af arnau cadafalch 10 år siden
696
Mere som dette
Tot i que hi ha molta superfície de boscos, l'explotació de la fusta i el suro representen molt poca part del producte final agrari.
Sobretot pesca costanera. (Roses, Tarragona...)
la integració a la UE va comportar una important renovació tecnològica, tot i que el nombre de vaixells es va reduir.
La disminució de captures és deguda en l'increment de la producció en aqüicultura.
OVÍ I CABRUM
BOVÍ
S'ha reduït el bestiar de producció lletera i s'ha incrementat el ramat destinat a la carn i a la cria excessiva.
AVIRAM
Produeix carn i ous.
PORCÍ
Més de 6 millions de porcs. Representa el 65% de tota la producció.
Aquestes característiques provoquen que el producte final agrari sigui format per un 60,4% per ramaderia, que un 6,6% correspongui als productes agrícoles i el 3% a les explotacions forestals.
Les activitats agraries van haver d'adaptar-se als canvis econòmics i a la creixent urbanització (1986). I li va donar força ala ramaderia. Característiques:
un important procés de tecnificació.
L'extensió del treall a temps parcial en contrast amb la dedicació de la pagesia tradicional.
la integració de les activitats aggràries dins de la indústria agroalimentària.
La importància de la ramaderia respecte l'agricultura.
AGRICULTURA A LA ZONA PIRINENCA
Són menys productives que les altres arees.
AGRICULTURA PERIURBANA
Ocupa espais amenaçats per la expansió urbana i la construcció d'urbanitzacions.
AGRICULTURA CONSOLIDADA
Fortament integrada en el desenvolupament de la indústria agroalimentària.
REGADIU
Es concentra al voltant dels canals
La majoria d'arees de regadiu són fruit de grans obre iniciades al s. XIX.
Destaquen els fruiters i els arrosars.
AGRICULTURA MEDITERRANIA DE SECÀ
Zona del Sud-Est dedicada al conreu de cereals i a l'explotació de vinya, olivera i fruita seca.
Han adaptat les explotacions en funció de les noves orientacions del mercat, la industria agroalimentària i la PAC
LA incorporació a la UE va provocar la pèrdua de molts llocs de treball i la reestructuració del sector.
A Espanya no es gaire important, ja que no hi ha excessius boscos. A més estan amenaçats pels constants incendis.
Les que s'exploten més són el pi i l'eucaliptus.
És un dels principals païssos pesquers del món, gràcies a l'aqüicultura principalment.
La incoporacio a la UE va renovar i modernitzar el sector. També va provocar uns costos que va obligar a deixar la feina a alguns pecadors. Actualment la pesca artesana i la industrial conviuen.
Amb la plataforma continental espanyola es insuficient per cobrir el consum nacional per això els acords pesquers són fonamentals.
Ens aporta el 40% del valor de la producció del sector primari.
Avans la ramaderia anava lligat amb l'agricultura (adobs, clima..). Actualment no tenen cap relació. Predomina la ramaderia intensiva i estabulada
Espanyaté una important cabanya ramadera.
Quan espanya es va unir a la UE va coincidir amb les reformes de la PAC, que va establir quptes a la producció i va reduir els preus de certs productes, per tant van oerjudicar a l'agricultura espanyola.
Però la incorporació també va se avantatjosa ja que es van beneficiar de les subvencions i d'altres ajuts econòmics.
Ara els espanyols s'hauran d'acostumar a les exigencies que demanen les darreres modificacions de la PAC per poder rebre ajuds econòmics.
Fa temps més del 70% de la població es dedicava a l'agricultura. el procés de modernització va ser lent.
A mitjans del s. XX es va produir una crisi de l'agricultura tradicional, que a partir dels anys 60 es va convertir en tecnificada.
Concedeix ajuds econòmics que afavoreixin a l'aquïcultura i negocia acords amb païssos no comunitaris per pescar als seus caladors.
La UE estableix quotes de pesca pels païssos per evitar la sobrepesca i protegir l'entorn marí i les especies amenaçades.
La UE és la tercera potència pesquera mundial.
Per aconseguir-ho, la UE va destinar el 70% del seu pressuposta la PAC
En uns anys els païssos van començar a produir molt. ja que a ells els interessava produir molt encara que s'hagues de destruir, ja que la UE els coomprava excedents.
Actualment la UE destina menys de la meitat del pressupost a la PAC
Es mantenen les subvencions nomès per aquells que usin tècniques respectuoses amb el medi ambient.
