DIVERSITAT ÈTNICA
IDENTITAT COL·LECTIVA
55 MINZU (Minories etniques) + 1 (Han)
però més DIVERSITAT
(lingüística - dialèctics)
NO DEIXA DE SER UNA CONSTRUCCIÓ D'UNA DICOTOMIA, AMB INTERESSOS POLÍTICS (cultura comuna) I ECONÒMICS (beneficis)
IMPLICA DESCONTENTAMENT zones minories (Xinjiang - Tibet). Protestes, acabades amb Migració Han + centres de reeducació política
HI HA UNA LECTURA MARXISTA DE LA TEORIA EVOLUCIONISTA (HAN - civilitzats; la resta - no civilitzats)
RPX. Treball antropològic: es defineix una nova realitat. enquesta 400 grups, però només 55.
Perque? Oficialment - filtre per la definició de NACIÓ d'Stanlin.
SYT. Discurs de cultura comuna, d'una comunitat imaginaria, amb cinc nacionalitats: Hui, Tibet, Mongol, Manchu i Han
PERILLS (I) HOMOGENEÏTZACIÓ.
(a) cultura comuna - semblances, discurs del partit i de l'estat des de l'inici
(b) refortiment de la identitat local - turisme (consum - reconstrucció)/migració
PERILLS (II) NATURALITZACIÓ. Procès educatiu i històric amb interessos polítics.
BARTH
URBANITZACIÓ: En tres àmbits (a) mega ciutats (b) ciutats internes (c) zones rurales.
Però també implica desigualtat: (A) resistència - cases agulles (B) gentrificació (C) desnonaments
URBANITZACIÓ I MIGRACIÓ INTERNA
HUKOU
80-90s. Canvi en la migració: (A) perfil: h - h/d - nucli familiar (B) actitud: anar a treballar / anar a buscar un futur (C) més pressió per acabar amb la desgigualtat.
MILLORES
AMBIT
LABORAL
(IV) ORGANITZACIONS DE DRETS COL·LECTIUS
(III) PRESSIÓ: CRISI ASIÀTICA: menor mà d'obra barata ++ pressió social per millor condicions * Vaga Honda (b/a - demanen dignitat)
(II) REESTROCTURACIÓ DE LES DANWEI: privatització - Implica canvis al món laboral: canvi en la relació Empresari - treballador, inici de contractes laborals.
Situació de gran oferta de treball + molts treballadors = Mà d'obra barata i 0 condicions laborals bones.
SINDICATS: No útils, liderats pels grans empresaris.
(I) DESIGUALTAT EVIDENCIADA EN LA LINGÜÍSTICA: DAGONG/GONGZUO
EDUCACIÓ
Amb el Hukou no local no es pot accedir a la educacció pública sense (a) documentació dificil d'aconseguir (b) taxa
Implica la creació de ESCOLES PRIVADES PER MIGRANTS
Sol (1) ajuts a les escoles (2) aboliment de les taxes.
CONTINUIA LA DESIGUALTAT? SÌ!
- SUZHI (capacitats adquirides a través de l'educació). Desigualtats en educació = desigualtats en SUZHI. Relacionat també amb els habits de vida i de consum (molt relacionat amb el CONSUM). Desigualtat i discriminació
- WENMING. Ser civilitzat. Discurs discriminatiu de les zones rurals davant les urbanes.
FAMÍLIA NUCLEAR
CANVIS REL. INTERGENERACIONALS
EMPRESA FAMILIAR
70S. MIGRACIÓ. Canvi economic= mobiment (a) intern (b) internacional. Cerca del somi xinès, d'una millor viva.
On? zones de desenvolupament economic. Desigualtats amb el Hukou: migrants temporals
B. 50s. Restricció de mobilitat amb el HUKOU: impossibilitat d'accedir a les institucions públiques fora del lloc de procedença.
- DANWEI. Unitats economiques, politiques d'agrupació laboral en les zones urbanes. Microsocietats totalitaries, funció moral i ètica. Diversitat. Fabricació i industralització
- COORPORATIVES. Unitats de producció de gra a les zones rurals a tota Xina. Desigualtats amb les institucions/aventatges de les Danwei.
A. INICIS 50S. Instauració del Hukou des del model URSS, per registrar els mobiments de la població: dicotomia agrícola - no agrícola. MIGRACIÓ CEGA, no planificada.
IND + URB = MODE (MIGRACIÓ)
RELIGIOSITAT POPULAR
TRANSFORMACIÓ:
- MAOISME. Prohibició de la religiositat popular en les seves pràctiques dins de les religions oficials. Religió com una cosa anclada al passat.
- POST MAO. Obertura paulativament a les religions (primer formals --- ). Estretegies: desntins polítics, però continues les pràctiques pragmàtiques.
SINCRETISME. TAOISME, budisme i cristianisme.
POLITEISTA. Protagonistes son avantpassats de la societat xinesa: esperits, fantasmes, etc.
Creences i pràctiques populars de la societat xines que no defineixen com a tal una religió formal, sinó que estàn en elles de forma a través d'un sincretisme.
