Категории: Все - comunicació - autonomia - desenvolupament - convivència

по Salma Kerkri Sebbar 2 лет назад

156

El desplegament curricular de 1er cicle infantil

En educación infantil, el primer ciclo se enfoca en el desarrollo integral de los niños, promoviendo su conocimiento y dominio corporal, así como su movimiento y coordinación. Los niños deben ir adquiriendo seguridad afectiva y emocional, junto con una imagen positiva de sí mismos y de los demás.

El desplegament curricular de 1er cicle infantil

El desplegament curricular de 1er cicle infantil

Keywords: decision, decision making, decide, solution, goal, resources, final decision;

This mind map can help you visualize all the information regarding a decision, by providing you with a clear overview that will support you in the process of making the choice.

El projecte educatiu

Elements de reflexió per l'elaboració del projecte educatiu
Quina idea té el personal educador sobre el respecte?
Què entenem per documentació pedagògica?
Quines actuacions ja es fan a la llar d’infants que el personal educador valora especialment?
Com es tindran en compte els diversos espais i mètodes d’aprenentatge: joc, hàbits, racons...?
Plantejament de les grans línies curriculars.
Components
La concreció dels mitjans de relació amb les famílies.
L’organització de l’horari escolar, que ha d’incloure les mesures per a l’acolliment i observació dels infants.
La concreció dels criteris metodològics, organitzatius i de seguiment i observació de l’infant.
Els criteris per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat.
Els criteris de no-discriminació i d’inclusió educativa.
Les característiques de l’entorn social, cultural i sociolingüístic, i els criteris d’ús de la llengua catalana en el centre.
La concreció per al desenvolupament del currículum. Formen part d’aquest apartat la programació de curs i les unitats didàctiques.
És el document del marc normatiu que plasma la particularitat pròpia de cada llar d’infants, format per unes persones concretes, amb uns valors i una intencionalitat educativa propis

La programació de curs

e per a cada moment, incorporant incerteses als infants i adults; i per tant s'ha d'acceptar les seves iniciatives i
Què cal tenir en compte a l’hora de concretar la programació de curs?
Distància entre el què s'ha programat i els que s'esdevindrà en l'activitat, mitjançant l'observació es veurà com es farà el pas següent.
Alentir i alleugerir el projecte per a cada moment, incorporant incerteses als infants i adults; i per tant s'ha d'acceptar les seves iniciatives i errors i no esperar únicament conductes o solucions previstes.
No fer servir propostes tancades per els infants, ja que no les realitzaran a gust ni amb condicions si no poden desenvolupar les capacitats necessàries ni el material ni espai necessari.
El joc com a activitat privilegiada per al desenvolupament de les capacitats de l'infant, i del grau d'activitat que comporta.
Les propostes dels educadors, i com deixen la llibertat als infants.
Les situacions i vivències quotidianes a la llar d'infants.
La llar d'infants com a espai de desenvolupament per a l'infant, com a valor educatiu.
Els components de la programació del curs
Els que proposen són

Els continguts de cada unitat didàctica (també es poden posar en cada unitat didàctica).

Les capacitats que s’associen a cadascuna de les unitats didàctiques (també es poden posar en ca- da unitat didàctica).

Els objectius de cicle que s’associen a cadascuna de les unitats didàctiques (també es poden posar en cada unitat didàctica).

El nom de les unitats didàctiques, projectes o conjunt de tasques quotidianes.

La distribució de les unitats didàctiques dins el període temporal per al qual s’han pensat.

El període temporal al qual fan referència, habitualment anual.

El nivell o grup d’infants al qual està destinada.

Què ha de tenir en compte?
L'organització del temps, els espais i els materials de la llar d'infants.
Els objectius del cicle.
Les capacitats que els infants han d'assolir al acabar l'etapa educativa infantil.

Les unitats didàctiques

Components de les unitats didàctiques
Valoració de la unitat didàctica.

Es poden dissenyar altre tipus d'eines de valoració com ara pautes.

valoració

Per a la valoració del disseny de la unitat didàctica i de la pròpia actuació s'usa l’observació com a recurs imprescindible, ja que permet obtenir informació tant de les situacions proposades i els elements que les conformen (materials, espais, temps, agrupament...) com de la intervenció de la persona educadora.

