Una escola per tothom P. Pujolàs i J. R. Lago (2006)

Lisää tämän kaltaisia

MAPA MENTAL ROL DEL TUTOR Y ESTUDIANTE

luonut JIMENA QUIJANO

Mapa Mental Google Docs

luonut Jose Carlos Lacatt Martinez

ACCIÓN TUTORIAL Y EL TUTOR - PROFESOR

luonut LARA LÁZARO PUERTAS

Estrategias para el aprendizaje autonomo

luonut Mónica Lorena Cruz Cachay

Una escola per tothom P. Pujolàs i J. R. Lago (2006)

PLA INDIVIDUALITZAT

El pla individualitzat és un document que recull les reflexions i la presa de decisions dels equips docents —amb la col·laboració de la família— sobre la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situa- cions singulars i complexes de determinats alumne

És el tutor o la tutora de l’alumne, amb la col·laboració de l’equip docent —i, si escau, amb l’assessorament dels serveis educatius i prenent en consideració els informes que aportin altres professionals— qui ha d’elabo- rar i fer el seguiment del PI i actuar com a principal interlocutor amb els pares o tutors legals, els quals, fent par- tícip l’alumne, han de col·laborar en l’elaboració dels acords presos al PI i en el seguiment d’aquest. Correspon a la direcció dels centres, amb el vistiplau de la Comissió d’Atenció a la Diversitat, aprovar els PI i fa- cilitar la coordinació i col·laboració dels professionals que intervenen en l’atenció educativa de l’alumne, i vet- llar-hi. El PI s’avalua i actualitza d’acord amb el progrés personal de l’alumne. Es revisa de manera periòdica i, com a mí- nim, cada curs escolar

ALUMNES AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU

a) alumnes amb necessitats educatives especials, b) alumnes que s’han incorporat tardanament al sistema educatiu, c) alumnes que tenen necessitats específiques derivades de situacions socioeconòmiques especial ment desfavorides.

La descripció de les necessitats de suport educatiu s’ha de basar en les àrees de fortaleses de l’alumne, les com- petències prèviament adquirides i la modalitat d’aprenentatge més eficaç (visual, auditiva, cinestèsica), els reptes i desafiaments curriculars als quals s’enfronta i les condicions personals o socials que interfereixen en la seva capacitat d’aprendre.

Altes capacitats

Transtorns d'aprenentatge o de comunicació

Situacions de desavantatge educatiu

Situacions socioeconòmiques espcialment desfavorides

Incorporació tardana

ESPECIALS DERIVEN DE:

Discapacitat intel·lectual

Discapacitat visual

Discapacitat motriu

Discapacitat auditiva

Trastorn mental

Malalties minoritàties

Malalties degeneratives greus

Trastorn greu de conducta

Transtorn de l'Espectre Autista

IDENTIFICACIÓ DE LES NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU

Avaluació psicopedagògica

La realitza l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) o l’orientador de centre, o bé tots dos de forma conjunta, i compta amb la col·laboració, la complicitat i el consentiment de la família i del mateix alumne i la CAD esdevé fonamenta.

L’avaluació psicopedagògica s’articula a partir de l’anàlisi i la recollida d’informació rellevant sobre el funciona- ment de l’alumne en interacció amb el context educatiu i sobre la interpretació dels diferents components i sis- temes —alumnat, família, centre i entorn— que intervenen en el procés educatiu i d’aprenentatge.

DEL PROJECTE EDUCATIU A LA PROPOSTA PEDAGÒGICA DE CENTRE: L’ORGANITZACIÓ I LA GESTIÓ DEL CURRÍCULUM I DE LES MESURES EDUCATIVES

Intensitat de mesures i suports

TIPOLOGIA

INTENSIUS

Les mesures i els suports intensius són específics per als alumnes amb necessitats educatives especials, estan adaptats a la seva singularitat i permeten ajustar la resposta educativa de forma extensa, amb una freqüència re- gular i, normalment, sense límit temporal.

