Generalitats

Generalitats Òssies

r

Els ossos constitueixen la part més sòlida de l'organisme humà i de la majoria d'animals vertebrats. Serveixen de protecció per les parts més febles i de punts d'inserció de la majoria de músculs i, per aquesta raó, com a òrgans de mobilitat passiva, envolten i preserven, els òrgans inerns mes dèbils i rellevants.Els ossos estan envoltats per una membrana fribrosa molt firme denominada periosti, de la qual procedeixen la nutrició i el creixament transversal.

Ossos llargs

situats a:

Extremitats

Es distingeixen 3 parts en un os llarg que estan units per un cartíleg de conjunció:

Es distingeixen 3 parts en un os llarg que estan units per un cartíleg de conjunció:

Epifisi proximal o craneal

r

El teixit de l'epífisi proximal o cranial és esponjós, ja que li dóna flexibilitat, lleugeresa i resistència.

Diàifisi

r

A l'interior de la Diàfisi ens trobem el conducte medular, i dins d'aquest conducte trobem la medul·la òssea vermella. És a la medul·la òssea on s'originen els glòbuls vermells.La Diàfisi està formada per un teixit compacte.Si identifiquem els teixits d'exterior a interior d'un os en la seva diàfisi trobarem: Periosti, teixit compacte, teixit esponjós i medul·la òssea. També trobem en aquesta part de l'os els cartílegs de creixament o metàfisis.

Epífisi distal o caudal

r

L'epífisi distal o caudal, al igual que la proximal, està formada per un teixit esponjós.

Ossos curts

Assumeixen càrregues a:

Columna vertebral

Columna vertebral

Carp de la mà

Carp de la mà

Taló

Taló

Ossos plans

r

L'objectiu principal dels ossos plans és tancar, protegir els òrgans vitals. D'aquí la seva distribució: cap, tòrax i pelvis. La característica principal d'aquests ossos és el seu poc moviment, (han de protegir).

Els podem trobar a les següents cavitats:

Craneal

Craneal

Toràcica

Toràcica

Pèlvica

Pèlvica

Generalitats articulars

Sinartrosis

Sinartrosis

Segons el tipus d'unio

Armonica.

Dentada.

Biselada o Escamosa.

Esquindelesis.

Depenent de la seva fase evolutiva

Sinfibrosi.

Sincondrosi.

Sinostosi.

Característicques

No tenen cartileg hialí.

No tenen càpsula.

Són típiques del cap.

Diartroanfiartrosis

Diartroanfiartrosis

No tenen càpsula.

Són propies de cosos vertebrals.

Fan Funcions amortiguadores

Diartrosis

Característiques

Tenen diferents graus de movilitat.

Tenen càpsula.

2 tipus de complex articular.

Mètode d'estudi

Complex degeneratiu

Superficies articulars.

Cartileg hialí.

Moviments

Eix transversal

Flexió.

Extenció.

Eix anteroposterior

Abducció.

Adducció.

Eix vertical

Rotació externa.

Rotació interna.

Pronació.

Supinació.

Tipus d'articulació

Artrodies.

Artrodies.

a
Tròclea.

Tròclea.

Trocoide.

Trocoide.

Condilea.

Condilea.

Encaix recíproc.

Encaix recíproc.

Enartrosi.

Enartrosi.

a

Presentació de l'articulació

Complex inflamatori

Càpsula articular.

Membrana sinovial

Lligaments

Intrínsecs

Intraarticular (lligaments creuats).

Extraarticular (lligaments laterals).

Extrínsecs

Fibrocartílegs

Meniscs.

Rodets.

Generalitats Musculars

r

Són la unitat funcional de l'aparell locomotor, els elements actius. El seu pes, respecte el total del cos, ronda entre el 32 i el 36% amb una activitat física de tipus cotidià.

Forma

Poden ser

Llargs

Llargs

r

La longitud predomina sobre les altres dimensions.Ex: múscul sartori.

Curts

Curts

r

No predomina cap dimensió.Ex: músculs curts dels dits.

Amples

Amples

r

Predomina l'amplitud per sobre de la longitut i el gruixor.Ex: múscul trapezi.

Origen

Segons el nombre de caps d'origen que tinguin són

Monocefàlics

r

Tenen un sol cap d'origen. És el més comú a la majoria dels músculs.

Bicefàlics

r

Tenen dos caps d'origen.Ex: múscul bíceps braquial.

Tricefàlics

r

Tenen tres caps d'origen.Ex: tríceps braquial.

Quàdriceps

r

Tenen quatre caps d'origen.Ex: Quàdriceps.

Inserció

Segons el nombre de caps d'inserció que tinguin són

Monocaudal

r

Tenen un sol cap d'inserció. És el cas de la majoria dels músculs.

Bicaudal

r

Tenen dos caps d'inserció.

Tricaudal

r

Tenen tres caps d'inserció.

Policaudal

r

Tenen varis caps d'inserció.Ex: músculs dels dits.

Ventres

Segons el nombre de ventres que tinguin són

Monogàstrics

r

Tenen un sol ventre muscular. Sol ser el més comú en la majoria dels músculs.

Digàstrics

r

Tenen dos ventres musculars.Ex: múscul digàstric.

Poligàstrics

r

Tenen varis ventres musculars.Ex: múscul recte abdominal.

Forma d'inserció

Segons la forma que presenten en la inserció són

Penniformes

Penniformes

r

Forma de pluma.

Semipenniformes

Semipenniformes

r

Tenen forma de mitja pluma.