L'anàlisi de les conductes i habilitats utilitzades per l’infant ha de tenir sempre en compte les condicions en què s’han produït: els continguts proposats, els materials proporcionats i la seva organització, etc.

Valoració del progrés i evolució dels infants.

Per a recollir la informació per valorar el progrés dels infants ens calen dues eines importants:

La documentació pedagògica.

Cal tenir disponibilitat i estar sempre atent a les diferents situacions del dia a dia dins l’escola.

Aquesta documentació, ens ajuda a entendre l’infant, ens explica el què fa, de com aprèn, de què li interessa, i per tant li peermet ensenyar tota aquesta informació a l’equip d’educadors, a les famílies, ens permet la reflexió sobre la nostra tasca educativa.

L'observació.

Els elemnts que es proposaran, han de tenir en compte si els objectius proposats s'han acomplert o no.

S'han de reunir uns elements d'observació per tal de poder assolir els objectius i valorar el procés de l'infant.

Avaluació.

Fa referència el seguiment de com i què han d'aprendre els infants, valorar el seu progrés i desenvolupament. Té com a objectiu revisar les propostes que s'han fet per tal de millorar-les i adequar-les.

Paper de la persona educador/a.

El tipus de paper que té l'educador/a a l'aula; l'observació dels infants, les propostes d'activitats, atendre a les demandes dels infants, etc.

Agrupament de l'alumnat.

Els tipus d'agrupaments que afavoriran els coneixaments dels infants, trobar la manera de treballar en grup, o si es millor treballar en grups més reduïts.

Temps.

Fa referència a la temporització de l'activitat que s'esdevindrà i al respecte de l'infant del seu ritme al dur l'activitat.

Materials necessaris.

Explicació i especificació del tipus de material que es farà servir a l'activitat.

Espais

Explicació del tipus d'espai que es farà servir per dur a terme l'activitat, si es faran servir materials o no, si serà a l'aire lliure o no, etc.

Activitat.

Propostes continuades, significatives i realitzades d’acord amb les potencialitats dels infants. Les propostes han de ser interessants, agradables i atractives i adequades a les capacitats que té l’infant.

Metodologia.

Es potencien estratègies per aprendre centrades en el diàleg pedagògic i la construcció compartida de coneixement, situacions adreçades a generar interès mitjançant la resolució d’activitats i altres mètodes actius que ajudin al desenvolupament dels infants.

Continguts.

Es redacten els continguts dels diversos components conceptuals, procedimentals i actitudinals, tal com apareix als documents curriculars prescriptius. Els continguts es poden incorporar a la programació de curs o a la unitat didàctica.

Objectius d'aprenentatge.

Expressen, el què es pretén que aprengui l'infant; han de tenir en compte l’adquisició de coneixements de tipus cognitiu o intel·lectual, metodològic, psicomotriu, actitudinal i de valors, afectius i emocionals; sempre actuant en la zona de desenvolupament proper dels infants a qui es presenten.

Aquests objectius, s'han d'expressar i explicitar en VERB INFINITIU.

Nom i grup d’infants al quals estan destinats.
Característiques que han de tenir les unitats didàctiques
Les característiques són:

Considerar que totes les situacions i vivències quotidianes dels nens i les nenes a la llar d’infants s’hagin de tenir en compte en la programació i ser considerades com a activitats educatives.

Promoure la multiplicitat de potencialitats de l’infant.

Tenir cura del benestar emocional.

Assumir un enfocament que parteixi de l’acció.

Potenciar l'autonomia de l'infant.

Integrar el protagonisme de l’infant en l’activitat del joc.

Donar resposta a les necessitats dels infants i a la manera natural d’aprendre.

