El catalanisme polític

Più simili a questo

ELS SECTORS DE L' ACTIVITAT ECONOMICA

da ANDREU GINARD GENESTRA

MECANISMES

da Julia robert

El sector terciari

da Natalia Gallego

Influència de l'activitat humana en el medi natura

da Josep Villarroya

2) Centre Català (1882)

Primers regidors en algunes localitats.

Candidatura catalanista, eleccions generals 1886 (fracassaren)

Actes en defensa del proteccionisme econòmic.

Campanyes propagandístiques arreu de Catalunya.

Primera associació política del catalanisme.

5) Missatge a la Reina Regent (1888)

Document presentat a l'Exposició Universal de Barcelona a la reina regent (presidia els Jocs Florals).

1888 - Exposició Universal de Barcelona

Va ser un èxit tot i el dèficit econòmic.

Barcelona --> capital industrial i comercial (promoció a l'estranger).

Es van alçar obres significatives.

monument a Colom.

Arc de Triomf.

Gran transformació urbanística de la ciutat.

Es va dur a terme a l'antiga ciutadella militar.

Es va realitzar gràcies als esforços de l'Ajuntament de Barcelona (Rius i Taulet, alcalde) i les aportacions econòmiques d'alguns burgesos.

A l'hora de la veritat, l'Estat i gairebé tots els empresaris se'n van desentendre.

Es va donar gràcies a:

Les bones relacions de la burgesia amb la monarquia.

Expansió econòmica catalana.

Reivindica explícitament:

Que els càrrecs de la nació els tinguin catalans.

Ensenyament en català.

El català com a llengua oficial.

Autonomia política.

Redactat per Àngel Guimerà, membre de la Lliga de Catalunya.

7) Bases de Manresa (1892)

Les bases:

8- El poder central s'encarrega només de les relacions internacionals i dels conflictes entre regions.

7- Derogació del servei militar obligatori.

6- Creació d'una moneda pròpia.

5- Creació d'una polícia autònomica.

4- Plena competència legislativa, judicial i educativa.

3- Restabliment de les antigues institucions catalanes medievals.

2- El català com a única llengua oficial.

1- Plena sobirania de Catalunya.

Característiques:

3- Consta de 17 punts.

2- Definia la plena sobirania de Catalunya però no era independentista.

1- Elements federalistes i tradicionalistes.

Durant anys van ser el programa d'autogovern.

Demanda d'autogovern de Catalunya en el si de l'Estat espanyol.

4- Presència pública del catalanisme

Finals del s.XIX i principis del s. XX:

3) Presència en altres àmbits ciutadans:

1900 - Josep Morgades, bisbe de Barcelona, exigeix l'ús del català a la catequesi.

1895 - Àngel Guimerà president de l'Ateneu Barcelonès (una corporació molt influent). --> Discurs a favor de la llengua catalana.

2) Influència en alguns sectors:

Alguns sectors de la burgesia industrial (veuen efectes positius i potencial modernitzador si Catalunya tenia un govern autònom).

Entitats: grups excursionistes, corals, esbarts sardanistes, etc.

1) Gran creixement i difusió:

Per les diverses classes socials: associacions obreres catalanistes i juvenils.

1903 - Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI). Es dedicava al sindicalisme de classe i l'agitació cultural.

Pel territori català.

1 - Primer catalanisme

Opcions ideològiques

3) Catalanisme romantic

- Inicialment feien de pont entre federals i catòlics.

- Catalanisme radical, gairebé independentistes. Rebutjaven participar de la política de la Restauració.

-Liderat per Angel Guimerà (poeta i dramaturg).

- Periòdic La Renaixensa.

2) Tradicionalisme catòlic

- La Veu de Montserrat i Torras i Bages van polemitzar amb el Diari Català i Valentí Almirall.

- S'expresaven a través de La veu de Montserrat (periòdic).

- Molt relacionat amb la ciutat de Vic i el seu seminari --> vigatanisme.

- Enfrontaments amb la jerarquia de l'Esglèsia (espanyolitzada).

- Josep Torras i Bages (futur bisbe de Vic) va desenvolupar aquesta ideologia l'obra La tradició catalana (1892).

- Lema: "Catalunya serà cristiana o no serà"

- Format per sectors eclesiàstics que van passar del carlisme al catalanisme.

1) Republicanisme federal

Representaven un catalanisme laic i democràtic.

