av omaima akziz för 4 årar sedan
266
Mer av detta
Enlloc de fer un transplantament de tot el pulmó, podrien transplantar una certa quantitat de pneumòcits tipus II. A lo millor, si hi ha sort, aquestes es situaren al seu lloc i es convertiran en pneumòcits tipo I. D'aquesta manera els fibroplasts ja no tindràn motiu per seguir poliferant.
L'experiment que van pensar consistia en en provocar fibrosi en uns grups de rates, esperar un temps, per deixar que la malaltia estigués ja en la seva fase fibròtica i a les hores transplantar una certa quantitat de pneumòcits II. A les rates (femelles) els hi posaràn cèl·lules sanes obtingudes d'un amimal mascle, i després posaran col·lorant que tenyeixi el cromosoma Y. Cada dia pesaran les rates per veure si milloren. Finalment, també el pes dels pulmons.
Pulmò de rata Lewis. (La rata sencera, però ens centrarem en el seu pulmò).
El temps entre els grups de rates en que sels posa pneumòcits II. (D'això depén quan desenvolupada estigui la Fibrosi Pulmonar).
Els animals control guanyaven pes, en canvi, els malalts, aturaven el seu creixement. Però per només dos dies, després d'això van continuar creixent i a guanyar pes i van decidir fer anàlitiques. Els nivells *d'hidroxiprolina en els animals transplantats era casi igual a la dels animals del grup control i el tractament no només aturava la progressió de la fibrosi sinó que aconseguia revertir-la en part. És a dir que l'experiment habia estat un éxit! Els pneumòcits que habíen posat s'habien implantat correctament i per restablir l'arquitectura normal dels avèols, havien poliferat i s'havien diferenciat del tipus I. A humans: Després de molt temps van probar de fer-ho amb pulmons de xai, ja que eren més grans i s'assemblaven més als dels humans (entre altres). Van publicar el treball després de que l'experiment va ser contrastat per la comunitat cièntifica. Vam començar a obtindre els primers pulmons humans, i va arribar el dia. Ja tenien prou cèl·lules, pacient seleccionat i tots els permisos. Primer, amb el pacient, van intervenir a un pulmó, fins que es va recuperar, però per saber si el seu cos ho rebutjara o no cal esperar més o menys un any.
(Conclusió de l'experiment de les rates) : Transpslantar una certa quantitat de pneumòcits tipus II enlloc de tot el pulmò, sí funciona, és a dir que l'experiment a resultat correcte!
Resultats no esperats, hipòtesi falsa.
Tornar a pensar una hipòtesi.
Rates femelles, relativament joves, anomenades "Rates Lewis" amb una dosi igual cada una (menys obviament, el grup control) de bleocemina (un tipus d'antibiòtic que provoca fibrosi pulmonar). Els animals es mantindran en gàbies amb accés a tot el menjar i aigua, temperatura i humitat controlades i amb 12 hores amb llum i 12 a la foscor.
Tindràn a 5 grups de rates. El 1r grup: Seràn un grup de rates, en fase fibròtica, amb transplantament de Pneumòcints II a la setmana de fibrosi. El 2n grup: Seràn un grup de rates, en fase fibròtica, amb transplantament a les dues setmanes. El 3r grup: Seràn un grup de rates, amb transplantament als tres dies, quan la fibrosi encara no hagi començat. El 4t grup: Seràn un grup de rates, amb fibrosi, sense transplantament. El 5é grup: Seràn un grup de rates, sense fibrosi amb transplantament.
El grup 4 es el grup control, és a dir, el grup amb fibrosi sense transplantament.
Quan els investigadors van mirar que ja s'habia intentat i van trobar que ja s'ha intentat curar donant medicaments que inhibeixen els fibroplasts, tractaments amb agents hipotensius, amb antiinflamatoris, antioxidants, etc, i res d'això habia funcionat.