És important concretar la programació quan s’hagi tingut el temps necessari per observar i conèixer el moment del procés de desenvolupament en què es troba el grup-classe.
Perque aquestes unitats siguin adequades als infants, han de respectar la formació integral de l'infant i l'atenció a la diversitat.
Què podem programar a la llar d’infants?
Els espais a: l'aula, a la sala polivalent, etc.
Les propostes lúdiques (panera dels tresors, joc simbòlic, etc.)
Els moments de cura i relació (moments de cura, descans, etc.)
Què cal tenir en compte a l’hora de fer les unitats didàctiques?
Propostes amb "sentit".
L'ordre en el que les propostes d'activitats seran presentades al llarg del curs.
El diàleg individual de l'infant.
Les situacions on formen part d’un petit grup d'iguals o bé d’infants d’edat diversa.
La manera en la que s'agrupen els infants (grups per edats homogènies, mixtes, etc).
Tenir el coneixement de la vida quotidiana (dia a dia) de l'infant, i la cultura del seu medi familiar.
Dissenyar les situacions que l'infant pugui explorar, i per tant potenciar les seves habilitats, per la qual cosa, l'educador/a podrà observar.
A quan s'ha de i no programar.
La diversitat.
Una unitat de programació/didàctica, la qual es tasca de l'equip docent, és una situació o conjunt de situacions que preveuen certes activitats mitjançant les quals es pretén l’assoliment d’uns aprenentatges determinats, referits a continguts de diferent tipus i de diverses àrees de coneixement, dels interessos dels infants.

Normativa

Decret 101/2010, de 3 d'agost.

Les diferents àrees

Àrea de descoberta de l'entorn
Orientacions per l'intervanció educativa

Rols de gènere

Intervenció educativa

Ès molt important que l'escola aporti noves experiences per avançar multiculturalment.

El joc simbòlic

Ajuda a ampliar informació:

Altres propostes educatives.

Celebracions.

Sortides.

Facilita a l'educador l'observació desl infants per saber quin rol famíliar tenen.

Tradicions.

Alimentació

Llenguatge

Comportament.

L'educadora ha de tractar els infants per igual independentment de la seva cultura, gènere, edat...

Descoberta d'elements naturals de l'entorn

Sortides

Significatives i joioses ja que gaudeixen i exploren de la millor manera.

Boscos.

Cases de pagès.

Llacs.

Camps.

Tots els espais han de ser de descoberta

l'hort permet:

Afavorir l'autonomía amb la resposnabilitat

Buscar i trobar els diversos insectes, animals i plantes.

Seguiment del procés de creixement.

Descoberta de diferents aliments.

Atractius i motivadors.

La matemàtica

Experimentar, verbalitzar, argumentar, contrastar i comprovar

aconseguim que l'infant:

Construir i ampliar el seu coneixement

Miri les coses a través d'un altre perspectiva.

Es faigi preguntes.

Descoberta dels espais

es poden organitzar espais i racons per

Ex: Panera dels tresors i joc heurístic

l'experimentació

l'exploració sensorial

Descoberta sensorial

Participació de les famílies

coneixements a través de difrenets cultures

Activitats de la vida quotidiana

coneixaments bàsics sobre l'entorn pròxim i la seva organització social.

Continguts :

Reconeixement de seqüències temporals, espaials i lògiques.

Inicació en la diferenciació d'alguunes qualitats sesnorials. I nici de les primeres classificacions, ordenacions...

Participació en festes i tradicions.

Interés pel medi físic i social.

Observació de canvis i modificaions

Plantes.

Persones.

Animals.

Observació i exploració de l'entorn físic i social.

Observació sobre les vivències realatives i les diferents prespectives

Orientacions amb les seqüencies temporals i inicació en l'ús de termes relatius en l'organització del temps.

Després.

Tarda.

Matí.

Orientació amb autonomía i inicació amb lús de termes com:

Fora

Dins.

Allà

Aquí.

Tenir en compte els espais de l'entorn per fonementar els coneixements socials.

Per el coneixement correcte de l'entorn, calen les matemàtiques.

per:

Estimar

Justificar raonaments

Cercar estretègies

Definir

Ordenar

Comptar

Classificar

Comparar

Àrea de comunicació i llenguatges
Expressió logicomatemàtica

Activitats

Les activitats estaran lligades a la vida quotidiana, a la seva realitat i donaran oportunitats a tot l’alumnat d’avançar, sense esperar que els nivells siguin els mateixos.

Alhora de proposar activitats de lògica matemàtica haurem de tenir en compte la situació sociocultural de l’alumnat i els diferents estils cognitius i els diversos ritmes d’aprenentatge.

