Categorie: Tutti - epistemologia - ciència

da Diego Pintado Frutos mancano 3 anni

99

EPISTEMOLOGIA-

A epistemologia explora as origens e os limites do conhecimento, com destaque para o pensamento grego e a filosofia aristotélica. Aristóteles valorizava o conhecimento universal e considerava os sentidos como a única fonte viável de informação.

EPISTEMOLOGIA-

EPISTEMOLOGIA

Problema i criteris de la veritat

Els criteris de la veritat
Veritat com a consens

El que considerem veritable és el producte d'un acord obtingut després d'un procés de diàleg.

Veritat com a utilitat

Per saber si una cosa és veritable, ens hem de fixar en les seves conseqüències pràctiques.

Veritat com a evidència

Alguna cosa és veritable quan resulta absolutament impossible dubtar-ne.

Veritat com a coherència

Una afirmació és veritable quan no és contradictòria

Veritat com a correspondència

Una afirmació és veritable quan el que diu es correspon amb la realitat.

Problema de la veritat
Tradició

Això és cert perquè ho ha estat durant cert temps

Criteri d'autoritat

Això és cert perquè una persona important ho ha dit

Actitud filòsofica front del coneixement
L'hermenèutica i la importància del prejudici

Els prejudicis orienten la nostra manera d'entendre una obra.

Mai no es pot acostar al text de manera neutra.

Perspectivisme

La veritat només es pot copsar des d'un punt de vista determinat.

Totes les opinions són vàlides?

Cada persona té les seves opinions. Cada persona pensa que la seva opinió és la correcta encara que molta gent no estigui d'acord

Subjectivisme

Allò que a una persona li sembla veritable o fals depèn únicament de factors individuals.

Relativisme

No existeix cap veritat universal i absoluta.

Escepticisme

Nega la possibilitat de conèixer la veritat.

Dogmatisme

És possible conèixer la veritat amb tota seguretat.

Usos de la veritat
Epistemològic

Propietat dels judicis des del punt de vista de l’exactitud del coneixement.

Ontològic

se cerca

La similitud entre les idees i l’estat de les coses

Ètic

és una

Propietat moral del judici, ús que s’ocupa més de la intenció del subjecte que de la veritat mateixa.

El coneixement científic

Els límits de la ciència
Falsacionisme

Forma de delimitar que és la ciència

Una afirmació no es pot verificar, però si es pot dir que no és certa mitjançant els criteris de falsació

Popper

Teoria dels paradigmes

Kuhn

Un paradigma és establert

El paradigma comença a fallar

La comunitat científica comença a formular un paradigma nou

Un nou paradigma és establert i la gran majoria de la població està d'acord amb aquest nou paradigma

Estructura de la ciència

Esdeveniment que podem registrar i observar

Expressió d'una regularitat en els esdeveniments naturals

Teories

articula

Observacions

en un àmbit concret de la natura

Fets

Lleis

Paradigma

Conjunt de diverses teories relacionades entre si que permeten explicar globalment la realitat.

Els mètodes
Hipoteticodeductiu

Elaboració d'hipòtesis que es contrasten de manera experimental

Obtenció de conclusions

Contrastació de les hipòtesis mitjançant experiments

Plantejament d'hipòtesis

Definició del problema

Inductiu

Parrteix del particular a allò general

No se sap amb certesa si és cert

Deductiu

Parteix d'allò general a allò particular

Sempre és veritat

Classificació de les ciències
Humanes

Tracten de l'ésser humà i la societat

Naturals

S'ocupen dels objectes presents en el món físic

Empíriques

S'ocupen de fets que es poden conèixer mitjà l'experiència

S'ocupen d'objectes abstractes

Concepte de ciència
El concepte de ciència moderna va néixer durant la revolució científica

Durant aquesta revolució, la ciència va començar a emprar l'experiència i les matemàtiques

Fal·làcies

Informals
Ad misericordiam
Post hoc, ergo propter hoc
Ad verecundiam
Ad populum
Ad baculum
Ad hominem
Ad ignorantium
Petició de principi
Formals
Sil·logisme disjuntiu fal·lac

A és sempre cert, per tant B ha de ser fals. Però no és sempre així, potser A i B s'hagin produït

Negació de l'antecedent

S'ha produït A, per tant, s'ha de produïr B. Si A no es produeix, B tampoc

Afirmació del conseqüent

S'ha produït B perquè A s'ha produït abans. Però B potser s'hagi produït per causes diferents

Origen i límits del coneixement

Filosofia moderna
Criticisme Kantià

L'experiència ens dóna contingut però la raó li dóna forma

Kant

Empirisme

L'única font de coneixement vàlida és l'experiència

Hume

Racionalisme

La raó és el punt de partida per assolir un coneixement fiable

Descartes

Pensament grec
El problema del coneixement en la filosofia aristotélica

És més important conèixer allò universal que allò particular

Aristòtil deia que els sentits són la única font viable de informació

La gnoseologia de Plató

Reminiscència

Procés mitjançant el qual podem copsar les idees amb l'ajuda del diàleg filosòfic.

Episteme

Saber

Coneixement que vé a través de la raó i és intel·ligible

Doxa

Opinió

Vé a través dels sentits i el coneixement empíric no és fiable