a Salma Kerkri Sebbar 2 éve
166
Még több ilyen
Keywords: decision, decision making, decide, solution, goal, resources, final decision;
This mind map can help you visualize all the information regarding a decision, by providing you with a clear overview that will support you in the process of making the choice.
Els continguts de cada unitat didàctica (també es poden posar en cada unitat didàctica).
Les capacitats que s’associen a cadascuna de les unitats didàctiques (també es poden posar en ca- da unitat didàctica).
Els objectius de cicle que s’associen a cadascuna de les unitats didàctiques (també es poden posar en cada unitat didàctica).
El nom de les unitats didàctiques, projectes o conjunt de tasques quotidianes.
La distribució de les unitats didàctiques dins el període temporal per al qual s’han pensat.
El període temporal al qual fan referència, habitualment anual.
El nivell o grup d’infants al qual està destinada.
Es poden dissenyar altre tipus d'eines de valoració com ara pautes.
valoració
Per a la valoració del disseny de la unitat didàctica i de la pròpia actuació s'usa l’observació com a recurs imprescindible, ja que permet obtenir informació tant de les situacions proposades i els elements que les conformen (materials, espais, temps, agrupament...) com de la intervenció de la persona educadora.
L'anàlisi de les conductes i habilitats utilitzades per l’infant ha de tenir sempre en compte les condicions en què s’han produït: els continguts proposats, els materials proporcionats i la seva organització, etc.
Per a recollir la informació per valorar el progrés dels infants ens calen dues eines importants:
La documentació pedagògica.
Cal tenir disponibilitat i estar sempre atent a les diferents situacions del dia a dia dins l’escola.
Aquesta documentació, ens ajuda a entendre l’infant, ens explica el què fa, de com aprèn, de què li interessa, i per tant li peermet ensenyar tota aquesta informació a l’equip d’educadors, a les famílies, ens permet la reflexió sobre la nostra tasca educativa.
L'observació.
Els elemnts que es proposaran, han de tenir en compte si els objectius proposats s'han acomplert o no.
S'han de reunir uns elements d'observació per tal de poder assolir els objectius i valorar el procés de l'infant.
Fa referència el seguiment de com i què han d'aprendre els infants, valorar el seu progrés i desenvolupament. Té com a objectiu revisar les propostes que s'han fet per tal de millorar-les i adequar-les.
El tipus de paper que té l'educador/a a l'aula; l'observació dels infants, les propostes d'activitats, atendre a les demandes dels infants, etc.
Els tipus d'agrupaments que afavoriran els coneixaments dels infants, trobar la manera de treballar en grup, o si es millor treballar en grups més reduïts.
Fa referència a la temporització de l'activitat que s'esdevindrà i al respecte de l'infant del seu ritme al dur l'activitat.
Explicació i especificació del tipus de material que es farà servir a l'activitat.
Explicació del tipus d'espai que es farà servir per dur a terme l'activitat, si es faran servir materials o no, si serà a l'aire lliure o no, etc.
Propostes continuades, significatives i realitzades d’acord amb les potencialitats dels infants. Les propostes han de ser interessants, agradables i atractives i adequades a les capacitats que té l’infant.
Es potencien estratègies per aprendre centrades en el diàleg pedagògic i la construcció compartida de coneixement, situacions adreçades a generar interès mitjançant la resolució d’activitats i altres mètodes actius que ajudin al desenvolupament dels infants.
Es redacten els continguts dels diversos components conceptuals, procedimentals i actitudinals, tal com apareix als documents curriculars prescriptius. Els continguts es poden incorporar a la programació de curs o a la unitat didàctica.
Expressen, el què es pretén que aprengui l'infant; han de tenir en compte l’adquisició de coneixements de tipus cognitiu o intel·lectual, metodològic, psicomotriu, actitudinal i de valors, afectius i emocionals; sempre actuant en la zona de desenvolupament proper dels infants a qui es presenten.
Aquests objectius, s'han d'expressar i explicitar en VERB INFINITIU.
Considerar que totes les situacions i vivències quotidianes dels nens i les nenes a la llar d’infants s’hagin de tenir en compte en la programació i ser considerades com a activitats educatives.
Promoure la multiplicitat de potencialitats de l’infant.
Tenir cura del benestar emocional.
Assumir un enfocament que parteixi de l’acció.
Potenciar l'autonomia de l'infant.
Integrar el protagonisme de l’infant en l’activitat del joc.
Donar resposta a les necessitats dels infants i a la manera natural d’aprendre.
Rols de gènere
Intervenció educativa
Ès molt important que l'escola aporti noves experiences per avançar multiculturalment.
El joc simbòlic
Ajuda a ampliar informació:
Altres propostes educatives.
Celebracions.
Sortides.
Facilita a l'educador l'observació desl infants per saber quin rol famíliar tenen.
