Luokat: Kaikki - epoc - apnea - covid - métodos

jonka Núria Jounou 2 vuotta sitten

132

EPOC (1) (2)

La Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica (EPOC) es una afección común en el ámbito de las enfermedades respiratorias, y su manejo clínico es crucial para mejorar la calidad de vida de los pacientes.

EPOC (1) (2)

BIBLIOGRAFIA: 1. Robert A. Wise , MD JHA and AC. Enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) [Internet]. 2020. Disponible en: https://www.msdmanuals.com/es-es/hogar/trastornos-del-pulmón-y-las-vías-respiratorias/enfermedad-pulmonar-obstructiva-crónica-epoc/enfermedad-pulmonar-obstructiva-crónica-epoc 2. Guies de pràctica clínica. [citado 7 de febrero de 2022]; Disponible en: www.gencat.cat/ics 3. ¿Cómo afecta la EPOC al Covid? ¿Empeora la enfermedad? [Internet]. [citado 7 de febrero de 2022]. Disponible en: https://www.redaccionmedica.com/recursos-salud/faqs-covid19/como-afecta-la-epoc-al-covid 4. Bronquiectasia: MedlinePlus enciclopedia médica [Internet]. [citado 7 de febrero de 2022]. Disponible en: https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/000144.htm 5. Apnea del sueño - Trastornos del pulmón y las vías respiratorias - Manual MSD versión para público general [Internet]. [citado 7 de febrero de 2022]. Disponible en: https://www.msdmanuals.com/es/hogar/trastornos-del-pulmón-y-las-vías-respiratorias/apnea-del-sueño/apnea-del-sueño 6. Maneiro Higuera F, González Lorenzo F, Francisco Maneiro Higuera Luis Hoyos Sainz no C, España S. Nuevos métodos de valoración de la Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica, su adecuación a la evaluación del menoscabo y la incapacidad adecuación a la evaluación del menoscabo y la incapacidad New Evaluating Methods of Chronic Obstructive Pulmonary Disease: Adaptation for Damage and Incapacity Evaluation. Med Segur Trab. 2015;61(240):367-77. 7. Fibrosis pulmonar idiopática - Trastornos del pulmón y las vías respiratorias - Manual MSD versión para público general [Internet]. [citado 7 de febrero de 2022]. Disponible en: https://www.msdmanuals.com/es-es/hogar/trastornos-del-pulmón-y-las-vías-respiratorias/enfermedades-pulmonares-intersticiales/fibrosis-pulmonar-idiopática 8. Causes i factors de risc de l’Asma | PortalCLÍNIC [Internet]. [citado 7 de febrero de 2022]. Disponible en: https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/malalties/asma/causes-i-factors-de-risc

NÚRIA JOUNOU PASCUAL

MALALTIES CRÒRNIQUES RESPIRATÒRIES

1. bode - predicció de la supervivència 2. mMRC - mesura la dispnea 3. mna - identifica el grau de desnutrició o en risc 4. gold - mesura 3 dimensions: repercusió de simptomes, excerbacions i risc per afectació d'epirometria

BRONQUIECTASIA (4)

les vies respiratòries majors estan malmeses i fa que s'enxamplin de forma permanen pot presentar-se al neixement o durant el llarg de la vida
és major en dones i en persones majors de 65 anys

APNEA DEL SON (5)

La respiració es veu interrupuda de manera repetida durant un temps suficient per alterar la son. Provoca un descens del nivell O2 i un aug del nivell de CO2 a la sang.
prevalença 3%-7% en poblacio masculina del 2%-5% en població femenina + comú en homes

FIBROSI PULMONAR (7)

el teixit dels pulmons es cicatritza i es torna més gran i dur, i fa que produeixi dificultats respiratòries i pot impedir que la rang rebi l'O2 suficient
predomina més en homes i la freqüencia aug amb l'edat

ASMA (8)

és una inflamació constant de les vies repiratòries, pot anar acompanyada amb espasmos, sibilancies i falta de respiració. al·lèrgies, infeccions i contaminació poden causar un atac d'asma.
la pateixen el 5% dels adults i un 10% de nens i adolescents és més prevalent en el sexe masculí que el femení

