Els infants eren abandonats massivament i les tarees físiques o la manca de fortalesa eren considerats motius per a l'infanticidi.
La infància és limitava als sis o set primers anys de vida, i els nens/es eren educats en l'àmbit domèstic per la dida o la mare.L'educació era social i sorgia de la convivència de la canalla amb els adults.
ANTIGUITAT
A Grècia es considerava una desgràcia tenir molts fills, i encara més si es tractava de nenes.
Als segles II i III, amb el matrimoni es revaloritzaran els vincles naturals i el naixement i es prohibiran l'infanticidi i l'abandonament
En les classes socials humils, els fills eren considerats un bé material, una força de treball.
En les classes socials privilegiades, els infants eren un instrument de perpetuació del nom i del patrimoni de la família
Els infants esclus no tenien família i treballaven desde ben petits en les tasques domèstiques o agràries. La majoria eren nens abandonats o persones de guerra
Els llaços electius eren més importants que els biològics
EDAT MITJANA
Es representa els infants en l'art com a adults en miniatura, vestits amb les mateixes robes
La visió dels infants és negativa: es tracta d'éssers impurs i imperfectes.A partir del segle XII, es començarà a estendre la visió innocent de les criatures.
Els infants eren totalment descuidats pel que fa a les necessitats higièniques i es creia que la brutícia era benèfica i saludable.Continuava l'infanticidi
Es condemna l'avortament i es vincula amb el món diabòlic: es dicta l'excomunió, l'expulsió i l'exili per als qui realitzin aquestes pràctiques
Els fills dels nobles practicaven l'equtació i aprenien a caçar i a fer servir l'arc o l'espassa. Les nenes cosien.La infància durava fins als onze anys, edat en la qual molts ja començaven a casar-se.
A partir dels segles XIII i XIV, els nens aprenien els oficis artesanals, artístics o les competències mercantils.En el món rural les nenes feien de molineres o pastores i els nens treballaven com a camperol, miners o pastors
EDAT MODERNA
A partir del Renaixement el pas de la familia troncal a la nuclear comporta el condicionament d'un espai domèstic més íntim. Els pares es preocupen per la salut i la cura dels infants
La infància comença a adquirir el significat psicològic i cultural que avui dia li atribuïm
Es configura la tendresa envers la infància
L'infant comença a aparèixer com algú de qui s'ha de tenir cura, a qui cal corregir, per transformar-lo en l'adult perfecte
A partir del s. XV es publiquen els primers tractats de medicina infantil i, a partir de la meitat del s. XVI, s'intenta acabar amb l'infanticidi en alguns països europeus, com Anglaterra o Suècia. Els infants comencen a adquirir valor per ells mateixos a partir d'aquesta època
Es desenvolupen les joguines, des del s.XVI fins al s. XIX: màscares, titelles de fil, puzles...
A Espanya es van crear al s. XVI, en diverses ciutats, les cases d'acollida dels nens expòsits
Als s. XVI i XVII reapareix l'interès per l'educació, sobretot quan els legisladors, eclesiàstics i investigadors es barregen amb els partidaris de la reforma religiosa i es produeix una moralització de la societat
EDAT CONTEMPORÀNIA
Fins al s. XX la infància va patir l'esclavitud i en molts llocs del món encara existeix.
En una ciutat com Barcelona, en aquesta època els infants, com les dones, eren la majoria dels treballadors de la indústria tèxtil, i també participaven en el treball a domicili de gran duresa
Al s. XVIII la família s'organitza entorn de l'infant, encarregat de reproduir el model familiar: cal educar bé els fills i, per tant, tenir-ne pocs.
Hi ha una gran preocupació per la cura dels infants i, per exemple, és quan apareixen els primers caminadors.
El Romanticisme ens mostra els infants com a éssers innocents. Apareixen noves joguines, com els soldadets de plom, zones dedicades als menuts dins de les llars, menjars específicament infantils i utensilis com coberts per als infants privilegiats.
Continuaven les brutalitats sobre els infants com és el cas del castrati, als quals s'extirpaven els òrgans geitals perquè conservessin el timbre agut de les seves veus
El triomf de la industrialització durant els s. XVIII i XIX va condemnar molta canalla a una feina dura i mal pagada
La mortalitat infatil fou elevadíssima al llarg de la història fins a arribar al final del s. XIX, quan apareixen els progressos obstètrics o lesvacunacions.
POSTMODERNITAT
Apareixen organismes nacionals i internacionals que treballen a favor dels drets dels infants, com l'UNICEF creada al 1946 per protegirels nens víctimes de la 2ª Guerra Mondial. També es va crear la UNESCO, OMS OMEP Es van crear també ONG'S amb la tasca de complementar aquests organismes
S'ha començat a reaccionar davant la violència i l'explotació, l'abandonament o el maltractament
S'han organitzat sistemes especialitzats de justícia juvenil i s'han fet progressos en la tasca d'assegurar que escoltem els infants i respectem i tenim en compte les seves opinions.
SEGLE XXI
Encara no s'ha aconseguit que acabi l'explotació laboral infantil, i un de cada dotze menors del món és explotat
Els reptes d'avui dia són els de: reduir la pobresa infantil, la de millorar l'atenció sanitària, fer que la majoria dels infants tinguin accés a leducació primària i a les noves tecnologies, acabar amb l'abús sexual dels menors, millorar els sistemes de sanejament, entre d'altres
Preocupa l'augment de la cultura comercial, s'està estudiant com promoure la vidasaludable, preocupen molt els processos d'exclusió ddels infants en l'educació i com es pot enfortir la capacitat de participació social