- Valentí Almirall escriu el primer diari en català, el Diari Català (1879, i Lo Catalanisme (1886), on defnsa el catalanisme democràtic.

- Valentí Almirall (federalista) es separa del Partit Federal i reivindica el particularisme (1878).

Orígens

Primeres aparicions

Moviment de classes mitjanes fins al s. XX: escriptors, metges, advocats, etc.

Es consolida durant la Restauració.

Primeres formulacions: Sexenni Democràtic (1868-1874).

Context

Actituds polítiques pròpies

Republicanisme federal: volien la descentralització de l'Estat.

Carlisme: volien el retorn als antics furs catalans.

Diferents realitats econòmiques i socials

El lliurecanvisme es va dur a terme fins 1891, motiu de conflicte permanent. Obrers textils i empresaris es van acabar unint en aquesta lluita.

Proteccionisme (per protegir la producció industrial) vs lliurecanvisme (per protegir interessos agraris).

Societat industrial i urbana catalana vs societat agrària espanyola

Reivindicacions lingüístiques i culturals

Cultura popular: ateneus, biblioteques, escolarització universal, etc.

Corrent literari i artístic la Renaixença (catalanisme cultural de la primera meitat del s. XIX).

3 - Catalanisme com a regenercionisme

3) La lliga regionalista

2) La candidatura dels quatre presidents

1) Context: el desastre del 98

Conseqüències:

7- Aparició del moviment regeneracionista.

La Generació del 98 (Unamuno, Machado, etc.) van recolçar les idees dels regeneracionistes.

Participació activa de la Institución Libre de Enseñanza --> Professors que volen llibertat de càtedra. (Regeneracionisme més progressista).

Proposen impulsar l'educació, obertura cap a Europa, obres públiques, etc.

Joaquín Costa, figura més destacada.

6- Irrupció del catalanisme a la vida política.

5- Allau de crítiques al sistema polític bipartidista.

Renovació dels líders de la Restauració: Maura i Dato (Conservadors) i Canalejas i Romanones (Liberals).

4- Malestar en l'estament militar.

Desastre degut a la manca d'inversions del govern en l'exercit.

Porta a posicions autoritàries.

3- Nacionalisme basc i català guanyen adeptes.

Desanimats pel model d'Estat.

2- Augment del malestar social i l'enfortiment dels partits obrers.

Els soldats morts durant la guerra hi havien anat perquè no podien pagar la quota.

1- Menor pèrdua econòmica de l'esperada.

Repartició capital de les colònies.

2- Consolidació del catalanisme

6) Unió Catalanista (1891)

Actuació política cada vegada més intensa:

1897- Missatge a Creta.

Va comportar un campanya anticatalanista i la prohibició d'alguns diaris catalanistes.

Es mostren partidaris de l'autonomia de Cuba (1895 Guerra de Cuba).

1892 - Assemblea a Manresa d'on sorgeixen les Bases per a la Constitució Regional Catalana (Bases de Manresa).

Creació d'assemblees arreu del territori.

Té un caire encara més conservador.

Punt feble:

Conflictes entre els que s'oposaven a participar en la vida política, i els defensors de participar en eleccions.

Objectius:

3- Elaborar un programa comú.

2- Difondre les idees regionalistes.

1- Federació d'entitats catalanistes de tot tipus i coordinar els grups catalanistes comarcals.

Context:

Neix com a reacció a l'article 15 del Codi Civil espanyol, que pretenia homogeneïtzar el dret civil a España.

Moment de creació de molts centres i periòdics catalanistes.

4) Lliga de Catalunya (1887)

1889- Fan mítings arreu de Catalunya en defensa del manteniment del dret civil català (el govern volia suprimir).

Aconsegueixen canviar la redacció del Codi Civil.

1888- Van escriure i presentar el Missatge a la Reina Regent.

Van guanyar adeptes entre la burgesia.

Caire conservador i nacionalista radical.

Tensions entre Valentí Almirall i el grup La Renaixensa porten a aquests últims a separar-se del Centre Català i crear la Lliga de Catalunya.

3) Memorial de Greuges (1885)

Expressa el descontent de la societat catalana:

Reivindicacions descentralitzadores, lligades a la idea de l'antic federalisme republicà.

Defensa del proteccionisme econòmic.

Defensa del manteniment del dret civil català.

Menysteniment del català per part de l'Estat (àmbit privat).