Kategorier: Alla - carcinoma - melanoma

av Cristina Mestres Porqueres för 3 årar sedan

206

ANATOMIA PATOLÒGICA MACROSCÒPICA

El texto se centra en las patologías macroscópicas del sistema digestivo y de la piel. En el sistema digestivo, se mencionan varias enfermedades como la colelitiasis y colecistitis en la vesícula biliar, gastritis y úlceras en el estómago y duodeno, y carcinoma gástrico.

ANATOMIA PATOLÒGICA MACROSCÒPICA

ANATOMIA PATOLÒGICA MACROSCÒPICA

PELL

Subtopic
MELANOMA MALIGNE

NODULAR

lesió abultada i pigmentada

EXTENSIÓ SUPERFICIAL

lesió pigmentada extensa i amb úlceres

NORMA DEL ABCDE

E

evolució

D

diàmetre

C

color

B

bordes

A

asimetria

afecta a fototipus clars amb nevus
càncer més agressiu
CARCINOMA ESPINOCEL·LULAR

de llarga evolució

afecta a la mucosa labial

lesió ulcerada

té més posibilitats de fer metàstasis
afecta sobretot a fumadors
CARCINOMA BASOCEL·LULAR

pàpula perlada

presenta telangiectàsies

dilatació dels vasos sanguinis més petits

pot invair estructures adjacents

es pot ulcerar

normalment no fa metàstasis
afecta a fototipus 1 i 2
més freqüent i menys agressiu

NERVIÓS

TUMORS
TUMORS MENÍNGIS

al estar adherit a la duramàter, si s'expandeix li provoca una depresió

ben delimitat, ferm

nodular o aplanat

meningioma

TUMORS NEUROEPITELIALS

alta malignitat

gris-rosa amb àrees grogues necròtiques i àrees hemorràgiques

baixa malignitat

poc delimitats, sense necrosis

gris-rosa

astrocitoma

MALALTIES DESMIELINIZANTS

plaques grises ben delimitades i disperses al cervell i mèdul·la

esclerosis múltiple
MALALTIA DE PARKINSON

es perd la pigmentació de la substància negra mesoencefàlica

MALALTIA D’ALZHEIMER

atròfia simètrica

s'eixamplen els solcs

s'estreten les circumvolucions

MALALTIES INFLAMATÒRIES
MENINGITIS

GRANULOMATOSES

afecta a la base del cervell

lesions granulomatoses

meningitis tuberculosa

PURULENTES

la pus forma plaques grogues als lòbls frontals, temporals i a la base

afecten als solcs profunds del cervell

al llarg dels vasos sanguinis

causada per microorganismes

afecten a les leptomeninges

inflamació de les meninges

PATOLOGIA VASCULAR
INFART CEREBRAL

els macròfags eliminin la necrosis deixanr un quist

no té limits clars fins pasades 48 hores

àrea edematosa i inflamada

oclusió de l'artèria cerebral

HEMORRAGIA INTRACEREBRAL

la compresió desplaça les estructures cerebrals veines

trencament arterial per hipertensió

HEMORRAGIA SUBARACNOIDEA

hemorràgia no traumàtica a la base del cervell

normalment es deu al trencament d'una aneurisma

HEMATOMA SUBDURAL

entre la duramàter i la superfície de l'aracnoides

HEMATOMA EPIDURAL

s'adhereix la col·leció hemàtica a la duramàter

la lesió de l'artèria meníngea mitja

REPRODUCTOR FEMENÍ

CARCINOMA D’ENDOMETRI
NO ESTROGENS DEPENENTS

els serosos papilars són d'alt grau i agressius

15-20%

ESTROGEN DEPENENTS

els endometrioides són poc agressius i normalment de baix grau

80-85%

MIOMES
LOCALITZACIONS

SUBSERÓS

INTRAMURAL

SUBMUCÓS

dificulta l'implantació del zigot

provoca hemorràgies

afecta sobretot a dones de 40 anys
format al miomètri
CARCINOMA DE MAMA
la menàrquia precoç, menopàusia tardana, no tenir fills, entre altres

