LA FAMILIA COM A UNITAT DE CONVIVÈNCIA FONAMENTAL
EL MARC D'ATENCIÓ A LES FAMILIES :
El referent estatal a les families es el PLA
DE SUPORT A LA FAMILIA.
ALGUNS PROGRAMES:
- Programes d'educació familiar i atenció a families desfavorides.
-Programes de suport a families monoparentals.
-Programes de suport a families en el si de les quals es produeix la violència familliar.
-Programes d'orientació i/o mediació familiar.
-Programes de conciliació laboral.
-Programes de solidaritat entre families.
-Programes per a families amb gent gran o persones amb discapacitat.
PLANS I PROGRAMES D'ATENCIÓ A LES FAMILIES:
EL DESPLEGAMENT DEL PLA O PROGRAMA:
- S'estableixen uns eixos o linies estrategiques que representen el conjunt d'àrees prioritaries d'antenció.
- Programes que tenen per objecte facilitar l'execució del pla.
-Actuacions: s'estableixen les mesures concretes que s'hauràn de posar en pràctica per aconsseguir els objectius dels programes.
ELS OBJECTIUS DEL PLA:
Qualsevol pla o programa s'edentifica a partir d'uns objectius que estableixen les finalitats en que es pretenen aconsseguir amb la seva palicació.
Hi ha objectius GENERALS I ESPECIFICS.
GENERALS: prevenir i tractar families que presentin situacions de risc i exclusió social.
ESPECIFICS: -Afavorir l'autonomia personali familiar, prevenir l'exclusció social, orientar a la realització de les tasques domèstiques, ejecutar pautes d'actuació en la recerca d'ocupació.
CRISIS QUE AFECTEN A LA VIDA FAMILIAR
RESOLUCIÓ DE LA CRISI:
La crisi es un moment tempora, que va seguit d'un nou equilibri.
Condicionants:
-PERCEPCIÓ DE LA REALITAT: es imprescindible afrontar esdeveniments i sentiments de forma realista.
-BUSCAR I TROBAR SUPORT: un recurs inexcusable es acudir a l'entorn a la recerca d'ajuda i que aquest entorn li la proporcioni.
-ENTREGAR LES PROPIES CAPACITATS: tenir una visio realista de la situació i disposar de suport no servirà molt si la persona interessada no posa en acció les seves propies capacitats per respondre amb eficàcia a la situació estressant.
TIPUS DE CRISIS:
CRISIS IMPRIVISIBLES:
son aquelles que no es poden preveure, ja que no han estat planejades i poden sorgir en qualsevol moment.
CRISIS PREVISIBLES:
-Crisis de desenvoluopament
-Crisis de transició.
-Crisis de desemparança.
-Crisis estrucutrals.
DESEQUILIBRI FAMILIAR I CRISI:
La crisi es una forma de desequilibri que afecta una persona, provocant-li un estat d'estrès que dificulta l'engegada de les seves pròpies capacitats.
CICLE DE VIDA FAMILIAR.
ESTAPA III: REDUCCIÓ:
ÚLTIMS ANYS DE VIDA:
Es freqüent que els pares ja grans hagin adquirit el rol d'avís. El dilema es mantenir la independencia i necessitat de dependre cada vegada més dels fills, ja que es produeixen llimitacions de tipus fisic, i escassetat de recursos materials.
MEITAT DE LA VIDA I NIU BUIT:
En aquesta etapa es presenten moltes ruptures conjugals. Es el moment en que els fills han deixat la llar i els pares, s'enfronten l'un a l'altre com a parella.
D'altra banda, pot ser una font de satisfacció, ja que suposa temps i llibertat per un retrobment del mon exterior. En aquesta etapa també es freqüent la perdua de mare i pare.
ETAPA II: EXPANSÓ.
ETAPA FINAL
FAMILIES AMB FILLS ADOLESCENTS:
periode de màxima confrontació en les relacions parentofilials. En aquesta etapa els progenitors deixen de ser el domini dels fills. Aleshores s'ha de facilitar l'accés a l'autonomia del fill adolescent.
FAMILIES AMB FILLS EN EDAT ESCOLAR:
Aquesta estapa concideix amb tot el procés de socialització secundària. Implica canvis de relacions familiars mentre que les normes i regles ja no procedeixen només al sistema familiar.
Aquest moment permet les comparacions amb altres families amb la seua.
TRANSICIÓ A LA PATERNITAT, NAIXEMENT O ARRIBADA DELS FILLS:
Etapa familiar que produeixi canvis dràstics. La mare perd la seva llibertat, comença una etapa lligada i dedicada a alimentar i cuidar al bebe. El pare pot sentir-se exlòs per la relació mare-fill
ETAPA I: CONSTITUCIÓ O ETAPA PREFILIAL
MATRIMONI O COHABITACIÓ:
Els dos sistemes individuals s'uneixen, aportant a cadascun les seves esperiencies i atecedents de les seves families d'origen.
En el moment que la parella defineixi la seva relacio i estructura un nou sistema familiar.
LA FAMILIA COM A INSTITUCIÓ SOCIAL
COHESIÓ FAMILIAR: La força dels llaços que uneixen els membres d'una familia
FUNCIONS DE LA INSTITUCIÓ FAMILIAR
DESENVOLUPAMENT PERSONAL: Cada membre necessita que se li proporcionen possibilitats per desenvolupar-se individualment, de manera que en el seu moment sigui capaç de formar una familia.
