по ISIS PAYRÀ I GALÍ 1 года назад
139
Больше похоже на это
Els materials
Els infants aprenen a dominar el seu entorn a partir de l'exploració dels objectes. Objectes de l'entorn pròxim --> materials privilegiats, ja que estan disponibles i faciliten l'exploració freqüent per part dels infants. També l'infant pot observar els adults per descobrir-ne noves possibilitats i compartir-ne usos concrets.
Cal oferir una gran varietat de materials als infants i preveure l'accés dels infants a:
Materials específics de l'entorn cultural
Permeten compartir les formes culturals pròpies del nostre país. Exemples: llibres, instuments musicals, eines per fer una activitat o un ofici... Pot arribar a ser material per enriquir el coneixement dels infants i també per estimular la creativitat, l'expresió oral, musical i plàstica.
Materials inespecífics i de recuperació
Faciliten que els infants posin a prova les seves capacitats d'experimentar, crear i imaginar. Exemples: capses de cartró, taps de suro, anelles i tubs de mides diferents... Conviden a l'acció i permeten que els infants construeixin uns espais de jo no determinats pel pes cultural dels objectes concrets. És important que els materials nous, abans de posar-los a disposició dels infants, siguin comprovats pels mateixos adults per comprendre'n les possibilitats d'experimentació.
Materials de l'entorn natural
Ofereixen una gran varietat manipulativa i riquesa sensorial i desperten la curiositat i les ganes de manipular. Exemples: descobrir els aliments que mengem, recollir pinyes, pedres...
Materials que formen part de la vida quotidiana
Són compartits amb els adults diàriament i la seva manipulació suposa assumir els significats culturals implícits. Exemples: plats, culleres, nines, pintes, miralls.... És preferible que els objectes siguin reals ja que facilita una millor adequació a les capacitats motrius dels infants i incideix en l'enriquiment del seu joc.
Espais d'activitat i joc
Cal organitzar l’espai disponible en diferents àrees funcionals. Per assegurar el procés maduratiu és necessari que l’infant pugui repetir les seves accions.
Oferir a l’infant els estímuls necessaris per a l’experimentació amb els objectes quotidians i de l’entorn, el domini de les habilitats corporals i comunicatives i el joc social i simbòlic.
Comptar amb unes característiques específiques que afavoreixin l’autonomia, les relacions, la intimitat, l’activitat i la seguretat dels infants.
Autonomia: concepte d’autonomia implica que els infants han de poder reconèixer les seves necessitats i, progressivament, posar a prova les seves possibilitats de satisfer-les.
Pot haver-hi: − Espais per la comunicació, que facilitin l’intercanvi pausat entre adults, un ambient familiar i quotidià. − Espais per compartir conjuntament infants i familiars, tenint present les relacions dels infants amb els seus pares o amb els familiars dels altres infants. La persona educadora també necessita disposar d’un temps i un espai personal
Les propostes lúdiques
Concepte de proposta lúdica: l'infant " ha de jugar per aprendre". L'objectiu és promoure les capacitats individuals dels infants.
El paper de l'adult
L'adult deixa de ser el protagonista. Les persones educadores han de mostrar una actitud d'observació activa.
En l'organització cal tenir en compte algunes consideracions:
Determinades propostes lúdiques: per ampliar el procés d'aprenentatge dels infants.
Els aspectes temporals: ja que cada infant manté el seu ritme d'exploració i té una capacitat de concentració diferent.
S'aconsella poder dividir els infants en subgrups més petits, ja que permet que els infants puguin fer el seu procés d'aprenentatge amb les mínimes interferències i l'adult pot fer-ne un seguiment més acurat.
Els infants són lliures per triar l'activitat d'acord amb els seus interessos. És imprescindible haver previst una organització dels espais i materials que permeti que els infants que no hi participin puguin continuar actius en altres propostes.
Valor educatiu de les propostes lúdiques
Perquè una proposta lúdica tingui el valor educatiu, ha de tenir marcats uns objectius clars. També han de presentar un alt nivell qualitatiu educatiu.