S'han establert quptes de producció per evitar excedents.
Al començament tenia 3 objectius:
Garantir als agricultors un nivell de vida raonable.
Posar uns preus assequibles per als consumidors.
Modernitzar les explotacions per augmentar la productivitat.
Determina polítiques agricoles dels païssos membres.
Els paisatges característics són:
CENTREEUROPEU
Gran rendiment gràcies a la mecanització i rotació de conrreus.
MEDITERRANI
Combina l'agicultura de secà amb la de regadiu.
A partir de la revolució agrícola (s. XVIII) les creixences han donat fruit a una agricultura moderna, avançada productiva i rendible.
AIGÜES JURISDICCIONALS
Zones económiques exclusives on poden pescar els països. Al 1892 la ONU va fixar els seus l'límits fins les 200 milles respecte la costa. Això suposa un perill cap a les flotes pesqueres d'alguns païssos ja que els caladors nacionals són insuficients per a les necessitats de peix, i obliga a negociar a través de l'UE acorts pesquers amb altres països.
L'ABOCAMENT DE RESIDUS
A provocat la destrucció de moltes espècies vegetals i animals. Normalment són d'origen industrial i urbà.
L'ESGOTAMENT DELS CALADORS
Es produeix a causa de la pesca excessiva o sobreexplotació
DESCÀRREGUES ELÈCTRIQUES
Tipus de pesca on fan servir descarregues electriques per matar els peixos, així només han de recollir-los perquè queden flotant a l'aigua, poden matar a part de peixos, a dofins o altres espècies que no serveixen per a la pesca.
AMB SONAR
El sonar és un sistema de navegació i localització similar al radar però que, en lloc d'emetre senyals de radiofreqüència, emet impulsos ultrasònics i detecta on estan els peixos més grans, per pescar-los més facilment.
ENCERCLAMENT
Tipus de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt mes gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.
TREMALL
Consta de tres xarxes, de les quals les dues exteriors són iguals i cadascuna d’elles s’anomena armall. La xarxa interna té la malla molt més petita i la seva superfície és d’aproximadament el doble que la dels armalls.
Format per peces d’aproximadament 1,5 m d’alçada per uns 80 a 100 metres de longitud, aproximadament
PALANGRE
La mida d'aquests hams depèn dels peixos que hom pretén pescar.
Consisteix en una llença que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna, de manera que cada peix es pesca "individualment" a cadascun d'aquests hams.
PESCA D'ARROSSEGAMENT
És molt destructiva per a la biodiversitat i el seu ús pot portat probablement a l’extinció d’espècies i hàbitats sencers.
És un dels mètodes de pesca industrial menys selectius que es dur actualment a terme, és pot realitzar des de les aigües costaneres de 16 metres de profunditat fins a les més fondes de 2000 m. Podem diferenciar dos tipus principalment de pesca d’arrossegament :
Les destinades a la captura de espècies de superfície o entre dos aigües, per la captura de sardines... Les destinades a la captura de espècies de superfície o entre dos aigües, per la captura de sardines...
Les destinades a capturar diverses espècies de fons (com els peixos plans, les cigales...) i els demersals (com el bacallà, la merluza,...).
És un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca pel fons del mar.
PRINCIPALS ZONES PESQUERES. No tots els punts del mar són igualment rics en pesca. Les captures són més abundants en uns llocs anomenats caladors, que solen estar situats:
a les zones costaneres a prop de les quals passa un corrents marí fred.
A les zones de contacte entre corrents marins freds i càlids.
A les zones on la plataforma continental és extensa, es a dir caladors.
TRADICIONAL
La practiquen barcos petits en zones costeres.
És un tipus de pesca que utilitza tècniques tradiciondesarrollades. S'utilitza basicament per l'autoconsum, només una petita part va destinada al mercat.
INDUSTRIAL
Té com a objectiu obtenir un gran nombre de captures. per això també necessita més capital per equipar els vaixells i per investigar nous sistemes de pesca.
D'ALTURA
La majoria disposen ja d'un equip per preparar el peix per portar-lo directament al mercat. Porten la fàbrica al mateix vaixell.
Es fa a alta mar en vaixells de gran tonatge equipats amb aparells moderns amb varies funcions necessaries.
LITORAL O COSTANER
Disposen de bodegues amb cambres frigorífiques o ammb gel per conservar el peix.
