ÀNGEL GUIMERÀ

Больше похоже на это

La clandestinitat i la resistència

от Adria Monterde Reverte

Panorama de la literatura catalana

от Alba Quintana

La Renaixença (1833-1892)

от Mario Barcia

Jacint Verdaguer. Vora la mar

от MONTSERRAT CAPDEVILA TATCHE

ÀNGEL GUIMERÀ

Familia

Pares

Agustí Guimerà i Margarita Jorge, van tenir una relació complicada degut a que es van casar després de tenir fills. Àngel va constar com a fill d'Agustí i un segon fill que va sortir de la parella, Juli, que va constar com a fill de Margarita. Posteriorment, al 1854 la parella es casaria a Barcelona.

Biografia

Últims anys

L'any 1906 va publicar uns discursos polítics amb el títol "Cants a la pàtria".L'any 1916 li va ser atorgada la creu per la legió d'honor pel Govern Francés. 8 anys després, el 18 de juliol, l'escriptor va morir al carrer Peritxol de Barcelona a les 12:09 hores.

Vida d'adult

De ben jove, es fa amic de Jaume Ramón i Vidales, que va fer que es posés en contacte amb el món dels jocs florals i la literatura en català. Cap al 1872 va col·laborar amb una plataforma cultural, anomenada, la Jove Catalunya. Al 1873 va començar a escriure com a secretari de redacció del diari La Renaixensa, i a partir d'aquest moment, la seva carrera literaria va començar.

Infància

Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife el dia 6 de maig del 1845. Els seus pares eren Agustí Guimerà Fonts de Vendrell i Margarita Jorge Castellón de Santa Cruz de Tenerife.

Premis/Homenatges

Per altra banda, a la província de Tarragona, més concretament al Vendrell, hi ha una altra estatua, aquesta, i les dos anteriorment esmentades, es van fer pel mateix escultor, Josep M. Codina i Corona.

Al mateix carrer on hi ha el teatre, l'escriptor va néixer i allà han fet una altre homenatge

A la plaça Sant Josep Oriol de Barcelona hi ha una estatua de bronze de l'escriptor, una rèplica de la que hi ha al teatre

A Santa Cruz de Tenerife, se li va dedicar un teatre amb el nom de teatro Guimerà

Obres Literàries

Tercera etapa

La reina jove (1911)

La reina vella (1909)

La Santa Espina (1907)

L'aranya (1907)

Segona etapa

La filla del mar (1900)

Mossen Joanot (1898)

Terra Baixa (1897)

La festa del Blat (1896)

Maria-Rosa (1894)

Jesus de Nazaret (1894)

L'anima morta (1892)

La Boja (1890)

Primera etapa

Rey i Monjo (1890)

Mar i Cel (1888)

Lo fill del rey (1886)

Gala Placida (1879)

Característiques de la seva obra

Lingüísticament, proposa un model de llengua col·loquial però acurat, tot evitant arcaismes i cultismes.

Els arguments de les seves obres solen ser lineals i els personatges tendeixen a l'arquetip, és a dir, no adquireixen massa complexitat psicològica.

Característiques principals: fons religiós clarament catòlic i idealització del món rural, com a representació de seu ideal de catalanitat.

És una de les figures cabdals del teatre català del XIX. Les seves obres barregen elements romàntics, realistes i naturalistes (Naturalisme francès)