Música

Mer av detta

Genero Pop

av Maria Fernanda Fierro Murillo

PUNK

av Paulina Miranda

ARQUITECTURA INTERNA DE UN COMPUTADOR

av Michael Ponce

Boleros

av Francisco Robles

ELS ESTILS MUSICALS Per I. Guerrero

La música electrònica de ball

Altres DJs

Aphex Twin

Björk

Chemical Brothers

Daft Punk

Massive Attack

Techno

Laurent Garnier

Carl Craig

Jeff Mills

Kenny Larkin

Kevin Saunderson

Derrick May

Juan Atkins

Minimalisme i orientació experimental.

Ritmes més trencats: menys facilitat per seguir amb el cos.

Més “dur” i ràpid que el House (150-170 bpm).

Component melòdic integrat dins les seqüències rítmiques.

Joc tímbric més variat en les imitacions percussives.

Trets principals

Antecedents

Músiques no procedents de l’escena de ball

Orientacions electròniques de la música contemporània de concert (Pierre Henry i la música concreta; Stockhausen, Berio i la música electroacústica; John Cage i la música aleatòria; Xenaquis i la música estocàstica, etc.).

Futurisme italià.

Músiques de ball: FUNK, James Brown.

Grups de pop i rock electrònics: Kraftwerk, Depeche Mode, Human League, Cabaret Voltaire, etc.

Sintetitzadors i processadors de so (ex. Moog 1965)

Pretén una síntesi entre funk, electrònica i futurisme.

Interpretació “abstracta” dels ritmes de ball amb una recerca tímbrica declaradament tecnològica i un ús d’electrònica puntera.

A finals de la dècada 1980s a Detroit es sintetitza la tradició de la música negra (ritme, ball) + tecnologia.

House

DJs

Jesse Saunders

DJ Spanky

Larry Levan

Roger Sánchez

Fatboy Slim

Frank Knuckles

Ideari

Hedonisme i passió pel ball.

Velocitat aprox. 125-135 bpm.

Ritmes minimalistes.

Baixos molt reforçats i rotunds.

Importància de l’element melòdic.

Hi-hat com a puntuació rítmica.

Bombo molt marcat (a 2 i 4).

A partir de 1985 comencen a editar-se temes “house”: composicions electròniques destinades al ball que absorbeixen la síntesi de músiques més rítmiques precedents (disco, electro, techno-pop, etc.).

S’està gestant la figura del DJ com a creador.

Clubs marginals on sona música disco, funk, reggae, etc.

Introdueix noves tècniques com el DUB, que consisteix en aïllar en pistes separades els elements rítmics d’un tema per després reconstruir-los a voluntat afegint més sons enriquits amb ecos i efectes. La base del DUB pot servir per rapejar al damunt o per mesclar-la amb altres sons o melodies donant lloc al remix o remescla.

Proposa un tipus d’escolta desvinculat del complement visual propi del pop i més interessat en la qualitat dels equips de so.

La música no necessita intèrprets i, per tant, no està subjecta a recreacions subjectives o canviants.

Utilitza el ritme com a element vertebrador de la música, ocupant el lloc privilegiat que fins llavors havia tingut la melodia.

Recupera l’estructura especial de cada so, per damunt d’acords, escales o estructures.

Fa servir les màquines com a instrument generador d’una nova matèria sonora, ampliant el concepte tradicional de música mitjançant la incorporació del soroll i de sons ambientals, i també les possibilitats de treball del compositor.

La generalització de la música electrònica per a tota mena de públic és relativament recent, però la seva idea ha estat treballada des de principis del segle XX per autors que percebien l’art com una investigació oberta, com una exploració, reflex a la vegada del seu temps i la seva societat.

Els anys 80

La New Wave

Al mateix temps, des dels anys 80 endavant tindrà molta importància la corrent mainstream, una línia musical basada en els estils de rock i pop més clàssics que arribarà al gran públic.

Michael Jackson

Tina Turner

Madonna

Dire Straits

Bruce Springsteen

The Cure

U2

Simple Minds

Talking Heads

The Police

A més dels temes tradicionals del pop (amor, diversió) introdueixen nous continguts com el pacifisme o l’ecologia, apostant pel mestissatge i per un futur altament tecnificat i igualitari.

Dóna importància a l’originalitat en actituds, temes, lletres i influències d’altres músiques.

Predomini de la imatge: recupera la disfressa glam com a signe d’identitat de la tribu urbana a la que pertany.

L’estructura musical i melodia estan molt cuidades, amb importància de la qualitat de la veu.

Agruparà tendències diverses i elements heterogenis, retornant a la brillantor del pop, amb la seva jovialitat i les seves melodies encomanadisses.

Després del punk res va tornar a ser el mateix. Havia aconseguit arrencar les arrels de la indústria de l’entreteniment, consolidant una nova tendència, allunyada de la corrent mainstream, que continuarà cercant noves idees durant els anys 80.

Els anys 60

Europa

Moviment Mod

Format per joves obrers o aturats dels barris perifèrics de les ciutats industrials que descriuen amb la seva música la desesperança de la seva vida quotidiana en un to violentament crític.

