Categorie: Tutti - escultura

da Daniel SEGURA MASSIP mancano 4 anni

411

ROMÀNIC

El arte románico se caracteriza por su rica escultura, especialmente visible en las portaladas de iglesias y catedrales. Elementos arquitectónicos como mainells, brancals, arquivoltes y timpans adornan las entradas principales, con representaciones de la teofanía y el tetramorf.

ROMÀNIC

ROMÀNIC

ESCULTURA

TALLES DE FUSTA (ESCULTURA DEVOCIONAL)
Excepcions

Frontal de Silos

gemmes

Esmalt champlevée (buidat)

Coure daurat

Relleus d'argent arca reliquies de Sant Isidor

Relleus en Bronze

Portes de san Zenó

Talla en Vori (Crucifix de Ferran i Sança.

TEMÀTIQUES

CRUCIFIXIÓ

Davallament de la Creu

Apareix Maria, Sant Joan, dones Santes i altres personatges històrics.

En una capella propera a l'entrada

MAJESTAT: Imatge de Crist VESTIT

Sense estigmes: Crist TRIOMFANT.

Amb estigmes: PASSIÓ de Crist

MARIA (com a TRON DE LA SAVIESA Sedes Sapientiae) amb Jesús a la falda.

MATEIXES CARACTERÍSTIQUES QUE L'ESCULTURA EN PEDRA
TRETS ESTIL·LÍSTICS (ESCULTURA)
POLICROMIA
GEOMETRITZACIÓ I SIMETRIA
PERSPECTIVA JERÀRQUICA
HORROR VACUI
ADAPTACIÓ FORMES AL MARC ARQUITECTÒNIC
ABSÈNCIA DE FONS: PAISATGE O ARQUITECTURES
ABSÈNCIA DE PERSPECTIVA
ROSTRES INEXPRESSIUS
FIGURES HIERÀTIQUES
PORTALADES
PRINCIPALS PORTALADES

SANTA MARIA DE RIPOLL (MONESTIR)

PÒRTIC DE LA GLÒRIA DE SANT JAUME DE COMPOSTELA

SANTA MARIA LA REAL DE SANGÜESA (NAVARRA)

CATEDRAL D'ARLES

CATEDRAL DE VÉZELAY

SANTA MARÍA MAGDALENA DE VÉZELAY

ABADIA DE MOISSAC

MAINELL (mainel) o TRENCALLUM (parteluz)

MARE DE DÉU

LLINDA (dintel)
BRANCALS o MUNTANTS(JAMBAS)
ARQUIVOLTES

24 ancians de l'APOCALIPSI

TIMPÀ

TETRAMORF

TEOFANIA (Crist en Majestat) o Maiestas Domini

CLAUSTRES
Claustre de Sant Pau del Camp
Monestir de Sant Cugat del Vallès
TEMÀTICA
INTERIOR (Claustres i interiors esglèsies)

ESCENES VIDA QUOTIDIANA

MOTIUS FLORAS, VEGETALS I GEOMÈTRICS

ANIMALS FANTÀSTICS

EXTERIOR(portalades i capitells)

ANTIC TESTAMENT

VIDES DE SANTS

NOU TESTAMENT

FUNCIONS
IMATGERIA ESCENES BÍBLIQUES
DECORATIVA

ARQUITECTURA

ARQUITECTURA RELIGIOSA
CONJUNTS MONACALS

Als monestirs, pensats com una ciutat tancada, la sala capitular, església, dormitori, refectori, cuina, biblioteca, ... es van estructurar l voltant del claustre, un pati central enjardinat, símbol de la vida en comú, el recolliment i la meditació.

Santo Domingo de Silos

Sant Salvador de Leyre

Sant Joan de la Penya

Sant Joan de les Abadesses

Sant Martí del Canigó

Santa Maria de RIPOLL

ESTILS

PENÍNSULA IBÈRICA

GALÍCIA

CATEDRAL D'OURENSE

CATEDRAL DE TUI

CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTELA

CASTELLA

SANT VICENÇ D'ÀVILA

SAN ESTEBAN DE SEGÒVIA

SANTILLANA DEL MAR

SAN MARTÍN DE FRÓMISTA (Palència)

CASTELLA-LLEÓ

CATEDRAL DE ZAMORA

CÚPULA BIZANTINA

SANT ISIDORO DE LLEÓ

NAVARRA

ESGLÉSIA DEL SANT SEPULCRE DE SANT PERE DEL RÍO

SANTA MARÍA DE EUNATE (S.XII)

ARAGÓ

CATEDRAL SANT PERE DE JACA

INFLUÈNCIA LLOMBARDA

CATEDRAL DE RODA D'ISÀVENA

INFLUÈNCIA MOSSÀRAB

SAN PEDRO DE LÁRREDE

CATALUNYA

INFLUÈNCIA LLOMBARDA (Arcs Cecs)