PRAGMATISME POPULAR - Intenció
CICLE DE VIDA
D. ENTERRAMENT. Conceptualització de la mort com una continuitat del món dels viu s(jerarquia), i donant bo als avantpassant tindràn bona sort.
La cerimonia com un acompanyament al transit de les dues comunitats-societat: crema de diners o afers bàsics.
Evidència el prestigi social de la família.
C. JUBILACIÓ. Retirament i feines informals (penssió)
B. CASAMENT. Moment de gran ritualitat. Significa l'enllàç entre dues família (figura d'intermediador tradicional)
Clebració - banquet. Urbà mes sincretisme amb pràctiques tradicionals i occidentals / Rural - més tradicional.
A. NAIXAMENT. Primer mes de vida: descans i retirament del nen i la mare / celebració i presentació del nen, regal d'un braçalet.
Fins sis anys - educació bàsica.
Dels sis als 18 anys, introducció paulativament al món dels adults, així com en les discussions dels adults, etc.
MIANZI - Prestigi, reputació social. Comportar-se segons el seu estatus social: implica donar cara al de sota i no fer perdre la cara al de sobre. Procès molt ritualitzat i de CONTROL SOCIAL
GUANXI. Procés social de socialització més enllà de la família. Intenció de FAMILIARITZACIÓ amb l'altra (fer conegut allò desconegut), evidència amb la TERMINOLOGIA PARENTIU.
BASADA EN L'INTERCANVI I LA RECIPROCITAT (AJUT MÚTU)
Quan? epoca de crisi
Com? (a) regals (b) banquets: jerarquia + ritual (c) intercanvi ajuts
Qui? Experiència i conecció
RENXIN - sentiment d'amistat
FAMÍLIA
MÉS ENLLÀ DE
LA FAMÍLIA
TRANSFORMACIÓ DE LA FAMÍLIA
C.70s. CANVI ECONOMIC. Nou sistema economic (ec. mercat) + obertura
POLÍTICA DE CONTROL DE LA NATALITAT. pocs, espaiats i tard. Evitar un augment de la població; descentralització; pressió social; gènere igualitat i població flotant.
MODERNITZACIÓ O POLÍTICA? Canvis:
- Famílies neolocals
- Canvis relacions intergeneracionals (tracte amb els pares)
- Negoci famíliar continua en auge (unitat economica i corporativa)
B. MAOISME. Trencament amb la família tradicional + llinatges i substitució pel culte/fidelitat a l'estat i al partit.
LLEI DEL MATRIMONI. Llei propolsada però sense molt afecte i amb molta resistència. Contra els matrimonis concertats, amb un divorci demanat per la dona, prohibides les concubines, ...
REFORMA AGRÀRIA. Dona espai productiu a les dones (Cf. Divorci), més enllà de l'àmbit reproductiu. Incorporació al món laboral: (a) rural - reforma implica una expropiació i redistribució de la terra (b) urbà - fàbriques Danwei.
A. MOVIMENT 4 MAIG (Moviment de la nova cultura). Moviment intel·lectiual sense molt d'afecta polític: reduit a esferes intel·lectuals i urbanes.
Reformistes provinents de fora de xina que tenen l'objectiu de MODERNITZAR la xina.
Crítica a la família tradicional (jerarquia - estats socials) Implica l'inici del mobiment feminista (rol de la dona) i de l'Ideal Burgès
Institució social bàsica d'organització social, que delimita la posició de cada individu en l'àmbit familiar i social en relació amb els altres.
IDEAL CONFUCIÀ
A. Família extensa (5 nuclis familiars sota el mateix sostre)
B. Família patrilocal i patrilineal (hi ha un mobiment de la dona de Jia, els seus pares passaràn a ser els coneguts afins)
C. Unitat economica i corporativa. Unitat d'ingressos i la seva administració. Simbolitzat amb la CUINA i la importància del NEGOCI FAMILIAR.
Divisió del jia (FENGJIA). Herencia patrilineal però igual a tots els germans = comportarà una divisió del patrimoni i les terres.
LLINATGES. Al sud i zones rurals. Unitats economiques, polítiques i d'organització socials de grups famíliars que comparteixen un mateix avantpassat (temples familiars).
Temples + geneologia (gran importància del ritual i la seva UNITAT en ell.
unitat economica, amb el vist-it-blau del gobern (funció polticia - impostos)
Desparició al 1949 amb la proclamació de l a RPX.
Família com a metafora de la societat.
(i) Ordre i harmonia (ii) jerarquia (iii) Li (ritual) gramàtica de les relacions socials - marca el comportament que un ha de tenir davant la seva posició social (jerarquia). [CONTROL SOCIAL]
Relacions de parentiu: segons gènere i generació: Gobernant - gobernat // Pare - fill/ germà gran - germà petit / pare - esposa // amic amic
Evidenciat en la terminologia: variant de gènere, l'individu es situa al centre, i a travès d'ell s'articulen les seves relacions de parentiu.
