MARC NORMATIU

La responsabilidad se puede definir como aquella obligación de resarcir las consecuencias lesivas para los derechos o intereses de otra persona derivadas de la actuación propia o ajena, bien procedan aquellas del incumplimiento de contratos, o bien de daños producidos por simple culpa o negligenciaEn este sentido, es necesario distinguir entre responsabilidad contractual y extracontractual, concretándose sus diferencias, fundamentalmente, en su distinto origen:La responsabilidad civil contractual hace referencia a la vulneración de algo exigido en un contrato. El Art. 1091 Código Civilestipula que las obligaciones que nacen de los contratos tienen fuerza de ley entre las partes contratantes. En la responsabilidad civil extracontractual se presupone un daño, independientemente de cualquier relación jurídica preexistente entre las distintas partes. El Art. 1902 Código Civil, establece que el que por acción u omisión causa daño a otro, interviniendo culpa o negligencia, está obligado a reparar el daño causado. El plazo de prescripción para el ejercicio de la acción es de un año (Art. 1968 Código Civil).En cuanto a los tipos de responsabilidad civil extracontractual, conviene tener en cuenta la siguiente diferenciación:Responsabilidad civil extracontractual por hechos propios. Es conveniente nuevamente considerar el Art. 1902 ,Código Civil, que precisa que "el que por acción u omisión causa daño a otro, interviniendo culpa o negligencia, está obligado a reparar el daño causado". En este sentido, se pueden distinguir aquellas con:Carácter objetivo: Derivan directamente de la relación de causalidad existente entre la actuación del agente y el daño producido.Carácter subjetivo: La responsabilidad se genera a consecuencia de la actuación dolosa o culposa del agente productor del daño. Responsabilidad civil extracontractual por hechos ajenos. Tal y como establece el Art. 1903, Código Civil, la obligación contemplada en el Art. 1902, Código Civil es exigible no sólo por los actos u omisiones propios, sino por los de aquellas personas de quienes se debe responder.Conviene tener en cuenta a este respecto la responsabilidad que corresponda:A los padres, responsables de los daños causados por los hijos que se encuentren bajo su guarda.Al tutor, responsable de los perjuicios causados por los menores o incapacitados que están bajo su autoridad y habitan en su compañía.Al empresario, responsable respecto de los perjuicios causados por sus dependientes en el servicio de los ramos en que los tuvieran empleados, o con ocasión de sus funciones.A los profesores y educadores, que responderán por los daños y perjuicios que causen sus alumnos menores de edad durante los períodos de tiempo en que los mismos se hallen bajo el control o vigilancia del profesorado del Centro, desarrollando actividades escolares o extraescolares y complementarias.Por daños causados por animales.Por la caza.Por ruina de los edificios.Por actividades industriales.Por caída de árboles.Al cabeza de familia.Finalmente, para que exista responsabilidad civil extracontractual, es necesario que concurran una serie de requisitos:Un comportamiento de acción u omisión (Art. 1902 Código Civil) La acción u omisión debe conllevar la provocación de un daño.Debe existir una relación causal entre la acción u omisión y el daño.Existencia de un criterio que permita imputar la responsabilidad extracontractual.Respecto a los requisitos exigidos para su existencia, se pronuncia la TS, Sala de lo Civil, de 29/10/2008, Rec. 942/2003considerando que para que la responsabilidad extracontractual, regulada en el Art. 1902, Código Civil, sea admitida, se hace preciso la conjunción de los requisitos siguientes: uno, subjetivo, consistente en la existencia de una acción u omisión generadora de una conducta imprudente o negligente atribuible a la persona o entidad contra la que la acción se dirige; otro, objetivo, relativo a la realidad de un daño o lesión; y, por último, la relación causal entre el daño y la falta; asimismo la doctrina jurisprudencial se inclina por la tesis de que no resulta suficiente la diligencia reglamentaria, si la realidad fáctica evidencia que las garantías adoptadas para evitar los daños previsibles han resultado ineficaces. Igualmente, se declara que si bien el Art. 1902, Código Civil, descansa en un principio básico culpabilista, no es permitido desconocer que la diligencia requerida comprende no sólo las prevenciones y cuidados reglamentarios, sino además todos los que la prudencia imponga para evitar el evento dañoso, con inversión de la carga de la prueba y presunción de conducta culposa en el agente, así como la aplicación, dentro de prudentes pautas, de la responsabilidad basada en el riesgo, aunque sin erigirla en fundamento único de la obligación a resarcir, no siendo suficiente para la inexistencia de culpa acreditar que se procedió con sujeción a las disposiciones legales que, al no haber ofrecido resultado positivo, revelan su insuficiencia y la falta de algo por prevenir, estando por tanto incompleta la diligencia. La sentencia anteriormente mencionada, se basa en el criterio jurisprudencial plasmado en la TS, Sala de lo Civil, de 22/04/1987o en la , Sala de lo Civil, nº 631/1999, de 13/07/1999, Rec. 3619/1994, entre otras muchas.

