vocals o/u àtones
al mig de la paraula
NORMA 3
Cal buscar dins d'una mateixa família de
paraules o d'un mateix verb per trobar
formes en què la O o la U siguin tòniques i
es distingeixin clarament: la O o la U de les
síl.labes tòniques es mantenen en les
síl.labes àtones. En el cas dels verbs hi ha
dues exepcions:
Els verbs poder i voler
fan amb O totes les formes
àtones, exepte el present de
subjuntiu i l'imperatiu, que fan
amb U.
Els verbs collir, cosir,
escopir, sortir i tossir
i els seus derivats s'escriuen
amb U quan la vocal és tònica
i amb O quan la vocal és àtona.
a final de paraula
NORMA 2
La majoria dels plurals que tenen el so
de U abans de la -s final s'escriuen amb -os.
Només alguns noms i adjectius acaben en -us:
Alguns noms invariables
que acaben en -us tant
en singular com en plural.
Els plurals dels noms i
adjectius que acaben en
-u.
NORMA 1
La majoria de mots masculins que acaben
amb el so de U s'escriuen amb -o final.