Metalls no ferrics

El plom és un element químic de la taula periòdica, el símbol de la qual és Pb i el seu nombre atòmic és 82 segons la taula actual, ja que no formava part a la taula periòdica de Mendeléyev. Aquest químic no ho reconeixia com un element metàl·lic comú per la seva gran elasticitat molecular.

El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29. Es tracta d'un metall tou, mal·leable i dúctil de molt alta conductivitat tèrmica i elèctrica. El coure pur acabat d'exposar és de color taronja rosat. Es fa servir com a conductor de la calor i l'electricitat, com a material de construcció i com a constituent de diversos aliatges, com ara l'argent de llei, usat en la joieria, el cuproníquel, emprat per fabricar equipament marí i encunyar monedes, i el constantà, utilitzat en les galgues extensomètriques i els parells termoelèctrics.

El llautó és un aliatge de coure i zinc. Quan té un origen natural és considerat un mineral de la classe dels elements natius, també conegut com a α-llautó.

El zinc o zenc[nota 1] és l'element químic de símbol Zn i nombre atòmic 30. És un metall de transició de primera fila, al grup 12 de la taula periòdica. El zinc és químicament similar al magnesi, car el seu ió té una mida similar i el seu únic estat d'oxidació comú és +2. Zinc és el 24è element més abundant de l'escorça de la Terra i té cinc isòtops estables. El mineral de zinc més explotat és l'esfalerita, o sulfur de zinc; els dipòsits explotables més grans es troben a Austràlia, el Canadà i els Estats Units.

El magnesi és l'element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12. És un metall del grup dels alcalinoterris, blanc brillant, d'aspecte semblant a l'argent. És el setè element més abundant a la natura. Fou identificat com a element el 1755 pel químic Joseph Black i aïllat pur per Humphry Davy el 1808.

L'estany és l'element químic de símbol Sn i nombre atòmic 50. Està situat en el grup 14 de la taula periòdica dels elements i el seu símbol ve del llatí stannum, i presenta característiques químiques similars a les dels seus veïns del grup 14, el germani i el plom

El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany. Ni els bronzes moderns ni els antics contenen només aquests dos metalls. El bronze és més resistent i dur que qualsevol altre aliatge comú, excepte l'acer, al qual supera en resistència a la corrosió i facilitat de lubricació. Per aquest motiu, va suposar un important avenç tecnològic que donà nom a l'edat del bronze.

L'alumini és l'element químic de símbol Al i nombre atòmic 13. És poc dens en comparació amb altres metalls comuns i té aproximadament un terç de la densitat de l'acer. Presenta una gran afinitat per l'oxigen i forma una capa protectora d'òxid en ser exposat a l'aire. A primera vista, recorda l'argent pel seu color i la seva gran reflectivitat. És tou, dúctil i no magnètic.

El titani és l'element químic de símbol Ti i nombre atòmic 22. En la natura, es troba únicament en forma d'òxid. Es pot reduir per produir un metall de transició argentat, lluent, de baixa densitat i alta resistència que resisteix la corrosió en aigua de mar, aigua règia i clor.