realizată de mjv1036 Jimenez 14 ani în urmă
248
Mai multe ca aceasta
programes que s'executen sobre el software de sistema i permeten als usuaris realitzar feines específiques (processadors de textos, bases de dades, fulls de càlcul, presentacions, Internet, programes educatius, compressors, finances...)
programes que permeten crear altres programes (eines que ajuden a un programador a escriure un nou programa). S'acostumen a conèixer amb el nom de llenguatges de programació i existeixen multitud d'ells en l'actualitat Java, C##, Pascal, Cobol, PHP, ASP...)
aïlla en el que és possible dels detalls específics de l'ordinador particular. Aquest grup de programes està constituït principalment per:
* programes que permeten al sistema operatiu comunicar-se amb els perifèrics.
és la base software de qualsevol ordinador. Permet treballar amb l'ordinador i sobre ell s'instal·la la resta de tipus de software
Es denomina així a la persona que té drets especials en algun servei d'Internet per acreditar-se en el mateix mitjançant un identificador i una clau d'accés, obtinguts amb previ registre en el servei, de manera gratuïta o de pagament. Normalment, un usuari registrat té assignat un compte propi que manté informació personalitzada de l'usuari al servidor, (com pot ser l'adreça de correu electrònic i espai corresponent). També pot donar accés a certs continguts no accessibles al públic en general, com per exemple un usuari registrat en un diari en línia amb accés per subscripció.
En el procés de desenvolupament de programari, hi ha un usuari intermedi entre el desenvolupador i l'usuari final que s'encarrega de comprovar i testejar que el programa treballi de la manera prevista. La tasca dels «Beta testers» és reportar errors al programador/desenvolupador, i és en gran mesura responsable de que el programa arribi a l'usuari final sense errors.
És usuari anònim en informàtica aquell que navega en llocs web (o usa qualsevol servei de la xarxa) sense autenticar-se com a usuari registrat. En alguns serveis a Internet es disposa d'una manera d'ús com a usuari registrat i un altre com usuari anònim; normalment, l'usuari registrat gaudeix de majors privilegis.
L'anonimat a Internet és un dels seus punts forts, alhora que motiu habitual de discussió. Als usuaris els agrada sentir-se lliures per expressar-se, mentre que certs organismes volguessin un major control de tot el moviment per la xarxa per actuar amb més eficàcia contra la delinqüència en línia.
L'usuari final d'un producte informàtic (ja sigui maquinari o programari), és la persona a qui va destinat aquest producte una vegada que ha superat les fases de desenvolupament corresponents.
Normalment, el programari es desenvolupa pensant en la comoditat de l'usuari final, i per això es presta especial interès i esforç en aconseguir una interfície d'usuari el més clara i senzilla possible.
La memòria principal emmagatzema les dades que maneja el microprocesador per a poder dur a terme un procés predeterminat, tant els programes en ús com les dades d'entrada i sortida. És una memòria de tipus RAM (Random Access Memory, memòria d'accés aleatori) construïda amb transistors i capacitàncies, i que es presenta en forma de mòduls que s'insereixen directament a la placa base. Aquests mòduls tenen capacitat des de centenars de megabytes a uns pocs gigabytes. Un ordinador pot incloure diversos mòduls de memòria i tenir ranures lliures per a una posterior ampliació.
Els CDs i DVDs són sistemes d'emmagatzematge basats en tecnologia làser, per la qual cosa es classifiquen com dispositius òptics (al contrari que els discs durs, per exemple, que són dispositius magnètics).
La diferència entre CD i DVD radica en la tecnologia utilitzada en la fabricació dels discos, que permet una major capacitat d'emmagatzematge en els DVDs (4.7 gigabytes) que en els CDs (uns 800 megabytes). A més, aquests discos poden gravar-se una sola vegada (discos grabables) o diverses (discos regrabables)
Les memòries flash són dispositius de tipus electrònic (igual que la memòria RAM) l'ús de la qual s'ha estès a causa de la seva utilització en dispositius digitals com càmeres de fotos, càmeres de vídeo, videoconsoles, ordinadors de mà, etc. La seva capacitat varia entre diversos centenars de megabytes a diversos gigabytes.
