av Ámbar De Echave för 9 årar sedan
530
Mer av detta
Reacció a la entrada en el govern al partit dretà CEDA dirigit per en Gil Robles.
Es crea una escola única, obligatòria i gratuïta. S'estableix l'educació mixta i es construeixen escoles.
El problema principal va ser la falta de recursos necessaris per substituir la tasca de les Ordres religioses en l'equació primària i secundària (això havia generat el rebuig total de la dreta i de l'Església: aquesta va prohibir als catòlics inscriure els seus fills a les escoles de l'Estat).
Va ser la qüestió que va crear més enemics a la República. Els republicans consideraven el catolicisme, la dreta i la Monarquia com un tot que havia de ser desplaçat del poder. El tema religiós es converteix en qüestió política i les postures es van radicalitzant.
Es va sotmetre a l'exèrcit a la manera de vida civil, d'aquesta manera desapareixen els tribunals militars d'honor i Consell Suprem de Justícia Militar. S'exigeix el jurament de l'exèrcit a la República, per a aquells militars que no acceptin se'ls ofereix el retir voluntari conservat el sou.
La reforma agrària va ser el punt feble de la República, ja que va resultar un veritable fracàs. La intenció primera va ser la distribució de terres i rendes entre els camperols; per això, es van dictar algunes expropiacions a grans terratinents, però la nul·la col·laboració d'aquests va donar al trast amb la mesura.
El 28 de Juny de 1931 es duen a terme les eleccions a Corts Costituients que són guanyades pels republicans i socialistes.
Es produeix un enfrontament entre els socialistes i els anarquistes.
La CNT convoca una vaga, l'esglesia s'enfronta a l'Estat i als carrers brolla l'anticleriquerisme amb la ''crema de convents''.
Es van adoptar les primeres reformes agràries, laborals (jornada de 8 hores), la militar (s'exigia el jurament de fidelitat a la República)
L'entusiasme republicà és general en tot el país; el 14 d'abril es proclama la II República a Madrid, Alfons XIII abandona Espanya.
En les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, els Republicans van guanyar amb claretat a les ciutats, mentre que les zones rurals seguíen sota el poder de la monarquia.
Alhora que augmenta en el govern la influència de la CEDA, partidària de mesures polítiques cada vegada més dures (preprojecte per canviar la Constitució)
dissolució del govern
Creiem que va ser una gran oportunitat de modernitzar Espanya,
que es trobava molt endarrerida respecte a Europa, amb unes estructures eclesiàstiques, un estat centralista i unes desigualtats socials molt grans.
Durant la República es va avançar molt, per exemple, igualant els drets en el treball, legalitzant el matrimoni civil i el divorci, permitint el vot femení, intentant canviar la explotació dels treballadors en el camp i en la indústria, etc però, també va tenir molts errors, entre ells no adonar-se que la societat del moment, no estava preparada per a tants canvis i en un període tan curt de temps.
Els generals repartits són: Franco (a Canàries), Mola (a Navarra) i Sanjurjo va ser exiliat a Portugal.
Els desequilibris en ela partits de la coalició governamental (Partit Radical i CEDA) i els escàndols de corrupció dels radicals varen dur a la convocatòria de noves eleccions, que varen tenir lloc al Febrer de 1936.
Les eleccions varen donar la victòria, encara que per una diferència de vots molt petita, al Front Popular (esquerra és guanyadora).
Poc després, Manuel Azaña va ser proclamat president de la República i Santiago Casares Quiroga, cap del govern Republicà.
La dreta hi va acudir unida en diferents icions que agrupaven cedistes, monàrquics i tradicionalistes. Amb el seu programa preteníen augmentar el viratge conservador de l'últim bienni i modificar la constitució acceptada al 1931.
Les forces d'esquerra es varen agrupar en l'anomenat Front Popular,
aplicant un programa per tal de recuperar les grans reformes del pri9mer bienni republicà. Membres de la CNT varen manifestar el seu suport a aquesta coalició.
El Front Popular preparar un cop d'estat i el diputat de dretes José Calvo Sotelo, es assassinat.
Del 1931 a 1933 es va desenvolupar "Bienni Progressista" a causa del color polític dels seus governants en aquell temps. Niceto Alcalá Zamora va assumir la presidència de la República i Manuel Azaña, la del govern. S'iniciava llavors un prolífic període de reformes a tots els nivells, que van quedar reflectides en la Constitució de 1931.
Alguns dels punts més innovadors van ser el reconeixement del vot femení per primera vegada a Espanya, dels regionalismes o de la llibertat de culte. Les seves conseqüències no van trigar a aparèixer, tant per als votants d'un o altre signe.
Aquesta va ser la primera vegada que les dones varen poder votar.
Partit Radical (Lerroux)
el seu govern
paralitza les reformes
·Devolució de les terres i expulsió de milers de jornalers que les havien ocupat.
·Restitució dels privilegis a l'esglèsia
·Liberalització dels antirrepublicans (Sanjurjo, Franco, Goded i Mola)
provoca
conflictes
abundància de vagues
La radicalització de l'esquerre (PSOE) i (UGT)
Estava compost per republicans, socialistes, nacionalistes i anarquistes (iniciadors de les primeres reformes).
S'estableix una nova ordenació electoral per tal d'evitar les corrupteles del caciquisme.
S'estableix com a pas previ a l'autonomia.
S'encarregaven de millorar la situació dels treballadors: jornades laborals, salari mínim, regulació de contractes i segurança d'accidents.
Reclamaven la llibertat de gent que estava empresonada només per haver participat a moviments polítics (manifestacions).