Metodologies

I3, I4, I5

Tallers.

Ambients d'aprenentatge.

Projectes.

Racons.

Retroalimentació entre els dos infantils

Vida quotidiana

I0, I1, I2

Neuroplasticitat del cervell.

Educació emocional.

Atenció i concentració.

Trauma de la separació.

Anticipació i previsió.

Verbalització de les emocions

Mirada positiva i escolta activa.

Vincle i aferrament.

Alimentació.

Joc.

Higiene personal.

Entorn natural: Objectes de l'entorn

Conceptes: cerquem les característiques, els atributs i les qualitats per després optar a preparar:

gradacions.

comparacions/agrupacions.

seqüències.

Figures geomètriques

mida: gran, mitjà i petit.

forma: cercle, quadrat i triangle.

Organització temporal

matí/tarda/vespre/nit en relació a:

ahir, avui, demà.

esmorzar, dinar, berenar, sopar.

Organització espaial

Conceptes

Contorn o limitació de l'espai físic

creació de diferents regions.

línia oberta/tancada.

Espai en relació als objectes

la distància: prop/lluny.

la direccionalitat del moviment: endavant, enrere, ...

orientació i direccionalitat, remarcar les nocions: posició estètica / en moviment.

Espai en relació al propi cos

aquí/allà.

a un costat/ a l'altre

al davant/al darrere.

dalt/a baix.

Orientacions per a la intervenció educativa:

Llenguatge visual i plàstic

Potenciar aquestes amb estratègies diverses.

Decoració dels espais, per educar:

El plaer d'observar.

L'apreciació artística

La mirada.

Creacions amb volum fetes pels infants

Materials reciclats.

Objectes de l'entorn.

Sal.

Fang.

Les eines que es posen a l'abast, s'han d'ajustar a les capacitats motrius dels infants.

Un cop experimentades, actuen per transformar-les guiant-se per les seves sensacions i emocions.

Per iniciar l'expressió plàstica hi h activitats com:

Materials mal.leables.

Materials que embruten.

Ex: Posar a l'abast de l'infant materials de l'entorn per què experimentin fonaments del llenguatge plàstic.

Donen la possibilitat de l'infant a manifestar les seves capacitats :

Comunicativa.

Creatives.

Llenguatge musical

Els jocs musicals permeten:

En els més grans comença:

Percepció dels diversos ritmes.

Control del propi cos.

Expressivitat del gest.

La plasticitat del moviment.

Explorar ritmes.

es forma el gest per anar-se convertint en gest i dansa.

Llenguatge oral:

Ladquisició i perfeccionament progressiu del llenguatge oral:

Cal donar continuïtat a les adquisicions, prioritzant les situacions de la vida quotidiana.

Moixaines

Narracions.

Presentacions i denominacions d'objectes personals

Explicacions de contes.

Fita principal del desenvolupament dels infants a aquest cicle.

LLnegua catalana ha de ser la llengua de comunicació i llenguatge.

Contribueix en gran manera a la globalització dels aprenantatges

Molt important i hi és gairabé sempre a la vida escolar de l'infant .

Continguts

Reconeixement de danses senzilles amb coordinació general.

Reconeixement i memorització de:

Cantarelles.

Cançons.

Dites.

Relacionar records amb situacions semblants.

Inicació de diferents formes de comunicació.

Coneixament de com expresar-se en cada situació ( converses relats ...) tenint en compte:

Espera.

Atenció.

Iniciativa.

To de veu.

Comprensió dels missatges que rep de altres persones, identificant senyals, entonació...

Interés per tècniques més bàsiques

...

Dibuix.

Modelatge.

Pintura.

Inicació en la descoberta i ús del llenguatge corporal, verbal, músical i plàstic.

L'infant va explorant i interioritzant els llenguatges per comunicar-se. L'educador ha de tenir present per ajudar als infants a interioritzar els llenuatges verbal, corporal, musical, plàstic, matemàtic i audiovisual.
Àrea de descoberta d'un mateix i dels altres
Orientació per la intervenció educativa

L'autoestima

Fer a l'infant sentir-se únic i important per la promoció de la confiança.

