av NICOLAS ZAPATER ALBALADEJO för 7 dagar sedan
23
Mer av detta
av Fabio Barbosa
av Thais Sayuri Leite Kiam
av Matheus Fernandes Da Silva
av jander a valente
3. LES CAUSES DEL DESENVOLUPAMENT DESIGUAL 3.1 Les causes internes Les causes internes estan relacionades amb els factors propis de cada país que afecten el desenvolupament, com les característiques del medi físic, els recursos naturals, el sistema econòmic, les condicions de vida de la població o el sistema polític. La falta de recursos: els països menys desenvolupats són sovint els que tenen menys recursos naturals per explotar (minerals, boscos, etc.) o no tenen la capacitat de transformar-los. En molts casos, aquests recursos naturals estan en mans d'empreses estrangeres, que s'enduen els beneficis. El clima: en els països tropicals, on es concentren les àrees més pobres, la calor i les plagues provoquen moltes malalties, la qual cosa afecta el rendiment laboral i augmenta la mortalitat. La inestabilitat política: els conflictes interns, la corrupció i la mala gestió de molts governs han provocat una gran inestabilitat política i social en molts països subdesenvolupats. La manca de serveis: l'escassetat de serveis sanitaris i educatius, el baix nivell de renda i les deficients condicions de vida de la població són altres obstacles per al desenvolupament. 3.2 Les causes externes Les causes externes estan relacionades amb les relacions dels països subdesenvolupats amb els països desenvolupats i amb l'evolució de l'economia mundial. El deute extern: la forta dependència dels països subdesenvolupats respecte dels països desenvolupats és una altra causa del seu dèficit econòmic. El comerç desigual: els països subdesenvolupats només poden vendre els productes de baix valor afegit i comprar els productes elaborats pels països desenvolupats. Els conflictes armats: els conflictes entre països, o els propis conflictes armats interns, són una altra causa del subdesenvolupament i la pobresa en molts països. Imatge 2 4. EVOLUCIÓ RECENT DE LES DESIGUALTATS MUNDIALS Segons els estudis recents de l'IDH, des de l'any 2000 ha millorat l'IDH i els seus tres indicadors arreu del món, especialment als països amb desenvolupament humà mitjà i baix. Això ha fet disminuir l'extrema pobresa. Ara bé, aquesta millora ha estat desigual, de manera que les desigualtats es mantenen o fins i tot s'han accentuat en alguns casos. 4.1 L'estancament del Nord Els països del Nord més desenvolupats han alentit el ritme de creixement de l'IDH a causa de la crisi econòmica que van patir entre el 2008 i 2013 o de la guerra d'Ucraïna el 2022. Com a conseqüència, el nivell de vida de molts ciutadans ha baixat i s'ha estancat el creixement de la classe mitjana. A més, la desigualtat s'ha accentuat entre grups de població segons el nivell d'ingressos, com s'observa en els gràfics, que mostren com la mitjana d'ingressos s'ha reduït en aquest temps. 4.2 L'avanç del Sud Els països del Sud, en canvi, han incrementat el desenvolupament humà gràcies a la inversió en educació, les polítiques energètiques i els moviments d'urbanització. Molts països emergents han continuat creixent durant la crisi de 2008 i 2013, com la Xina i l'Índia, que han fet augmentar considerablement l'IDH i han fet créixer una nova classe mitjana. IDH i classe mitjana Els gràfics mostren l'evolució de l'índex de desenvolupament humà (IDH) de diversos països en el període de 1990 a 2022, així com l'evolució de la classe mitjana en països del Nord i del Sud, en termes de distribució d'ingressos i qualitat de vida. EN ESPAÑOL SI O SI
