da beatriz ioldi mancano 8 anni
844
Più simili a questo
Els Planetes
Són astres que giren al voltant del Sol. No tenen llum pròpia, sinó que reflecteixen la llum solar.Els planetes tenen diversos moviments. Els més importants són el de rotació i el de translació.
Pel moviment de rotació, giren sobre ells mateixos pel seu eix. Això determina la durada del dia del planeta.
Pel de translació, descriuen òrbites en cercle a l'entorn del Sol. Cada òrbita és l'any del planeta.
Cadascun triga un temps diferent a completar-la. Com més lluny, més temps.
Giren gairebé en el mateix pla, excepte Plutó, que té l'òrbita més inclinada, excèntrica i allargada.
Forma i midaEls planetes tenen forma gairebé esfèrica, com una pilota una mica aplanada pels pols.Els materials més compactes són al nucli. Els gasos, si n'hi ha, formen una atmosfera sobre la superfície.
Mercuri, Venus, la Terra, Mart i Plutó són planetes terrestres, és a dir, petits i rocosos, amb densitat alta.
Tenen un moviment de rotació lent, poques llunes (o cap) i forma bastant rodona.
Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, anomenats gegants gasosos, són enormes i lleugers, fets de gas i gel.
Giren depressa i tenen molts satèl.lits, més abultament equatorial i anells.
Formació dels planetesEls planetes es van formar fa uns 4.500 milions d'anys, a l'època de la formació del Sol.En general, els materials lleugers que no es van quedar al Sol es van allunyar més que els pesats.
En el núvol de gas i pols, que girava en espirals, hi havía zones més denses.
La gravetat i les colissions van portar més matèria a aquestes zones i el moviment rotatori les va arrodonir.
Després, els materials i les forces de cada planeta es van anar reajustant, i encara ho fan.
Els planetes i tot el Sistema Solar continuen canviant d'aspecte. Lentament, però sense pauses.
http://www.xtec.cat/~rmolins1/solar/cat/planetes.htm
URÀ, el planeta inclinat
Òrbita i rotació
Urà és el penúltim planeta. Es troba a 2.872 milions de Km del Sol, una distància 19 vegades més llunyana que la Terra. La llum del Sol triga 2 hores i 40 minuts en viatjar fins a ell, i arriba amb una intensitat 370 vegades més feble de com ens arriba a nosaltres.
Fou descobert el 1781 per un aficionat, William Herschel, amb el telescopi que ell mateix s'havia construït. Això significà una revolució, ja que tots els planetes que se sabien fins aleshores (des de Mercuri fins a Saturn) eren coneguts des de l’antiguitat.
El que fa a Urà més característic és que està tombat de costat: la inclinació de l'eix de rotació és de gairebé 90º, de manera que quan el Voyager 2 el va visitar el 1986 se'l va trobar amb el pol sud apuntant directament cap al Sol. A mesura que Urà avança en la seva òrbita al voltant del Sol, la part il·luminada del planeta va canviant: l'any 2007 el Sol il·luminava l'equador del planeta, i quan arribi el 2028 serà el pol nord el que apuntarà cap al Sol.
El planeta triga 84 anys en completar una òrbita sencera (la Terra en triga 1). En conseqüència, passa una cosa molt curiosa amb els dos pols d'Urà, i és que en ells durant 42 anys seguits és de dia, i després durant 42 anys seguits més és de nit.
Massa i dimensions
Urà és un gegant gasós 63 vegades més gran que la Terra en volum. El seu diàmetre és de 51.118 Km (4 vegades el terrestre). La seva massa és gairebé 15 vegades superior a la del nostre planeta.
Atmosfera, superfície i clima
És d'un color blau verdós uniforme, i presenta molt poca activitat visible a la seva superfície (vull dir que, al contrari que als altres planetes gasosos, no s'aprecien en ell núvols en evolució o en moviment, sinó que està recobert per una boirina d'aspecte uniforme).
L’atmosfera es composa principalment d’hidrogen i heli, amb un petit percentatge de metà que és el que li dóna el seu color.
Posseeix camp magnètic, però és més feble que el de la Terra.
Satèl·lits i anells
Se li coneixen 27 satèl·lits.
Té un sistema d'anells, però són molt foscos, per la qual cosa no són visibles directament des de la Terra.
És un dels planetes més famosos, perquè durant un temps es va pensar que hi podia haver vida intel·ligent en ell. La realitat és que es tracta d’un planeta fred i desèrtic, amb intenses tempestes de sorra. És bastant petit (en volum, la Terra és gairebé 7 vegades més gran). Té un color vermellós característic, i presenta casquets polars que es veuen com a zones més clares i brillants, i que van variant de mida i de posició segons que allà sigui estiu o hivern.
L’espai interplanetari al volant del Sol conté gas i pols dispersa procedent de l’evaporació de cometes, de la col·lisió d’asteroides, de material que escapa dels planetes i satèl·lits, i de partícules emanades pel Sol (vent solar).
Aquest material és més dens en el mateix pla en el que orbiten els planetes, per la qual cosa resulta visible des de la Terra (des d’indrets amb un cel molt fosc) com una banda de llum molt dèbil que recorre les constel·lacions del zodíac, i que anomenem llum zodiacal.