Aquest tipus de dispositius són discs durs de petita grandària i fàcils de transportar que es connecten a l'ordinador pel port USB. Inclouen la seva pròpia unitat lectora/grabadora, per la qual cosa poden utilitzar-se en la immensa majoria d'ordinadors actuals (cosa que no passa amb les disqueteres). La seva capacitat és de diversos centenars de megabytes, així que representen un sistema d'emmagatzematge de més capacitat que un disquet (encara que més petita que un disc dur).
El disquet és un sistema d'emmagatzematge de baixa capacitat (els disquets de format 3½ emmagatzemen fins a 1.44 megabytes). El seu funcionament és molt similar al dels discs durs, mentre que es basa en l'escriptura de la informació en un disc magnètic. La unitat lectora no està integrada en el disc, sinó que es presenta en un dispositiu integrat en l'ordinador: la disquetera.
El disc dur és el dispositiu d'emmagatzematge principal en els actuals ordinadors, ja que tots ells inclouen, com mínim, un disc dur. Són sistemes de gran capacitat (diversos centenars de gigabytes de memòria) i estabilitat. A més dels discs durs que s'inclouen en l'interior del PC (interns) també existeixen discs durs externs transportables, que es connecten a la placa base mitjançant ports USB o firewire.
La memòria principal emmagatzema les dades que maneja el microprocesador per a poder dur a terme un procés predeterminat, tant els programes en ús com les dades d'entrada i sortida. És una memòria de tipus RAM (Random Access Memory, memòria d'accés aleatori) construïda amb transistors i capacitàncies, i que es presenta en forma de mòduls que s'insereixen directament a la placa base. Aquests mòduls tenen capacitat des de centenars de megabytes a uns pocs gigabytes. Un ordinador pot incloure diversos mòduls de memòria i tenir ranures lliures per a una posterior ampliació.
Cal recordar la definició d'Informàtica que ja hem comentat: «Conjunt de coneixements científics i tècniques que fan possible el tractament automàtic de la informació per mitjà d'ordinadors». Aquesta definició implica la concurrència de diferents agents o processos:
* La informació a tractar, és a dir, el conjunt de dades que se li proporcionaran a l'ordinador per a la seva gestió.
* El tractament d'aquesta informació, és a dir, les operacions o transformacions a realitzar amb les dades.
* Els resultats d'aquest tractament de la informació.
Aquests tres punts es corresponen amb parts específiques de l'estructura de l'ordinador:
* Perifèrics d'entrada: Dispositius encarregats d'introduir la informació (o dades d'entrada) en l'ordinador.
* Unitat Central de ProcessaMENT (CPU): Part de l'ordinador encarregada del tractament i processament de les dades d'entrada.
* Perifèrics de sortida: Dispositius que s'ocupen de mostrar a l'usuari els resultats del tractament de la informació, en forma de dades de sortida.
A més, encara que no és estrictament necessari per al funcionament de l'ordinador, resulta útil disposar de recursos en els quals emmagatzemar la informació, siguin dades d'entrada, programes, o dades de sortida. Aquests recursos es coneixen com dispositius d'almacenamiento massiu.
A més dels perifèrics citats fins a ara, existeixen altres dispositius que són capaços de rebre i enviar informació, és a dir, poden funcionar tant com perifèrics d'entrada com de sortida.
Pissarra digital
Són unes pantalles en les quals es projecta la imatge generada per l'ordinador, però també pot escriure's en elles, accionar elements amb les mans en lloc del ratolí, i tota aquesta informació es transmet a l'ordinador.
Router
L'encaminador (en anglès, router) és un dispositiu de maquinari per a interconnexió de xarxes. Aquest dispositiu permet assegurar l'enrutament de paquets entre xarxes o determinar la ruta que ha de prendre el paquet de dades.
Mòdem
Un mòdem és un dispositiu que serveix per a modular i demodular, és a dir, convertir la informació digital de l'ordinador en ones de so que passaran per la línia telefònica, i a l'inrevés.
S'utilitza per connectar-se a Internet amb una xarxa telefònica normal, no amb ADSL.