Música ROCK

The rolling stones

El R’n’R negre (R’n’B) dels anys 50 a EUA va ser el seu predecessor

Música POP

The beatles

El R’n’R blanc dels anys 50 a EUA va ser el seu predecessor

Sorgeix el que anomenen CONTRACULTURA

1969, primer viatge a la lluna amb l’Apol·lo 11.

28 d’agost de 1963: manifestació pels drets civils a Washington DC. Martin Luter King (premi novell de la pau, assassinat el 1968) pronuncia el seu discurs “I have a dream”.

1963, assassinat de J. F. Kennedy.

Guerra del Vietnam (1958-1975). Des de 1964 milers de nois nord americans són enviats a la guerra. Els EUA retiraran les seves tropes l’any 1973.

El Ku Klux Klan continua actiu.

Altres músics músics imprescindibles i difícils de classificar en un o un altre moviment

The Doors

Jimi Hendrix

Janis Joplin

Cançó protesta

Leonard Cohen

Bob Dylan

Joan Baez

Caracteríastiques

Voluntat de crear consciència social a través de l’art

Importància dels textos, amb compromís social i polític.

Importància de l’autoria personal i del missatge, no de la producció en sí. Es tracta de cançó d’autor.

Reivindicació de les arrels de la música americana i oposició al so elèctric (Pete Seeger i Woodie Guthrie com a referents).

Cerca de l’autenticitat (no busquen ser comercials)

Soul

The Jackson Five

Diana Ross & The Supremes

Otis Redding

Serà el mitjà d’expressió de la població negra, amb cançons que recullen un aspecte social i crític molt marcat, i que es van convertir en veritables himnes de la seva lluita pels drets civils i la seva identitat.

Una nova subcultura: el HIP HOP

Eminem

2 Pac

Grandmaster Flash

Sugarhill Gang

Com a estructura utilitza el remix i la sampledelia. El remix consisteix en fusionar trossos de música de diferents estils en un sol. La sampledelia, també anomenada cut’n’paste, s’apropia, directa i literalment, de passatges d’obres alienes.

Utilitza els discos de vinil i les tecnologies del so de forma autodidacta. Una de les tècniques més característiques és l’scratch, efecte basat en moure rítmicament endavant i enrere el disc contra l’agulla.

La seva essència narrativa s’expressa a través dels “rapeos” i del so. Els llargs “rapeos” són els que expliquen la història directament, però també ho fan a través del so doncs recullen trossos d’altres composicions a mode de cita per evocar altres moments o èpoques. Aquesta apropiació de música defineix una cultura capaç de reciclar i prendre tot allò que té a l’abast i és, sens dubte, la causa del triomf del hip hop en l’època de l’anomenat crossover o mestissatge que defineix la societat actual.

Els temes reflectien inicialment la vida de les comunitats marginals, el desig de luxe, la violència “pandillera”, la presó, les drogues, etc. Però el hip hop ha sabut evolucionar integrant tot tipus de temàtiques i ha permès l’entrada de la joventut blanca, que també l’ha utilitzat com a vehicle de rebel·lia i crítica.

Els seus protagonistes són el DJ (deejay), que selecciona els breaks, i el MC (mestre de cerimònies), que inventa les rimes sobre el ritme base del break.

La seva cèl·lula principal és el break, el seu ritme base. Són compassos d’enganxi en els que el percussionista canvia el ritme amb un redoble o un sol. Enllaçant diversos breaks es produeix una música de gran complexitat rítmica.

El hip hop és tota una cultura que s’expressa en quatre elements bàsics: les arts gràfiques (graffiti), el ball (breakdance), la música (DJ) i el missatge (MC).

Els anys 70

El videoclip

Difusió del videoclip

Els intèrprets de més èxit seran els que millor s’adaptin al nou format: Michael Jackson, Dire Straits, Madonna, etc.

Salt qualitatiu el 1983: Thriller de John Landis per a Michael Jackson.

La TV temàtica (model Top 40 – Los 40 Principales ) és conseqüència de la puixança del videoclip i també es converteix en incentiu de la producció.

La MTV comença a emetre l’1 d’agost de 1981 (Video Killed the Radio Star !!)

Experimentació audiovisual a finals dels 70s (Bowie)

Antecedents del videoclip

Al 1975 el video-clip de Bohemian Rapsody (Queen) a la gala Top of the Pops repercuteix significativament en les vendes del single (considerat 1er videoclip).

Experiments de video-art 1970s

Pel·lícules d’estrelles del rock i el pop dels 1950-1960s

Primers experiments: promocions puntuals en cinema (Beatles amb Penny Lane, Strawberry Fields Forever...)

Musicals cinematogràfics (sovint derivats dels teatrals)

Films d’animació musical a partir dels 1920s (Fantasia…)

La revolució audiovisual

Aparició de nou format promocional: el videoclip.

Context de crisi internacional de les empreses discogràfiques (crisi mundial del petroli).

