av Carles Melero Falgueras för 13 årar sedan
385
lite catalana
Un dels autors més destacats de la literatura catalana del segle XX és Pere Calders. Nascut a Barcelona el 1912, va ser escriptor i dibuixant, conegut principalment per les seves contes.
av Carles Melero Falgueras för 13 årar sedan
385
Mer av detta
(Arenys de Mar, Maresme 1911 - l'Hospitalet de Llobregat 1995) Durant la guerra civil espanyola fou instructor de milícies i lluità al front d'Aragó marxà a França, on fou internat al camp de Sant Cebrià de Rosselló. Gràcies a les gestions del Comitè Britànic per als refugiats d'Espanya marxa a Mèxic, on el 1946 es va llicenciar en lletres. El 1948 tornà a Catalunya i s'establí a Arenys de Mar, on exercí d'advocat, alhora que col•laborava a Serra d'Or i publicava narracions infantils a Cavall Fort i Tretzevents.
Algunes de les seves obres són:Tríptic (1937, publicada el 1964), Abans de l'alba (1954), La ciutat i el tròpic (1956, premi Víctor Català 1955), Érem quatre (1960), Miralls tèrbols (1966).
(Barcelona, 28 de maig de 1912 – 7 de maig de 2000) fou un . Utilitzava el pseudònim Tísner, o bé els dos cognoms units, Artís-Gener. En acabar la guerra, s'exilia a Mèxic, on s'hi passarà 25 anys. És ben conegut en els ambients catalans exiliats a Mèxic que s'identifica i s'adapta profundament a la realitat mexicana, sense deixar de ser, alhora, un nacionalista català
És en aquesta època en què s'enamora de la cultura precolombina, fruit de la qual en sortirà el seu llibre més reconegut, Paraules d'Opòton el vell. El 1965 torna a Catalunya, on no li concedeixen inicialment el carnet de periodista. Algunes de les seves obres són: 556 Brigada Mixta (1945), Les dues funcions del circ (1966), Paraules d'Opoton el Vell (1968), Prohibida l'evasió (1969).
(Barcelona 1904 - Terrassa 2002) . En acabar la guerra s'exilià amb la seva família a França, on conegué el seu futur company sentimental, el poeta Agustí Bartra. El 1941, després de viatjar per Cuba i la República Dominicana, s'establí amb Bartra a Mèxic, on treballà com a traductora d'anglès i de francès al castellà, i on col•laborà en les revistes Catalunya, Germanor, Lletres, La Nostra Revista i Pont Blau
El 1970 tornà a Catalunya, on publicà l'obra d'Agustí Bartra i va col•laborar a les revistes infantils Cavall Fort i Tretzevents. Algunes de les seves obres són: Joana Mas (1933), La peixera (1938), El 6 d'octubre i el 19 de juliol (1937), Via de l'est (1946), El nen blanc i el nen negre (1947), Crònica de la vida d'Agustí Bartra (1967), L'obra de Bartra (1975).
Després de la Guerra Civil va viure a l'exili; primer a la República Dominicana i després a Mèxic
l'any 1946 vapublicar la seva novel•la més coneguda (i, de fet, la primera que va escriure): Tots tres surten per l'Ozama. Aquest llibre narra les aventures dels catalans exiliats a les Amèriques, com va fer més endavant amb llibres de memòries o d'investigació com ara: El meu pas pel temps o Els exiliats catalans a Mèxic. La Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi el 1985.
Amb el pseudònim Pere Quart, (Sabadell 1899 - Barcelona 1986). Acabada la guerra s'exiliarà primer a França, s'embarcarà cap a Buenos Aires i s'establirà definitivament a Santiago de Xile, on viurà vuit anys.
Algunes de les seves obres són: Teatre: Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet (1929), El 30 d'abril (1935), Allò que tal vegada s'esdevingué (1936), L'amor deixa el camí ral (1947), Ball robat (1958)
(Sabadell, 1899 – Santiago de Xile, 1957) . A l'any 1939 hagué d'anar a l'exili a França, des de on es traslladà a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957
Algunes de les seves obres són:L'home que es va perdre (1929)Judita, (1930)Quo vadis, Sànchez? (1931), Era una dona com les altres (1932), Vals (novel•la) (1935), Premi Joan Crexells 1936, Temperatura (1947).Totes elles són novel•les.
(Figueres, 1 de febrer de 1873 - Barcelona, 15 de febrer de 1952 ) . El 1939 es va exiliar a Mèxic fins el 1944, quan tornà a Barcelona
Obres principals
Algunes de les seves obres són:
1905 Revolta, 1912 La vida i la mort d'en Jordi Fraginals,1914 Sang blava, teatre, 1917 Damià Rocabruna, el bandoler, teatre,1919 17 octubre. Flacs naixem, flacs vivim.... Comèdia en 3 actes. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, 1921. Tardania, teatre, 1948 De la pau i del combat.
Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994) fou un escriptor i dibuixant català. És un dels escriptors catalans del segle XX més populars. Destaca sobretot com a contista.
Fill del també escriptor i traductor Vicenç Caldés i Arús, Pere Calders residí fins als vuit anys, en una masia ubicada al Vallès Occidental. Cap al 1920, la seva família s'establí a Barcelona de mode definitiu, fet que, esdevingut el lapse pertinent, li permeté d'accdeir a l'Escola Superior de Belles Arts. Posteriorment, va treballar com a dibuixant d'un publicitari i col·laborà amb El Diario Mercantil i el diari l'Avui, de la mateixa manera que ho faria amb diferenciades revistes, cas de L'esquella de la Torratxa. Fou a l'Avui on tingué ocasió de publicar el seu primer conte.
obligat a desamparar a la seva primera muller i llur fill, va exiliar-se a Mèxic, on de forma immediata rebé ajuda i suport de distints catalans sotmesos a una situació sinònima, cas de Josep Carner, de part de qui rebria un primer ajut. A Mèxic hi restà vint-i-tres anys, consumà matrimoni amb Rosa Artís (germana del també escriptor Avel·lí Artís Gener Tísner) amb qui tingué tres fills.
Les seves novel·les principals són:
La glòria del doctor Larén (1936)
L'ombra de l'atzavara (1964)
Ronda naval sota la boira (1966)
Aquí descansa Nevares (1967)
Gaeli i l'home Déu (1986)
(Barcelona, 1908 - Terrassa,1982) Participà en la Guerra Civil Espanyola en el bàndol republicà i s'exilià a la primeria de 1939: passà per diversos camps de refugiats (Sant Cebrià, Argelers i Agde) abans d'arribar a Roissy-en Brie (París), on conegué l'escriptora Anna Murià, també exiliada, amb qui es casaria i amb qui tindria dos fills. L'any 1940 embarcaren cap a la República Dominicana, i després se n'anaren a Cuba i a Mèxic, on van fixar el seu domicili i on fundà la revista "Lletres" (1944-1947
Les seves obres són:
• 1937: L'oasi perdut
• 1938: Cant corporal
• 1942: Xabola
• 1942: L'estel sobre el mur
• 1944: Oda a Catalunya des dels tròpics
• 1946: L'arbre de foc
• 1948: Màrsias i Adila
• 1948: Rèquiem
• 1951: Oda Atlàntica
• 1951: Una antologia de la lírica nord-americana
• 1953: Odissea
• 1956: L'evangeli del vent
• 1960: Quetzalcòatl
• 1961: Deméter
• 1964: Ecce homo
• 1968: Crist de 200.000 braços
• 1968: La lluna mor amb aigua
• 1970: Dodo
• 1971: Obra poètica completa
• 1972: Poemes del retorn
• 1974: Els himnes
• 1979: El gos geomètric
• 1981: Haikús d'Arinsal
i la trilogia de Soleia:
• 1972: Rapsòdia de Garí
• 1974: Rapsòdia d'Arnau
• 1976: Rapsòdia d'Ahab
Amb el pseudònim Armand Obiols, (Sabadell, 1904 - Viena, 1971) El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols
El 1973, el seu amic Pere Quart aplega en Poemes la seva escassa producció poètica i escriu per a l'ocasió una notícia biogràfica d'Obiols.
(Barcelona, 10 d'octubre de 1908- Girona, 13 d'abril de 1983) Va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. El 23 de gener de 1939, pocs mesos abans de la desfeta dels republicans, Mercè Rodoreda marxà a l'exili. Encara que Mercè Rodoreda no havia participat mai en política, partí per consell de la seva mare, que temia problemes a causa de les activitats de col•laboració amb publicacions en català i algunes revistes d'esquerres durant els anys anteriors. Es traslladà a Roissy-en-Brie (França) i després a París
Algunes de les seves obres són: Aloma (1938), La plaça del diamant (1962), El carrer de les Camèlies 1966 Jardí vora el mar 1967 Mirall trencat 1974.
(Barcelona, 23 de setembre 1893 - 12 de juliol 1959) Es va veure obligat a exiliar-se a Montpeller (França) després de la victòria franquista que va acabar amb el govern legítim republicà el 1939
Obres principals
A la localitat de Roissy-en-Brie va compondre un dels seus llibres més reconeguts, Les elegies de Bierville. Tant des de França com després d'haver tornat a Espanya el 1943, va continuar treballant en traduccions d'autors clàssics per a la Fundació Bernat Metge.
Autor dels dos llibres que formen Estances, Les elegies de Bierville, Salvatge Cor, Del joc i del foc, Esbós per a tres oratoris, i traductor de l'Odissea d'Homer, de les Vides Paral•leles de Plutarc, del teatre de Sòfocles i del teatre d'Eurípides.