Es realitza a la costa en embarcacions petites o mitjanes equipades amb material depenent l'especie que es vulgui pescar.
AUTOCONSUM
És un recurs important en els païssos subdesenvolupats
Les captures van destinades a l'autoconsum i en alguns casos al mercat local.
Fan servir mètodes artesans (arpons, hams, xarxes...)
Es practica a la costa en embarcacions petites
Té com a objectiu vendre la producció al mercat i obtenir el màxim benefici
Pretenen obtenir el màxim benefici en el menys temps possible.
Es practica en explotacions especialitzades a les quals es destina molt de capital en la mà d'obra, instal·lacions i aliments per el menjar.
Busquen la màxima productivitat.
Sorgeix dels pastors nòmades.
Sorgeix nomès en els paisatges molt secs on gairebé no hi ha agricultura.
S'acostuma tenir el ramat estabulat, alimentat amb pastures naturals complementades amb pinsos i farratges cultivats.
Necessita menys capital peer a inversions, mà d'obra i alimentació que la ramaderia intensiva.
Es practica en grans extensions de terra.
ES practica a zones tropicals, monsòniques i mediterranies.
Complementa l'agricultura, perquè el bestiar serveix per treballar el camp i produir adobs.
Objectius:
Estalviar mà d'obra
Reduir els costos
Augmentar les vendes
El pas de l'agricultura de subsistència a l'agricultura de mercat comença als païssos desenvolupats amb la Revolució industrial.
És la forma d'agricultura en qual la producció està destinada a ser venuda. Pot tenir un caràcter intensiu o extensiu.
EXTENSIU
S'obtenen menys beneficis.
Desgasten menys el terreny.
Depnet d'una superfície més gran.
INTENSIU
Pròpia dels païssos industrialitzats.
Provoca més desgast del terreny.
Busca molta producció en poc espai.
Aquest sistema predomina en varis païssos de l'Àfrica Subsahariana o en parts del centre i sud-Amèrica. també a la Polinesia i Papua Nova Guinea.
La qualitat del producte depent de la fertilitat del sòl, de les eines que tenen...
En alguns casos, quan cultiven més del que els hi cal, poden vendre'n part.
És un sistema d'agricultura en la qual la producció que s'obté d'una superfície serveix per alimentar les persones que hi treballen.
Espais no urbanitzats amb característiques diferents
TECNIFICATS
Hi ha diferents tipus d'agricultura tecnificada
Agricultura mediterrania moderna
Aquesta agricultura s'ha adaptat a les necessitats del mercat aplicant noves tecnologies, com: la canalització de l'aigua i els moderns sistemes de regadiu. Als païssos de la ribera mediterrània.
Agricultura atlàntica
S'hi fan servir tecnologies modernes, com la selecció de llavors, sistemes informàtics per controlar el creixement... Es dóna als païssos del vessant atlàntic europeu.
Agricultura cerealista tecnificada
És una agricultura extensiva d'alt rendiment. Són enormes parcel·les regulars amb molts beneficis i amb poca m'a d'obra. A les planes dels Estats Units, Canadà i Austràlia.
Agricultura de plantació
Són enormes plantacions de terreny on hi treballa m'a d'obra barata. A Àfrica, Amèrica central i del sud i en algunes zones d'Àsia.
Són aquells en que la producció està destinada a produir pels mercats.
Tenen unes caracteístiques determinades que responen als gustos del mercat, juntament amb els preus competitius.
TRADICIONALS
Tenen com a finalitat la subssistència dels pagesos i les seves families, que cultiven diverses especies i fan servir eines rudimentaries.
Agricultura monsònica
Consisteix en utilitzar molta mà d'obra i un treball molt minuciós per cultivar. S'utilitza basicament en zones del sud-est asiàtic.
Agricultura de secà
Consisteix en dividir el terreny en parcel·les. Una d'elles la deixen en guarè durant un temps perquè recuperi la fertilitat. S'utilitza a la part meridional de l'Àfrica , a l'Amèrica central i a l'est d'Amèrica del sud.
Agricultura itinerant
Consisteix en cremar la vegetació per fer la terra més fèrtil. Es practica en zones tropicals d'Àfrica i d'Amèrica del sud
FÍSICS
SÒL
Cada espècie necessita un terreny unes característiques diferents. La quantitat d'oxigen del sòl i la capacitat per retenir l'aigua depen de la mida i porositat dels grans. Cada sòl té una composició química i biològica que en determina el grau d'acidesa i la riquesa en nutrients minerals i matèria orgànica.
