realizată de Artero Velasco Maria De Aguas Vivas 1 an în urmă
253
Mai multe ca aceasta
Tipus de nàsties
HIDRONÀSTIA
L'estímul és la HUMITAT de l'ambient
TERMONÀSTIA
L'estímul són les VARIACIONS DE TEMPERATURA
NICTINÀSTIA
L'estímul és el RITME DIA-NIT
HAPTONÀSTIA O TIGMONÀSTIA
L'estímul és el contacte físic, però per FREGAMENT del vegatal
SISMONÀSTIA
L'estímul és un contacte físic violent, a través d'un COLP o SACSEJADA del vegetal
FOTONÀSTIA
És precisament aquest factor el que determina per exemple l'obertura o el tancament dels pètals d'algunes flors i el moviment del gira-sols
Definició de nàsties
Són respostes temporals en forma de moviment ràpid i no direccional pel que fa a l'estímul
Tipus de tropismes
GEOTROPISME
L'estímul es la GRAVETAT
QUIMIOTROPISME
L'estímul és una SUBSTÀNCIA QUÍMICA
HIDROTROPISME
L'estímul és la presència d'AIGUA
TIGMOTROPISME
L'estímul és el CONTACTE FÍSIC
FOTOTROPISME
L'estímul es la LLUM
L'àpex de la tija presenta un fototropisme positiu i les arrels un fototropisme negatiu
Definició de tropismes
Els tropismes són respostes permanents en forma de creixement lent i direccional pel que fa a l'estímul
RESPOSTES FISIOLÒGIQUES EN EL DESENVOLUPAMENT D'ESTRUCTURES DE LA PLANTA O MORFOGÈNESI
Suposen l'activació de processos com la caiguda de fulles o la floració
RESPOSTES EN FORMA DE CREIXEMENT DIRECCIONAL O DE MOVIMENT DE LA PLANTA
Els estímuls desencadenants poden ser variats
Les plantes disposen de SISTEMES RECEPTORS
FITOCROMS
Son proteïnes sensibles a la llum, que activen o inhibeixen determinats processos vegetals, com:
Respostes fisiològiques de tipus dia-nit
Els creixements de diferents parts de la planta
La floració
La germinació de la llavor
Les plantes poden captar estímuls externs a través d'algunes de les seues CÈL·LULES INDIVIDUALS
Responen a estímuls com
El contacte físic
La gravetat
La humitat
La temperatura
La llum
Les respostes no son fàcilment observades
També perquè no tenen sistemes musculars per a realitzar moviments ràpids i complexos
Perquè no han desenvolupat òrgans o sistemes capaços de captar sensacions subtils i elaborar respostes complexes
La resposta pot
variar en quant a la velocitat a la qual es produeixen
Retardades
Inmediates
Lentes
Ràpides
ser de diversos tipus
La variació de color
El canvi de forma
El creixement
El moviment
La informació en les plantes pot procedir de
Un factor abiòtic
Un ésser viu
La relació d'un organisme amb el seu entorn consisteix a ser capaç d'obtenir informació sobre el seu voltant i de respondre en conseqüència davant d'aquesta informació
També pot ser la capacitat de transmetre missatges a altres organismes amb alguna finalitat
BRASSINOESTEROIDES
Retarden la caiguda de les fulles
Inhibeixen el creixement de l'arrel
En els llavors, els fruits, els brots, les fulles i les gemmes florals
ETILÉ
Accelera els processos d'envelliment de les flors després de la fecundació i abans de la formació del fruit
Afavoreix la degradació de la clorofil·la i la caiguda de fulles
Accelera la maduració dels fruits
En els fruits en maduració, els nusos de les tiges, les fulles i les flors envellides
ÀCID ABSCÍDIC
En cas de sequera, provoca tancament dels estomes i evita les pèrdues d'aigua per transpiració
Inhibeix el creixement del vegetal que provoca un estat de letargia
Indueix canvis en els teixits sotmesos a condicions ambientals extremes
En les fulles, les tiges, les arrels i els fruits verds
CITOQUINES O CITOCINES
Retarden l'envelliment i la caiguda de les fulles
Indueixen la divisió i la diferenciació cel·lular
En qualsevol teixit de la planta, especialment en els àpexs de les arrels
GIBBEREL·LINES
Indueixen la formació de flors i fruits
Afavoreixen la germinació de llavors
Estimulen el creixement de la tija
En els meristemes apicals de la tija, els fruits i les llavors
AUXINES
Funcions
Retarden la caiguda de les fulles i els fruits
Determinen la formació d'arrels en els esqueixos de tiges
Acceleren la floració i la fructificació
Inhibeixen el creixement de les gemmes axil·lars i afavoreixen el de les apicals
Estimulen el creixement de la tija i l'arrel
Lloc de producció
En l'embrió de la llavor, en els meristemes apicals de la tija i en les fulles joves
Conclusions
Van deduir que en l'àpex de la planta es formava una substància química que es traslladava a altres parts de la tija i e regulava el creixement
3. Finalment, van col·locar uns anells metàlics foscos, que no deixaven passar la llum que a soles cobrien la part inferior de la tija. Les tijes tornaven a corbar-se.
2. Van pensar que això era perquè des de l'extrem superior de la tija es transmetia alguna senyal a la seua part inferior. Van col·locar unes caputxetes de vidre negrós sobre l'àpex de les plantes en creixement, i van veure que les tijes ja no es corbaven.
1. En il·luminar lateralment un grup de plantes, creixien corbades en direcció a la llum, i van comprovar que això es produïa perquè el costat allunyat de la llum creixia més i provocava la curvatura
Poden tener caràcter activador o inhibidor d'un determinat procés o resposta
Funcionen a molt baixes concentracions
Sintetitzades per la mateixa planta, en resposta a algun estímul
Són les substàncies químiques produïdes per cel·lules de secreció que no formen glàndules i transmeten la informació de l'estímul per la planta