Entre les mesures i els suports intensius es consideren: • Les unitats de suport als alumnes amb necessitats educatives especials (USEE) • Les unitats d’audició i llenguatge (UAL) • Les unitats d’escolarització compartida (UEC) • Les aules integrals de suport (AIS/UME/UTE) - Els centres d’educació especial proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR) • Els centres d’educació especial (CEE)

Les mesures i els suports intensius es proposen a partir de l’avaluació psicopedagògica que fonamenta el dicta- men d’escolarització o l’informe de reconeixement de necessitats educatives especials elaborat per l’equip d’as- sessorament i orientació psicopedagògica (EAP), en col·laboració amb els mestres i el professorat del centre, els pares o tutors legals i l’alumne i, si escau, altres especialistes.

ADDICIONALS

Permeten ajustar la resposta educativa de forma flexible, preventiva i temporal, focalitzant la intervenció educativa en aquells aspectes del procés d’aprenentatge que poden com prometre l’avenç personal i escolar d’alguns alumnes. Aquestes mesures han de vincular-se a les mesures i els suports universals previstos al centre i cercar la màxima.

Els professionals d’atenció educativa també participen en la implementació de mesures i suports addicionals, i complementen les funcions dels tutors i altres especialistes pel que fa a la planificació, l’aplicació i l’avaluació de la resposta educativa. Entre les mesures i els suports addicionals es considera: • El suport escolar personalitzat (SEP) • El programa intensiu de millora (PIM) • Els programes de diversificació curricular (PDC) • L’aula d’acollida • El suport lingüístic i social - El projecte Promoció del poble gitano a Catalunya • L’atenció domiciliària • Les aules hospitalàries • Els hospitals de dia per a adolescents (HDA) • Les unitats docents de centres educatius del Departament de Justícia • Les unitats docents en centres de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA)

La concreció de les mesures i els suports ha de quedar recollida en els documents del centre, en les programa cions d’aula i, si escau, en els plans individualitzats (PI

UNIVERSALS

Per tot l'alumnat i els aplica tots els professionals de manera coordinada

Flexibilitzar el context d’aprenentatge, proporcionar als alum- nes estratègies per minimitzar les barreres de l’entorn, i garantir la convivència i el compromís

Es recullen en el projecte educatiu del centre i en les seves normes d’organització i funcionament i han de quedar concretats en el Pla d’acollida de l’alumnat i del professorat, en el Pla d’acció tutorial i en les programacions d’aula.

Resposta a la intervenció” (RTI), que és un procés estructurat i sistèmic per donar resposta a les necessitats de tots els alumnes en funció de tres components bàsics

SUPORTS

Els suports són els recursos personals, materials i tecnològics i els ajuts contextuals i comunitaris que els cen- tres utilitzen per aconseguir que les mesures planificades siguin efectives i funcionals.

MESURES

Les mesures per a l’atenció educativa són les accions i actuacions organitzades pels centres destinades a reduir les barreres, prevenir les dificultats d’aprenentatge i a assegurar un millor ajustament entre les capacitats de l'alumnat i el context.

DUA

Proporcionin múltiples maneres de presentar la informació, múltiples formes d’acció i representació i múltiples maneres de comprometre’s, sempre tenint en compte l’ús educatiu de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), com a eines que faciliten la personalització dels aprenentatges i dels suports.

Projecte de Direcció

L’equip directiu és l’òrgan executiu de govern del centre públic i les persones membres han de treballar coordi- nadament en l’exercici de les seves funcions. Està format pel director o directora, que el presideix, el cap d’es- tudis o la cap d’estudis, el secretari o secretària i els òrgans unipersonals

PEC

El PEC recull la identitat del centre tenint en compte les característiques socials i culturals del context esco lar, n’explicita els objectius, n’orienta l’activitat i hi dóna sentit amb la finalitat que els alumnes assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu, assegurant la participació

CULTURA, POLÍTIQUES I PRÀCTIQUES INCLUSIVES

Booth (2002) destaca que l’educació inclusiva està constituïda per un cos de valors que impregna tant la cul tura, com les polítiques educatives i les pràctiques d’ensenyament-aprenentatge que permeten assegurar que totes les persones, independentment del seu origen socioeconòmic i cultural i de les seves capacitats innates o adquirideS.