Són petites masses sense forma esfèrica que orbiten al voltant del Sol.
Reben noms diversos:
Asteroides:
Objectes Transneptunians
Cometes
Meteoroides
http://www.jouscout.com/astro/ssolar/ssolar.htm
Són petites masses esfèriques que orbiten al voltant del Sol. Actualment n’hi ha 5 de reconeguts: Ceres, Plutó, Eris, Makemake i Haumea, tots ells amb una massa molt inferior a la de la nostra Lluna. Quasi tots es mouen més enllà de l’òrbita de Neptú, excepte Ceres, que òrbita entre Mart i Júpiter.
En els propers anys és probable que aquest grup vegi augmentat el seu nombre, ja que hi ha molts candidats a planeta nan que estan esperant a ser reconeguts.
És l’estrella que ocupa el centre del Sistema Solar. Comparada amb els planetes és enorme: a dins seu hi cabrien 1.000 Júpiters o 1.300.000 Terres. Conté el 99,86% de la massa del sistema.
Són cossos que orbiten al voltant dels planetes. Estan fets majoritàriament de roca i gel. La seva mida varia des d’uns pocs kilòmetres de diàmetre els més petits, fins a dimensions majors a la del planeta Mercuri els més grans.
Excepte Mercuri i Venus, tots els altres planetes tenen algun satèl·lit orbitant al seu voltant.
LA LLUNA
construcció sistema solar a escala
http://www.jouscout.com/astro/ssolar/ssolar3.htm
Dels 8 planetes oficials, Neptú és el que està més allunyat del Sol: es troba a 4.500 milions de Km de l'astre rei (30 vegades més lluny que la Terra), per la qual cosa la llum de la nostra estrella triga més de 4 hores en arribar fins allà.
El descobriment de Neptú, l'any 1846, va ser un triomf dels matemàtics. Les irregularitats que observaven a l'òrbita d'Urà els va fer predir l'existència d'un vuitè planeta; quan els astrònoms van enfocar els seus telescopis cap allà on els matemàtics deien, varen descobrir a Neptú.
Neptú és un gegant gasós 57 vegades més gran que la Terra (en volum). És el planeta més lent del Sistema Solar: triga gairebé 165 anys en completar una òrbita al voltant del Sol.
Quan la sonda Voyager 2 va visitar el planeta el 1989, es va trobar amb una preciosa bola de color blau amb algunes bandes allargades de núvols de color blanc. També va descobrir "la Gran Taca Fosca", un sistema de tempestes tan gros com la Terra al voltant del qual els vents bufaven a 2.400 Km/h, els més ràpids que s'han vist mai al Sistema Solar. Posteriorment, observacions del telescopi espacial Hubble van comprovar que la taca havia desaparegut.
És el planeta més proper al Sol i el segon més petit del Sistema Solar. És menor que la Terra, però més gran que la Lluna. Si ens situessim sobre Mercuri, el Sol ens semblaria dues vegades i mitja més gran. El cel, però, el veuriem sempre negre, perquè no hi ha una atmòsfera que pugui dispersar la llum.
Els romans li van posar el nom del missatger dels déus perque es movia més ràpid que els altres planetes. Dóna la volta al Sol en meys de tres mesos.
En canvi, gira lentament sobre el seu eix, un cop cada 58 dies i mig. Abans ho feia més ràpid, però la influència del Sol l'ha anat frenant.
Quan un costat de Mercuri és de cara al Sol, arriba a temperatures superiors als 425 ºC. Les zones a l'ombra baixen fins als 170 sota zero. Els pols es mantenen sempre molt freds. Això fa pensar que hi pot haver aigua (congelada, és clar). La superfície de Mercuri és semblant a la de la Lluna. El paisatge és ple de cràters i esquerdes, en mig de marques ocasionades pels impactes dels
meteorits.
Venus és el planeta més proper a nosaltres. A simple vista sembla una estrella molt brillant (de fet és la més brillant de totes), però en realitat no és una estrella sinó un planeta.
És un planeta de grandària similar a la Terra, totalment recobert de núvols blancs. Durant un temps els astrònoms es van imaginar que sota dels núvols hi hauria selves tropicals repletes de vida. Ara sabem que aquests núvols no són d’aigua, sinó d’àcid sulfúric, i que la vida en el planeta és impossible, per culpa de la calor infernal (480ºC), els vents huracanats (400 km/h) i la pressió atmosfèrica aixafadora (90 atmosferes).
És la primera "estrella" en brillar o l’última en desaparèixer (serà una o altra depenent del mes), per això se’l coneix popularment com "Estel del matí" ("Lucero del Alba") quan se'l veu cap a l'est abans de sortir el Sol, i també "Estel de la tarda" quan és el primer astre en aparèixer cap a l'oest poc després de posar-se el Sol, però en realitat es tracta del mateix cos.
http://www.jouscout.com/astro/planetes.htm
La Terra és el nostre planeta i l'únic habitat. Es troba a l'ecosfera, un espai que envolta el Sol i que té les condicions necessàries perquè existeixi vida. És el més gran dels planetes rocosos. Això fa que pugui retenir sobre la superfície una capa de gasos, l'atmosfera, que dispersa la llum i absorbeix calor. De dia evita que la Terra s'escalfi massa i, de nit, que es refredi.
