作者：Nik Teleguario Marín 12 年以前
221
Una època de revolucions
作者：Nik Teleguario Marín 12 年以前
221
更多类似内容
Un militar de prestigi, Napoleó Bonaparte, es va convertir durant algun temps en l'àrbitre de la política, fins que al novembre de 1799 (brumari) va decidir posar fi al sistema mitjançant un cop d'estat.
Al juliol de 1794 (mes de thermidor segons el calendari revolucionari), un cop d'estat protagonitzat pels diputats centristes (la Plana) va deposar a Robespierre i va manar executar-lo. L'ascens revolucionari va quedar interromput i França es va endinsar en una etapa moderada.
El Comitè de Salut Pública es va convertir en el veritable òrgan de govern de la Convenció. A través d'un Tribunal Revolucionari es va implantar un "Règim de Terror" durant el qual van ser guillotinades més de 16.000 persones, entre elles, fins i tot significats líders res moderats, com Danton o Hébert
Jacobins
Els Jacobins (Robespierre, Saint-Just). Representants de la burgesia mitjana. Recolzats pels sans-culottes (classes populars, artesans i obrers) i la Comuna de París (eren centralistes), van evolucionar cap a postures cada vegada més radicals.
Girondins
Els Girondins (Brissot). Representants de l'alta burgesia, partidaris de controlar amb moderació el procés revolucionari i fins i tot, malgrat el seu republicanisme, transigir amb la monarquia. Constitueixen la dreta revolucionària.
L'Asamblea Legislativa crea les lleis i el rei les signa, si no ho fa deixa de ser rei perquè ho diu la Constitució
Constitució (1791)
Llei de lleis
Sufragi censatari
Divisió de poders
Sobirania Nacional
Constitució Civil del Clergat
Estat Laic
Dret de l'Home i del Ciutadà
Sobirania Nacional (del poble)
Igualtat (davant les lleis)
Avoleix els privilegis feudals
Convoca Corts
3r estat
No es posen d'acord en com fer la votació per això el 3r estat marxa i es torna a reunir al Joc de Pilota al palau de Versalles i jura no separar-se fins no haber dotat a França d'una Constitució
El govern de Napoleó (1799-1815) va encarnar la consolidació del nou estat francès hereu de la Revolució. Es va assentar sobre un règim personalista i autoritari que no obstant això difondria els ideals revolucionaris mitjançant l'ocupació de nombrosos estats d'Europa.
A mitjans del segle XIX Itàlia comptava amb 25 milions d'habitants. Posseïa suficient potencial humà i econòmic com per constituir un gran país, però no ho era: la seva fragmentació política i la dependència d'Àustria ho impedien. No aconseguiria desenvolupar-se fins completar la seva unitat.
1. Va ser la primera revolució política burgesa del continent europeu
Els seus precedents cal buscar-los en la Revolució Anglesa del segle XVII i en la Independència dels Estats Units.
2. Va suposar la implantació del liberalisme
Va clavar un cop decisiu a l'absolutisme monàrquic que va ser reemplaçat per la sobirania nacional, el repartiment de poders i el reconeixement de les llibertats individuals.
3. Va dotar a França d'una nova estructura de la propietat agrícola
Encara que van perviure les grans propietats agràries (en mans de la burgesia), va néixer un nou tipus d'explotació de mida mitjana en substitució dels antics latifundis pertanyents a la noblesa i al clergat.
4. Constituir un referent polític i ideològic
Les futures revolucions burgeses que es desenvolupen al llarg del segle XIX tornaran els seus ulls cap a ella. Va succeir així en les onades de 1820, 1830 i 1848 i en els processos d'independència colonial que van donar origen a nous estats, com els de l'Amèrica hispana.
Celebren congresos
Força armada
Sistema d'aliança d'inspiració religiosa el qual podia intervenir en el cas de que tornesin a sorgir iniciatives revolucionaries liberals
Restaurar monarquia absolutista
Nova política internacional (Santa Aliança)
Restaurar fronteres
França
Àustria
Regne Unit
Prússia
Rússia
Nacionalisme.
Podem definir el nacionalisme com la ideologia que atribueix entitat pròpia i diferenciada a un territori i als seus ciutadans. En ella se sustenten aspiracions polítiques de caràcter molt divers.