RESOLUCIÓ DE CONFLICTES: Es molt important la manera en que la familia aconsegueixi resoldre els diferents conflictes: serà essencial per a la convivència.
ASSIGNACIÓ DE ROLS: Cada u del membre te un paper a complir.
CONTROL: Mantenir l'ordre o imposar disciplica que facilita la consecució de metes establertes.
NECESSITATS QUE SE SATISFAN EN LA FAMILIA
DE SUPORT I SEGURETAT: la familia es el principal refugi on es troba el suport i ajuda en els moments de crisis.
SEXUAL: afectivitat amb la parella, a més de ser a base reproductiva
AFECTIVA: s'estableix la vinculació intima i permanent entre els seus membres.
EDUCATIVA I SOCIAL: a través de la familia es transmeten la cultura, valors, tradicions, normes i principis base per a la integració de la societat.
ECONOMICA: Capacitats i habilitats per satisfer i mantenir les necessitats materials de criança dels infants i manutenció de tots els membres de la unitat familiar.
ESTILS EDUCATIUS EN LA FAMILIA
ESTIL NEGLIGENT: Basat en una baixa exigència parental i en l'abdicació de la responsabilitat familiar i educativa.
ESTIL PERMISSIU: estil basat en tolerencia, el nivell d'exigencia es molt baix,
ESTIL DEMOCRATIC- ASSERTIU: respecte mutu.
ESTIL AUTORITARI: comunicació bidireccional i tancada en el qual els membres donen ordres sense cap mena d'explicació.
CALIDESA-HOSTILITAT: la forma i freqüència d'expressió d'afectivitat varien. Hi ha families que mantenen un tracte especialment afectiu i altres families d'hostilitat combinada amb afecte.
PERMISSIVITAT-RESTRICTIVITAT: hi ha dos tipus de families les que careixen d'un control tancat i restrictiu i les altres que son mes lliberals.
LES RELACIONS DE CONVIVÈNCIA:
Les relacions de convivència en el sistema familiar es manifesten en les diferents pautes d'interacció entre els seus membres.
TIPOLOGIES FAMILIES SEGONS RELACIÓ ENTRE MEMBRES:
-Families aïllades.
-Families aglutinades.
-Families uniformades.
-Families integrades.
LA COMUNICACIÓ A LA FAMILIA
- Estil positiu.
- Estil negatiu.
-Estil reservat-reflexiu.
-Estil violent.
Tipus de comunicació segons la seva finalitat.
- Comunicació afectiva.
- Comunicació instrumental.
- Laltra comunicació.
APROXIMACIÓ AL CONCEPTE DE FAMILIA
LA FAMILIA DES DEL PUNT DE VISTA SOCIOLOÓGIC
La familia esta concebuda com la unitat social bàsica que articula el funciona,emt de la societat. Aquesta capacitat d'adaptació permet que continue aquest valor central en l'estrucutura social. Aquesta adaptació no es produeix de manera immediata sinó que es configura en forma de tendències:
- La reducció de la familia extensa.
- Laccés generalitzat de la dona al treball.
-El reconeixement dels drets de les dones i llibertat per la seua individualitat.
- L'existència d'un reconeixement explícit i normatiu de protecció de menors.
- Un major reconeixement de les llibertats sexuals i els drets de les persones homosexuals.
Noves transformacions, nous tius de relació familiar.
- Families agregades: parelles que conviuen juntes pero sense matrimoni.
-Families monoparentals: Convivència d'un sol membre de la parella. S'encarrega de la cura dels fills.
-Families educadores: persona o familia que realitza un acolliment familiar a un menor desamaparat, assumint obligacions.
-Families reconstruides: Una nova relació empresa amb una altra persona, per un dels dos o els dos conjugues.
-Families homosexuals: Dues persones del mateix sexe.
-Families cònjugues sols: es produeixen en el moment que s'emancipen els fills.
-Families monofilials: quan els fills son adults i conviuen amb els seus pares, per multiples causes.
Família nuclear versus família extensa:
La faimlia nuclear: considera que en el seu cercol sols entra el pare , la mare i els fills que vinculen amb ells.
3 MODALITATS:
- Familia fill únic.
- Familia nombrosa.
-Familia uninuclear o nuclear simple.
Familia extensa: 2 modalitats:
- Polinuclear.
- Ampliada.
Familia tradicional versus familia moderna:
La familia tradicional: generalment el membre que treballa fora de casa es el pare, i la dona cria dels fills i de les tasques domèstiques.
La familia moderna:els rols familiars son més flexibles, l'autoritat paterna i marital s'efebleix , perque es compartida pels dos, amb igualtat el home i la dona.
Familia doble carrera: Quan existeix un paral·lisme de funcions entre els membres de la parella, els dos treballen fora casa i la professió de dona es important.
Familia semitradicional: la dona treballa fora de la llar per manté el rol tradicional.
LA FAMILIA DES DE LA PERSPECTIVA ANTROPOLÒGICA
La separació o divorci: es una instutció practicament reconeguda en totes les societats. Una de les conseqüències d'abans era l'estigma social que generava, ja que la separació o divorci no era ben vist. En l'actualitat el divorci es una practica comuna molt estesa al nostre pais. D'altra banda les persons separades o divorciades poden tornar a ocnstruir una familia amb un matrimoni nou.
El matrimoni i les unions de fet: l'alinça o unio de dues persones, suposa el punt de partida de la formació familiar.
La filiació: es determinen els ascendents, els descendents i els parents col·laterals.
