Categorías: Todo - monarquía - exilio - bandera - elecciones

por Juan Miguel Coll González hace 9 años

320

Trabajo Sociales

En 1931, la proclamación de la Segunda República Española marcó un cambio significativo en la historia del país, sustituyendo a la monarquía de Alfonso XIII. Este movimiento fue impulsado por la deslegitimación de la monarquía tras la dictadura de Primo de Rivera y los fracasos en restablecer la normalidad constitucional con el general Berenguer.

Trabajo Sociales

Detalls

Antecedents

Es va produir a la plaza de Sant Jaume de Barcelona

La sublevación de Jaca

El comitè revolucionari republicà-socialista, presidit per Alcalá Zamora, que celebrava les seves reunions a l'Ateneu de Madrid, va preparar la insurrecció militar que seria abrigallada al carrer per una vaga general. Aquest recurs a la violència ia les armes per aconseguir el poder i canviar un règim polític ho hauria legitimat el propi cop d'Estat de 1923 que va portar la Dictadura de Primo de Rivera amb l'aprovació del rei.

No obstant això, la vaga general no va arribar a declarar-se i el pronunciament militar va fracassar, fonamentalment perquè els capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández van revoltar la guarnició de Jaca el 12 de desembre, tres dies abans de la data prevista. Els dos capitans insurrectes van ser sotmesos a un consell de guerra sumaríssim i afusellats. Aquest fet va mobilitzar extraordinàriament a l'opinió pública en memòria dels dos "màrtirs" de la futura República.

La "Dictablanda" del general Berenguer

La "dictablanda" del general Berenguer va ser l'últim període de la Restauració caracteritzat pel govern del general Dámaso Berenguer nomenat pel rei Alfons XIII al gener de 1930 perquè restablís la «normalitat constitucional» després de la Dictadura de Primo de Rivera, i al que va seguir el breu govern de l'almirall Juan Bautista Aznar, entre febrer i abril de 1931. El terme "dictablanda" va ser utilitzat per la premsa per referir-se a la indefinició del govern de Berenguer, que ni va continuar amb la Dictadura anterior, ni va restablir plenament la Constitució de 1876, ni de bon tros va convocar eleccions a "Corts Constituents" com exigia l'oposició republicana.

El president de la República convoca eleccions per la crisi i ruptura del partit que governa.

Eleccions de 1933

Victoria dels partits conservador (amb coalicions)

COP D'ESTAT 17 DE JULIOL

Segona República Española

Procalmació II República

Govern Provisional
Bienni Progressista

Bienni Conservador

Eleccions Febrer (1936)

Les eleccions en imatges

Noves eleccions

NOVA CRISI DEL GOVERN

Assasinats de dirigents

Calvo Sotelo DRETES

José del Castillo ESQUERRES

Radicalització de la dreta

Clima pre-bélic

Guanya la coalició d'esquerres: El Front Popular

Anticlericalisme

Radicalització de l'esquerra

Ruptura amb els propietaris

Clima prerevolucionari

Video explicatiu

Declaració de l'Estat Català

Encarçelament de dirigents catalanistes

President LLuis Companys

Revolució d'octubre de 1934

Resposta del govern: forta repressió

Es desenvolupa a Astúries

Comunistes+ Socialistes + Anarquistes

Corrupció i escàndols polítics

Primeres mesures

Amnistia al general Sanjurjo

Anulació de la reforma agraria

Paralització de les mesures progresistes

Caps de govern: GIL ROBLES i LERROUX

Constitució de 1856

Restableciment de la milicia nacional

Ayundatemnts y diputacions pasarien a ser electives

La major part del poder residiria en les corts

Senat elegit per sufragi censitari

Declaració dels drets individuals, destacant la llibertat de imprenta y religiosa