A. La protecció de dadesLa Constitució (art. 16.2.) establix que ningú podrà ser obligat a declarar sobre la seua ideologia, religió o creences. Si se li demana el consentiment advertirà a l'interessat sobre el seu dret a no donar-ho. Només amb el consentiment expresse i per escrit de l'afectat podran ser objecte de tractament les dades de caràcter personal sobre ideologia, afiliació sindical, religió i creences. Les dades de caràcter personal que facen referència a l'origen racial, a la salut ja la vida sexual només podran ser demanats, tractats i cedits quan, perraons d'interés general, aixina ho dispose una llei o l'afectat ho haja consentit expressament.Estan prohibits els fitxers creats amb la finalitat exclusiva d'emmagatzemar o tractar estes dades, però podenhaver-hi excepcions per raons mèdiques. Sí es poden comunicar este tipus de dades al Defensor del Poble, al Ministeri Fiscal, als jutges, als Tribunals de Comptes ja les Institucions autonòmiques amb funcions anàlogues.B. Les dades personals de l'alumnatLa LOE en la seua disposició addicional vint tercera regula el tema i ho aclarix respecte a les dades personalsque un centre pot arreplegar, amb el deure de reserva i respecte a les disposicions mencionades de protecció de dades.Els centres docents podran demanar les dades personals del seu alumnat que siguennecessaris per a l'exercici de la seua funció educativa. Estes dades podran fer referència a l'origen i ambient familiar i social, a característiques o condicions personals, el desenrotllament i els resultats de la seua escolarització, així com aquelles altres circumstàncies que siga necessari saber per a l'educació il'orientació els alumnes.Els pares o tutors i els propis alumnes hauran de col·laborar en l'obtenció de la informació a què es referix este article. La incorporació d'un alumne a un centre docent suposarà el consentiment per al tractament de les seues dades i, si és el cas, la cessió de dades procedents del centre en què haguera estat escolaritzat amb anterioritat, en els termes establits en la legislació sobre protecció de dades. En tot cas, la informació a què es referix este apartat serà l'estrictament necessària per a la funció docent i orientadora, i no es podrà tractar amb fins diferents de l'educatiu sense consentiment expresse.En el tractament de les dades de l'alumnat s'aplicaran normes tècniques i organitzatives que garantisquen la seua seguretat i confidencialitat. El professorat i la resta del personal que, en l'exercici de les seues funcions, accedisca a dades personals i familiars o que afecten l'honor i la intimitat dels menors o de les seues famílies quedarà subjecte al deure de reserva.La cessió de les dades, incloses les de caràcter reservat, necessàries per al sistema educatiu, es realitzarà preferentment per via telemàtica i estarà subjecta a la legislació en matèria de Protecció deDades de Caràcter Personal, i les condicions mínimes seran acordades pel Govern amb les comunitatsautònomes en el si de la Conferència Sectorial d'Educació.La Instrucció 2/2006 de la Fiscalia General de l'Estat, de 15 de març de 2006, respecte a la imatge delsalumnes, proposa uns criteris generals que poden orientar davant de les situacions habituals que es presenten en l'àmbit escolar i per esta raó, s'inclou una síntesi:La Fiscalia no actuarà d'ofici ni recolzarà la demanda de pares o tutors contra un mitjà que difonga imatges d'un menor quan es tracte d'informacions relatives al món infantil com a inauguracions del curs escolar, visites d'autoritats en centres infantils, desfilades de moda infantil, estrenes de pel·lícules o presentacions de llibres per a xiquets sempre que les pròpies circumstàncies que rodegen al programaon la informació excloguen el perjuí per als interessos dels menors i en la mesura que la imatge aparegacom a accessòria de la informació principal.No serà, amb caràcter general, antijurídica la difusió d'imatges de menors en llocs públics, quan apareguen de forma merament casual o accessòria de la informació principal: rodatges d'espectaclespúblics, concerts o semblants (sempre que en estos llocs o actes no es presenten aspectes negatius onl'associació amb la imatge del menor poguera ocasionar-li estos perjuís).Si la difusió casual o accessòria de la imatge del menor es vincula a llocs, persones o actes amb connotacions negatives, haurà d'utilitzar-se tècniques de distorsió de la imatge per a evitar que puga seridentificat (per exemple, un reportatge sobre un barri on es venga droga, o sobre consum d'alcohol entreadolescents).La difusió de notícies veraces i d'interés públic que afecte menors d'edat i que puga generar un perjuí la seua reputació, intimitat o interessos, serà emparada per l'ordenament sempre que els menors nosiguen identificats (per mitjà de la utilització de sistemes de distorsió d'imatge o veu, utilització d'inicials, iper mitjà de l'exclusió de dades que directament o indirectament conduïsquen a la identificació delmenor).Aixina mateix, és de compliment obligatori la Llei Orgànica de protecció de dades (LOPD) en tot el referent als centres educatius i el seu alumnat. Es pot consultar més informació,C. Criteris d'actuacióEls centres docents poden arreplegar les dades personals de l'alumnat que necessiten i intercanviar-los amb els centres on es traslladen, però tota esta informació ha de tractar-se amb la reservacorresponent. Habitualment la dita informació s'intercanvia entre les corresponents secretàries dels centres, i s'envia per correu certificat, amb orde d'eixida i d'entrada respectivament.Tot el món, i especialment els docents, tenen l'obligació de comunicar els casos de maltractaments a menors als organismes que tenen encomanada la seua protecció.La captació d'imatges de l'alumnat en els actes escolars més habituals com a exposicions, festes oactes culturals, no està subjecta a restriccions especials, encara que sí, l'estricta protecció general de la imatge dels menors.