Pop i rock escorats cap al sò electrònic: rock electrònic (Kraftwerk), tecno-pop (Depeche Mode)...

Context: La música disco com a mainstream.

La música Disco

Village People

Bee Gees

ABBA

Donna Summer

Gloria Gaynor

Retrats cinematogràfics

Grease

Saturday Night Fever

La música disco busca complir amb la seva pròpia funció: estar al servei de la pista de ball. Així doncs, parlem d’una música utilitària, sense pretensions artístiques ni contraculturals.

El Reggae i el Punk

Punk

The Clash

Sex Pistols

The Ramones

Musicalment parlant

POGO, forma característica de ballar atribuïda a Sid Vicius (baixista dels Sex Pistols) que consisteix en saltar com una molla donant-se cops de cap els uns amb els altres.

Absència de melodia en una mena de semiparlat que utilitza un àmbit molt reduït i amb poques notes. Les veus apareixen distorsionades i cridades.

Riffs simplíssims amb pocs acords.

Formació instrumental molt simple basada en guitarres (molt distorsionades), baix i bateria (ritme quadrat i accelerat).

Alguns dels seus principis

Reivindicació de l’agressivitat i del “feisme”.

Anarquisme: creuen que els governants són corruptes i que el millor és que cadascú es governi a sí mateix.

Pessimisme i nihilisme.

Lema: NO FUTURE.

El rock està mort. Rock sucks!

Reggae

Bob Marley

És una música absolutament nova, nascuda a Jamaica i associada als rude boys, els delinqüents dels carrers de Kingston (capital de l’illa), però també és la música d’un altre grup de proscrits, els rastafaris.

Diversificació de l'escena Rock

Hard Rock

Black Sabbath

Deep Purple

Led Zeppelin

Sonorització molt potent.

Veus enèrgiques, agudes i estridents.

Ús de distorsionadors, filtres i pedals d’efectes.

Solos de guitarra virtuosos i vertiginosos.

Riffs (frase musical distingible i que es repeteix al llarg de la peça) repetitius i contundents.

Secció rítmica molt potent.

Potencien la part més salvatge i agressiva del rock.

Rock Progressiu

King Crimson

Frank Zappa

Jethro Tull

Pink Floyd

Característiques

Posades en escena molt espectaculars: llums, projeccions, efectes de fum... en busca de l’obra d’art total.

Ús de sintetitzadors per obtenir timbres nous.

Improvisacions virtuosístiques.

Lletres curtes, de temes místics, futuristes o surrealistes.

Instrumentacions i harmonies complexes (en detriment del text).

Cançons molt llargues i melòdiques.

Apropament al format orquestral.

Experimentació sonora en detriment del format cançó.

Intel·lectualització del rock: discos conceptuals.

Rock Simfònic

Utilitza l’orquestra com a un instrument més en un pla d’igualtat amb els instruments del rock.

Altres tendències del rock les trobem al Jazz Rock (Chicago), Techno Rock (Kraftwerk) o Rock Llatí (Santana).

Heavy Metal

Metallica

Aerosmith

Iron Maiden

AC/DC

Extremarà les característiques del Hard Rock, amb veus encara més agudes, estridents i distorsionades.

Glam Rock

Queen

David Bowie

Intentarà retornar espontaneïtat i frescor al rock. Aquesta tendència s’unifica per la imatge plena de frivolitat, color, jovialitat i la teatralitat als escenaris (i no per la música en sí).

Els anys 50

EUA

Context social

Els joves es van consolidar com a grup social diferenciat (amb la música popular, el cinema, els cotxes... com a elements diferenciadors) i amb capacitat de consum en oci.

D’altra banda, es produïren importants canvis tecnològics com les noves tècniques d’enregistrament, l’electrificació dels instruments i el desenvolupament de la ràdio i la televisió.

Després del 1933 es donà una fugida massiva d’emigrants europeus cap els Estats Units d’Amèrica (EEUU, EUA) i després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) el territori europeu quedà destrossat. Això va fer que el centre de producció de cultura popular canviés d’Europa a EEUU.

Rock 'n' Roll

Rock 'n' Roll Negre

BO DIDDLEY

FATS DOMINO

LITTLE RICHARD

CHUCK BERRY

Continuïtat del R’n’B negre.

Rock 'n' Roll Blanc

Grups i intèrprets

CARL PERKINS

JERRY LEE LEWIS

ELVIS PRESLEY

BUDDY HOLLY & THE CRICKETS

BILL HALEY & THE COMETS

Versió blanca del R’n’B negre.

Música blanca

Country

És un estil musical que va sorgir als anys 20 del segle xx a les regions rurals del sud dels Estats Units[1] i a les províncies marítimes del Canadà. Als seus orígens, va combinar la música folklòrica d'immigrants d'alguns països europeus amb altres formes musicals ja arrelades a Nord-amèrica, com el blues, la música espiritual i el gospel.

De caire tradicional

Música negra

Rythm 'n' Blues

És un nom genèric que designa la música de ball de tradició negra.

Vitalista i rítmica