A qui eduquem

L’objectiu de l’acció dels educadors i de les educadores és un subjecte. La paraula persona s’utilitza per a designar el que som pel paper que representem. La nostra identitat es compon per la nostra història de vida. Un dels objectius més importants de l’educació és que els educands assumisquen valors.

La sociabilitat és la capacitat per a socialitzar-se. L’educabilitat és la capacitat per a aprendre. La cooperació i la comunicació va ser una de les claus de l’adaptabilitat. L’educació troba un fonament biològic en el medi ambient, des d’un punt de vista anatòmic i fisiològic i la subjectivitat. L’ésser humà és un ésser d’aprenentatges. Aprendre és hereditari, cultural i constitueix el resultat de vivències.

La cultura pot ser definida com el mecanisme d’adaptació que substitueix les incapacitats de l’ésser humà. Educar és fer i ajudar a fer-se d’acord amb uns valors. L’educació pretén reproduir la cultura i aprofitar aquells aspectes de la cultura que ajuden a desenvolupar les potencialitats de la persona.

Som el resultat d’un complex procés bio cultural. L’aprenentatge del llenguatge simbòlic i articulat, entre altres, és un dels recursos per a l’adaptació.

El centre de l’atenció pedagògica el constitueix la persona. La pregunta de l’ésser humà és la més important.

La Pedagogia necessita una imatge de l’ésser humà culturalment àmplia i rica, l’Antropologia contribueix a donar a la Pedagogia una imatge des dogmatitzada de l’ésser humà i la Pedagogia ha de seleccionar i analitzar críticament. Hi ha tres models eticopolítics de persona: el liberal, el comunitarista i l'intercultural.

La idea tradicional d’intel·ligència és un constructe cada vegada més qüestionable. La intel·ligència intercultural és un potencial bio sociològic, múltiple i heterogeni. La intel·ligència humana és creadora, vital, lògica, pràctica, teòrica, polièdrica i intercultural.

Add text