da Natalia Escolano LLuch mancano 2 anni
151
Più simili a questo
2.7.1 Emmagatzematge.
S’emmagatzemaren el més a prop possible d’on s’han generat els residus.
Les bosses es col·locaran en contenidors i no s'arrossegaran.
tindran les següents característiques:
- Resistència al trencament. - Estanqueïtat total. - Absència en el seu exterior d’elements sòlids, punxants i tallants. - Asèpsia total a l’exterior. - Preferiblement reciclat
2.7 Gestió de residus
La correcta eliminació dels residus sanitaris minimitza les possibles fonts d’infeccions.
2.6 Tècniques d’higiene de l’instrumental i els equips
Consisteix en la preparació de l‘instrumental i material contaminat per la seva reutilització en clínica. Amb la finalitat d’eliminar tots el patògens procedent del pacient anterior, del personal o del propi ambient.
2.5 Barreres físiques
❑ Eviten l’exposició directa a sang i fluids orgànics. Minimitzen el risc d’infecció dels pacients i dels professionals de la salut
Mitjançant l’ús d’elements de protecció barrera
ELEMENTS DE PROTECCIÓ DE BARRERA
GUANTS : Element de barrera més important. S’han d’utilitzar en tot moment i canviar-los en cada pacient o quan es trenquin. Abans i després de la seva col·locació s’han de rentar les mans. Poden ser estèrils o no. MASCARETA : Protecció dels professionals i el pacient dels contagis via nasofaringea, dels aerosols i les esquitxades Es canvia en finalitzar amb cada pacient o si s’humiteja. ULLERES PROTECTORES S’usen en la clínica i en l’àrea d'esterilització. Es renten amb aigua i es desinfecten. Donen protecció física, química i biològica FACIALS Pantalles transparents que cobreixen ulls i nas. Recomanades en tècniques que donen lloc a esquitxos o a núvols de partícules en suspensió ( aerosols ). Es renten i es desinfecten. BATES i UNIFORMES Amplis i sense grans plecs. Preferiblement llarg i amb el tancament en els canells per evitar arrossegar instrumental. S’han de guardar i rentar separats de la roba privada. GORRES o CASQUETS Indicades en tècniques quirúrgiques ( recull i protegeix el cabell ).
2.4 Normes d’higiene personal
❑ Talls i ferides s’han de cobrir amb apòsits. ❑ Ungles curtes i sense pintar. ❑ Cabell recollit. ❑ Els uniformes (pijama i calçat) es canviaran, com a mínim, diàriament (són personals).
■ Rentat de mans quirúrgic:
❑ Rentat de mans HIGIÈNIC
2.3 Resposta immunològica
És el sistema de defensa innat, amb el que ja hem nascut i que ens protegeix contra tots els antígens.
Resposta immunològica específica de l’hoste
És basa en el reconeixement d’antígens estranys i específics per part de l’organisme
Resposta immunològica inespecífica de l’hoste:
És el sistema de defensa innat, amb el que ja hem nascut i que ens protegeix contra tots els antígens
2.2 Barreres naturals
• El tracte gastrointestinal
ph àcid de l’estómac i l’activitat antibacteriana dels enzims pancreàtics, la bilis i les secrecions intestinals.
• El tracte genitourinar
longitud de la uretra en el cas del homes i pH àcid de la mucosa vaginal.
Les barreres naturals són importants en l’aparició o no d’una infecció.
• La pell
aporta una protecció molt eficaç davant de la invasió de MO, sempre i quan no estigui físicament alterada
lesions
traumatismes
catèter intravenós
Les mucoses
que produeixen secrecions antimicrobianes
moc cervical, el líquid prostàtic o les llàgrimes i la saliva
Molts dels nostres fluids corporals també contenen anticossos(IgG i IgA) que bloquejen la unió dels MO a les cèl·lules.
•El tracte respiratori
filtre format per les vies aèries superiors i l’arbre traqueobronquial. Si el MO invasor arriba a la tràquea i als bronquis, els “mocs” i la tos s’encarreguen d’allunyar-ho dels pulmons.
: el filtre format per les vies aèries superiors i l’arbre traqueobronquial. Si el MO invasor arriba a la tràquea i als bronquis, els “mocs” i la tos s’encarreguen d’allunyar-ho dels pulmons.
1.3 La cadena epidemiològica
Intervenen el següents factors:
L’hoste susceptible: és aquella persona que reuneix les condicions immunològiques idònies per a ser atacada per l’agent infecciós.
factors determinants com
Els tractaments mèdics radicals:
trasplantats, immunosupressors
L'estrès i la fatiga.
Els hàbits sanitaris
L’estat nutricional.
L’edat: nens i ancians són més susceptibles.
Mecanisme de transmissió: És la forma, mitjançant la qual, l’agent infecciós passa de reservori a l’hoste susceptible.
Pot ser una transmissió;
Autògena: entrada d’organismes de la cavitat oral al torrent sanguini
Indirecta o creuada: existeix separació en el temps i l’espai entre el reservori i l’hoste; aliments i aigua, fòmits, vectors...
Directa: sense intermediaris ni distàncies
1.2.1 Reservori: és el focus o lloc des d’on es transmet l’agent causal al receptor. Lloc on el MO pot créixer i multiplicar-se.
• Procés a través del qual es transmeten les malalties infeccioses.
ETIOLOGIA DE LES INFECCIONS 1.2 Tipus de microorganismes
Segons l’agent causal:
Fúngica: Organismes unicel·lulars o pluricel·lulars eucariotes. Són patògens oportunistes
Vírica: Partícules formades per ADN o ARN, envoltades d’un embolcall proteic ( càpsida )
PAPILOMAVIRUS
HEPATITIS B
MONONUCLEOSIS
VIRUS DE L’HERPES
• Bacteriana: Microorganismes unicel·lulars i procariotes. Son microscòpics.