Tradicions.
Alimentació
Llenguatge
Comportament.
L'educadora ha de tractar els infants per igual independentment de la seva cultura, gènere, edat...
Descoberta d'elements naturals de l'entorn
Sortides
Significatives i joioses ja que gaudeixen i exploren de la millor manera.
Boscos.
Cases de pagès.
Llacs.
Camps.
Tots els espais han de ser de descoberta
l'hort permet:
Afavorir l'autonomía amb la resposnabilitat
Buscar i trobar els diversos insectes, animals i plantes.
Seguiment del procés de creixement.
Descoberta de diferents aliments.
Atractius i motivadors.
La matemàtica
Experimentar, verbalitzar, argumentar, contrastar i comprovar
aconseguim que l'infant:
Construir i ampliar el seu coneixement
Miri les coses a través d'un altre perspectiva.
Es faigi preguntes.
Descoberta dels espais
es poden organitzar espais i racons per
Ex: Panera dels tresors i joc heurístic
l'experimentació
l'exploració sensorial
Descoberta sensorial
Participació de les famílies
coneixements a través de difrenets cultures
Activitats de la vida quotidiana
coneixaments bàsics sobre l'entorn pròxim i la seva organització social.
Reconeixement de seqüències temporals, espaials i lògiques.
Inicació en la diferenciació d'alguunes qualitats sesnorials. I nici de les primeres classificacions, ordenacions...
Participació en festes i tradicions.
Interés pel medi físic i social.
Observació de canvis i modificaions
Plantes.
Persones.
Animals.
Observació i exploració de l'entorn físic i social.
Observació sobre les vivències realatives i les diferents prespectives
Orientacions amb les seqüencies temporals i inicació en l'ús de termes relatius en l'organització del temps.
Després.
Tarda.
Matí.
Orientació amb autonomía i inicació amb lús de termes com:
Fora
Dins.
Allà
Aquí.
Tenir en compte els espais de l'entorn per fonementar els coneixements socials.
per:
Estimar
Justificar raonaments
Cercar estretègies
Definir
Ordenar
Comptar
Classificar
Comparar
Activitats
Les activitats estaran lligades a la vida quotidiana, a la seva realitat i donaran oportunitats a tot l’alumnat d’avançar, sense esperar que els nivells siguin els mateixos.
Alhora de proposar activitats de lògica matemàtica haurem de tenir en compte la situació sociocultural de l’alumnat i els diferents estils cognitius i els diversos ritmes d’aprenentatge.
Metodologies
I3, I4, I5
Tallers.
Ambients d'aprenentatge.
Projectes.
Racons.
Retroalimentació entre els dos infantils
Vida quotidiana
I0, I1, I2
Neuroplasticitat del cervell.
Educació emocional.
Atenció i concentració.
Trauma de la separació.
Anticipació i previsió.
Verbalització de les emocions
Mirada positiva i escolta activa.
Vincle i aferrament.
Alimentació.
Joc.
Higiene personal.
Entorn natural: Objectes de l'entorn
Conceptes: cerquem les característiques, els atributs i les qualitats per després optar a preparar:
gradacions.
comparacions/agrupacions.
seqüències.
Figures geomètriques
mida: gran, mitjà i petit.
forma: cercle, quadrat i triangle.
Organització temporal
matí/tarda/vespre/nit en relació a:
ahir, avui, demà.
esmorzar, dinar, berenar, sopar.
Organització espaial
Conceptes
Contorn o limitació de l'espai físic
creació de diferents regions.
línia oberta/tancada.
Espai en relació als objectes
la distància: prop/lluny.
la direccionalitat del moviment: endavant, enrere, ...
orientació i direccionalitat, remarcar les nocions: posició estètica / en moviment.
Espai en relació al propi cos
aquí/allà.
a un costat/ a l'altre
al davant/al darrere.
dalt/a baix.
Llenguatge visual i plàstic
Potenciar aquestes amb estratègies diverses.
Decoració dels espais, per educar:
El plaer d'observar.
L'apreciació artística
La mirada.
Creacions amb volum fetes pels infants
Materials reciclats.
Objectes de l'entorn.
Sal.
Fang.
Les eines que es posen a l'abast, s'han d'ajustar a les capacitats motrius dels infants.
Un cop experimentades, actuen per transformar-les guiant-se per les seves sensacions i emocions.
Per iniciar l'expressió plàstica hi h activitats com:
Materials mal.leables.
Materials que embruten.
Ex: Posar a l'abast de l'infant materials de l'entorn per què experimentin fonaments del llenguatge plàstic.
Donen la possibilitat de l'infant a manifestar les seves capacitats :
Comunicativa.
Creatives.
Llenguatge musical
Els jocs musicals permeten:
En els més grans comença:
Percepció dels diversos ritmes.