El joc
És una conducta espontània i voluntària. -Qui juga, manté una actitud activa. Jugar no sempre és l'activitat més agradable que poden fer els infants. El joc conté totes les tendències evolutives i és una font importantissima per el desenvolupament dels infants. Mitjançant l'activitat imitativa i simbòlica, els nens reconstrueixen el món en què viuen (s'inicia a partir dels dos anys). En el joc es combina activitat, pensament sensibilitat i autonomia. El joc és una actitud. Una de les feines que ha de fer un infant en aquest cicle, és JUGAR.
L'adult davant del joc
S'ha d'organitzar un ambient relaxat i emocionalment satisfactori. És imprescindible crear un vincle de confiança mútua, on l'adult s'ha d'adequar-se a cada infant. L'educador ha de vetllar perquè el joc sigui voluntari i espontani. No es pot ensenyar a jugar, ja que el joc és innat en els infants. L'educador ha de ser sensible en el joc infantil i ha de tenir actituds d'observació activa.
Característiques de l'activitat de l'infant
En l'activitat dels infants més petits, s'observen comportaments específics.
Creen amb els materials, imaginen escenaris i els comparteixen amb les persones pròximes.
Progressiva incorporació al món dels adults i coincideix amb l'accés a l'univers simbòlic. Bàsicament apareix el joc simbòlic (recreació lliure de situacions viscudes o imaginades. Els materials de l'entorn són multifuncionals.
Aprenen amb tot el cos, gaudeixen fent les coses per ells mateixos i posen a prova totes les seves habilitats.
Durant el primer any de vida --> han passat de ser completament dependents a gaudir de la independència. En el segon any de vida --> estan profundament interessats a experimentar les noves habilitats motores (entrar i sortir, pujar i baixar escales, pendents...).
Descobreixen les relacions entre objectes, materials i situacions basant-se en l’experiència directa.
Quan l'infant té un conjunt d'objectes al seu abast s'inicia en el porocés de combinar-los i crear les primeres relacions i usos.
Exploren els objectes i materials amb tots els sentits per reconèixer les seves propietats
Durant els primers mesos de vida dels infants es relacionen amb el món a través dels sentits i actuant-hi. La boca durant aquest període és el centre neuràlgic amb el què exploren i coneixen tot el que ens envolta. Tenen una gran curiositat per les coses i quan exploren els objectes sembla que es preguntin " Què és això?"
Seguit d’actuacions que fa l’escola bressol per tal que els infants se sentin còmodes els primers dies d’assistència al centre.
Cal decidir i planificar
El temps per observar el procés que segueix cada infant.
Els primers dies d’estada del nen o nena a la llar d’infants cal observar el procés d’adaptació que segueix. La informació recopilada és de gran utilitat per continuar la construcció del necessari pont de confiança entre mestres i educadors.
Les activitats que es proposaran.
Quan els infants se senten prou segurs i emprenen jocs per iniciativa pròpia, la intervenció de l’educador s’ha de limitar a sostenir l’activitat amb la seva proximitat o a facilitar-la, Durant aquest període també és convenient suggerir algunes activitats que afavoreixen a la relació grupal.
Els primers dies, les persones educadores han de fer propostes i organitzar activitats i jocs per tal de procurar que els nens i les nenes descobreixin el nou medi, coneguin els companys del grup, la persona educadora.
L’atenció individualitzada de cada infant.
Cal tractar algunes de les qüestions que els primers dies permetran atendre l’infant de manera personalitzada.
L’espai classe, els objectes, els materials i les joguines que hi trobaran.
És convenient demanar a les famílies que els infants portin de casa algun dels seus objectes preferits. El mobiliari i els elements domèstics afegeixen un toc familiar a l’escola bressol, la qual cosa fa que tant infants com adults se sentin més còmodes.
L’acollida de cada infant i la seva família, durant quant temps podran fer-ho...