Els perifèrics de sortida mostraran d'alguna forma la informació processada per la CPU. La forma més habitual de mostrar les dades és a través d'un monitor, o d'una impressora si es volen les dades sobre paper.
Impressora
Tipus d'impressores
Altres perifèrics de sortida
auriculars
Altaveus
Plòtter
Permet la impressió de grans formats, com pòsters, plànols.
Làser
Es basa en la utilització d'un tipus especial de tinta seca (tòner) que s'adhereix a les zones de paper prèviament marcades pel làser. Són impressores d'una elevada resolució i velocitat d'impressió. Són més cares que la resta d'impressores.
Injecció
Injecta directament la tinta mitjançant petites gotes sobre el paper. Són impressores de resolució mitja/alta i baix cost. La velocitat no és excessivament alta. Presenta l'inconvenient de l'alt cost dels cartutxos.
Matricial
Es basa en la utilització d'un cap o matriu d'agulles que pressionen una cinta contínua tintada (de forma similar a les màquines d'escriure tradicionals). Són impressores de baixa resolució, baixa velocitat i solen ser sorolloses. A més, no imprimeixen imatges. No obstant això, presenten l'avantatge que poden imprimir formularis amb còpies carbó, la qual cosa les fa útils per a l'administració.
Característiques
Velocitat
Es mesura amb el nombre de caràcters per segon (cps) o amb el nombre de pàgines per minut (ppm).
Defineix la qualitat del full imprès, i s'expressa com el nombre de punts per polzada (dot per inch, dpi). Evidentment, a més resolució, més qualitat d'impressió.
Monitor
Característiques importants.
Velocitat de refresc
en el cas de monitors CRT, mesura el nombre de vegades que s'actualitza la imatge en pantalla per segon. Hauria de ser superior a 75 Hz; en cas contrari, s'observa un parpelleig de la imatge que pot causar fatiga visual.
Grandària de pixels
dimensió de cadascun dels punts de color del monitor. Quant menor és aquesta grandària, més gran és la qualitat del monitor. Aquesta grandària està avui dia entorn dels 0.25-0.28 mm.
Resolució
Mesura el nombre de punts de color (píxels) de la pantalla, en particular el nombre de píxels en l'eix horitzontal i el nombre de píxels en l'eix vertical, igual que es definia la resolució de la targeta gràfica. Així, una possible resolució podria ser 800x600. Cal tenir en compte que la qualitat del monitor depèn no només de la seva resolució, sinó també de la seva grandària. Així, una resolució de 1024x768 pot ser adequada per a un monitor de 17", però insuficient per a un monitor de 21".
Grandària
Mesura la diagonal del monitor en polzades (representades per comillas ") i sol variar (en monitors estàndard) entre 14" i 22".
Cristall líquid
Pantalles planes basades en la tecnologia de cristalls líquids. Cada vegada són més habituals per la seva petita grandària i alta resolució
Tub de raigs catòdics
imilar al televisor tradicional, la imatge es genera al colpejar els electrons generats pel tub en la pantalla. Són monitors més econòmics, encara que també més voluminosos.
Altres perifèrics d'entrada
Existeixen altres dispositius capaços de funcionar com a perifèrics d'entrada de l'ordinador. Des d'un joystick o un volant per a jocs, a un escàner per a digitalitzar imatges, qualsevol dispositiu capaç de generar algun tipus de dades i transmetre-les a l'ordinador és capaç d'actuar com a perifèric d'entrada. Per exemple, una tableta digitalizadora, permet escriure o dibuixar sobre una superfície i fins i tot substituir al ratolí en la gestió de l'entorn gràfic.
Actualment, a causa de l'auge dels dispositius digitals, podem considerar perifèric d'entrada a qualsevol càmera de fotos o vídeo digital, webcam, etc.
Lectors de codi de barres
n lector de codi de barres és el dispositiu que mitjançant un raig làser permet llegir un codi de barres i introduir-lo en un ordinador.
