作者：Abel Fàbregas 5 年以前
51
更多类似内容
AUTOORGANITZACIÓ
Forma de comportament que mostra els sistemes complexos en situacions allunyades de l’equilibri i que permet explicar «com un comportament extraordinàriament complex pot sorgir a partir de poques (però no lineals) regles»
Autoorganització en el sistema motor
Una vegada produïda la transició FF à EF, la variació del paràmetre de control en sentit contrari no fa que el sistema recuperi l’estat inicial.
La variació en el paràmetre de control produeix una modificació en el paisatge d’atractors que caracteritza el comportament del sistema.
La potència dels dos atractors no és igual: el corresponent al mode EF és molt més potent que el corresponent al mode FF.
El sistema posseeix multiestabilitat
Aspectes més destacats del seu estudi:
El caràcter global del control de moviments
Cal entendre el control dels moviments com una unitat.
La influència de forces externes
Ja que les senyals externes varien, va afirmar que no pot haver-hi una relació unívoca entre els senyals centrals i la resposta motriu.
Els graus de llibertat
Hi ha una gran quantitat de graus de llibertat a controlar, com els músculs i articulacions implicats.
La variabiitat del moviment humà
a l'execució de les habilitats motrius s'hi detecta una estructura bàsica comuna però en l'execució mai hi ha una resolució idèntica.
Esquema motor
S'encarrega de controlar els aspectes variables dels moviments dins el mateix programa motor.
Producció i reconeixement de la resposta
Programa motor
Proposa l'existència de programes motors generalitzats per a controlar l'execució de classes o famílies de moviments.
Però... Quin grau de similitud han de tenir les habilitats per ser controlades pel mateix programa motor generalitzat?
Principals influències
3. Estudis relatius als programes motors (Lashley i Henry)
2. Camp de l'esquema
1. Paradigma psicològic del processament de la informació: estructures i constructes de memòria, processament de la informació...
Reacció contra:
Alguns dels aspectes de la teoria del bucle tancat d'Adams
Com el problema de la novetat: en moltes ocasions fem respostes específiques que mai abans no s'han posat en acció.
Com el problema de l'emmagatzematge de la memòria.
Falta de base empírica de formulacions teòriques nascudes de la psicologia cognitiva.
Posició conductista a l'hora d'afrontar l'estudi de l'aprenentatge de les habilitats motrius.
L'empremta mnèsica
S'encarrega de seleccionar i iniciar el moviment en qüestió. També s'enforteix amb la pràctica.
L'empremta perceptiva
Es compara amb el feedback del moviment. S'enforteix amb la pràctica i és fruit entre les conseqüències sensorials i el coneixement dels resultats
Altres influències
Pròpies de l'aprenentatge humà
Autors com Bernstein, Anokhin o Sokolov
Externes a l'aprenentatge humà
Tracking, fonètica o medicina experimental.
Com a teoria del processament de la informació
Adams insisteix en el paper actiu de l'aprenent.
Marcat caràcter cibernètic
Es complementa amb l'existència de diverses estructures de memòria que s'utilitzen com a formes de representació de la inf. obtinguda.
"El domini cognitiu és la diferència fonamental entre l’ésser humà i els animals inferiors, i es fa difícil plantejar les lleis de l’aprenentatge humà al marge d’ell."
Com a intent de superació de les posicions conductistes
L'autor discrepa del caràcter automàtic i no cognitiu de l'aprenentatge humà.
Equipotencialitat?
Li dona gran importància a la capacitat verbal de les persones i a la seva influència a l'aprenentatge motor
Proposa un model que es preocupa pels processos subjacents a l'adquisició de noves habilitats motrius, no només a les condicions òptimes de la pràctica.
Reacció contra el caràcter exclusivament empíric
