APARELL EXCRETOR

Lisää tämän kaltaisia

EXÁMENES DE LABORATORIO Y GABINETE

luonut BENITO JUÁREZ

ELS TEIXITS grup 4

luonut nerea carmona

Indicadores del paciente con diabetes tipo 2

luonut Emma Ochoa

VEJIGA

luonut Rubi Ricardez

APARELL EXCRETOR

MALALTIES DE L'APARELL EXCRETOR

Malaltia en la que la persona perd la capacitat de frenar l'inici de la micció

CRISTITIS

Inflamació de la paret de la bufeta urinària

INSUFICIÈNCIA RENAL CRÒNICA

Deteriorment progressiu i irreversible de la funció renal, que acaba aportant la necessitat d'hemodiàlisis

INSUFICIÈNCIA RENAL

Incapacitat dels ronyons per fer les seves funcions

GLOMERULONEFRITIS

Trastorn immunològic que causa inflamació dels glomèruls

SÍNDROME NEFRÒTICA

Alteracions estructurals o funcionals del glomèrul renal

PIELONEFRITIS

Inflamació de la pelvis renal, dels calzes i del parènquimia de l'òrgans, que pot afectar a un ronyó o als dos

LITIASIS RENAL

Formació de càlculs en les vies urinàries, a causa del dipòsit de les diferents sals

VALORACIÓ ORINA

VARIACIONS EN LA MICCIÓ

NICTÚRIA

Necessitat anòmala d'orinar a la nit

TENESME VESICAL

Sensació contínua d'orinar que no desapareix amb la micció

DISÚRIA

Dificultat per orinar o micció dolorosa

INCONTINÈNCIA URINÀRIA

Incapacitat de control de flux d'orina, se li escapa l'orina

RETENCIÓ URINÀRIA

Impossibilitat d'orinar

POL·LÀCIURIA

S'orina sovint però en poques quantitats

VARIACIONS EN EL VOLUM EXCRETAT

POLÍURIA

Eliminació de volums superiors als 2500 ml/dia

OLIGÚRIA

Eliminació dels volums inferiors a 500 ml/dia

VARIACIONS EN EL SEU COLOR

PRESA DE MEDICAMENTS ESPECÍFICS

olor a putrefacció

infeccií urinària greu

olor dolça

acetona

COLOR VERMELL FOSC (colúria)

Primeres fases íctericia

COLOR VERMELL SANG (hematúria)

Quan hi ha sang

COLOR TARONJA INTENS

El pacient ha pres sulfamida

TÈRBOLA

Conté molta matèria orgànica

COLOR GROC PÀL·LID

molt abundant, olor dèbil

AMBRE FOSC

Escassa i olor més intens

NORMAL

Transaparent, color entre groc pàl·lid i ambre fosc

L'ORINA

LA DESAMINACIÓ

És el procés pel qual s'elimina el nitrogen de l'organisme. Quan la matèria orgànica passa del capil·lar a la cèl·lula, concretament el mitocondri, per tal de fer la respiració cèl·lular. el nitrogen es desprèn d'aquest compost convertint-se en amoníac. És una substància tòxica de l'orina, en els processos de filtració del plasma sanguini. La desaminació és important ja que aquestes substàncies són nocives pel nostre cos

COMPOSICIÓ D'ORINA

Altres components

Àcid úric

Urea

Hormones

Bilirubina

Ions orgànics

Ions inòrganics

HORMONES RESPONSALBLES

HORMONA ALDOSTERONA

Estimula la reabsorció de sodi i aigua ( més absorció augmenta el volum plasmàtic, augment de la tensió arterial

HORMONA ANTIDIÜRÈTICA

Engega mecanissmes de concentració d'orina

FORMACIÓ I EXPULSIÓ D'ORINA

Filamnet, l'orina serà expulsa per la uretra

Un cop formada l'orina:

Les nefrones es buiden ha través de l'obertura de la papil·la a la pelvis renal i d'allà a l'uretès, i es diposita a la bufeta

S'envien impulsos a;

El cervell:

l'impuls dels receptos de la paret vesical la interpreta el cervell com les ganes d'anar a orinar

