El jazz es un género musical que ha sido influenciado por el gospel, el blues y el ragtime. El blues, originado a finales del siglo XIX, proviene de las worksongs, canciones que los afroamericanos cantaban mientras trabajaban.
El jazz s'influencià de : el gospel ; el blues ; el ragtime.
El ragtime origina cap al 1870 a Sant Louis. És un gènere instrumental, principalment pel piano.El seu nom volia dir temps descompassat
El blues sorgeix a finals del segle XIX. Origina en les worksongs. Les worksongs són cançons que els negres cantaven mentres treballaven. Ajudaven a la coordinació dels moviments.
N’hi havia de diversos tipus: de camperols, de ferroviaris, d’embarcadors...
El gospel ( o espiritual ) és un cant de lloança en el qual
es barregen elements de la litúrgia cristiana europea amb costums i ritus africans. Tendeixen a improvisar i tenen una estructura de cant responsioral.
L'història del jazz origina a Nova Orleans, on es formen bandes per a desfilar o per a tocar a l'aire lliure.
Després, amb l'emigració cap al nord industrialitzat, NY i Chicago s'erigeixen en els centres del jazz dels Estats Units. Aquella va ser l'època de les grans orquestres , amb les tres seccions : rítmica, metall i fusta
En els anys 80 conviuen en el jazz intérpretes centrats en els estils històrics, com per exemple:
Wynton Marsials, Proad Mehldau o Kurt Rosenwinkel, que han desevolupat llenguatge personal
En el anys setanta va ser u periode de gran ebullició en la indústria de l'oci. Alguns musics van fusionar el jazz amb altres estils, inaugurant l'epoca del jazz rock.
En els anys seixanta sorgeixen nous estils de Jazz, es coneix com free jazz i és dels més radicals, Els músics d'aquesta epoca son:
El sexofoista i compositor Jhon Coltrane, L'istrumentiste Ornatte Coleman i , el pianista i compositor Cecil Taylor
Després de la segona guerra mundial, als anys cinquanta, sorgeix un nou estil de jazz que proposa una renovació de gènere que explora harmonies noves augmentnt el tempo i basant-se en improvisacions ràpides i virtuoses. Altres músics van preferir tempos més lents, melodies
des dels anys trenta feien gran quiantitat de petits locals, anomenats hot clubs. En aquests es reunien formacions musicals més petites : les jam sessions, tobades informals entre músics professionals.
A europa el jazz va créixer en popularitat, amb París com a màxim centre de difusió.
Durant les dècades dels trenta i els quaranta, el jazz es difón pel continent i es converteix en un fenómen musical que ja no és exclusivament nord-americà
El jazz és un estil musical sorgit als Estats Units. És una fusió del folklore dels esclaus africans i la tradició musical dels colons americans.
