Kategorien: Alle - temperatura

von Karen Campoverde Vor 3 Jahren

419

TÈCNIQUES D’IMMUNODIAGNÒSTIC

Las tècniques d'immunodiagnòstic se centren en la detecció i quantificació d'antígens i anticossos en mostres biològiques mitjançant immunoassaigs, que es basen en la formació de complexos anticòs-antigen.

TÈCNIQUES D’IMMUNODIAGNÒSTIC

Les primeres sortiran positives, però arribarà a un punt en que la concentració serà prou petita com perquè la prova es torni negativa, no aglutini.

Un assaig d'aglutinació amb cadascuna de les aglutinacions preparades.

Tècnica de immunoelectroforesis

Tenyir el gel i llegir les linies.
Donar temps per la difusió de: proteïnes de sèrum i abs en antisèrum.
L'Ag i l'antisèrum difonen un cap l'altre, formant línies pel precipitat.
El component de la barreja es fa reaccionar amb un Ac/Ag específic que es troba al pou del costat.
Separar per electroforesis la barreja que volem estudiar.
Determinar la puresa d'un Ag
Detecció de presència d'Acs especifics en una M problema
Identificació de fraccions proteiques especifiques en una barreja antig``enica.
Separació per electroforesis amb immunodifusió.
Formació d'anells de precipitació.

Es poden fer en

Es visualitza un canvi físic en el medi

TÈCNIQUES D’IMMUNODIAGNÒSTIC

Immunoassaig

Identificació de mol·lècules d'interès mèdic
Estimar el grau de reposta immunològica humoral
Diagnòtic de malalties
Complex anticòs-antigen
Requisits de formació

Càrrega dels immunocomplexos

Afinitat i avidesa

Concetracció de sals en el medi

més difícil precipitació

pH

6-7,5

Ac

Concentracions (Punt d'equivalència)

1 molècula d’Ag per 3 o 4 d’Ac

Ac i Ag multivalents

Tècniques directes o primàries

Es necessita presencia d'un marcador

Tècniques indirectes o secundàries

Fixació del complement

Sistema del complement

Interpretar resultats

Sedimentació dels eritròcits.

Lisis eritròcits.

Afegir un sistema indicador (eritròcits amb hemolisines).

Incubar el sèrum problema amb l’antigen i el complement.

Mesurar el nivells d'anticossos en sèrum.

Comporta la lisis de les membranes cel·lular del eritròcits.

Proteïnes plasmàtiques.

Precipitació

Medi semisòlid

RID

Procediment

Realitzar una corba de treball i calcular concentración.

Visualitzar els anells i mesurar els diàmetres.

Col·locar en càmara humita i permetre la difusió.

Posar estàndards i mostres

Preparar agar amb un dels components.

Apareix un anell de precipitació degut a la difusió.

Forma un gradient de concentració.

Apareix en la zona de equivalència

L'àrea té relació amb la concentració component que difon pel gel.

Sembrant un Ag o Ac en un pouet de gel d'agarosa amb el component complementari al sembrat.

Quantificació d'Ag

Tècnica de difusió radial doble de Ouchternoly

Determinar l’existència o no de determinants comuns entre Ags

Estudi d'indentitat Ag

Sembrant en pouets l'Ag i l'Ac en un gel d'agarosa.

L'Ag-Ac es difonen de manera radial, creant un arc de precipitació.

Es podrà saber aproximadament la concentració de la substància problema.

Prop del pou amb menys concentració o PM superior.

Disfusió de macromolècules en gel.

La velocitat

Temperatura

Pes molecula de Ag i Ac.

Concentració de Ag i Ac.

Concentracció del gel.

En zona de equivalència es formen immunocomplexes que precipiten.

Bandes

Halos

Arcs

Linies

Medi líquid

Turbidimetria

Permet valoració quantitativa sense separar el producte de la solució amb espectrofotòmetre.

Grans concentracions de partícules disperses.

Mesura de la llum transmesa a través d’una suspensió.

Immunonefelometria

més exacte per la mesura de l’opacitat.

Mesura llum dispersada en direcció diferent a la llum emesa amb el Nefelòmetre.

Petites concentracions de partícules disperses.

altres proteïnes sèriques

Presencia d'Ac

factors del complement

proteïnes de fase aguda

mesura la terbolesa que produeix la precipitació d’immunocomplexes.

Complexe Ag-Ac en forma de xarxa insoluble.

Aglutinació

Valoració

Difícil determinar quantitativament la concentració de la subs investigada.

Concentracció = Títol x UMD

Es fan dilucions seriades de mostres problemes amb una concentració decreixent.

Alt grau sensibilitat i gran quantitat Ag que es pot detectar

Tipus

Indirecte

Hemaglutinació indirecta passiva

Hematies amb la substància que es vol estudiar

Aglutinación -: indica presència de la substància

Aglutinación +: indica absència de la substància.

Quan l'Ac s’uneix a la substància i no als glòbuls vermells no és produeix aglutinació.

Al posar-el en presència d’Ac preparats contra aquella substància, es produirà aglutinació.

Consisteix en el recobriment de aglutinogen sobre les partícules per unir-los a l'Ac

Els aglutinògens estan enganxats a esferes de làtex o a cèl·lules vitals.

Directe

Acs incomplets

Sensibilitza el seu Ag sense aglutinar-lo

Suspensió de bacteris, protozous, espores i hematies

DCT

Busca que Ac que puguin fixar-se als glòbuls vermells i causar l'hemòlisis.

l’aglutinogen es troba sobre la superfície d’una cèl·lula.

Més sensible per detectar petites quantitats d'Ac, que les reaccions de precipitació.

Es la formació d'agregats Ac-Ag

Pot visualitzar-se a simple vista o amb microscopi.

El Ac es denomina aglutinina.

L’Ag es denomina aglutinogen.