realizată de carlos gumbau 6 ani în urmă
504
Mai multe ca aceasta
Tipus
Caragol sense fi
Rt= Ze/Zs Ze/Zcaragol - Número de ranures que engranen completament amb les dents de la corona. Zs/Zcorona - Número de dents de la corona.
el caragol sempre actua com a element motriu i la corona com l’element arrossegat. Format per:
Corona: Roda dentada amb dents que engranen les ranures del caragol sense fi.
Caragol sense fi: Peça cilíndrica que disposa d’una o mes ranures o filets enrotllats de forma helicoïdal.
Sistema de politges
Rt= De/Ds De – Diàmetre de la politja motriu o d’entrada. Ds - Diàmetre de la politja conduïda o de sortida.
Dades són els diàmetres (D) d’estes.
Sistema engranatges:
Tren d'engranatges
Com calcular la relació de transmissió en un tren d’engranatges:
La relació de transmissió total del sistema ve donada pel producte de totes les relacions parcials que té el sistema.
Localitzar els punts de fricció entre les rodes. Per cada punt de fricció que afecta a dos rodes es calcula una relació de transmissió parcial com si sols existiren eixes dos rodes i ignorant la resta.
Identificar quina és la roda motriu i per tant, la direcció de transmissió del moviment.
• Compost: Format per rodes que engranen dos a dos.
• Simple: Format per rodes que engranen entre si en el mateix plànol. De vegades s’utilitza una roda “boja” situada entre les dos rodes que varia el sentit de gir de la roda arrossegada sense afectar a la relació de transmissió del sistema.
Rt= Ze/Zs Ze: Número de dents de la roda dentada motriu o d’entrada. Zs: Número de dents de la roda dentada conduïda o de sortida.
Dades són els número de dents (Z) de cada engranatge.
Relació de transmissió (RT)
Velocitat
Rt= Ns/Ne Si es disposa de les velocitats d’entrada (ne) i sortida (ns) del sistema en revolucions per minut (rpm).
3 tipus de sistemes:
Mantenidors: RT = 1. La velocitat a l’eixida del sistema és igual que la que ens trobem al’entrada d’este. Es tracta de sistemes on generalment es busca realitzar un canvi de sentit en el moviment sense afectar a la seua velocitat.
Reductors: RT < 1. La velocitat a l’eixida del sistema és menor que la que ens trobem a l’entrada d’este.
Multiplicadors: RT > 1. velocitat a l’eixida del sistema és major que la que ens trobem a l’entrada d’este.
relació existent entre l’entrada (o element motriu) i l’eixida (element conduit) del mecanisme de transmissió del moviment.
Moviment que hi ha a l’entrada del mecanisme és el mateix que es troba a l’eixida d’éste.
Mecanismes de transformació del moviment circular en rectilini alternatiu: • La Biela-manovella i el cigonyal. • La lleva. • La roda excèntrica.
La roda excèntrica-seguidor
Roda en el que el seu eix de gir no coincidix amb el centre de la circumferència. Transforma el moviment de rotació de la roda en un moviment rectilini alternatiu en el seguidor a mesura que la roda excèntrica va girant. Sistema no reversible. Les aplicacions de la roda excèntrica són similars a les de la lleva o del arbre de lleves.
La lleva-seguidor
Format per un conjunt de lleves situades sobre un mateix eix (arbre de lleves).
Roda que té una part que sobreïx i que espenta al seu pas a una peça anomenada seguidor. La lleva transforma el moviment de rotació de la roda en un moviment rectilini alternatiu en el seguidor a mesura que la lleva va girant. Sistema no reversible. Les aplicacions de la lleva o del arbre de lleves són: • Motors de combustió per a regular de forma automàtica l’apertura i el tancament de les vàlvules que permeten l’entrada i eixida del combustible. • Programador de la rentadora: Aquells programadors que no són electrònics.
El cigonyal
Transforma el moviment circular de l’eix colzat en diferents moviments rectilinis alternatius descompassats de les diferents bieles. Al igual que la biela-manovella és reversible.
Evolució de la biela-manovella on s’han col·locat un sèrie de bieles en un mateix eix amb colzes (eix colzat), on cadascun dels colzes fan la funció de la manovella.
La biela-manovella
La manovella gira, es transmiteix el moviment circular a la biela, ésta el transforma en un moviment de vaivé a l’èmbol. També pot funcionar a la inversa. És per tant, un sistema reversible. Aplicacions: Maquines de cosir, màquines ferramenta...
Compost per:
• Biela: barra rígida que articulada per un dels seus extrems amb la manovella i per l’altre amb un element que realitza un moviment rectilini, l’èmbol.
Manovella: barra rígida que articulada per un dels seus extrems amb la biela i per l’altre està unida a un eix de gir.
Mecanismes de transformació del moviment circular en rectilini: • El pinyó-cremallera. • El caragol-femella.
El caragol-femella Mecanisme constituït per una vareta roscada anomenada caragol i per una femella amb un diàmetre interior idèntic al diàmetre del caragol. Quan el caragol gira, i es manté fixada la femella, esta avança amb moviment rectilini per l’eix de la vareta roscada i viceversa, si gira la femella i es manté aquesta en la mateixa posició, el caragol es desplaça en moviment rectilini. No es tracta d’un sistema reversible perquè mai el moviment rectilini es podrà transformar en circular amb este mecanisme. Aplicacions: Element d’unió en premses, gats dels automòbils, etc.
Subtema
El pinyó-cremallera Mecanisme constituït per una roda dentada anomenada pinyó i per una barra dentada denominada cremallera que encaixa amb el pinyó. Mecanisme reversible perquè quan el pinyó gira, la cremallera es desplaça amb moviment rectilini, però també es pot transformar el moviment rectilini de la cremallera en circular del pinyó. Aplicacions: Trepants de columna, direcció dels automòbils, llevataps, etc.
transforma el moviment, i per tant, el tipus de moviment a l’entrada del mecanisme és diferent al que trobem a l’eixida.