Els hàbits personals i socials

Importància d'adquisició dels hàbits i la intervenció de manera curosa.

Assajos d'habilitats i comportaments amb principis i valors educatius que garanteixen la seva activitat i benestar.

Les relacions interpersonals i intrapersonals

Acords i desacords dels seus sentiments.

Conscienciar las infants dels seus sentiments.

Alfabetització.

El benestar emocional

Fonamental aprofitar els moments quotidians per reforçar el vincles:

Fer sentir l'infant únic en aquell moment.

L'hora de dinar.

Hora del canvi.

Les petites o grans converses amb els infants.

Aporpament afectiu que forma un vincle emocional.

El joc psicomotor

Activitats fonamentals:

Joc simbòlic.

Jocs d'exploració.

Jocs de meternatge.

Jocs de falda.

Important el disseny de l'espai.

La previsió del temps per a dur a terme l'activitat.

La psicomotricitat, integra totes les dimensions i entén la psicomotricitat com a forma metodològica d'intervenció, i és relacionada amb totes les àrees d'experiència.

Les emocions

S'exigeix:

L'atenció i la cura i la priorització del món emocional i el seu desenvolupament orientat a l’autoregulació i al benes- tar amb un mateix i amb els altres.

La base del desenvolupament d'un mateix, i són rellevants en els desenvolupaments:

Inserció i actuació social.

Equilibri personal.

Relacional.

Motriu.

Cognitiu.

Les possibilitats expressives del cos

Educació de les possibilitats i recursos del cos de relació.

Fomenten el llenguatge corporal bàsic per a les relacions intrapersonals i interpersonals.

Manipulació d'objectes

Activitats inicials mitjançant la coordinació ull-mà aconsegueixen.

Bona presició del seu domini.

Domini d'eines de l'entorn cultural.

Les possibilitats motrius

Materials transformables i polivalents: cartró, etc.

Permeten el desenvolupament de la creativitat i imaginació.

Exercitar les seves capacitats: gatejar, córrer, caminar, enfilar-se, etc.

Espais desnivellats, construccions, mesures, etc

Participació amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i higiene personal, en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals.

Elements

L’expressió i la progressiva regulació de les emocions

La descoberta de les pròpies necessitats i l’adquisició d’eines per a la seva resolució.

Descoberta del propi cos i de les possibilitats (motrius, perceptives, expressives i relacionals).

Continguts de l'àrea

Domini del control i de la coordinació ull-mà, així com de les habilitats manipulatives per explorar objectes i per ser més actiu i autònom en les diferents situacions quotidianes.

Progrés en el domini de la coordinació i el control dinàmic del cos, augmentar l'autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i en l’orientació en l’espai quotidià.

Progrés en l’adquisició d’hàbits relacionats amb el benestar corporal i la seguretat personal, la higiene i la salut.

Manifestació i expressió de les pròpies emocions i sentiments, fent servir el llenguatge com a mitjà d’expressió i comunicació.

Descobriment i identificació de les pròpies necessitats fisiològiques, mostrant un control progressiu.

Domini de les possibilitats expressives, perceptives i motores del propi cos i utilització dels recursos personals de la vida quotidiana.

Identificació com a persona, coneixement de característiques personals pròpies per assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent.

Els objectius del cicle són

Iniciar-se en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, matemàtic, musical i plàstic.
Projectar les pròpies vivències a través de l’activitat lúdica i anar-les representant a través d’un incipient joc simbòlic.
Actuar sobre la realitat immediata, descobrir-ne l’organització a partir de les pròpies vivències i establir relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives.
Dominar progressivament el cos i l’adquisició de noves habilitats motrius, augmentant l’autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i l’orientació en l’espai quotidià.
Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral.
Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals.
Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en el grup.
Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar les pròpies emocions i sentiments.

Les capacitats del desenvolupament integral són

Add here all the resources, information, pros, and cons of your potential solution.

By gathering all this information in one place, it becomes easier to identify the best possible solution that will help you reach your goals.

Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb les altres persones i iniciant-se en la resolució pacífica de conflictes.
Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.
Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges.
Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.
Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.
Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva de si mateixos i de les altres persones.
Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.