Kategorier: Alla

av jonathan garcia för 11 årar sedan

375

verbs irregulars

Els verbs irregulars no segueixen els models de conjugació estàndard i poden presentar anomalies en la rel o lexema i en les terminacions o morfemes gramaticals. Entre les irregularitats fonètiques, destaca la velarització, on apareix un so velar escrit amb c, g o qu al final del lexema en verbs acabats en -ldre, -ndre, -ler, -èixer, -aure, -eure, -iure i -oure.

verbs irregulars

verbs irregulars

Són aquells que no segueixen el model de la seva conjugació.

Poden aparèixer

A les terminacions o morfemes gramaticals
A la rel o lexema

Irregularitats fonètiques

Lexemes en què es modifica o es perd la u del diftong

Verbs acabats en -aure, -eure, -iure, -oure. En les formes següents:

-Gerundi: caient(caure), rient(riure), movent(moure).

-Present d'indicatiu (1a p. del sing. i del pl.)

Lexemes velaritzats

*Aparició d'un so velar escrit c, g o qu al final del lexema: moldre---> molc

*Els verbs que presenten velarització són els acabats en -ldre, -ndre, -ler, -èixer, -aure, -eure, -iure, -oure als temps: present d'indicatiu, present de subjuntiu, imperfet de subjuntiu, passat simple d'indicatiu i a l'imperatiu.

moldre: molc, molgui, molgués

Irregularitats eufòniques

Consisteix en l'aparició d'un so nou, vocàlic o consonàntic, que ajuda a pronunciar la forma verbal.

Als verbs tenir, valer, voler i venir s'afegeix una d eufònica entre el lexema i la terminació en el futur i el condicional.

tendré, tendria

valdré, valdria

voldré, voldria

vendré, vendria

Els verbs amb l'infinitiu acabat en -ldre i -ndre intercalen una d eufònica entre el lexema i la terminació a l'infinitiu, el futur i el condicional.

moldre, moldré, moldria

Verbs acabats amb la rel en -s, -c, -x, -g s'afegeix una e eufònica entre el lexema i la terminació en -s de la 2a persona del singular del present d'indicatiu.

tusses (o tosses)

torces

cruixes

fuges (o fuigs)

Irregularitats ortogràfiques

Subtopic

vine,revine,intervé,obté

Verbs: collir, tossir, escopir, cosir i sortir canvien la o en u quan aquest so es troba en posició tònica.

cull, colliu

Verbs que tenen el lexema acabat en vocal + ir duen dièresi en les següents terminacions :

-ïm, -ïu (present indicatiu, present de subjuntiu, imperatiu): agraïm, agraïu

-ïa,-ïes,-ïen (pretèrit imperfet d'indicatiu): posseïa, posseïes, possïen

-ïres, -ïren (passat simple): agraïres, agraïren

-ïssis, -ïssin (imperfet de subjuntiu). traduïssis, traduïssin

Verb córrer s'escriu amb e la 3a persona del present d'indicatiu i la 2a de l'imperatiu: corre
Els verbs poder i voler fan amb u
1a.persona present indicatiu

Puc, vull

Present de subjuntiu

Puc, pugui, puguis, puguem, pugueu,puguin

vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin

Alguns verbs con néixer canvien la e del lexema en a quan aquest so és àton.

Néixer: nesc, neixes, neix

naixem, naixeu

Verbs de la segona conjugació que tenen el lexema àton acabat en vocal i, duen dièresi a les terminacions: -ia, -ies i -ien.

Coure: coïa, coïes, coïen.

Lexema acabat en vocal + ar duen dièresi en les terminacions -i, -is, -in, del present de subjuntiui de limperatiu.

Actu-ar: actuï, actuïs,actuïn.

A les terminacions quan comencen amb e o i.

c-> qu (rasc-a, rasqu-es)

ç-> c (venç, venc-es)

j-> g (raj-a, rag-es)

g-> gu (reg-a, regu-es)

gu-> gü (desaigu-a,desaigü-es)

qu-> qü (adequ-a, adeqü-es)