TEORIA DELS INDICADORS CULTURALS I ANÀLISI DEL CULTIU

RESOLUCION DE CONFLICTOS. TEORIAS DEL CONFLICTO E INICIATIVAS DE PAZ.

por Antonio Castañeda Delgado

Ecuador y los conflictos mundiales

por Melanie Rivas

CLASIFICACIÓN DE LOS FENÓMENOS RELEVANTES DEL MUNDO ACTUAL

por TonyStark-YT TonyStark-YT

Educacion para la Salud Mapa conceptual Rogelia

por Diego Airam Salazar Torres

CONCLUSIONS

L'efecte principal del consum televisiu consistiria a facilitar l'accessibilitat de certes informacions i, amb això, estimular un processament més superficial i menys profund sobre el món social. Un processament passiu, automàtic, no motivat dels continguts farà que la seva influència sigui gran. Si les persones processessin la informació sense deixar-se portar per aquella que els arriba més ràpidament a la ment i prendran en consideració la credibilitat i fiabilitat de la font de què procedeix cada una de les informacions reduiria al mínim l'efecte provocat per l'exposició als continguts televisius.

PROCESSOS PSICOLÒGICS explicatius de l'efecte de cultiu

Explicació de l'efecte de cultiu mitjançant els conceptes procedents de la COGNICIÓ SOCIAL

Principi d'accessibilitat: la informació que ràpidament arriba a la ment és la que amb més probabilitat s'utilitzarà per formar un judici social.

- Quan manca de motivació o capacitat es construiran judicis socials a partir de una mostra parcial de la informació emmagatzemada a la memòria. aquesta informació no ha de ser la més rellevant, sinó la més accessible en un moment donat. - Factors que determinen que una informació sigui més o menys accessible: - La freqüència i la recència de l'activació d'aquestes idees - La vivacitat de la informació - La relació amb altres constructes o idees accessibles

Principi de suficiència: com s'arriba a recuperar de la memòria la informació necessària per construir un judici social. --> L'individu recuperarà una petita part de la memòria, la que estigui disponible amb més facilitat.

- Gerbner i Gross: diuen que s'explica perquè hi ha un aprenentatge incidental - SHRUM: Model cognitiu. Com la TV no necessita canviar les actituds per provocar aquest efecte, sinó que en té prou de reforçar determinades actituds.

LÍNIES D'ESTUDI O ANÀLISI

ANÀLISI DEL CULTIU

- Sobreinclusió: prediu que les diferències, que tenen la seva explicació en determinants socials identificables (sexe, edat, estatus socioeconòmic, hàbitat, raça…) poden arribar a desaparèixer per l'adopció d'un nivell alt de consum de televisió. entenent el efecte de cultiu com un procés gravitacional. - Ressonància: l'accentuació inhabitual i extrema de les nocions cultivades per la televisió, pel fet que les dades que apareixen refractades en aquest mitjà tendirien a confirmar la pròpia experiència dels subjectes.

Pretén determinar de quina manera el fet d'estar exposat a la TV pot suposar un més gran nivell d'aprenentatge o interiorització de les nocions bàsiques sobre la realitat social. Mitjançant enquestes realitzades a espectadors dividits en 3 tipus (en base a la seva exposició a la TV), heavy viewers, medium viewers i light viewers, amb l'objectiu de determinar si aquelles persones amb major grau d'exposició televisiva tendeixen a donar respostes que defineixen una concepció social similar a la que es presenta i es fomenta a la TV.

ANÀLISI DEL SISTEMA DE MISSATGES

Conclusions: marcat biaix - Demografia perversa: més protagonisme masculí i de mitjana edat. Més presència de professions liberals i directives que de treballadors industrials i de serveis. - Subrepresentació de les minories ètniques - Definició estereotipada dels rols sexuals - La violència com a tema central als programes televisius: mostra que es pot acabar amb la delinqüència amb mesures dures i repressives

Pretén conèixer el model de realitat que es difon per la televisió i orientació ideològica que subjau. Permet realitzar una comparació entre la realitat i la imatge que transmet la TV. - Anàlisi de programes de tipus dramàtic --> anàlisi de contingut --> determinar característiques = potencials lliçons de televisió que presenta el món de la TV.

ANÀLISI CONSTITUCIONAL DELS MITJANS

Estudia com es produeixen i distribueixen els missatges de la televisió. - TV vehicle de difusió d'anuncis publicitaris - Client TV: NO espectador --> ANUNCIANT - La majoria dels programes seran comercials per necessitat. Homogeneïtzació dels continguts audiovisuals. - Es produeix una absència de diversitat (cultural)

ASSUMPCIONS sobre el mitjà televisiu i el seu consum

Consum no selectiu i ritualista de la TV. Hora de dia > preferències dels consumidors

Gran uniformitat al sistema simbòlic de missatges de la TV

L'abast a una gran quantitat de població heterogènia i diversa

La televisió compta amb la major part de les històries durant la major part del temps, és la font primària comú de socializació compartida. - Premsa: suposa un esforç de l'espectador per interpretar els continguts - Cinema: no és gratuït

Estudi de la naturalesa i les funcions de la violència televisiva

PROJECTE D'INDICADORS CULTURALS (CULTURAL INDICATORS). Gerber et al. Iniciat al 1967-1968.

TEORIA DEL CULTIU O DE L'ACULTURACIÓ (CULTIVATION THEORY) Gerber et al.

Es centra en determinar les conseqüències socials dels missatges televisius

CULTIU = CONCEPTE CENTRAL: procés de generar certes orientacions o creences socials, un model determinat de veure i entendre la societat

ha de

mantenir

- NO efecte reforçament (Kappler) - SÍ reproducció (ideològica) (interiorització de l'estructura de poder de la societat per part dels individus)

generar

- NO efectes a curt termini - SÍ exposició acumulativa (↑ temps + missatges i continguts estables i repetitius)

⚠️ es correspon a l'status quo

Percep la TV com un instrument cultural que canalitza les tendències de pensament col·lectiu, però amb una influència subtil i acumulativa

socialitza conductes i rols socials a través del cultiu d'assumpcions bàsiques de la realitat social

Posa el focus en els efectes no buscats o no intencionats de la programació amb la funció d'entretenir (no als que explícitament busquen induir a canvis d'opinió)