CATEDRAL DE LA SEU D'URGELL

SANT VICENÇ DE CARDONA

SANT CLIMENT DE TAÜLL/ SANTA MARIA DE TAÜLL (S.XI) Lleida

ITÀLIA

ELEMENTS CONSTRUCTIUS

INDEPENDÈNCIA DELS TRES EDIFICIS (PISA)

CAMPANAR

CATEDRAL

BAPTISTERI

PREFERÈNCIA DECORACIÓ MURAL

NAUS AMB VOLTA

ÚS DE MATERIALS ANTICS (MARBRE)

ÚS DEL MAÓ

INFLUÈNCIA BIZANTINA

INFLUÈNCIA GRECORROMANA

ARQUITECTURA CIVIL
CASTELLS

CARCASSONA

MURALLES ÀVILA

CASTELL DE LOARRE (Osca)

TORRE DE L'HOMENATGE: + alta, de vigilància.

EMMURALLATS

INDRETS ELEVATS

HOSPITALS
ALBERGS
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
PARADIGMA NOU

ESCULTURA, ARQUITECTURA I PINTURA al SERVEI de la GLÒRIA DE DÉU.

INTEGRACIÓ A L'ARQUITECTURA

FUNCIÓ AL·LEGÒRICA DE LA IMATGE/ SIMBOLISME

VALOR METALLS PRECIOSOS

OBLIT TRADICIÓ GRECORROMANA CLÀSSICA

NO-NATURALISME

NO-CANON

NO-MÍMESI

ART MONÀSTIC I ARISTOCRÀTIC

CASTELL COM A REPRESENTACIÓ DEL PODER TERRENAL

MONESTIR COM A METÀFORA DE LA CIUTAT DE DÉU

PRINCIPAL

MONESTIRS

ESGLÉSIES

CATEDRALS

CARACTERÍSTIQUES

FORMA CREU GREGA

FORMA CREU LLATINA

ESGLÉSIES DE PELEGRINATGE

RECUPERACIÓ DEL TRANSSEPTE

ORIENTACIÓ EST-OEST

CONTEXT ECONÒMICO-CULTURAL

PROGRESSOS TÈCNICS
DINAMISME RURAL
CREIXEMENT DEMOGRÀFIC
Veneració de les RELIQUIES de sants
ITINERÀNCIA DE MESTRES I ARTISTES LOCALS

ESTILS REGIONALS prenen RESSONÀNCIA EUROPEA

Obertura de VIES de COMUNICACIÓ COMERCIAL importants

CONTEXT SOCIO-POLÍTIC

LES CRUADES per ALLIBERAR TERRA SANTA dels MUSULMANS
Supremacia de l'ESGLÉSIA: focus cultural
Implantació FEUDALISME
NAIXAMENT BURGESIA: COMERCIANTS I ARTESANS
RESORGIR DE LES CIUTATS
S.XI: BONANÇA ECONÒMICA
TERRES DE CONREU I VASSALLATGE
PIRÀMIDE SOCIAL: NOBLESA I ESGLESIA
Tranquil·litat política diversos regnes europeus
Final Invasions Bàrbares

ANTECEDENTS

REFORMA CLUNIACENCA -CLUNY-BORGONYA-FRANÇA (finals S. XI).
UNIFICACIÓ DE LA VIDA MONÀSTICA
Orde Benedictí (S.VI)
RESULTAT: Enriquiment dels ordes monacals i corrupció dels abats (finals S. XI).
VOTS: Obediència, Castedat, Pobresa.
Regla benedictina: "ORA et LABORA".

FERVOR RELIGIÓS (por FI DE MIL·LENI)

ENSALZA EL TRIOMF DE JESUCRIST CRUCIFICAT SOBRE EL MÓN
VISIONS INFERNALS
MONSTRES
JUDICI FINAL
PELEGRINATGE
SANT JAUME DE COMPOSTELA
ROMA
JERUSALEM
DONACIONS de l'ARISTOCRÀCIA FEUDAL a canvi d'obtenir la VIDA ETERNA.
DONACIONS ARTÍSTIQUES
DONACIONS AGRÀRIES: TERRES
DONACIONS ECONÒMIQUES
DESIG DE SALVACIÓ ETERNA

CRONOLOGIA: (finals X-principis XIII)

mXII-pXIII: Romànic Tardà.
fXI-mXII: Romànic Ple
fX-XI: Primer Romànic

Geografia

Europa Central (França i Alemanya)
Illes Britàniques
Nord Península Ibèrica
Sud Itàlia
Escandinàvia