Pantalla tàctil
Una pantalla tàctil (touchscreen en anglès) és una pantalla que mitjançant un contacte directe sobre la seva superfície permet l'entrada de dades i ordres al dispositiu. També actua com a perifèric de sortida, mostrant els resultats introduïts previament. Aquest contacte també es pot realizar amb llàpis o altres eines similars. Actualment hi ha pantalles tàctils que poden instal·lar-se sobre una pantalla normal. Així doncs, la pantalla tàctil pot actuar com a perifèric d'entrada perifèric de sortida" de dades, així com emulador de dades interins errònies en no tocar-se efectivament.
Webcam
Una webcam o càmera pel web, és una càmera de vídeo, que està preparada per que el que està gravant pugui ser transmès fent servir la Web. Bàsicament la diferència entre una webcam i un dispositiu comú de fotografia digital o vídeo digital, és que són dispositius econòmics, molt més pensats de cara a una bona velocitat de transferència (tant per l'ordinador com per a la web) que a aconseguir una gran qualitat d'imatge.
Tauleta digilititzadora
Una tauleta digitalitzadora o tauleta gràfica és un perifèric que permet a l'usuari introduir gràfics o dibuixos a mà, tal com ho faria amb llapis i paper. També permet apuntar i assenyalar els objectes que es troben a la pantalla. Consisteix en una superfície plana sobre la qual l'usuari pot dibuixar una imatge utilitzant el estilet (llapis) que ve al costat de la rajola. La imatge no apareix a la tauleta sinó que es mostra a la pantalla de la ordinador. Algunes tauletes digitalitzadores estan dissenyades per ser utilitzades reemplaçant al ratolí com el dispositiu apuntador principal.
Micròfon
Un micròfon és un transductor que converteix el so en un senyal elèctric. Els micròfons tenen moltes aplicacions com ara el telèfon, el magnetòfon, ajudes per a la sordesa o la retransmissió de televisió i ràdio.
Joystic
Un joystick o palanca de control és un dispositiu de control de dos o tres eixos que s'usa des d'un ordinador o videoconsola al transbordador espacial o els avions de caça, passant per grues.
Se sol diferenciar entre joysticks digitals (lligen 4 interruptors encesa/apagat en creu situada en la base més les seves combinacions i els botons d'acció) i joysticks analògics (usen potenciòmetres per a llegir contínuament l'estat de cada eix, i a més de botons d'acció poden incorporar controls lliscants), sent aquests últims més precisos.
Escàner
Un escàner és un dispositiu que explora un espai o una imatge, i els tradueix en senyals elèctrics per al seu processament. També el podem definir com un digitalizador d'imatge, que transforma una imatge analògica en una digital.
Per a digitalitzar una imatge s'ha de transformar primer en senyal elèctric i, posteriorment aquest senyal elèctric s'ha de transformar en senyal digital perquè sigui reconeguda per un ordinador.
Per a convertir una imatge en un codi de senyals elèctrics s'utilitza un fotosensor anomenat Detector CCD (Charge Coupled Device) que rep la llum que és enviada des de la imatge a través d'un joc de miralls i la converteix en senyals elèctrics controlades per la intensitat i el color de la imatge, de la mateixa manera que funciona un ull. Aquests senyals elèctrics són rebuts per un convertidor analògic-digital, que els converteix en bites, els quals formen novament la imatge digitalitzada en l'ordinador.
Ratolí
* Ratolí
Des de l'aparició dels entorns gràfics dels sistemes operatius, el ratolí ha pres un protagonisme cada vegada més gran en l'ordinador. És un dispositiu que és capaç de determinar la posició del cursor a la pantalla mitjançant el moviment d'una esfera en la seva base (com és el cas del ratolí tradicional) o el desplaçament d'un raig làser (ratolins òptics). El ratolí se sol connectar a l'ordinador per un port sèrie PS/2, encara que cada vegada més la seva connexió es realitza mitjançant USB.
Teclat
Aquest dispositiu és, juntament amb el ratolí, el perifèric d'entrada més habitual, i s'utilitza per a la introducció de dades alfanumèriques, ordres al processador, escriptura de programes, etc. Els teclats es connecten a la placa basi a través de ports sèrie o USB.