L'entrevista individual serveix per iniciar una bona relació entre la familia i l'educadora
Els primers contactes amb les famílies.
Pot tenir una segona part en la qual cada persona educadora es reuneixi amb els pares dels infants nous del seu grup.
Fer una primera trobada (informativa)
El ritme d’incorporació dels infants
Fer coincidir des del primer moment les noves incorporacions amb els infants que ja assistien anteriorment a la llar d’infants genera dinàmiques positives en el grup.
La incorporació gradual dels infants, de manera que no coincideixin massa nens i nenes nous alhora.
Per a la persona educadora: l’arribada de nous infants demana establir noves relacions i facilitar nous vincles . És el moment en què se sent més jutjada.
Per als pares i mares: també suposa canvis importants. El fill/a entrarà en contacte amb altres infants i diversos adults, rebrà altres influències i, per tant, aprendrà altres coses i establirà nous vincles, fora de l’àmbit familiar.
Infants es cansen més ràpid que les adults però la seva recuperació d'energia és molt més ràpida. Els espais i materials han d'afavorir que els infants vagin descobrint les seves necessitats de descans. Dormir aporta un repòs a les estructures cerebrals encarregades de totes les funcions vitals. Dormir varia en funció segons l'edat. És important la relació de confiança existent entre el personal educador i els infants. Les condicions ambientals han d'assegurar una bona qualitat del descans.
-Necessitat fisiològica. L'infant té les seves primeres relacions voluntàries amb l'entorn i estructura les bases per la comunicació afectiva i social. -Cal respectar que un infant no mengi de la manera prevista per l'edult o rebutgi certs aliments, evitant forçar-lo i aceptar la seva decisió que no vol menjar més. -L'educadora ha de disposar d'un espai tranquil on donar el biberó, per crear una relació intima i també proporcioni plaer i satisfacció als infants, ajudant en la construcció del vincle afectiu. -És important que els infants puguin explorar els aliments nous tocant-los, tastant-los... -L'organització dels àpats també afavorirà l'autonomia personal. -S'ha de facilitar perquè cada infant faci la seqüència al seu ritme, i també vetllar per un cert ritme grupal en els més grans, no obstant, no tots els infants fan el mateix en el mateix temps.
Control d'esfinters
Resultat del procés maduratiu neurofisiològic i psicològic de l'infant.
Canvi de bolquers
Afavorir les relacions individualitzades
Higiene nassal
Control de malalties. Han de tenir una bona respiració. Primer sobre el nivell d’humitat i de ventilació de les sales i en segon terme, realitzar la neteja nasal tan freqüent com sigui necessari.
Rentar les mans i la cara
Són moments de descoberta de l'aigua. Convé que l'infant reconegui que les mans estan brutes. Educadora ha de preveure estratègies per l'accés autònom de l'infant.
Separar-se i retrobar-se són accions complementàries des d’un punt de vista afectiu. Superar una separació no desitjada suposa assumir-la. L'infant ha de poguer manifestar el seu estat d'ànim. Per ajudar-lo és important anticipar i preveure el moment de separació i el nen s'ha de sentir segur.
Han de ser l’eix central de l’ambient educatiu del l’escola bressol. Aquestes activitats representen uns moments privilegiats en la relació entre l’infant i l’adult.
Observació
Instrument útil per obtenir informació sobre els comportaments i les conductes dels infants. és un recurs per millorar l’acció educativa. És una interpretació feta per la persona que observa, està sotmesa a la subjectivitat. És un recurs per millorar l’acció educativa.
Qüestions a tenir en compte
Qui observarà?
Com s'observarà?
Què s’observarà?
Documentació pedagogica
És un instrument vital per a una pràctica reflexiva i democràtica.
El material que compon pot concretar-se en notes escrites,enregistraments en vídeo, enregistraments d’àudio, fotografies, algunes produccions dels infants...
