类别 全部 - comunista - economia - revolució - guerra

作者:amalia baban 14 年以前

392

La revolució Rússa

No início do século XX, a Rússia passou por uma série de eventos revolucionários que mudaram o curso da sua história. A Revolução de 1905 foi um precursor importante, onde surgiram os soviets, com representantes de trabalhadores, soldados e camponeses.

La revolució Rússa

La revolució rússa

Ela plans quinquennals

tercer pla(1938-1942)
desenvolupament industrial

problemes de proveïment de la població

l'URSS país industrialitzat
segon pla(1933-1937)
la producció es va duplicar
la industria lleugera
va afavorir la producció d'energia
primer pla(1928-1932)
stakhanovisme
producció d'energia
industria pesant
l'objectiu d'aconseguir l'autosuficiència econòmica del país

col·lectivizació de l'agricultura

violenta repressió

industrialització accelerada

L'era estalinista

Stalin
va defensar la construccí del socialisme en un sol país, Rússia
Trotski
defensava la idea de revolució permanent
organitzador de l'exèrcit roig
intel·lectual
lluites entre Trotski i Stalin pel control del poder
Lenin mor (1924

Les duracions polítiques

partit comunista-va experimentar un enorme creixement
1936 reforçament del poder del partit
1939 fi de l'etapa de terror
l'assassinat de Trotski
els gulags
van provocar terror
les purgues
nomenklatura
dictadura del terror
judicis arbitraris
tortures
assassinats
deportacions

La nova política econòmica(NEP) 1921

lliure cpmerç
les requisicions -substituïdes per impostos en espècies
el principal objectiu
atreure els pagesos cap a les idees revolucionàries
solució transitòria
posar en marxa una economia mixta

Organització del nou Estat soviètic

la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques(URSS) 1922
Subtema
Bielorússia
Ucraïna
República Rússa
republica federal
dictadura del proletariat
sota l'orientació del partit bolxevic-1918 convertit en Partit Comunista (PCUS)
la Txeca, la policia política encarregada per exercir la repressió contra tots els partits polítics.
va desaparèixer la democràcia
centralització del poder

La revolució de 1917

Revolució d'octubre
es va formar un govern revolucionari controlat per PCUS i dirigit per Lenin

guerra civil

l'URSS (1922)

pau amb Alemanya (Brest-Litovsk)

revolució socialista dirigida pls intel·lectuals i obrers
Revolució de febrer
formació de dos poders

govern provisional

té el poder oficiali és controlat pel partit liberali més tard pel Kerenski i els menxevics

soviets

tenen el poder real i controlats pels bolxevics

revolució lideral dirigida per intel·lectuals i burgesos

La revolució de 1905

es va crear la Duma
es van suprimir alguns impostos obligatoris dels pagesos
ampliar el dret de vot
reconèixer algunes llibertats civils

l'assosiació

la reunió

la premsa

aparèixen els soviets

òrgans revolucionaris integrats per representants dels obrers de les fàbriques, els soldats i més tard els pagesos per a organitzar les vagues i les accions revolucionàries.

El primer soviet es va crear a Sant Petersburg que va ser dirigit per Trotski (1879-1940) es va convertir en el més poderos.

diumenge sagnant
revolució sufocada de manera sagnant
monarquía parlamentaria

La guerra civil 1918-1921

exèrcit roig dirigit per Tritski
bloqueig econòmic
exèrcit blanc

III Internacional

la III industrial
comunista

partidària de la revolució armada i de la democràcia proletària

socialista

defensava la reforma del sistema capitalista i acceptaven els mecanismes de las democràcies parlamentàries

1919 la internacional comunista o Komintern
G.I.Zinoviev
Lenin va concebre la revolució d'octubre com el primer pas d'una reccoluió comunista mundial
Hongria -moviment revolucionari
dirigit per:socialistes i comunistes
Alemanya 1918-revolució espartaquista
assassinat dels principals liders

El primer govern bolxevic

decrets
de les nacionalitats
sobre les empreses industrials
sobre la terra
sobre la pau- Tractat de Brest-Litovsk
Consell dels Comisaris del Poble presidit per Lenin

Els moviments d'oposició al tsar

Partits
Partit Constitucional Demòcrata (KD)

KD fundat el 1905 per l'historiador P.Miliukov (1859-1943).

Pretenien implantar un model de capitalisme i parlamentarisme constitucional a l'estil britànic, mitjançant reformes pacífiques.Els liders i simpatizants provenien de la burgesia.

Partit Socialrevolucionari (PSR)

PSR (1901) dirigit per A.Kerenski(1881-1970), defensava la necessitat de dotar Rússia d'un sistema parlamentari

Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR)

POSDR va ser fundat l'any 1898 i fou dirigit pel populista G.V. Plekhànov(1856-1918) membre de la baixa noblesa i introductor del marxisme a Rússia.

bolxevics

els bolxevics , liderats per V.Lenin (1870-1924) creien que la burgesia russa no podia liderar cap canvi i que eren les mases populars, formades per proletaris i pagesos, les que havien d'assumir el paper diregent de la revolució.

menxevics

els menxevics eren representats per I. Martov (1873-1923) i amb el suport de Plekhànov, eren més moderats.

Defensaven la necessitat de dur a terme una revolució liberal encapçalada per la burgesia, com a pas previ a la revolució socialista.

els populistes(narodniki)-sorgits el darer terç del s.XIX- defensaven els interesos del poble (narod)
oposició imposada per la intel·liguèntsia

intel·liguèntsia- terme que es va aplicar a Rússia al s. XX per definir els grups de intel·lectuals,profesionals liberals,estudiants que formaven una minoria il·lustrada i culta refusaven l'ordre ploític i creien que ells tenen la missió de d'ailliberar el poble rus

els primers moviments d'oposició al tsarisma a causa d'absència de llibertats

La gran Rússia

els obrers de les fàbriques
salaris baixos
jornades de treball llargues
condicions dures
l'ailliberament i i l'emigració dels pagesos
ràpid desenvolupament industrial, finals dels S.XIX
la major part de les terres van ser en mans de la noblesa rural de la Corona i de l'Església
kulaks van comprar terres dels mujics
burgesia rural
explotacions agrícoles insuficients
mujics- condicions precàries
monarquia absoluta

El comnunisme de la guerra

1921 situació crítica
l'escassetat
la fam
la manca de llibertat
sancions contra els treballadors
gran descontentament entre la població
revoltes
interesos
monoploitzar el comerç de cereals
requisar els productes agraris
suprimir el mercat lliure
nacionalitzar els transports
nacionalitzar les indústries
objectiu

l'objectiu del comunisme de guerra era obtenir els recorssos necessaris per a imposar-se a les forces contrarevolucionàries