Existeixen diferents tipus de teclats en funció de les seves característiques: inalàmbrics (es comuniquen per infrarrojos, ràdio, o bluetooth), ergonòmics (adaptats per a una millor escriptura segons l'anatomia de les mans), flexibles (poden enrotllar-se com un pergamí) i fins i tot virtuals (es generen sobre una superfície buida per làser). Malgrat això, les tecles que disposen tots aquests teclats són, a grans trets, les mateixes. En la següent figura es mostren algunes de les tecles d'ús més habitual, i s'expliquen a continuació:
Altres targetes
Altres tipus de targetes que pots trobar en el teu ordinador són les targetes sintonitzadores de ràdio o TV, o les targetes de xarxa, que permeten la connexió de mòdems per a l'accés a Internet.
Targeta de so
Aquesta targeta permet reproduir i gravar so a l'ordinador. Encara que, igual que les targetes gràfiques, moltes plaques base inclouen un xip integrat per a la gestió del so, és molt habitual utilitzar una targeta de so connectada a la placa base i amb connexions externes per a altaveus, auriculars i micròfon.
Targeta gràfica
La targeta gràfica, també coneguda com targeta de vídeo, permet visualitzar en el monitor de forma gràfica les dades que el microprocesador envia. Aquesta targeta s'insereix en una ranura de la placa base, permetent connexions externes com la del monitor. Existeixen plaques base que ja duen un xip integrat que evita l'ús de targetes gràfiques; això pot abaratir el cost de l'ordinador, encara que la qualitat d'imatge pot ser que no sigui tan alta.
Unitat aritmético-lògica
Aquesta part del microprocessador s'encarrega exclusivament de realitzar les operacions aritmètiques (summes, restes, multiplicacions i divisions) i lògiques (comparances)
Unitat de control
Aquest component controla i sincronitza el funcionament dels components interns del microprocessador i la comunicació amb la memòria. Bàsicament, s'encarrega d'accedir a les dades de la memòria i enviar-les a la unitat aritmético-lògica, juntament amb les instruccions de les operacions a executar. A més, inclou el rellotge intern que envia senyals de control als diferents components.
Rellotge extern
Velocitat amb la qual el microprocesador es comunica amb la resta d'elements de l'ordinador. És de l'ordre de 200 Mhz.
Rellotge intern
Aquest rellotge marca el ritme de funcionament de la CPU, és a dir, la velocitat amb que s'executen instruccions quan ja es disposa de totes les dades necessàries. La velocitat dels procesadores actuals pot superar els 3 Ghz.
PCMCIA
Connexió pròpia de dispositius portàtils a la qual es poden connectar targetes per a expandir els seus ports.
Firewire
quest port és molt similar al port USB, encara que pot transmetre a major velocitat (fins a 800 megabits per segon). Se sol utilitzar per a connectar discos durs, càmeres de fotos i de vídeo.
USB
Transmet una gran quantitat d'informació (fins a 480 megabits per segon) i poden connectar-se a ell tot tipus de dispositius. A més, és possible connectar fins a 127 dispositius a un sol port USB.
Paral·lel
Transmeten més informació que els ports sèrie, ja que envien diversos bits simultàniament (en paral·lel). Encara s'utilitzen per a algunes impressores i escàners, però tendeixen a a ser substituïts per ports USB.
Sèrie
Els ports sèrie es caracteritzen per enviar la informació bit a bit, per la qual cosa s'han utilitzat per a dispositius que transmeten petites quantitats d'informació, com el teclat i el ratolí. Encara que existeixen diversos tipus (a imatge hi ha dos ports PS/2 i dos ports COM), tendeixen a desaparèixer en favor dels ports USB.
Entre tot l'embull de cables que s'observa en l'interior d'un ordinador es pot observar una espècie de superfície amb un gran nombre de circuits integrats i distints elements connectats a ella: és la placa basi. Aquesta placa connecta els principals components de la CPU, com són el microprocesador, la memòria principal i les distintes targetes d'expansió. Aquests components es connecten a la placa basi a través de ranures o zócalos. En la següent figura es mostra una placa basi amb les seves distintes connexions.