1. educar al pacient i a la fam sobre no fumar 2. compliment estricte de la medicació 3. educació sobre crisis 4. educació sobre oxigenació 5. orientació sobre la posició de dormir: semi-fowler 6. tenir una bona alimentació

EPOC (1) (2)

els pacients que tenen COVID-19 i amb EPOC tenen una malaltia més greu i amb més mal pronostic que els pacients covid sense EPOC

+ freqü en home que en dona + mortalitat en home entre 10% - 15% de fumadors patiran la malaltia major en fumadores, exfumadores, sexe masculí i majors de 40 anys PREVALENÇA espanya = 9'1% entre 40 i 69 anys

no es pot prevenir la malaltia, només evitant els FdR NO esposar-se a FdR ppalmnt NO fumar important mantenir un bon estat de salut general fer exercicis + dieta sana per aug la resistència a infeccions

1. deixar de fumar 2. TERÀPIA FARMACOLÒGICA: broncodilatadors i antiinflamatoris per disminuir el num de crisis corticpides inhalats, beta-adrenergics, anticolinèrgics.... 3. exercici físic i vacunes 4. oxigenoteràpia 5. transplantament de pulmó 6. pacient amb ENFISEMA GREU pot fer cx per reduir el volum pulmonar 7. Rehabilitació pulmunar

Tos amb o sense flema Fatiga Infecció respiratòria Dispnea que empitjora amb activitat lleu Sibilàncies

Empitjorament agut dels símptomes durant el curs natural de la maaltia. és un augm d'1 o + símptomes: tos, dispnea, expectoració amb canvis d'aspecte o quantitat d'esput
1. Agudització habitual 2. Fracàs terapèutic -- empitjorament símptomes durant agudització i cal afegir un altre tto. 3. Recaiiguda -- apareix nou empitjorament clínic entre la fi del tto de l'agudització i 4 set posteriors 4. Recurrència -- símptomes apareixen en un temps < 1 any des de agudització prèvia. apareixen entre 4 i 8 set dsp de l'espisodi anterior i tardanes si surten dsp.

Per un correcte diagnòstic s'han d'avaluar cuidadosament: 1. els símptomes 2. antecedents d'exposició a factora de risc 3. antecedents familiars I fer proves per examinar la funció pumonar

estabilitat de la malaltia sense crisi si: 1. NO es fuma 2. adherència al tto
ESPIROMETRIA -- element clau, basat en l'estudi del grau d'obstrucció del flux aèri. espiro forçada: mesura el volum d'aire que una pers es capaç de mobilitzar.
GASOMETRIA ARTERIAL -- mesura la PO2 i la PCO2 en una mostra de sang arterial.

TEST DE MARXA 6' -- mesura la distància màxima que pot recorer una pers durant 6', tb mesura el grau d'ofec, dispnea i alteració d'intercanvi de gasos, tenint en compte la saturació O2.

RX DE TÒRAX -- imatge dels pumons

BRONCODILATADORA -- repetir espirometria als 15' d'haver administrat un B2-adrenèrgic. Per mesurar la reversibilitat de la ostrucció bronquial -- útil per decidir el tto.

FUNCIÓ CARDÍACA -- ECG; quan es dificil diagnosticar l'origen de la falta d'aire i no se sap si es pb respiratori o cardiac.

ESTADI 1 (lleu): proves dx normals, tos freqüent amb moc, NO dificultat per respirar; FEV1>80% ESTADI 2 (moderat): tos + freqü, dificultat per respirar; FEV1 entre 50% - 80% ESTADI 3 (greu): simptomes + freqü, + reaguditzacions, + dificultat per respirar en activitats diàries; FEV1 entre 30% - 50% ESTADI 4 (molt greu): IR, aug nivells de CO2 a la sang; FEV1 < 30%

és irrebersible provoca una obstrucció o un bloqueig de les vies aèries 2 formes: - BRONQUITIS CRONICA, tos + mocs - ENFISEMA, mal al pulmó al cap del temps

Exposició a certs gasos Exposició a contamiació i al fum Ús freqü de foc sense bona ventilació
la causa sol ser el tabac, factors genètics i la contaminació com + fumi una pers + provabilitat de malaltia