jonka patricia domsa 1 vuosi sitten
235
Lisää tämän kaltaisia
Altes capacitats
Transtorns d'aprenentatge o de comunicació
Situacions de desavantatge educatiu
Situacions socioeconòmiques espcialment desfavorides
Incorporació tardana
ESPECIALS DERIVEN DE:
Discapacitat intel·lectual
Discapacitat visual
Discapacitat motriu
Discapacitat auditiva
Trastorn mental
Malalties minoritàties
Malalties degeneratives greus
Trastorn greu de conducta
Transtorn de l'Espectre Autista
L’avaluació psicopedagògica s’articula a partir de l’anàlisi i la recollida d’informació rellevant sobre el funciona- ment de l’alumne en interacció amb el context educatiu i sobre la interpretació dels diferents components i sis- temes —alumnat, família, centre i entorn— que intervenen en el procés educatiu i d’aprenentatge.
INTENSIUS
Les mesures i els suports intensius són específics per als alumnes amb necessitats educatives especials, estan adaptats a la seva singularitat i permeten ajustar la resposta educativa de forma extensa, amb una freqüència re- gular i, normalment, sense límit temporal.
Entre les mesures i els suports intensius es consideren: • Les unitats de suport als alumnes amb necessitats educatives especials (USEE) • Les unitats d’audició i llenguatge (UAL) • Les unitats d’escolarització compartida (UEC) • Les aules integrals de suport (AIS/UME/UTE) - Els centres d’educació especial proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR) • Els centres d’educació especial (CEE)
Les mesures i els suports intensius es proposen a partir de l’avaluació psicopedagògica que fonamenta el dicta- men d’escolarització o l’informe de reconeixement de necessitats educatives especials elaborat per l’equip d’as- sessorament i orientació psicopedagògica (EAP), en col·laboració amb els mestres i el professorat del centre, els pares o tutors legals i l’alumne i, si escau, altres especialistes.
ADDICIONALS
Permeten ajustar la resposta educativa de forma flexible, preventiva i temporal, focalitzant la intervenció educativa en aquells aspectes del procés d’aprenentatge que poden com prometre l’avenç personal i escolar d’alguns alumnes. Aquestes mesures han de vincular-se a les mesures i els suports universals previstos al centre i cercar la màxima.
Els professionals d’atenció educativa també participen en la implementació de mesures i suports addicionals, i complementen les funcions dels tutors i altres especialistes pel que fa a la planificació, l’aplicació i l’avaluació de la resposta educativa. Entre les mesures i els suports addicionals es considera: • El suport escolar personalitzat (SEP) • El programa intensiu de millora (PIM) • Els programes de diversificació curricular (PDC) • L’aula d’acollida • El suport lingüístic i social - El projecte Promoció del poble gitano a Catalunya • L’atenció domiciliària • Les aules hospitalàries • Els hospitals de dia per a adolescents (HDA) • Les unitats docents de centres educatius del Departament de Justícia • Les unitats docents en centres de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA)
La concreció de les mesures i els suports ha de quedar recollida en els documents del centre, en les programa cions d’aula i, si escau, en els plans individualitzats (PI
UNIVERSALS
Per tot l'alumnat i els aplica tots els professionals de manera coordinada
Flexibilitzar el context d’aprenentatge, proporcionar als alum- nes estratègies per minimitzar les barreres de l’entorn, i garantir la convivència i el compromís
Es recullen en el projecte educatiu del centre i en les seves normes d’organització i funcionament i han de quedar concretats en el Pla d’acollida de l’alumnat i del professorat, en el Pla d’acció tutorial i en les programacions d’aula.
Els suports són els recursos personals, materials i tecnològics i els ajuts contextuals i comunitaris que els cen- tres utilitzen per aconseguir que les mesures planificades siguin efectives i funcionals.
Les mesures per a l’atenció educativa són les accions i actuacions organitzades pels centres destinades a reduir les barreres, prevenir les dificultats d’aprenentatge i a assegurar un millor ajustament entre les capacitats de l'alumnat i el context.
Les pràctiques inclusives són el reflex de la cultura i les polítiques inclusives.
Organitzar activitats d’aula que afavoreixin l’autonomia i l’aprenentatge col·laboratiu entre els alumnes
Orquestrar el procés d’aprenentatge i mobilitzar els recursos, per promoure projectes educatius flexible
Es recolza en el desenvolupament d’una escola per a tots i totes, que organitzi de manera adequada els recursos per garantir l’atenció a la diversitat des de projectes educatius que considerin l’acollida i la participació dels alumnes i les seves famílies, i en els quals es planifiqui les mesures i els suports minimitzant les barreres d’accés.
És imprescindible un diàleg necessari, permanent i renovat dins l’escola i amb l’entorn.
Formació interna del cen- tre-FIC),
INCORPOREN
- eines d’autodiagnosi (eines d’anàlisi de les proves de competències bàsiques, elements d’anàlisi, etc.); – materials de formació (orientacions, activitats, enllaços, idees clau i bibliografia) – instruments d’avaluació (criteris i indicadors) del procés formatiu i de la transferència a l’aula dels con tinguts de la formació i la seva contribució a la millora dels resultats
FASES
a) una fase inicial d’autodiagnosi b) una fase de planificació c) una fase de construcció i experimentació de noves propostes d) una fase final d’avaluació.
L’article 110 de la Llei d’educació reconeix que la formació permanent és un dret i un deure del professorat
OBJECTIUS
Potenciar i consolidar un model d’avaluació de la formació compartit i basat en l’aprofitament i la transfe- rència
Impulsar, potenciar i consolidar la formació del professorat en el treball per competències bàsiques, base del currículum, i facilitar la difusió i l’intercanvi de recursos metodològics
Potenciar i consolidar la formació en el centre i per als centres
La Llei d'Educació es destaca el dret i el deure dels alumnes a participar en la vida del centre i a gaudir d’una convivència pacífica i respectuosa, amb l’estímul permanent d’hàbits de diàleg i de cooperació.
Un model participatiu —alumne, família i escola—
Altes expectatives que
...orienten les decisions sobre les propostes pedagògiques, les mesures i els suports: Haberman (1991) va anomenar la “pedagogia de la pobresa”.
La “pedagogia de la plenitud” (Cole, 2008) és la que capitalitza les fortaleses dels alumnes, respon a les seves necessitats, augmenta l’interès, la motivació i el compromís, i crea contextos d’aprenentatge variats que permeten connectar amb l’experiència
La identificació de les necessitats dels alumnes
La flexibilització del temps
El coneixement es construeix col·laborativament i es promou mitjançant entorns d’aprenentatge que incor poren recerca, resolució de problemes i treball per projectes
El professorat ha de ser assessor i facilitador, ben format en comunicació i col.laboració
El professorat ha de proporcionar estratègies d’aprenentatge que s’adaptin
L’alumne és el protagonista de l’aprenentatge i s’hi ha d’implicar de manera conscient
Un reconeixement de les possibilitats d’aprendre els uns dels altres i un treball interactiu dels professionals per donar respostes adequades a les necessitats.
Voluntat de canvi i innovació
Nous marcs de convivències
Poveir el centre dels suports personals, organitzatius, metodològics, materials i tecnològics adequats que assegurin la presència, la participació, l’aprenentatge i el progrés de tots i cadascun dels alumnes.
Bones expectatives
Entorns rics d'aprenentatge