Categorie: Tutti - ilustración - restauración - bancarrota - liberalismo

da Esther Mariné mancano 8 anni

546

La Revolució Francesa

A finales del siglo XVIII, Francia se encontraba en una situación de crisis profunda. La influencia de la ideología ilustrada se extendía entre la burguesía y algunos ministros, mientras que la nobleza empobrecida se aferraba a sus privilegios.

La Revolució Francesa

La Revolució Francesa

La França pre-revolucionària:

- Influència de la ideologia il·lustrada tant entre la burgesia com entre els ministres de Lluís XVI.
- Aferrament als privilegis per part d'una noblesa lligada al camp i fortament empobrida.
- Bancarrota financera de l'estat després de la guerra d'independència americana.
-Mala collita 1788+hivern molt dur=Crisi de subsistència.
- CONVOCATÒRIA DELS ESTATS GENERALS per desencallar la situació.

L'imperi napoleònic

- naixement d'una consciència nacional en resposta a la invasió napoleònica
Reaccions a la política expansiva de Napoleó:
- reacció monàrquica de retorn al statu quo anterior: la Restauració

La marxa triomfal de Napoleó topa amb l'escenari rus, allà perd definitivament l'enfrontament amb els regnes que el volen aturar, tant físicament com ideològicament, i després de la seva derrota militar vindrà la seva destitució i empresonament. En el seu lloc, coronen Lluís XVIII i s'inicia la Restauració, no només a França, també als països que, sota el seu domini, havien entronitzat governs de caire liberal.
És la darrera reacció de l'Antic Règim que es resisteix a desaparèixer.

- propagació de les idees liberals
Expansió territorial del nou imperi

Característiques de l'imperi napoleònic:
- annexió de nous territoris a França dominats per parents de Napoleó o prínceps aliats.
- redacció d'un Codi Civil que garanteix els drets abans fixats per la constitució: igualtat (masculina) davant la llei, protecció de la institució familiar, principis del liberalisme burgès, creació d'un sistema públic i centralitzat d'educació.

Institucionalitza els avenços de la revolució jacobina però sota un control absolut típic de l'Antic Règim.
1804-1815 Napoleó es fa proclamar emperador, dissolent el Consolat i iniciant una nova etapa, l'imperi.

Napoleó sotmet el seu nou càrrec a una consulta plebiscitària que el ratifica com a emperador per una majoria aclaparadora (3,5 milions de vots) i rep fins i tot la consagració papal, acte reservat fins ara als monarques de sang reial.

El Directori

Torna a París un dels herois de les guerres a l'Àfrica: NAPOLEÓ.
1799-1804 Cop d'estat de Napoleó Bonaparte i instauració del Consolat.

General d'origen cors nascut al si d'una família de la petita noblesa de l'illa que ascendeix dins l'aparell de l'exèrcit per mèrits propis, representa la nova generació de la meritocràcia en contraposició amb l'aristocràcia.

Entre els trets característics del nacionalisme que es comença a desfermar al s.XIX, es troba l'expansionisme territorial.
Deriva del Directori cap a un estat autoritari.

L'estat de guerra es dilata fins a 1802 i això fa que l'exèrcit prengui molt de poder i sigui recolzat per una burgesia que anhela un context d'estabilitat i pau que asseguri el seu creixement.

Estat liberal que concentra el poder en un consell format per 5 membres inicialment i posterioment per 3.

L'Assemblea Nacional

Als Estats Generals es troben representats els tres estaments, però la proporcionalitat no es respecte (95% de la població=1/2 de representants).
El xoc d'interessos porta al 3r estat a abandonar els Estats per crear, al famós Joc de Pilota, l'Assemblea Nacional amb intencions d'esdevenir assemblea constituent.
Finalment, i després d'un intent contra-revolucionari de la monarquia absoluta, el poble es revolta (Presa de la Bastilla) i facilita l'accés de la burgesia al poder.

La nova Convenció Nacional sota l'estat de guerra total cau en mans dels moderats, els girondins, després d'un cop d'estat (1794). És l'any IV de la Revolució època coneguda com el Directori.

Proclamen una nova Constitució (1795) i retornen al sufragi censatari i concentren el poder en mans d'un consell format per cinc membres inicialment.
Robespierre, Saint Just , Conthom i 97 membres de la Commune de París que van proclamar la República cauen víctimes del seu instrument de repressió, la guillotina.

Revolució jacobina 1792 (Any II)
Naixement del concepte de nació al voltant del nou exèrcit que aglutina totes les capes del país per rebutjar la invasió extrangera. Desapareix la distinció entre soldats i civils, tots formen part del nou exèrcit nacional.

La tendència democratitzadora xocarà aviat amb la centralització i control ferri del govern per mantenir la revolució enfront de les intrigues i aliances per derrocar la nova República en un estat de guerra total.

Es proclama una nova Constitució (1793)

És la primera genuïnament democràtica que reconeix per primer cop el sufragi universal masculí, el dret a la insurrecció, al treball i a l'aliment, que reconeix el bé comú com a finalitat última del govern i que aboleix l'esclavitud a les colònies.

Formació del Comitè de Salvació Pública

Davant de la radicalització dels esdeveniments a França, les monarquies europees s'alien i declaren la guerra al nou govern. Robespierre es posa al capdavant del Comitè i del país i s'inicia el període conegut com del Terror.