Pseudomonas aeruginosa
Staphylococcus Pyogenes
Staphylococcus Aureus
SÍFILIS
TUBERCULOSIS
• Segons la procedència:
Exògena: d’un origen extern a l’individu
Endògena: de la pròpia flora de l’individu.
MICROORGANISMES D’INTERÈS A LA CLÍNICA DENTAL 1.1 La cavitat oral
2 TIPUS
• FLORA TRANSITORIA
Pot colonitzar a l'hoste durant petits períodes de temps (hores o setmanes), però que no arriba a establir-se de forma permanent.
FLORA RESIDENT NORMAL:
És permanent i relativament estable (es regenera molt ràpidament en cas d’alteració), però varia al llarg del temps
3.2 Tractament del material i dels equips
a. Remull i desinfecció immediata • b. Neteja i desinfecció • c. Assecat • d. Empaquetat. • e. Esterilització.
3.2.2 Desinfecció
HIPOCLORIT SÒDIC 10%. (DAN) Es un desinfectant d’ampli espectre potent, ràpid i econòmic. Corrosiu. S’inactiva en presència de M.O., detergents i llum. Desinfectar superfícies i material no crític ni metàl·lic. GLUTARALDÈHID. (DAN) S’utilitza com a DAN i com a esterilitzant (10hores). Com a desinfectant, s’utilitza al 2% en medi bàsic (10-30 minuts). No corrosiu. Actiu en presència de M.O. Molt tòxic, irritant per mucoses i Sist. Respiratori. S’ha d’utilitzar en zones molt ventilades i amb protecció personal. Contraindicat per la neteja de superfícies. ÀCID PERACÈTIC (DAN) Conc. 0.1 – 0.2 % en 15 minuts. Bactericida, Fungicida, Virucida i Esporicida. No produeix residus tòxics És corrosiu per el coure, bronze i ferro galvanitzat. Toxicitat ocular i irritació de les mucoses. PERÒXID D’HIDROGEN (DAN) Molt similar a l’àcid peracètic. Conc. 6 -7.5 % en 30 minuts. . Bactericida ,Fungicida, Virucida i Esporicida. No malmet lents i articles de plàstic. Oxidant per els metalls . Toxicitat ocular FORMALDEHID (DAN) En desús en les clíniques dental per la seva alta toxicitat. Presenta olor desagradable i irrita les mucoses .
CONTROL DEL PROCÉS D'ESTERILITZACIÓ:
• Assegurar l’eliminació dels microorganismes durant el procés d’esterilització.
• BIOLÒGICS.
Càpsula amb un medi de cultiu i espores, la qual s’introdueix a l’autoclau. Quan acaba el cicle d’esterilització es posen en contacte les espores amb el medi de cultiu i s’incuben durant 24-48h.
QUÍMICS.
Es basen en la utilització de substàncies químiques que canvien de color quan s’assoleix una determinada temperatura, en un temps d’exposició, a una determinada pressió o cert grau d’humitat, depenent del tipus d’indicador utilitzat.
• FÍSICS.
Son iniciadors incorporats a l’esterilitzador que permeten visualitzar si l’equip ha assolit els paràmetres exigits en el procès (pressió, el temps i la temperatura).
MÈTODES D’ESTERILITZACIÓ QUÍMICS.
GLUTARALDÈHID.
Desinfectant amb efecte esterilitzant ( s’ha de deixar 10 hores al 2% ).
Àc. Paracètic
l’àcid peracètic respon a la fórmula CH3CO3H i es produeix per la reacció de l’àcid acètic amb el peròxid d’hidrogen.
3.2. Esterilització
QUÍMICS
No és una forma d’esterilització recomanada en odontologia, ja que la major part dels articles poden ser esterilitzats en autoclau, i l’ús d’agents químics, a més de ser tòxics em la major part dels casos, produeix residus tòxics que s’han d’eliminar adequadament (això encareix el procés).
FÍSICS
Es basen en la combinació dels efectes del temps, temperatura i pressió. Segons el tipus de calor utilirzat:
CALOR HUMIDA
CALOR SECA
Procediment pel qual es destrueixen totes les formes de vida d’un objecte o material, incloses les espores. L’esterilització és absoluta, es a dir, no admet grau.
CLASSIFICACIÓ del MATERIAL segons les POSSIBILITATS de DESINFECCIÓ. CRÍTIC Corresponen a instruments quirúrgics punxants o tallants o que penetren en els teixits tous o durs de la cavitat bucal o estan en conatcte amb sang i saliva .Esterilitzar sempre (autoclau). Ex: sondes,forceps, bisturis, tisores, freses... SEMI- CRÍTIC Material que no penetra en les mucoses, però poden estar amb contacte amb elles o exposades a saliva o sang. Tenen baixa probabilitat de contaminar-se Ha de ser esterilitzat o desinfecció d’alt nivell (en cas de productes termolàbils). Ex: alicates d’ortodòncia, turbina, contraangle, peça de mà, miralls NO CRÍTIC No s’introdueix en la boca del pacient. Desinfecció de baix nivell. Ex: aparells RX, ulleres protectores, superfícies treball...
Els materials es classifiquen en tres categories d’acord al risc potencial que tenen aquests de produïr infecció en els pacients: • - material crític. • - material semicrític. • - material no crític.
Les superfícies de l'entorn dental poden estar contaminades per el contacte directe i indirecte.