Defensa de la soberania nacional

Descripcció del govern

Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II

Presidit per

Partit Progresista

Regnat d'Isabel II

Juny 31

Eleccions

Corts Constituents de la Segona República Espanyola

Guanya el PSOE

Mesures

Posa en martxa l'estatu provisional d'autonomia de catalunya

Aprovació legislativa d'educació

Inici de reforma laborals

Reforma agraria

Composició

Ministre de comunicació

Diego Martínez Barrio

Ministre d'economia de treball

Luis Nicolau d'Olwer

Ministre de treball

Francisco Largo Caballero

Ministre de foment

Álvaro de Albornoz Liminiana

Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts

Marcelino Domingo Sanjuán

Ministre de la governació

Miguel Maura Gamazo

Ministre de hacienda

Indalecio Prieto Tuero

Ministre de marina

Santiago Casares Quiroga

Ministre de guerra

Manuel Azaña Díaz

Ministre de justicie

Fernando de los Ríos Urruti

Miniestre d'estat

Alejandro Lerroux García

President del govern

Niceto Alcalá-Zamora y Torres

El 14 d'abril de 1931

Nou règim polític republicà que va succeir a la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada a l'haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la "dictablanda "del general Berenguer (1930-1931).

Ajudes i suport d'aquesta proclamació

- El republicanisme moderat amb personatges com Niceto Alcalá Zamora o Miguel Maura. Alcalá Zamora seria triat president del comitè revolucionari creat amb la signatura del Pacte de Sant Sebastià.

- El regionalisme gallec, amb Casares Quiroga al capdavant de l'ORGA, partit republicà gallec.

- El catalanisme d'esquerres amb figures com Carrasco Formiguera, Matías Malliol i Jaume Aiguader.

- Els socialistes, les principals figures eren Indalecio Prieto i Fernando dels Rius. Va ser Prieto qui va convèncer als socialistes que s'unissin a les posicions pro republicanes.

- La nova esquerra republicana de Manuel Azaña que al costat de Marcel·lí Domingo i Álvaro Albornoz, representava els elements del radical-socialisme.

- El republicanisme "històric", encarnat en la figura d'Alejandro Lerroux, fundador del Partit Radical en 1908.

Proclamació de la Segona República

Bandera de la Segona República

Amb el fracàs de la dictadura de Primo de Rivera, la pròpia Casa de Borbó a Espanya va veure que el seu prestigi en la societat espanyola general es trobava en les seves cotes més baixes. Els resultats de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, tot i que no van donar la victòria als partits republicans, aquests sí van guanyar en les principals ciutats, el que va posar a la monarquia espanyola entre l'espasa i la paret. La situació es va anar fent cada vegada més caòtica; en diverses ciutats es va proclamar la República i en els seus ajuntaments onejava la bandera tricolor. El 14 d'abril el rei va optar voluntàriament per l'exili per evitar l'enfrontament d'una guerra civil, i es va proclamar la Segona República.
Mentre els esdeveniments se succeïen, una part del poble va enarborar la nova bandera a les principals places d'algunes grans ciutats espanyoles. Eibar va ser la primera localitat a hissar aquesta ensenya des de la seva Ajuntament, el dia 13. Després li van seguir ciutats importants, com Madrid o Barcelona, ​​amb manifestacions multitudinàries.

Himne de la Segona República

Lletra:

Serenos, alegres,
valientes, osados,
cantemos, soldados,
el himno a la lid.
Y a nuestros acentos
el orbe se admire
y en nosotros mire
los hijos del Cid.

Soldados, la patria
nos llama a la lid,
juremos por ella
vencer o morir.

Blandamos el hierro
que el tímido esclavo
del fuerte, del bravo
la faz no osa a ver;
sus huestes cual humo
veréis disipadas,
y a nuestras espadas
fugaces correr.

Soldados, la patria... (etc)

¿El mundo vio nunca
más noble osadia?
¿Lució nunca un día
más grande en valor,
que aquel que inflamados
nos vimos del fuego
que excitara en Riego
de Patria el amor?

Soldados, la patria... (etc)

Su voz fue seguida,
su voz fue escuchada,
tuvimos en nada
soldados, morir;
Y osados quisimos
romper la cadena
que de afrenta llena
del bravo el vivir.