Pràctiques inclusives

Les pràctiques inclusives són el reflex de la cultura i les polítiques inclusives.

Organitzar activitats d’aula que afavoreixin l’autonomia i l’aprenentatge col·laboratiu entre els alumnes

Orquestrar el procés d’aprenentatge i mobilitzar els recursos, per promoure projectes educatius flexible

Polítiques inclusives

Es recolza en el desenvolupament d’una escola per a tots i totes, que organitzi de manera adequada els recursos per garantir l’atenció a la diversitat des de projectes educatius que considerin l’acollida i la participació dels alumnes i les seves famílies, i en els quals es planifiqui les mesures i els suports minimitzant les barreres d’accés.

Cultura inclusiva

És imprescindible un diàleg necessari, permanent i renovat dins l’escola i amb l’entorn.

Alumnat amb una única categoria. Ha de tenir en compte: Perspectiva transversal i Perspectiva longitudinal

Principis següents

Formació del professorat

Formació interna del cen- tre-FIC),

INCORPOREN

- eines d’autodiagnosi (eines d’anàlisi de les proves de competències bàsiques, elements d’anàlisi, etc.); – materials de formació (orientacions, activitats, enllaços, idees clau i bibliografia) – instruments d’avaluació (criteris i indicadors) del procés formatiu i de la transferència a l’aula dels con tinguts de la formació i la seva contribució a la millora dels resultats

FASES

a) una fase inicial d’autodiagnosi b) una fase de planificació c) una fase de construcció i experimentació de noves propostes d) una fase final d’avaluació.

L’article 110 de la Llei d’educació reconeix que la formació permanent és un dret i un deure del professorat

OBJECTIUS

Potenciar i consolidar un model d’avaluació de la formació compartit i basat en l’aprofitament i la transfe- rència

Impulsar, potenciar i consolidar la formació del professorat en el treball per competències bàsiques, base del currículum, i facilitar la difusió i l’intercanvi de recursos metodològics

Potenciar i consolidar la formació en el centre i per als centres

Participació i corresponsabilitat

La Llei d'Educació es destaca el dret i el deure dels alumnes a participar en la vida del centre i a gaudir d’una convivència pacífica i respectuosa, amb l’estímul permanent d’hàbits de diàleg i de cooperació.

Un model participatiu —alumne, família i escola—

L'equitat i la igualtat d'oportunitats

Altes expectatives que

...orienten les decisions sobre les propostes pedagògiques, les mesures i els suports: Haberman (1991) va anomenar la “pedagogia de la pobresa”.

La “pedagogia de la plenitud” (Cole, 2008) és la que capitalitza les fortaleses dels alumnes, respon a les seves necessitats, augmenta l’interès, la motivació i el compromís, i crea contextos d’aprenentatge variats que permeten connectar amb l’experiència

Personalització de l'aprenentatge

La identificació de les necessitats dels alumnes

La flexibilització del temps

El coneixement es construeix col·laborativament i es promou mitjançant entorns d’aprenentatge que incor poren recerca, resolució de problemes i treball per projectes

El professorat ha de ser assessor i facilitador, ben format en comunicació i col.laboració

El professorat ha de proporcionar estratègies d’aprenentatge que s’adaptin

L’alumne és el protagonista de l’aprenentatge i s’hi ha d’implicar de manera conscient

Sistema inclusiu

Un reconeixement de les possibilitats d’aprendre els uns dels altres i un treball interactiu dels professionals per donar respostes adequades a les necessitats.

Voluntat de canvi i innovació

Nous marcs de convivències

Diversitat com a fet universal

Poveir el centre dels suports personals, organitzatius, metodològics, materials i tecnològics adequats que assegurin la presència, la participació, l’aprenentatge i el progrés de tots i cadascun dels alumnes.

Bones expectatives

Entorns rics d'aprenentatge