RELLEU
L'altitud i el pendent condicionen l'activitat agrària, per això es conrrea a planes o valls
De vegades a causa del pendent s'han de crear terrases i feixes.
CLIMA
Cada planta necessita unes condicions de temperatura i humitat determinades per poder créixer. Per això, a cada zona hi creixen unes especies o altres.
HUMANS
POLÍTIQUES AGRÀRIES
El govern pren mesures
altres
ajuts economics als agricultors
plans hidrologics que permeten regar noves terres
lleis de reforma agraria
DESTIACIÓ FINAL DE LA PRODUCCIÓ
En l'agricultura de mercat s'especialitza en un producte o varis perquè la producció es destinada a la venda.
En l'agricultura de subsistència consumeixen els mateixos que produeixen.
TÈCNIQUES AGRICOLES
països subdesenvolupats
fan servir tècniques tradicionals, per això les collites són menys abundants
països desenvolupats
les tècniques agrícoles modernes han fet que augmenti la producció
VOLUM DE POBLACIÓ
Alimentar una població cada vegada més nombrosa ha fet que s'estengui la superfície conreada i que es millori el rendiment de les terres.
EL POBLAMENT
Centrat
Cases agrupades
Dispers
Cases disperses
ELS SISTEMES DE CONRREU
Extensiu
poc poblats
Intensiu
molt poblats
Secà
només reben aigua de la pluja
Regadiu
es subministra aigua
Monoconreu
un unic producte
Policonreu
diferents productes
PARCELES
Camps closos
amb delimitacions
Camps oberts
sense delimitacions
BOCAGE
Camps tancats per mitja d'arbusts o parets
TOWNSHIP
Enormes extensions de terreny dividides en parcel·les de traçat geomètric
OPENFIELD
Camps oberts sense cap mena de tanca
És descobreix al neolític quan veuen possibilitat de conrear fa uns 10.000 anys.
A finals del segle XVIII, a Gran Bretanya, es va iniciar una revolució agrícola. Aquests canvis van provocar un augment de la producció, i això va provocar: una millora de l'alimentació i una didminució de la mortalitat i augmentar la població.
A finals del s.XIX la majoria de pagesos van marxar a la ciutat per buscar feina i el camp es va despoblar.
Causes
Propietat de la terra
Substitució de l'explotació tradicional per altres pràctiques
Agricultura extensiva
Increment de població
La desforestació és la pèrdua de bosc com a resultat de les activitats humanes. Aquesta pèrdua de bosc significa també la pèrdua de les seves funcions ambientals i va aparellada normalment amb molta erosió del terreny i pèrdua de la fertilitat del sòl.
TEMPERAT
. El bosc més característic de les zones temperades és el de fulla caduca (faig, roure, castanyer).
BOREAL
Es localitza a l’hemisferi Nord i en zones de clima fred (boscos de coníferes).
EQUATORIAL
Selves situades en zones càlides amb pluja abundant i regular tot l’any (Amazones, Congo, Amèrica del Sud). S’obtenen fustes valuoses com la caoba, banús, cautxú, etc.
MATERIALS QUE S'EXTREUEN
CAUTXÚ
Acostuma a ser de plantació.
És un producte de'alguns arbres dels boscos verges de la zona equatorial.
QUININA
S'utilitza per combatre febres altes.
La quinina s'extreu de l'escorça d'aquest arbre.
Substància que prové del quino. És un arbre molt alt que creix a les selves de Amèrica del Sud i en parts d'Àfrica.
SURO
S'utilitza per fabricar taps i sabates, en la construcció i en la moda i el disseny.
Es treu de l'escorça de les alzines sureres.
RESINA
S'utilitza per fer pegamento, xiclets, pintures i tintes.
S'obté de diferents espècies de pins.
LLENYA
Les branques i els trossos de fusta s'utilitzen com a combustible.
És una font d'energia renovable
FUSTA
És natural, reciclable, renovable i biodegradable.
S'utilitza en la construccií i en la industria del moble i del paper.
És el principal producte forestal i la única matèria prima.
És la ciència, la tècnica i l'art destinada a la formació i cultiu de boscos.
Té el paper d'ajudar a evolucionar els boscos aprofitant els factors ecològics.
La major part dels boscos es localitzen en zones deshabitades (Rússia, Canadà, Brasil i Estats Units).