impliquen més temps d'exposició als estrògens

exposició prolongada a estrògens
dones de +50 anys
FIBROADENOMA

pot deformar la mama

massa blanca ben delimitada

tumor benigne de mama

REPRODUCTOR MASCULÍ

CARCINOMA DE PRÒSTATA

aspecte irregular

estenosis de la uretra

pròstata augmentada

mateixa etiologia de la hiperplàsia prostàtica
majors de 60 anys
SEMINOMA TESTICULAR

pot estar augmentat de mida i més ferm

s'ha perdut la morfologia típica

carcinoma testicular en joves
HIPERPLÀSIA PROSTÀTICA BENIGNA (HPB)

s'observa un lòbul accesòri

la pròstata està augmentada i amb una consistència més ferma

provoca una estenosis de la primera porció de la uretra
acció continuada de la testosterona
homes de més de 60 anys
ATROFIA TESTICULAR

la superfície és més fosca

un testicle és més petit que l'altre

produit pel virus de la parotiditis en edat adulta

en edat adulta produeix orquitis

inflamació dels testicles

es dona com a conseqüència de les galteres

Topic principal

EXCRETOR

CARCINOMES RENALS
CARCINOMA RENAL HIPERNEFROIDE

ferm amb focus hemorràgics i necròtics al seu interior

massa groga mal delimitada

carcinoma poc freqüent que afecta a adults

NEFROBLASTOMA

consistència ferma

massa blanca amb focus hemorràgics

afecta a nens

GLOMERULONEFRITIS

ronyó atrofiat amb grànuls a la superfície

faringoamigdalitis de repetició

els complexes Ag-Ab es dipositen als glomèruls renals

al cap dels anys es deteriora el ronyó i aparèix insuficiència renal crònica

etiologia bacteriana

Streptococcus B-hemolític del grup A

s'inflama el glomèrul renal
PIELONEFRITIS

CRÒNICA

normalment s'asocia una hidronefrosis

els quists contenen orina

pèrdua de la limitació entre escorça i mèdul·la

ronyó més petit i deformat per cicatrius

AGUDA

la paret de la pelvis és més gruixuda

ronyó congestiu amb microabscesos

conseqüència d'una infecció ascendent de la bufeta
inflamacio de la pelvis, els calzes renals i el parènqima renal
CISTITIS

mucosa inflamada i eritematosa

una bactèria produeix una inflamació de la bufeta
HIDRONEFROSIS
atròfia del parènquima
dilatació de la pèlvis renal i dels calzes
s'acumula orina per culpa d'un càlcul

es forma una obstrucció

LITIASIS RENAL

esfèrics o en forma de calze

si tenen forma de calze s'adapten a la pèlvis renal

únics o múltiples

precipiten substàncies presents en la orina

també n'hi han d'àcid úric i cistina

sobretot precipitats de calci

fofats

oxalats

càculs renals

a la pelvis renal, els urèters o la bufeta

MALFORMACIONS RENALS
RONYONS POLIQUÍSTICS

quists plens de líquid groc o hemorràgic

deformen el calze i la pelvis renals

ronyons augmentats

desenvoca a una insuficiència renal crònics

apareixen quists plens de líquid en els ronyons

RONYONS EN FERRADURA

els urèters surten per davant i damunt del parènquima renal

es fusionen els dos pols inferiors

AGENESIA RENAL

absència d'un ronyó, dels vasos i l'urèter

DIGESTIU

PÀNCREES
PANCREATITIS
VESÍCULA BILIAR
COLECISTITIS
COLELITIASIS O LITIASIS BILIAR
FETGE
CARCINOMA HEPATOCEL·LULAR
CIRRÒSIS
INTESTÍ
MALALTIA DE CHRON
COLITIS ULCEROSA
CARCINOMA DE CÒLON I RECTE
DIVERTICLE DE MECKEL
DIVERTICULOSIS
APENDICITIS AGUTA
ESTÓMAC I DUODÈ
CARCINOMA GÀSTRIC
GASTRITIS
ÚLCERA DUODENAL
ÚLCERA GÀSTRICA
ESÒFAG
CARCINOMA D'ESÒFAG
VARIUD ESOFÀGIQUES