Ha de garantir la coherència educativa de la llar d'infants. Perquè un conjunt de persones esdevingui un equip demana temps i dedicació conjunta. Les reunions periòdiques entre les persones educadores, permeten reflexionar sobre el dia a dia i també serveixen per establir criteris, arribar a acords, compartir significats i sensuar objectius.
Els educadors són un punt de referència pels pares i infants, el vincle afectiu donarà a l'infant seguretat i confiança. Educar implica col·laborar en la forma-ció de la persona, amb el respecte corresponent pels valors de les famílies i mostrant de forma oberta i conscient els propis. No és la quantitat d’informació la que determina la qualitat educativa a la llar d’infants, sinó la impregnació de les actituds necessàries per aprendre de les situacions naturals que ens ofereix la vida quotidiana.
Funcions educatives:
Acompanyar l'activitat dels infants
La persona educadora facilita l’activitat dels infants a partir de la seva actitud de confiança i suport a l’acció, preveient i canalitzant situacions d’inquietud i també orientant l’activitat del grup de nens i nenes. Facilitar que els nens puguin pendre les seves propies desicions
Observar i documentar
Eines fonamentals per a l’educador que li permet aprofundir en el coneixement de cada infant, en la dinàmica del grup classe i en l’anàlisi dels processos educatius en general.
Promoure el desenvolupament de les capacitats dels infants
facilitar que cada infant es pugui desenvolupar d’acord amb les seves característiques personals, tot promovent les seves habilitats de relació, exploració i joc, que pugui desenvolupar les seves capacitats (assolir al llarg de l'etapa). La persona educadora esdevé guia i acompanyant del procés d’aprenentatge
Planificar i organitzar l'ambient educatiu
organitzar l’entorn físic i social de la llar d’infants i, fer previsions sobre els comportaments i activitats que hi han de poder dur a terme les persones que hi participen . Preveure espai i temps per tal d’acollir i propiciar les relacions
Formació general
Procés obert que parteix de l'adquisició d'unes bases en la formació inicial
Maduresa personal
L'educador ha de crear un procés d'autoconeixement que li permet desenvolupar les actituts d'empatia. L'actitud respectuosa amb un mateix i amb els altres ajuda en la construcció d'un ambient educatiu positiu.
Confiança en un mateix: permet adaptar les seves accions a cada moment, confiant en les posibilitats dels infants i mantenint el sentit comú en l'acció educativa.
Capacitat d'autocontrol: permet una actitud serena devant les situacions imprevistes i els conflictes.
Tractament de la informació
Informació que es retorna
Aportar dades que posin en manifest les competències de l'infant perqué la familia conegui com interactua
Els blocs a internet
L'àlbum
Els informes
Llibreta diària i els contactes quotidians
Informació compartida
Primera entrevista: ocasió privilagiada per iniciar les relacions de confiança amb les famílies i per conèixer algunes dades molt bàsiques sobre l'infant. Es fan qüestionaris prèviament creats per l'equip. És millor que durant l'entrevista no s'emplenin els qüestionaris. No cal que siguin molt llargs, n'hi que demanin informació innecessària. És imprescindible que hi hagi una confidencialitat de certes informacions.
Canals d'informaició, col·laboració i participació llar d'infants - famílies
Les relacions amb les families han d'estar definides en el marc del projecte educatiu
Canals de participació
"Ser part". Estar a l'escolta de la cultura i valors de l'altre, reconeixent-lo com a interlocutor.
Reunions d'àmbit general
AMPA
Consell escolar
Canals de col·laboració
Contribució de les families en determinades tasques del centre.
Canals d'informació
Hi ha d'haver feedback permanent entre la família i el centre, que repercuteixi positivament en el desenvolupament de l'infant. Canal permetre conèixer i contrastar les expectatives i el punt de vista de les famílies i els de l’escola en l’educació dels infants. Facilitar el diàleg entre pares/mares i educadors.
