Catalunya en temps dels Àustria

La situació demogràfica

Nombre d'habitants baix

Finals Edat Mitjana Pesta Negra

Recuperació de població a causa de l'arribada d'immigrants occitans

La situació econòmica

País rural

Camp

Males collites, plagues i destrucció a causa de guerres

A partir de la meitat del S.XVII va prosperar

Industria tèxtil

Llana econòmica

Comerç

Control de rutes marítimes de la Mediterrània

Bona flota a causa de l'interes en empendre l'aventura Americana

Estructura social

Dominava la societat d'un antic règim

Grup de privilegiats

Els mantenia el poble

La Societat Catalana

Alta Noblesa

Minoritaria

Noblesa rural

A causa de rivalitats entre els seus membres es van dedicar al vandolisme

Clergat

Alt clergat

Monarquia

Baix clergat

Pugnes del país i enfrontament amb l'autoritat reial

Burgesia

Mal parada acausa de la crisis

Van monopolitzar els carrecs principals que van afavorir l'ogigarquia urbana

Pagesia

Nombre reduït de pagesos enrriquits per la seva explotació

Activitat agrària catalana

Marginats

Gent pobre i inestable

Grup més elevat en temps de guerra

Nyerros i cadells

Dos bàndols rivals de la noblesa catalana

Nyerros

A favor del senyor feudal

Cadells

Relacionats amb camperols i classes populars ciutadanes

Un imperi massa gran

El virrei

Representatnt del rei al territori

Conegut també per lloctinent general

El consell d'Aragó

Assesorava al rei

Format per un tresorer i un vicanceller a cada comunitat de la Corona

La reial audiència

La màxima autoritat judicial

Presidida pel virrei però després presidida per dues sales civils i una d'apel·lació criminal

Els governadors

Depenien del virrei

Feien que la justicia arribes a tot arreu

Les corts catalanes

Format per tres braços: militar, eclesiàstica i popular

El rei era l'unic que la podia convocar

La generalitat

Portaven a terme les desicios de les corts

Format per sis membres dos de cada braç de les corts

Vegueries i batllies

Facilitaven l'administració del país

Estaven dividits en vegueries i batllies

Eren disset institucions

Vatlles termes municipals

La politica d'Olivares

Es va proposar dos objectius

Que la monarquia hispànica tornes a tenir importancia a Europa

Volia aconseguir una Espanya uniformatitzada i centralitzada sota domini de la corona de Castella

La Unió d'Armes

Castella havi d'aporta 44.000 soldats, Catalunya i Portugal 16.000, Aragó 10.000 i València i Mallorca 6.000

Va ser rebutjada dues vegades

Nova guerra amb França

El 1635 el duc d'Olivares va atacar França per la frontera de Catalunya cosa que va fer que Caalunya hagues d'actuar.

Els soldats a Catalunya

Com que es preveien atacs francesos van reclutar 10.000 soldats

1638 7 soldats van morir i van saquejar Palafurgell

1640 a Santa Coloma de Farners es van negar a acollir un continget militar i el duc va autoritazar incendiar la ciutat

El Corpus de Sang (1640)

Era costum que a principis de juny els segardors es manifestesin a les portes de Barcelona

Amb els allotjaments de militars va haver-hi malestar i per culpa d'això va haver-hi una revolució

La guerra de separació (1640-1652)

Catlunya va demanar ajuda a Lluís XIII ajuda per expulsar als castellans

A la batalla de Montjuïc va expulsar als castellans

El tractat dels pirineus (1659)

Catalunya va pagar un preu molt alt per culpa dels rebels catalans i va haver de cedir el Roselló, el Conflent, el Vallespir i el nord de la Cerdanya

El tractat dels Pirineus separava unes terres que havien sigut catalanes desde l'època feudal i sobretot Catalunya perdia Perpinyà

Pirates

El context de la pirateria

Van haver-hi molt atacs a la costa catalana

Amb ajuda d'embarcacions cristianes

La Mediterrania va tenir més pirates

Per culpa de la conquesta de Constantinoble

Un mar perillós

Els segles XVI i XVIII va ser la època més activa de la piratera

Fins i tot va haver-hi atacs a Barcelona

La pitareia barbaresca

Consitia en atacs breus i ràpids

Va ser inventat per Solimà el Magnífic

La protecció

Totes les masies costaneres va crear torres de guaita per refugiar-s'hi si hi havien atcas des pirates

Atacs pirates

L'anys 1527 es va detectar 14 vaixells pirates

Poc despés Badaona va ser inciendiada i van agafar 25 presos

També van atacar Cadaqués, Roses i Palamós

Va se Barba-rossa

Dragut

Va atacar Pineda

Després va atacar Salou

Les dues amb 11 galeres

Bruixes

Context de bruixeria

Era un fenomen que va afectar tota Europa

L'inquisició va actuar contra les bruixes

Fent episodis seriosos de persecució de bruixes

Era associada a dones que no eren acceptades per la població

Els perseguidors de bruixes

Un seguit de turents feien que confessesin

Entre els 1612 i 1622 va haver-hi una perssecició implacable

El 1617 van have-hi inundacions i per culpa d'això van haver-hi moltes acusacions

Van haver-hi 400 morts

Bandolers

El bandolisme

Els segles XVI i XVII va haver-hi un pic de bandolisme

Causes del bandolisme

La geografia muntanyosa

Terra de frontera

Jurisdiccions senyorials i eclesiastiques

Hugonots francesos

Concflictivitat amb la corona

Pedrenyal

Els bandolers

Eren grups d'entre 20 i 100 homes

Asaltaven persones, masies i combois reials

Els més coneguts eren

Perot Rocaguinarda

Joan Sala Serrallonga

La repressió

Van harver-hi molts intents de parar el bandolisme fins que el duc d'Alburquerque va arribar amb el seu exercit a Catalunya i vaq acabar amb els bandolers