av Judith Cobacho Rodríguez för 2 årar sedan
139
Mer av detta
Diferents mètodes de punt final
Valoració amperomètrica: tècnica de detecció analitzant el corrent elèctric deguda a l'oxidació o reducció dels reactius o productes.
Espectroscòpia: mesurar l'absorció de la llum per la dissolució durant la valoració.
Canvi de color: en algunes dissolucions canvia de color sense indicador.
Conductància: depen dels ions presents.
Mesurador de pH: potenciòmetres que usen un elèctrode el potencial depèn de la quantitat de iò H+ present de la disssolució.
Potenciòmetre: instruments que mesuren el potencial d'elèctrode de la dissolució.
Indicadors: són subtàncies que canvien de color en resposta a un canvi químic
Indicador Redox: una gota de dissolució d'indicador afegida al principi de la valoració; quan canvia de color (arriba punt final)
Indicador de pH (àcid-base): fenolftaleïna.
Les reaccions enzimatiques són molt sensibles les condicions de la reacció com el pH y temperatura.
Els mètodes cinètics són molt mes rapis i menys sensibles a la terbolesa i el color e l'espècimen que el mètode final.
Si es mesura la desaparició del substrat, l'absorbancia disminueix amb el temps.
Si es mesura l'aparició del producte: l'absorbancia augmenta amb el temps.
Llei de Lambert-Beer: l'absorbància d'una dissolució està relacionada amb la concentració de les substancis d'acord aquest llei.
Possibles errores
El detector: li arriba llum procedent d'altres llocs distints a la font de llum.
La cubeta: el material, el grosso, el seu estat (opac, trencat,..)
Errors en la escletxa de sortida: es quan la mesura i la longitud de la escletxa canvia la longitud d'ona que arriba a la cubeta.
Alteracions en la llum incident: per exemple, la radiació incident no sigui del cromador.
ESPECTROSCOPIA DE EMISIÓN ATOMICA POR PLASMA
El plasma consta d'un gas calent parcialment ionitzat, amb una concentració abundant de cations i electrons que ho fan conductor. Els plasmes que s'empren en l'emissió atòmica es formen per la ionització d'un corrent d'argó que produeix ions d'argó i electrons. Les altes temperatures del plasma es deuen a l'escalfament resistiu que té lloc per obra de moviment d'electrons i dels ions de argent. Com els plasmes operen a temperatura molt majors que les flames, proporcionen una automatització millor i un estat d'excitació mes intensament poblats. A més de que els àtoms neutres, les temperatura elevades del plasma produeixen ions de (..) substància.
Molt adequada per a analitzar multielemental, ja que tots els àtoms d'un espècimen s'excita alhora podent programar-se un monocromador d'escombratge.
FOTOMETRIA D'ABSORCIÓ EN FLAMA
Dins de la lampara de càtode buit està el mateix element que jo vull mirar, si vull mercuri la lampara serà de mercuri, quan aquesta s'encén, a l'ésser del mateix material que vull estudiar només emetrà la llum necessària (bandes de llum exactes) que excitaran el mercuri. (si vull sodi, sodi i així…)
La mostra ha de ser líquida, si no és liquida s'alíquota dissolent-la o rentant-la. La mostra pansa per un nebulitzador (un esprai), en la mateixa cambra del nebulitzador es fa la mescla de combustible, surt una *flama molt intensa i quan es crema, aquesta dona energia a les molècules que hi ha per a trencar-les totes i que surtin els àtoms de la *lampara. Quan mes àtoms hi hagi, mes concentració i les bandes seran mes fosques, mes negra.
● Com més concentrada la mostra, més llum dispersada arriba al detector. ● Intensitat directament proporcional a la concentració de la mostra.
● En partícules més petites
Com que mesurem la dispersió de la llum, no podem parlar d’absorbància, sinó de transmitància (la llum que transmet), ja que les partícules de la mostra no estan absorbint llum. Mesurem la quantitat de llum que estan transmetent les partícules de la mostra, és a dir, la quantitat de llum que les partícules de llum deixen passar a través. ● La transmitància és la relació entre la intensitat de llum transmesa i la intensitat de llum quan fem passar un blanc. ● Com més concentrada estigui la mostra, menys intensitat arribarà al detector, ja que fa “ombra”. ● La transmitància l’hem de passar a absorbància.
● En mostres de concentracions elevades ● Per proteïnes sanguínies, sistemes de complement
En els laboratoris clínics, la luminometria s'aplica principalment en els sistemes de detecció dels immunoanalisis amb reactius marcats per exemple enzimoimmunoanalisis que utilitzen fosfatasa alcalina com a enzim marcador en la detecció per quimioluminescència.
Equipament que mesura la fluroescència
Espectroflurorímetres: utilitza una xarxa de difracció de monocromador és per aïllar la incidència de la llum i la fluroescència de la llum.
Fluorímetre de filtre: serveix per aïllar la incidència de la llum i la flurorescència de la llum.
Alguns mètodes immunològics per mesurar hormones i marcadors tumorals utilitzen molècules quimioluminiscents.
Es una variació d'aquesta tècnica, el senyal quimioluminiscent es genera aplicant a la barreja una corrent elèctrica en lloc de química, es denomina Electroquimioluminiscència.
Sistema de lectura
Detector
Monocromador
Atomitzador: els àtoms s’han de separar i quedar sols
Mostra: ha de ser líquida
Font de radiació: ha de ser una làmpara de càtode buit
Determina la concentració de metalls d’una mostra com tòxics, medicaments...
Matriu: quan dissolem una substància hi ha una matriu amb el dissolvent i el component dissolt.
Ionització: quan els àtoms a la flama o al forn els donem tanta energia, que no només es queden en forma d’àtoms, si no que es produeixen pèrdues d’electrons
Químiques: quan tractem la mostra hem d’estar segurs que no incorporem allò que estem a punt de mesurar.
Atomització electrotèrmica: utilitza un forn de grafitLa mostra arriba nebulitzada i les temperatures del forn fan que la mostra quedi atomitzada.
Flama: mitjançant un nebulitzador acompanyat d’una solució determinada, la flama nebulitza els àtoms de la mostra, dispersant-los per obtenir-los de manera individual.
