El substantiu: flexió nominal

Mer av detta

La Forma Imperactiva

av LAURA VANESA NEMPEQUE MENDEZ

Inglés Técnico TRABAJO PRÁCTICO 1 Mapa mental: El sustantivo y sus modificadores MARASCO FRANCO

av FranM37 FranM37

Pronombres personales

av Elisa Gaytán

MAPA LENGUA

av Gabriela Dávila

El substantiu: flexió nominal

Què és un substantiu?

És una paraula variable (té gènere i nombre) que designa persones, animals,coses, accions i idees.

Nombre del substantiu

Mots que són invariables:

Altres: dilluns, atles, llapis, pelvis, temps, pols, tos, els afores, els calçotets, les noces, les pessigolles...

Mots compostos: milhomes, penja-robes, salvavides, paracaigudes...

Acabats en –us : cactus, anus, eucaliptus, fetus, focus, globus, hiatus, lapsus, tipus, virus...

Substantius acabats en –sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma del plural, és a dir, poden formar el plural afegint un –s o bé –os.

-ig

Assaig o Assaijos

-xt

Text o Textos

-st

Gest o Gestos

-sc

Quiosc o Quioscos

Masculins acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx formen el plural afegint –os

Lluç/Lluços

Gas/Gasos

La majoria dels substantius acabats en vocal tònica afegeixen –ns:

Pi/Pins

Mà/Mans

Substantius acabats en –a àtona canvien aquesta –a per –es:

Casa/Cases

La majoria dels substantius formen el plural afegint una –s al singular.

Pal/Pals

Home/Homes

Gènere del substantiu

Quan designa persones o animals que tenen dos gèneres, el femení es forma de diferents maneres:

Hi ha noms d’animals invariables. Es distingeix el gènere per les formes mascle o femella:

El rossinyol mascle/El rossinyol femella

De vegades la mateixa forma serveix per a tots dos gèneres. És el cas dels substantius acabats en: -aire, -cida, -ista, - ta:

El ciclista/La ciclista

El cantaire/La cantaire

Hi ha masculins i femenins que tenen un arrel diferent:

Marrà/Ovella

Porc/Truja

Cavall/Euga

Marit/Muller

En un nombre reduït de casos és el masculí que es forma a partir del femení:

Dida/Didot

Perdiu/Perdigot

Merla/Merlot

Abella/Abellot

Bruixa/Bruixot

Alguns noms tenen finals propis:

-òleg –òloga

Filòleg/Filòloga

-or/-riu

Actor/Actriu

Els noms acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per una -a

Monjo/Monja

Alumne/Alumna

S'afegeix una -a al masculí

Pintor-Pintora

Gat-Gata

Avi-Avia

En alguns casos es pot formar el femení afegint les terminacions –na, -ina o –essa al singular:

Heroi/Heroïna

Cosí/Cosina

Hi ha noms que canvien de significat segons el gènere:

El llum (aparell) – La llum (claror)