Recursos que afavoreixen la comunicació
Cal tenir cura de l'espai on es reben les famílies, procurant que sigui acollidor, familiar, alegre... La presa de contacte inicial entre pares i educadors abans que l'infant s'incorpori, és un bon recurs perquè les famílies puguin fer-se una idea sobre el centre i començar-se a preparar mentalment de la separació que comportarà amb el seu fill/filla.
Trobades periòdiques
Amb les famílies d'un mateix grup classe. Per informar dels progressos dels infants, apuntar i compartir intencions educatives i debatre conjuntament alun tema d'intès general.
Contactes diaris
Durant les entrades i sortides. Perquè l'educadora s'interessi pel que fa l'infant a casa.
Entrevistes amb cada família
Durant el primer mes de setembre, abans que els fills/es s'incorporin a l'escola bressol. Serveixen per iniciar cordialment la relació, escoltant les expectatives i preguntes dels pares i mares sobre la llar d'infants.
Trobada abans de l'estiu
Per presentar el projecte educatiu i l'organització del centre.
Relacions entre iguals i infant i educador són important per el desenvolupament dels infants, és necessàri crear un clima de confiança i complicitat. Establir l'organització per afavorir les relacions entre els membres de la comunitat educativa.
Relacions entre les persones educadores i les famílies
Els infants en nèixer ja es relacionen amb el seu entorn. Cada família és un món, per això cada persona és diferent tant per les experiències viscudes com la forma de ser i de comportar-nos. La família és la major font de diversitat. L'escola bressol també constitueix un entorn en el qual inicien relacions i descobertes. Finalitat de les relacions entre pares i educadors: conèixer i valorar les coses que fan i participen els infants.
Relació entre els membres de l'equip
>L'equip és l'encarregat de vetllar per el bon funcionament de la llar llar i qui planifica i organitza l’ambient educa- tiu, facilitant i promovent vincles i relacions entre adults i infants i entre aquests i l’entorn. Si NO HI HA una relació cordial basada en el respecte i la confiança dificilment serà possible aplicar aquests criteris a les relacions amb els infants i families. >Esdevenen un model per l'infant
Relació dels infants amb l'entorn, amb el saber
Infants són curiosos per naturalesa. Exploren el seu entorn a partir dels objectes que troben a prop seu i de les reaccions que provoquen els adults. També construeixen interpretacions sobre la realitat que perceben , fent preguntes, busquen respostes...
Relacions entre els infants i els adults
Característiques imprescindibles en la relació entre l'educador i els infants: - Coherència en el tracte. - Previsibilitat en la manera com atén les seves necessitats. L'educadora ha d'ajustar les seves conductes amb la dels infants. Activitat en grup petit permet el contacte entre els infants i l'ajuda i el tracte individualitzat per part de l'educadora. L'educadora ha de ser sensible i ha d'estar atent a les necesssitats individuals dels infants.
Relacions entre els infants
> Paper fonamental en el desenvolupament de competències cognitives,socials i afectives >Es genera una gran riquesa de situacions i es construeixen i consoliden aprenentatges, per tant, es desenvolupen capacitats. >Procès de construcció és personal, únic i intransferible >Interacció gran incidència en els processos de socialització, adquisició de competència i destreses socials. >L'element decisiu no és la quantitat sinó la naturalesa de les interaccions.
Característiques de les relacions que fan crèixer
Infant = ésser social. Necessitat de relacionar-se amb altres persones. Els infants necessiten sentir seguretat (confiar que algú vetllarà les seves necessitats). Tenir possibilitat d'establir lligams afectius amb les persones que s'ocupen d'ell. És important garantir un tracte individualitzat.
Suport als pares com a educadors
Establir pon de confiança entre pares i educadors, promoure el sentiment de competència educativa i tracte cordial i respecte mutu
Servei de les famílies
Context educatiu i de desenvolupament per als infants
Perquè els infants creixin i es desenvolupin, es necessari que hi hagi adults al seu voltant. La familia té cura de la satisfacció de les necessitats de l'infant. Imprescindible que pares i educadors coneguin i valorin les activitats en què els infants s'impliquen i participen a casa i a l'escola bressol.