Set de cada deu parts de la superfície terrestre són cobertes d'aigua. Els mars i oceans també ajuden a regular la temperatura. A més, l'aigua que s'evapora forma núvols i cau en forma de pluja o neu, formant rius i llacs.
Als pols, que reben poca energia solar, l'aigua es gela i forma els casquets polars. El del sud és més gran i concentra la major reserva d'aigua dolça del planeta.
http://www.xtec.cat/~rmolins1/solar/cat/terra.htm
La Lluna és una bola de roca que gira al voltant de la Terra. Aparentment la veiem tan gran com el Sol, però això és perquè la tenim molt a prop; en realitat és molt petita, unes 50 vegades menor que la Terra en volum
Què hi podem veure?
La Lluna vista a ull nu és realment preciosa. Es veuen unes zones més clares i altres de més fosques. A les més fosques se les anomena mars, perquè a l’antiga Grècia es pensaven que eren zones cobertes d’aigua. Les més clares reben el nom d’altiplans.
En realitat els mars són grans extensions de magma, que va sortir de l’interior del planeta després de l’impacte de grans meteorits. Són estructures molt grans, fàcilment visibles a ull nu o a través d’uns prismàtics. Vistes amb telescopi es poden percebre variacions de tonalitat i pocs cràters (la qual cosa demostra que són zones relativament joves).
Els altiplans, per contra, són zones molt antigues; són el que queda de l’escorça primitiva de la Lluna. Estan completament coberts de cràters. Els cràters també van ser formats per impactes de meteors, tot i que molt més petits que els que van originar els mars. Els impactes més violents van originar cràters amb un petit pic al centre. És recomanable observar-los a través d’un telescopi, tot i que els més grans es poden veure a través d’uns prismàtics.
En les vores d'alguns mars apareixen serralades o fileres de petites muntanyes.
Fixeu-vos en la línia d’ombra que separa la part il·luminada de la Lluna de la part fosca. Rep el nom de terminador i és el millor lloc per mirar, perquè les ombres són molt fortes i podreu apreciar molt bé el volum i l’alçada de les muntanyes i cràters.
És el planeta més gran del sistema solar, una immensa bola de gas en la que podrien cabre unes 1.316 Terres. Està envoltat per núvols prims d’amoníac i sulfur que li donen la seva tonalitat groguenca. Com que gira molt ràpid sobre si mateix (Júpiter té un període de rotació de menys de 10 hores) això fa que els núvols es disposin en franges, com si fossin cinturons que envolten el planeta.
Té un tènue sistema d'anells, invisible desde la Terra. També té 16 satèl.lits.
Júpiter té una composició semblant a la del Sol, formada per hidrogen i heli, amb petites quatitats d'amoniac, metà, vapor d'aigua i altres compostos.
Fa la rotació més ràpida entre tots els planetes i té una atmosfera complicada, amb núvols i tempestes. Per això mostra franges de diversos colors i algunes taques.
La Gran Taca Roja es una tempesta fortíssima, més gran que el diàmetre de la Terra, que dura des de fa 300 anys i provoca vents de 400 Km/h. Els anells de Júpiter són molt més senzills que els de Saturn. Estan formats per partícules de pols llançades a l'espai quan els meteorits xoquen amb les llunes interiors.
Tant els anells com les llunes de Júpiter es mouen dins d'un enorme globus de radiació atrapat en la magnetosfera, el camp magnètic del planeta.
Saturn és el segon planeta més gran del Sistema Solar, una immensa bola de gas de gairebé 121.000 Km de diàmetre equatorial (9,5 vegades el diàmetre terrestre). La seva massa és 95 vegades superior a la de la Terra. La seva naturalesa gasosa el fa estar molt inflat: ocupa un volum en el que podrien cabre 764 Terres.
Tan inflat està, que la seva densitat és inferior fins i tot a la de l’aigua: si trobéssim un oceà suficientment gran per ficar-lo a dins, Saturn flotaria!! (no hi ha cap altra planeta amb una densitat tan baixa).
Saturn és el segon planeta més gran del Sistema Solar, una immensa bola de gas de gairebé 121.000 Km de diàmetre equatorial (9,5 vegades el diàmetre terrestre). La seva massa és 95 vegades superior a la de la Terra. La seva naturalesa gasosa el fa estar molt inflat: ocupa un volum en el que podrien cabre 764 Terres.
Tan inflat està, que la seva densitat és inferior fins i tot a la de l’aigua: si trobéssim un oceà suficientment gran per ficar-lo a dins, Saturn flotaria!! (no hi ha cap altra planeta amb una densitat tan baixa).
Està envoltat per un sistema d’anells format per fragments de gel i roques, que té un gruix molt petit (19 metres en promig), però un diàmetre enorme (274.000 km el sistema principal).
