Kategorien: Alle - escola - família

von Anna Fernández Vor 5 Jahren

377

EL DESENVOLUPAMENT MORAL (III)

A educação em valores é um processo central na formação moral das crianças, influenciado por diversos fatores sociais e culturais. A família desempenha um papel crucial, servindo como primeiros modelos de comportamento e transmitindo valores através de ações diárias.

EL DESENVOLUPAMENT MORAL (III)

Les persones es mouen i s'entenen cultures i valors fins a llocs molt allunyats

EL DESENVOLUPAMENT MORAL (III)

intervenció educativa. L'educació en valors

El paper de l'escola en educació en valors.
Els aspectes més importants són:

Relació entre els nens i els educadors

consta de que

- L'educador/a ha de ser conscient que sempre que es produeix una interacció amb els nens i les nenes, se’ls transmeten una sèrie de valors i normes. - Ha de planificar bé des del primer dia: l’acollida, com els ajuda a enfrontar-se als conflictes, com s’hi dirigeix

Necessitats dels nens d'acumular experiències i tenir bons models

consisteix en:

- Com que els infants aprenen observant el comportament de diferents models, és important que l’educador/a hagi fet una bona introspecció i conegui bé la seva pròpia escala de valors. - Per tant, és essencial el propi coneixement

Relació entre el centre educatiu i les famílies

Fa referència a:

- El treball conjunt entre la família i l’escola. - És més gran en les primeres etapes escolars i va disminuint a mesura que el nen o la nena va creixent i guanyant autonomia.

Paper col·laborador

consisteix en

L'escola realitza un treball conjunt amb la família

Paper compensador

l'escola actua sola per

-Impossibilitat familiar. - Desconeixament de la família

El paper de la família en l'educació en valors.
La família és:

Adults han de ser conscients que els valors no s'ensenyen, sinó que es viuen. La conducta dels adults ha de concordar amb allò que se'ls exigeix. Hi ha d'haver una bona relació entre pares i fills ja que són els seus models.

La transmissora de valors i qui comparteix amb l'escola, a vegades fins i tot subtitueix la família.

Els valors al veïnatge universal
Cada societat elabora unes normes i uns valors segons:

La forma d'entendre fets quotidians.

La seva cultura

EL RAONAMENT MORAL EN L'ETAPA INTANTIL:

L'autocontrol moral en la infància.
Es caracterítza per:

- Està lligat al desenvolupament cognitiu. - Utilitzar la parla privada. - Retard en les gratificacions.

és

Inhibició de qualsevol impuls que pot induir una persona a actuar de manera contrària a les normes i valos morals.

La justícia distributiva. W.Damon
William Damon

Parteix de tres principis

Principi funcional: - Les situacions diverses i els diferents valors que hi intervenen produeixen respostes diferents, per tant és lògic trobar-hi diferents raonaments morals

Principi de desenvolupament: - El nen o la nena està creixent i va provant diferents solucions per experimentar quines són les millors.

Principi estructural: - Mateixa estructura de coneixement no s’aplica de la mateixa manera en totes les situacions

Considera que el raonament moral utilitzat en els diferents contextos i situacions no sempre és el mateix

paarteix dels estudis de Piaget i Kolhberg.

Estudia la justícia distributiva.

fLa justícia distributiva a referència a:

Com dividir justament els recursos.

Les conductes prosocials en l'edat infantil
Nancy Eisenberg estableix 5 períodes des de l'etapa infantil fins a l'adolescència. Són les següents:

Són les següents

Nivell fortament interioritzat: - Alguns joves de secundària. - Accions es basen en valors, responsabilitats i pròpies conviccions.

Nivell hedonista: - Etapa infantil i inici de primària. - Quan ajuda és perquè obtè un benefici.

Nivell empàtic: - Etapa secundària i/o primària. - Manifesten sentiments de culpavilitat si no actuen adequadament i de satisfacció si ho fan bé.

Nivell orientat a la aprovació: - Etapa rpimària i/o secundària. - Accions altruistes per ser valorats per els altres.

Nivell orientat a les necessitats: - Etapa primària i/o infantil. - No es sent culpable si no ajuda, però quan ajuda ho fa per les necessitats d'un altre.

La conducta prosocial:

Pel que fa en els infants:

- En nadons d’un any i fins i tot més petits s’ha vist que de vegades ofereixen joguines a altres nadons. - En un estudi amb nens i nenes de 29 a 36 mesos es va observar que si a un nen o nena, un altre li havia deixat una joguina, més tard, ell o ella, tendia a deixar la seva. - El desenvolupament cognitiu és fonamental en el raonament prosocial: els nens i les nenes que es comprenen més bé a si mateixos - Les conductes prosocials augmenten gràcies a les contínues experiències socialitzadores que es van acumulant.

Beneficia les altres persones

La moralitat en la primera infancia
Consta de:

La comprensió en el desenvolupament moral (Paul L. Harris): -Va estudiar el desenvolupament moral infantil amb nadons de pocs mesos i nens i nenes de fins a 4 o 5 anys. - Va concloure que els judicis morals dels nens i les nenes petits depenen de la comprensió que tinguin de les emocions. - Harris proposa una evolució del pensament de l’infant semblant als tres nivells de Kohlberg: als 4-5 anys els infants han après que són més feliços si fan el que volen, al cap d’uns quants anys entendran que l’aprovació dels altres és important per a la felicitat pròpia i més tard, el jove comprendrà que pot ser feliç fent el que consideri correcte - L’ambient pot afavorir la comprensió de les emocions i els judicis morals que se’n puguin derivar

Norma social i valor moral en la infància (Elliot Turiel): - Els mems distingeixen entre convenció i moralitat. - Una norma social és un acord adoptat per una societat determinada. Per exemple: a la societat occidental no està ben vist passejar-se nu pel carrer. - En canvi, un valor moral no depèn dels gustos individuals o locals ni de les tradicions.