Mora
Una bona solució a aquests problemes i crítiques podria ser:
La reconciliació d'aquets dos corrents.
- És incapaç d'explicar la regressió infinita. - No té una teoria sòlida sobre l'aprenentatge d'habilitats. - Estudis elaborats sobre un nombre reduït de tasques. - Masses metàfores, termes complexos i un abús de la modelització matemàtica. - Té més poder descriptiu que explicatiu.
- El sistema posseeix multiestabilitat. - La potència dels dos atractors no és igual. - La variació en el paràmetre de control produeix una modificació en el paisatge d’atractors que caracteritza el comportament del sistema. - Una vegada produïda la transició FF à EF, la variació no permet que el sistema torni al seu estat inicial.
- El cos humà és multifuncional i de comportament complex. - Té trets de ser un sistema d'autoorganització.
Altres conceptes importants:
La inestabilitat: possibilita el sondeig del sistema, cosa que permet que aquest trobi uns nous patrons estables.
L’estabilitat: reflecteix la resistència al canvi pels patrons de comportament, sempre que aquest no variï.
Ni res ni ningú no organitza el sistema.
Hi ha dos paràmetres:
Ordre o variabilitat col•lectiva: és la descripció macroscòpica del comportament del sistema en una situació determinada.
Control: Provoca i dirigeix el canvi de patró però no transmet cap informació.
Forma de comportament que mostra els sistemes complexos en situacions allunyades de l'equilibri.
Publicada el 1975, és l'aportació més important que s'ha efectuat a l'estudi de l'aprenentatge i el control motor.
1.2.2.3. La producció i el reconeixement de la resposta.
1.2.2.3.1. El reconeixement de la resposta.
De reconeixement: és l'element que permetrà detectar els errors que es produeixin de la comparança de les conseqüències sensorials.
De record: El subjecte processa la informació provinent de dues fonts: condicions inicials i la sortida desitjada o resposta específica. Dels resultats obtinguts, el subjecte pot determinar les especificacions necessàries per portar a terme la resposta actual.
1.2.2.2. L’esquema motor.
1.2.2.2.1. Antecedents i concepte.
Positiu= operacions de processaments controlen els processos inductius. Negatiu= mecanisme de control que condueix a l'abstracció les regles útils.
Els esquemes motors regulen els aspectes variables de l'execució de les habilitats motrius. El que s'emmagatzema a la memòria són les relacions que fa el noi sobre les fonts que rep.
Concepció poc constructivista i molt computacional. La seva teoria està a prop de les teories probabilístiques de formació de conceptes o de les regles de producció.
1.2.2.1. El programa motor.
1.2.2.1.2. El programa motor generalitzat.
És un programa motor capaç de controlar l’execució de classes o famílies de moviments i soluciona el problema de l'emmagatzematge en la memòria.
1.2.2.1.1. Antecedents i concepte.
Com antecedents, cal esmentar: - Lashley= suggeriment de l'existència d'un control central del moviment capaç de regular-lo en absència de retroacció. - Henry= aplica el concepte informàtic del "tambor de memòria" al control motor. - Pew= important influència en la redacció de la teoria de l'esquema. També destacar moltes investigacions amb animals, que han servit d'inspiració en el pensament psicològic.
1.2.1.2. Principals influències.
1- Gran part dels aspectes propis del paradigma psicològic del processament de la informació. 2- Estudis relatius als programes motors i les aportacions d'autors com: Lashley, Henry i, sobretot, Pew.
1.2.1.1. Aspectes que pretén superar la teoria de l’esquema.
El seu model pretén suposar una reacció contra tres grans aspectes: 1- El conductivisme del aprenentatge motriu i les habilitats. 2- La base empírica que caracteritza la psicologia cognitiva. 3- Set problemes. A destacar, dos: a) L'emmagatzematge en la memòria: L'ésser humà té moltes habilitats = Hauría de disposar de molta més capacitat de memòria. b) La novetat: L'execució de moviments inèdits és un fet indubtable.
1.1.2.2. L’empremta mnèsica
Disposa d'existència pròpia, per què? - Requereix retroacció (inexistent abans del moviment), per això es concep com a motor "limitat". - Pretén remarcar les diferències entre els processos de record (mnèsica) i de reconeixement (perceptiva). - Radica la impossibilitat que la mateixa estructura que s'utilitza per iniciar un moviment serveixi per controlar-lo (seria comparada amb si mateixa).
Es millora amb la pràctica i s'encarrega de seleccionar i iniciar el moviment en qüestió.
1.1.2.1. L’empremta perceptiva.
Dins de l'aprenentatge motor hi ha dues fases:
- Verbal-Motriu: on el coneixement dels resultats és necessari i fonamental. - Etapa-Motriu: on es pot continuar aprenent sense coneixement dels resultats (reforç subjectiu).
Consisteix que el subjecte reconegui les conseqüències sensorials i les compari, per poder detectar i corregir l'error que s'està cometent.
1.1.1.3. Altres influències.
1) Les repercussions d'estudis psicològics en tasques de persecució. 2) Treballs propis de la fonètica o de la medicina experimental. 3) Aportacions d'autors propis del camp de l'aprenentatge motor: Bernstein, Anokhin o Sokolov.
1.1.1.2. La teoria del bucle tancat com a teoria del processament de la informació.
a)L'autor diferencia l'ésser humà dels animals inferiors per la capacitat cognitiva de l'aprenentatge humà. b)Aquesta teoria diposa de caràcter cibernètic, que es complementa amb estructures de memòria per representar la informació obtinguda. c)Insisteix en el paper actiu de l'aprenent, ja que aquest es converteix en un processador d'informació per solucionar els problemes que hom li apareixen.
1.1.1.1. La teoria del bucle tancat com a intent de superació de les posicions conductistes.
Adams vol superar les limitacions que el conductisme imposa sobre l'estudi de l'aprenentatge motor.
Per això proposa un model científic que:
a) Es preocupa per l'establiment de les condicions òptimes de pràctica i pels processos subjacents a l'adquisició de noves habilitats motrius. b) Atorga gran importància a la capacitat verbal de les persones i a la seva influència en l'aprenentatge motor. c) Discrepa del caràcter automàtic i no cognitiu de l'aprenentatge humà.