Guillotinament del rei
Proclamació de la República
Constitució 1791

En el moment de la proclamació de la nova constitució, l'Assemblea està en mans d'una burgesia moderada que pren mesures de tipus liberals:
- liberalització del camp, el comerç i del control gremial de l'artesanat.
- restauració d'una monarquia tan sols representativa, sense poder efectiu (constitucional).

Descontent per part dels jacobins (representants dels sans culottes) per la timidesa de les reformes i el manteniment de les desigualtats socials.
Separació de l'Església i de l'Estat
Proclamació dels Drets de l'Home i del Ciutadà


"Los representantes del pueblo francés, constituidos en Asamblea Nacional, considerando que la ignorancia, el olvido o el desprecio de los derechos del hombre son las únicas causas de las desgracias públicas y de la corrupción de los gobiernos, han resuelto exponer, en una declaración solemne, los derechos naturales, inalienables y sagradas del hombre (...).
Artículo 1. Los hombres nacen y permanecen libres e iguales en derechos, las distinciones sociales no pueden fundarse más que sobre la utilidad común.
Artículo 2. El objeto de toda asociación política es la conservación de los derechos naturales e imprescriptibles del hombre. Estos derechos son la libertad, la propiedad, la seguridad y la resistencia a la opresión.
Artículo 3. El principio de toda soberanía reside esencialmente en la Nación. Ningún cuerpo ni individuo puede ejercer autoridad que no emane expresamente de ella."

La Declaración de Derechos del Hombre y del Ciudadano. Agosto de 1789.

Abolició dels drets feudals


“Los impuestos señoriales eran los más duros y los más impopulares. El régimen feudal pesaba sobre todas las tierras y llevaba consigo la percepción de derechos (...) Los derechos propiamente señoriales abarcaban los derechos de caza, pesca, palomas, peajes, mercados, trabajos principales al servicio del señor (...) el derecho a que muelan en su molino (...) el señor conservaba la propiedad directa de las tierras que cultivaban los campesinos, por las que pagaban réditos anuales (rentas y censos en dinero y algunas gavillas de mieses) de las cosechas. Este régimen variaba de intensidad según las regiones (...) Para apreciar su nivel hay que tener en cuenta no sólo los propios impuestos, sino también las vejaciones y abusos a los que daba lugar.”

Soboul, A. La Revolución Francesa.

La convocatòria dels Estats Generals


"El Rey:
Nos tenemos la necesidad del concurso de nuestros fieles súbditos para ayudarnos a superar todas las dificultades en que Nos encontramos, relativas al estado de nuestras finanzas y, para establecer, siguiendo nuestros deseos, un orden constante e invariable en todos los aspectos del gobierno que afectan a la felicidad de nuestros súbditos y a la prosperidad de nuestro reino. Estos importantes motivos Nos han determinado a convocar la asamblea de los Estados de todas las provincias de nuestra soberanía, tanto para aconsejarnos y para asistirnos en todos los asuntos que serán expuestos ante ellos, como para hacernos conocer los deseos y las peticiones de nuestros pueblos.
Por estas causas, Nos os advertimos y significamos que nuestra voluntad es la de comenzar a celebrar los Estados libres y generales de nuestro reino (...); y serán los dichos diputados provistos de instrucciones y poderes generales y suficientes para proponer, representar, advertir y consentir todo lo que puede concernir a las necesidades del Estado."

Carta de convocatoria de los Estados Generales (1789).

- La ruïna de l'estat després dels enfrontaments bèl·lics on va està implicada provoca l'intent de pujar impostos a l'estat privilegiat, la seva negativa porta al rei a convocar els Estats Generals on també està representat el 3r estat, 5 de maig de 1789.


"Aquí el pobre no tiene derecho a encender el fuego en su choza para ponerse al abrigo del frío, si no lo compra bien caro al señor, por una contribución descontada de sus medios de subsistencia y los de su familia. Este derecho inhumano existe en Broues bajo el nombre de derecho de fuego. Allí el agricultor no tiene ni siquiera el derecho de alimentar su ganado con la hierba que crece en su campo; si la toca, se le denuncia y castiga con una multa que lo arruina, y el ejercicio más legítimo de los derechos de su propiedad está subordinado a la voluntad arbitraria del señor, que tiene la pretensión al derecho universal sobre todos los pastos del territorio. Se deben abolir todos los derechos de los señores (...)."

Extracto de “Los Cuadernos de Quejas”.

Tot i així els representants del Tercer Estat, que comptava amb el mateix nombre de representants que la resta d'estaments, només tenia un vot. Per això va reclamar el vot individual per poder tirar endavant les seves peticions i el rei va clausurar el Estats. El Tercer Estat, reafirmant-se en la seva intenció de tirar endavant un canvi en l'statu quo es va reunir en elsaló del Joc de Pilota on va constituir l'Assemblea Nacional


"Nos hacemos tres preguntas: ¿Qué es el estado llano? Todo. ¿Qué ha sido hasta el presente? Nada ¿Qué pide? Ser algo (...) Primera petición: Que los representantes del Tercer Estado no sean elegidos más que por ciudadanos que pertenecen verdaderamente al Tercer Estado...Segunda petición: Que sus diputados sean iguales en número a los dos de los dos órdenes privilegiados...Tercera petición: Que los Estados Generales voten no por órdenes, sino por cabezas... En este estado de cosas, ¿qué le queda por hacer al Tercer Estado si quiere verse en posesión de sus derechos políticos de una manera útil a la nación?...El Tercer Estado debe reunirse aparte, no concurrirá con la nobleza y el clero."

Abate Sieyès: ¿Qué es el Tercer Estado?, 1789.