EL MODERNISME I L'ESCOLA MALLORQUINA

Mere som dette

Eix cronològic - Literatura catalana

af Tània Morcillo

4. ART CLÀSSIC GRÈCIA

af Helena Camacho Altisent

Sesión: Conociendo a nuestros poetas: César Vallejo

af DAVID ALONSO CCARITA INCA

LITERATURA CONTEMPORÁNEA Latinoamericana

af Maria de los A Gomez Pantoja

EL MODERNISME I L'ESCOLA MALLORQUINA

Topic principal

Els representants màxims van ser Miquel Costa i Joan Alcover.

Caracteritzat pel classicisme, l'assumpció de la tradició popular i la idealització del paisatge mallorquí, al final va acabar tenint una arrel cristiana i fins i tot va haver-hi alguns que es van apropar al noucentisme.

És un grup de poetes mallorquins amb un model de llengua subtil i refinat.

SANTIAGO RUSIÑOL

Voluntat de distanciar-la dels jocs florals

Diversitat estètica

Recerca continua de trobar unapoesia més sincera

Obres: la vaca cega i oda a espanya

Gènere literari: la poesia

Mor:el 20 de Desembre de 1911 a Barcelona

Neix:10 de Octubre de 1860 a Barcelona

VICTOR CATALÀ

Finalitat del protagonista enfrontar-se a la societat.

Descriu la societat com caòtica i hostil.

Temàtica sobre el fracàs de l’artista en el seu intent d’ordenar la societat.

Pseudònim de Victor Català

Nom real Catarina Albert.

Obres: Solitud i drames rurals

Gènere literari: la novel•la

Mor: el 27 de Gener a l’Escala

Neix:11 de Setembre 1869 a l’Escala

JOAN MARAGALL

Característiques

Obres simbolistes i regeneracionistes

Obres: l’Auca del senyor Esteve i l’ Alegria que passa.

Gènere literari: el teatre

Mor: el 13 de Juny de 1931 a Aranjuez

Neix: 25 de Febrer 1861 a Barcelona

EL MODERNISME

EL MODERNISME CATALÀ:

Dues grans etapes:

1900-1911: etapa mes literària, el modernisme es assimilat per a la burgesia.

1892-1900: etapa combativa, divulgació en revistes.

Dues tendències:

L’esteticisme: fonamentava la transformació de la societat en l'àmbit artístic.

El regeneracionisme: intent de canvi social i polític per generar la societat.

Neix la figura del bohemi, personatge antiburgès que vivia al marge de la societat.

La bohèmia daurada (vivien prou bé)

La bohèmia negra (realment al marge de la societat)

A finals del segle XIX i principis del segle XX va predominar a tot europa el corrent modernista amb diferents característiques segons el país però sempre amb temes relacionats amb la modernitat. (Gran influència en les arts plàstiques)