类别 全部 - jurisdicción - social - civil - militar

作者:Oliver Cerdan 4 年以前

442

TIPUS DE JUTJAT I TRIBUNALS

El Tribunal Supremo, ubicado en Madrid, representa la máxima autoridad en todas las jurisdicciones, abarcando civil, penal, contencioso-administrativa, social y militar. Este tribunal se encarga de resolver recursos de casación, revisión y otros extraordinarios.

TIPUS DE JUTJAT I TRIBUNALS

TRIBUNALS NO PROFESSIONALS

TRIBUNAL DEL JURAT

Es conforma per a cada procés amb ciutadans majors d'edat en el ple exercici dels seus drets civils i coneix i decideix sobre qüestions de fet en les causes penals per delictes contra perones, delictes comesos per funcionaris públics en l'exercici de les seves funcions, delictes contra l'honor, delictes contra la llibertat i la seguretat, delictes d'incendis i altes que assenyali la llei.

JUTJAT DE PAU

LA SEU ES AL MUNICIPI A L'AJUNTAMENT
Treballen Jutjes que no tenen coneixement de justicia ni de dret normalment son consegals. (LEGO)
Coneixen d'aquells procediments civils de molt petita quantia( inferiors a 90€) i en l'ambit penal, dels judicis de faltes relatius, per exemple, a la pertorbació de l'ordres públic, maltractament d'animals domèstics,amenaces lleus.

JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA

El Jutjats de primera instància tramiten les demandes relatives a temes civils.
En poblacions molt grans es creen jutjats de primera instància especialitzats en determinades materies dins l'ambit civil.

JUTJATS DE PRIMERA INSTÀNCIA ESPECIALITZATS

JUTJAL SOCIAL

JUTJATS DE CONTENCIOSOS ADMINISTRATIU

JUTJAT DE VIOLENCIA DOMÈSTICA

JUTJAT DE MENORS

JUTJAT DE VIGILÀNCIA PENITENCIÀRIA

JUTJAT PENAL

JUTJAT MERCANTIL

JUTJAT DE FAMILIA

JUTJAT D'INSTRUCCIÓ

LA SEU ES EL MUNICIPI

Els jutjats d'instrucció s'encarreguen d'instruir els procediments per delicte, i d'instruir i jutjar els procediments
ORGAN UNIPERSONAL
En el cas de faltes,s'encarreguen de tota la tamitació dels judicis de faltes. És a dir, en aquests judicis fan tota la instrucció i, a més a ,és, fan el judici i dicten la sentència.Tramiten faltes del començament fins al final.
En el cas de delictes, fan totes les actuacions necessàries per esbrinar els fets delictius, practica proves però sense fer judici(El judici es fa al jutjat penal o Audiencia Provincial)

JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA I INSTRUCCIÓ

LA SEU ES EL SEU MUNICIPI PODEN AVER VARIAS POSSIBILITATS

ORGANS UNIPERSONALS
Que ni hagi més d'un i, a més, estiguin separats, és a dir, que d'una banda hi hagi jutjats de primera instància(que resolen temes civils) i jutjats d'instrucció(que resolen temes penals)
Que n'hi hagi més d'un. En aquest cas, caduscun tindrà un número.)jutjat de pirmera instància i instrucció num.1
JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA O INSTRUCCIÓ: L'organ d'instrucció i decisió judicial en matèria civil i d'instrucció del procediment en matèria penal.
Els municipis on només hi ha un jutjat de primera instància i instrucció, que resol procediments civil i penals

AUDENCIA PROVINCIAL

SEU A CADA PROVINCIA

Les Audencies Provinicials són l'òrgan judicial superior de cada provincia i coneixen causes d'índole civil i penal.
JURISIDICCIO ESTATAL
PENAL: coneixem i decideixen prinicipalment de les causes per delicte no reservades per la Llei a altre Tribunal per raó de la matèria o de la persona, així com dels recursos contra les sentències i altres resolucions dels Jutjats d'Instrucció.
L'audencia Provincial no te Sales te SECCIONS
CIVIL: Coneixen i decideixen principalment dels recursos d'apel·lació que es presentinc contra les sentències i altres resolucions dels Jutjats de Primera Instància.

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA

SEU A LES COMUNITATS AUTÒNEMES

JURISDICCIÓ A TOTA LA COMUNITAT AUTONOMA
Son òrgans executius i legislatius propis, independents dels de l'estat, que són triats pels seus ciutadans per a exercir els poders de la Comunitat. Aquests Tribunals són elsòrgans judicals davant els quals s'escoten les successives intàncies processals de les causes iniciades en les respectives Comunitats,coneixen i decideixen els recursos de cassació en materia de dret propi de les Comunitats Autònomes. Prenen el nom de les Comunitats Autònomes respectiva i estenen la seva jurisdicció a tot el seu terriotori.

CIVIL

AUDENCIA NACIONAL

JURISDICCION ESTATAL
L'audencia Nacional és un òrgan judicial que coneix i decideix causes d'especial transendència criminal, política o social, coneix i decideix les causes per delictes contra el Titular de la Corona i en materies d'especial importància, com crim organitzat, falsificació de moneda i delictes contra la seguretat de l'Estat.
JUTJAT CENTRAL: Aquest es la primera fase de l'Audencia Nacional, hi ha un jutjat que esta integrat en l'Audencia Nacional i la seva feina es intruir de tots el que despres enjudicia l'Audencia Nacional. Practiquen les euroordres de detencio i entrega i l'extradicio pasiva.
SALES D'APEL·LACIÓ

SOCIAL

CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU

PENAL

TRIBUNAL SUPREM

SEU A MADRID

JURISDICCIÓ ESTATAL
ORGAN COL·LEGIAT
Com el nom indica, té categoria suprema en tots els ordres jurisdiccionals coneix i decideix els recursos de cassació, revisió i altres extraordinaris en matèria civil, penal, contenciós- Administrati, Social, Militar i per 2 espcials de revisió i de Govern.
SALES

MILITAR: Tracta qüestions sobre els militars i forçes armades de l'estat espanyol.

SOCIAL: L'ordre social resol qüestions entre empresari i treballadors, relacions sindicals o amb la Seguretat Social.

CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA: L'ordre contenciós administratiu és l'ordre competent, per decidir qüestions entre les administracions publiques.

PENAL: L'ordre penal exerceis el IUS PUNIENDI DE de l'estat, és a dir, la possibilitat de castigar conductes regulades com a delictes o faltes.

CIVIL: Tracte de procediments relatius a propietats,deutes,família, divorcis, separacions.

JURISDICCIÓ

JURISDICCIÓ VOLUNTÀRIA: Quan es demana la decisió del jutge, sense parts enfrentades

JURISDICCIÓ CONTENCIOSA: Quan en la qüestió a resoldre hi ha, com a mínim, dues parts enfrontades.

MAXIM SUPERIOR JERARQUIC

TIPUS DE JUTJAT I TRIBUNALS

Unipersonal

El poder de jutjar correspon a una sola persona( JUTGE O MAGISTRAT)

Col·legiats

El poder de jutjar correspon a més d'un magistrat