arabera Anna Fernández 5 years ago
376
Honelako gehiago
Relació entre els nens i els educadors
consta de que
- L'educador/a ha de ser conscient que sempre que es produeix una interacció amb els nens i les nenes, se’ls transmeten una sèrie de valors i normes. - Ha de planificar bé des del primer dia: l’acollida, com els ajuda a enfrontar-se als conflictes, com s’hi dirigeix
Necessitats dels nens d'acumular experiències i tenir bons models
consisteix en:
- Com que els infants aprenen observant el comportament de diferents models, és important que l’educador/a hagi fet una bona introspecció i conegui bé la seva pròpia escala de valors. - Per tant, és essencial el propi coneixement
Relació entre el centre educatiu i les famílies
Fa referència a:
- El treball conjunt entre la família i l’escola. - És més gran en les primeres etapes escolars i va disminuint a mesura que el nen o la nena va creixent i guanyant autonomia.
consisteix en
L'escola realitza un treball conjunt amb la família
l'escola actua sola per
-Impossibilitat familiar. - Desconeixament de la família
Adults han de ser conscients que els valors no s'ensenyen, sinó que es viuen. La conducta dels adults ha de concordar amb allò que se'ls exigeix. Hi ha d'haver una bona relació entre pares i fills ja que són els seus models.
La transmissora de valors i qui comparteix amb l'escola, a vegades fins i tot subtitueix la família.
La forma d'entendre fets quotidians.
La seva cultura
- Està lligat al desenvolupament cognitiu. - Utilitzar la parla privada. - Retard en les gratificacions.
Inhibició de qualsevol impuls que pot induir una persona a actuar de manera contrària a les normes i valos morals.
Parteix de tres principis
Principi funcional: - Les situacions diverses i els diferents valors que hi intervenen produeixen respostes diferents, per tant és lògic trobar-hi diferents raonaments morals
Principi de desenvolupament: - El nen o la nena està creixent i va provant diferents solucions per experimentar quines són les millors.
Principi estructural: - Mateixa estructura de coneixement no s’aplica de la mateixa manera en totes les situacions
Considera que el raonament moral utilitzat en els diferents contextos i situacions no sempre és el mateix
paarteix dels estudis de Piaget i Kolhberg.
Estudia la justícia distributiva.
Com dividir justament els recursos.
Són les següents
Nivell fortament interioritzat: - Alguns joves de secundària. - Accions es basen en valors, responsabilitats i pròpies conviccions.
Nivell hedonista: - Etapa infantil i inici de primària. - Quan ajuda és perquè obtè un benefici.
Nivell empàtic: - Etapa secundària i/o primària. - Manifesten sentiments de culpavilitat si no actuen adequadament i de satisfacció si ho fan bé.
Nivell orientat a la aprovació: - Etapa rpimària i/o secundària. - Accions altruistes per ser valorats per els altres.
Nivell orientat a les necessitats: - Etapa primària i/o infantil. - No es sent culpable si no ajuda, però quan ajuda ho fa per les necessitats d'un altre.
Pel que fa en els infants:
- En nadons d’un any i fins i tot més petits s’ha vist que de vegades ofereixen joguines a altres nadons. - En un estudi amb nens i nenes de 29 a 36 mesos es va observar que si a un nen o nena, un altre li havia deixat una joguina, més tard, ell o ella, tendia a deixar la seva. - El desenvolupament cognitiu és fonamental en el raonament prosocial: els nens i les nenes que es comprenen més bé a si mateixos - Les conductes prosocials augmenten gràcies a les contínues experiències socialitzadores que es van acumulant.
Beneficia les altres persones
La comprensió en el desenvolupament moral (Paul L. Harris): -Va estudiar el desenvolupament moral infantil amb nadons de pocs mesos i nens i nenes de fins a 4 o 5 anys. - Va concloure que els judicis morals dels nens i les nenes petits depenen de la comprensió que tinguin de les emocions. - Harris proposa una evolució del pensament de l’infant semblant als tres nivells de Kohlberg: als 4-5 anys els infants han après que són més feliços si fan el que volen, al cap d’uns quants anys entendran que l’aprovació dels altres és important per a la felicitat pròpia i més tard, el jove comprendrà que pot ser feliç fent el que consideri correcte - L’ambient pot afavorir la comprensió de les emocions i els judicis morals que se’n puguin derivar
Norma social i valor moral en la infància (Elliot Turiel): - Els mems distingeixen entre convenció i moralitat. - Una norma social és un acord adoptat per una societat determinada. Per exemple: a la societat occidental no està ben vist passejar-se nu pel carrer. - En canvi, un valor moral no depèn dels gustos individuals o locals ni de les tradicions.