RESPIRATÒRI

PNEUMOTÒRAX
VESSAMENT PLEURAL
EMBÒLIA PULMONAR
ATELECTASIA
CARCINOMA BRONCOPULMONAR
EDEMA PULMONAR
PER LESIONS EN LA MICROCIRCULACIÓ O NO CÀRDIOGÈNIC
HEMODINÀMIC O CARDIOGÈNIC
TUBERCULOSI
TUBERCULOSI POSTPRIMÀRIA
TUBERCULOSI PRIMÀRIA
BRONQUIECTÀSIES
ASMA BRONQUIAL
MPOC
EMFISEMA PULMONAR
BRONQUITIS CRÒNICA

CARDIOCIRCULATÒRI

PERICARDITIS
HEMORRÀGICA

fulles pericàrdiques recobertes de fibrina

color vermell-negre

FIBRINOSA

dipòsit de fibrina al pericardi

diposits blancgrisencs

perd la lluentor

SEROSA

exsudat serós de la cavitat pericàrdica

ENDOCARDITIS
origen infecciós i bacterià

extraccó dental sense profilaxis antibiòtica

asministració per via parenteral substàncies de forma no higiènica

inflamació de l'endocardi

berrugues o vegetacions a les vores valvulars

provoquen una deformació i per tant una insuficiència valvular

CARDIOPATIA ISQUÈMICA
INFART AGUT DE MIOCÀRDI (IAM)

vessament serofibrinós sobre l'àrea infartada

s'identifica a partir de les 12 hores seguents de l'infart

formació de trombed a l'endocardi

masses trombòtiques vermelles

formació d'aneurismes

la paret ventricular formada per teixit cicatritzal

ruptura del ventricle

taponament cardíac amb sang semicoagulada al ventricle

necrosis de les cèl·lules miocàrdiques

manca d'irrigació sanguínia mantinguda

TIPUS

INFART ANTIC

cicatrius a la zona afectada

paret cardíaca aprimada

INFART SUBAGUT

apareix teixit conectiu en unes zones grogues

disminueix el greix cardíac

poques setmanes després de l'infart

INFART RECENT

a les 24 hores la zona és gris-verda

la cicatrització comença al final de la primera setmana

zona pàlida i tova

ANGINA DE PIT

isquèmia sense necrosis

ARTERIOSCLEROSI

la capa íntima de l'artèria presenta diposits grocs calcificats

poden provocar estenosi arterial

facilita la formació de trombes

COMPLICACIONS

ANEURISMES

si es trenquen provoca hemorràgies

produeix dilatacions aneurismàtiques

s'hi poden formar trombes

disminueix l'elasticitat de la paret arterial degut a la fibrosis del múscul llis

TROMBOSIS

sobre plaques ulcerades

obstrueix un vas provocant infarts

LACERACIÓ

s'estova el centre de la placa i surt material que embolitza

CALCIFICACIÓ

s'origina en coronàries i artèries grans

converteix les parets arterials i les converteix en un conducte rígid

formació de plaques d'ateroma

aparèixen a la aorta abdominal i s'extenen a tot el cos

tall grumullós i líquid

perifèria dura i zona central tova

lesió elevada i groga

afecta a artèries

valors elevats de LDL

ALTERACIONS EN MIDA I FORMA DEL COR
DILATACIÓ CARDÍACA

musculatura tova

parets ventriculars primer sense consistència d'hipertròfia

cor esfèric amb cavitats dilatades

HTA mal controlada

el cor no té suficient força per expulsar la sang

s'acumula la sang a les cavitats ventriculars

augment de mida PERO NO del pes del cor

HIPERTRÒFIA CARDÍACA

paret miocàrdica augmentada

el ventricle esquerre està disminuit

pes i mida augmentats

augmenta el múscul

cardiomegàlia

augment de la demanda funcional

conseqüència d'una HTA mantinguda

pot ser reversible

ATRÒFIA CARDÍACA

MACROSCÒPICAMENT

coronàries i ondulants

persones grans i amb caquèxia

disminueix la mida i per tant el pes del cor