Control del propi cos.
Expressivitat del gest.
La plasticitat del moviment.
Explorar ritmes.
es forma el gest per anar-se convertint en gest i dansa.
Llenguatge oral:
Ladquisició i perfeccionament progressiu del llenguatge oral:
Cal donar continuïtat a les adquisicions, prioritzant les situacions de la vida quotidiana.
Moixaines
Narracions.
Presentacions i denominacions d'objectes personals
Explicacions de contes.
Fita principal del desenvolupament dels infants a aquest cicle.
LLnegua catalana ha de ser la llengua de comunicació i llenguatge.
Contribueix en gran manera a la globalització dels aprenantatges
Molt important i hi és gairabé sempre a la vida escolar de l'infant .
Reconeixement de danses senzilles amb coordinació general.
Reconeixement i memorització de:
Cantarelles.
Cançons.
Dites.
Relacionar records amb situacions semblants.
Inicació de diferents formes de comunicació.
Coneixament de com expresar-se en cada situació ( converses relats ...) tenint en compte:
Espera.
Atenció.
Iniciativa.
To de veu.
Comprensió dels missatges que rep de altres persones, identificant senyals, entonació...
Interés per tècniques més bàsiques
...
Dibuix.
Modelatge.
Pintura.
Inicació en la descoberta i ús del llenguatge corporal, verbal, músical i plàstic.
L'autoestima
Fer a l'infant sentir-se únic i important per la promoció de la confiança.
Els hàbits personals i socials
Importància d'adquisició dels hàbits i la intervenció de manera curosa.
Assajos d'habilitats i comportaments amb principis i valors educatius que garanteixen la seva activitat i benestar.
Les relacions interpersonals i intrapersonals
Acords i desacords dels seus sentiments.
Conscienciar las infants dels seus sentiments.
Alfabetització.
El benestar emocional
Fonamental aprofitar els moments quotidians per reforçar el vincles:
Fer sentir l'infant únic en aquell moment.
L'hora de dinar.
Hora del canvi.
Les petites o grans converses amb els infants.
Aporpament afectiu que forma un vincle emocional.
El joc psicomotor
Activitats fonamentals:
Joc simbòlic.
Jocs d'exploració.
Jocs de meternatge.
Jocs de falda.
Important el disseny de l'espai.
La previsió del temps per a dur a terme l'activitat.
La psicomotricitat, integra totes les dimensions i entén la psicomotricitat com a forma metodològica d'intervenció, i és relacionada amb totes les àrees d'experiència.
Les emocions
S'exigeix:
L'atenció i la cura i la priorització del món emocional i el seu desenvolupament orientat a l’autoregulació i al benes- tar amb un mateix i amb els altres.
La base del desenvolupament d'un mateix, i són rellevants en els desenvolupaments:
Inserció i actuació social.
Equilibri personal.
Relacional.
Motriu.
Cognitiu.
Les possibilitats expressives del cos
Educació de les possibilitats i recursos del cos de relació.
Fomenten el llenguatge corporal bàsic per a les relacions intrapersonals i interpersonals.
Manipulació d'objectes
Activitats inicials mitjançant la coordinació ull-mà aconsegueixen.
Bona presició del seu domini.
Domini d'eines de l'entorn cultural.
Les possibilitats motrius
Materials transformables i polivalents: cartró, etc.
Permeten el desenvolupament de la creativitat i imaginació.
Exercitar les seves capacitats: gatejar, córrer, caminar, enfilar-se, etc.
Espais desnivellats, construccions, mesures, etc
Participació amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i higiene personal, en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals.
L’expressió i la progressiva regulació de les emocions
La descoberta de les pròpies necessitats i l’adquisició d’eines per a la seva resolució.
Descoberta del propi cos i de les possibilitats (motrius, perceptives, expressives i relacionals).
Domini del control i de la coordinació ull-mà, així com de les habilitats manipulatives per explorar objectes i per ser més actiu i autònom en les diferents situacions quotidianes.
Progrés en el domini de la coordinació i el control dinàmic del cos, augmentar l'autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i en l’orientació en l’espai quotidià.
Progrés en l’adquisició d’hàbits relacionats amb el benestar corporal i la seguretat personal, la higiene i la salut.
Manifestació i expressió de les pròpies emocions i sentiments, fent servir el llenguatge com a mitjà d’expressió i comunicació.
Descobriment i identificació de les pròpies necessitats fisiològiques, mostrant un control progressiu.
Domini de les possibilitats expressives, perceptives i motores del propi cos i utilització dels recursos personals de la vida quotidiana.
Identificació com a persona, coneixement de característiques personals pròpies per assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent.
Add here all the resources, information, pros, and cons of your potential solution.
By gathering all this information in one place, it becomes easier to identify the best possible solution that will help you reach your goals.