Medul·la sacra

Engega el reflex mèdul·lar d'evacuació. contrau la bufeta urinària i relaxa l'ensfínter uretral intern

LA SEGONA EXTRACCIÓ DELS IONS SODI O REABSORCIÓ D'AIGUA

Es produeix en la nansa de Henle, en el túbul contornejat distal, i el túbul col·lector. En aquesta segona extracció l'orina es concentra el resultat final es un líquid molt ric en urea i àcid úris, dues substàncies molt tòxiques per el nostre organisme

REABSORCIÓ D'AIGUA

En les nansas de Henle es produeix l'absorció d'aigua i la sortida de ió sodi

REABSORCIÓ DE SOLUTS

En el tbul proximal s'absorbeixen ions com el sodi, glucosa i aminoàcids, que tornen a la sang, mantenint-se la urea. Del filtrat glomerular sen reabsorbeix el 65 % abans d'arribar a les nanses de Henle, mitjançant transport antic

FILTRACIÓ

Degut a la pressió existent dins dels seus capil·lars sanguinis, de cada un dels glomèruls en surt contínuament aigua i substàncies dissoltes de baix pes molecular, com ara ió sodi, urea, glucosa i aminoàcids. En canvi, la membrana glomerular es impermeable a les proteïnes plasmàtiques, d'aquí el resultat filtrat glomerular sigui pràcticament igual al plasma sense proteïnes

NEFRONES

L'unitat principal dels ronyons. Conductes llargs envoltat per una xarxa capil·lar. Importants,per fer l'intercanvi d'aigua i soluts entre el plasma i l'orina

Constituïdes per:

TÚBUL RENAL

Regions contornejades i envoltat per vasos sanguinis

GLOBUS COURPSUCLE RENAL

On es diferencia l'estructura en forma de copa anomenada càpsula de Bowman, on es troba en el seu interior un conjunt de capil·lars anomentas glomèruls

ELS RONYONS

FUNCIONS DEL RONYONS

Conversió de la Vitamina D

Control de l'hematopoesi

Control de la pressió arterial

Depuració de la sang i control de líquids i electròlits mitjançant la formació d'orina

GLÀNDULES SUPRARRENALS

Són dos i estan situades sobre els ronyons

La més externa escorça suprarrenal

Regula les respostes de l'estrès, a través de la síntesi del cortisol i l'adrenalina

REGULEN LA TENSIÓ ARTERIAL

L'hormona aldosterona fa que en el ronyó es reabsorbeixin més sodi i més aigua- eliminant-ne menys per l'orina, un fet que comporta l'augment de la tensió arterial. A la inversa deixant anar l'aigua, s'aconseguirà reduir la tensió arterial.

FUNCIONS DE L'APARELL EXCRETOR

Activació de la vitamina D

Estimulació de la sintesí de hematies

Regulació de la tensió arterial

Regulació del PH

Regulació de la concentracions d'ions

DEFECACIÓ

Expulsió a l'exterior la part de l'aliment que no s'ha pogut digerir

EXCRECIÓ

Funció de l'organisme mitjançant expulsa el cos substàncies que no són útils per el organisme o que poden ser tòxiques, moltes provenen de la respiració cel·lular i altres són substàncies nocives que queden en la sang

Conjunt d'órgans que tenen la missió de mantenir l'hemeòstasi de l'organisme i d'eliminar multitud de substàncies tòxiques mitjançant l'orina

Format per:

Uretra

Tub curt que surt per la cara final de la bufeta urinària i es comunica fins l'exterior. L'obertura inicial de la uretra s'anomena esfínter uretral i es comunica fins el meat urinari. L'uretra porta l'orina des de la bufeta fins l'exterior

Bufeta urinària

Bossa que emmagatzema l'orina fins que arriba el moment de la seva evacuació

Uretres

En tenim dos, una que surt de cada ronyó. Són tubs amb múscul llis, que porten l'orina des del ronyó fins a la bufeta urinària (entren per la part posterior)

Ronyons

tenen 3 parts:

Pelvis renal

Conducte que surt del ronyo. Recull l'orina que surt per les perforacions de la papil·la

L'escorça renal

part més externa i pàl·lida

Mèdula renal

Part més interna i fosca