カテゴリー 全て

によって Andreu Gumbau Àvila 7か月前.

65

Sistemes nerviòs, endocrí i reproductiu

El sistema endocrí regula diversas funciones corporales a través de la secreción de hormonas. Entre las glándulas endocrinas más relevantes se encuentran las glándulas suprarrenales, tiroides, hipotalámicas, hipofisiarias y sexuales.

Sistemes nerviòs, endocrí i reproductiu

Sistemes nerviòs, endocrí i reproductiu

EL SISTEMA REPRODUCTOR

APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ
APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ

Fimosi:

Recomanació:

Intervenció quirúrgica si persisteix.

Incapacitat de retraure el prepuci.

Circumcisió:

Possibles beneficis:

Reducció de riscos d'infeccions i malalties.

Extirpació total o parcial del prepuci.

Cobrir l'extrem terminal amb el gland.

Formats per teixit erèctil.

Semen:

Transport, nutrients i protecció per a espermatozoides.

Barreja d'espermatozoides i líquid seminal.

Glàndules bulbouretrals:

Secretar mucositat per lubricació.

Secreció de líquid alcalí per protegir espermatozoides.

Tamany similar al d'un pèsol, sota la pròstata.

Pròstata:

Hipertròfia prostàtica benigna:

Creixement que pot comprimir la uretra.

Secretar líquid lletós per al semen.

Glàndula única en forma de castanya.

Vesícules seminals:

Secretar líquid alcalí per neutralitzar acidesa.

Estructures amb forma de bossa.

Uretra:

Conducte terminal per semen i orina.

Conducte ejaculador:

Desembocadura en la uretra.

Recepció d'espermatozoides i secrecions.

Conducte deferent:

Vasectomia:

Evitar arribada d'espermatozoides al semen.

Secció dels conductes deferents.

Transport d'espermatozoides cap a la uretra.

Connecta l'epidídim amb la uretra.

Epidídim:

Impulsió cap al conducte deferent.

Òrgan en forma de coma darrere de cada testicle.

Producció d'andrògens.

Espermatogènesi.

Desenvolupament:

Baixada cap a l'escrot al setè mes d'embaràs.

Prop dels ronyons inicialment.

Glàndules ovalades a l'escrot.

Escrot:

Funció:

Resposta a temperatures.

Mantenir temperatura per la producció d'espermatozoides.

Descripció:

Divisió interna en dos sacs amb un testicle cadascun.

Bossa de pell separada en dos parts.

Funcions:

Penis:

Sosté els testicles.

Alliberament d'espermatozoides.

Glàndules sexuals accessòries:

Secreció majoritària del líquid seminal.

Sistema de conductes:

Conducció d'espermatozoides a l'exterior.

Maduració d'espermatozoides.

Transport i emmagatzematge d'espermatozoides.

Testicles:

Producció d'espermatozoides i andrògens.

El cicle reproductor femení

4. Fase postovulatòria

Fenòmens en l’úter: la progesterona i els estrògens fan que les parets de l’úter augmentin de gruix.

Fenòmens en els ovaris: el fol·licle alliberat es converteix en el cos luti, que secreta estrògens i progesterona.

Va des de l’ovulació fins a l’inici d’una nova menstruació.

3. Ovulació

L’òvul es desplaça cap a la trompa de Fal·lopi.

Es produeix al voltant del dia 14, en un cicle de 28 dies.

2. Fase preovulatòria

Fenòmens en l’úter: els estrògens alliberats estimulen la reparació de l’endometri, que anirà augmentant de gruix.

Fenòmens en els ovaris: un dels fol·licles es converteix en el fol·licle dominant, que secreta estrògens.

Va des del final de la menstruació fins a l’ovulació. En un cicle de 28 dies, pot durar de 6 a 13 dies.

1. Fase menstrual (menstruació)

Fenòmens en l’úter: la membrana interna de l’úter (endometri) que havia augmentat de gruix durant l’última fase del cicle, es descama.

Fenòmens en els ovaris: diversos fol·licles es comencen a desenvolupar.

Dura aproximadament els primers 5 dies del cicle.

El cicle reproductor femení habitualment és de 24 a 35 dies. Per facilitar les explicacions, considerarem un cicle de 28 dies, dividit en 4 fases:

El cicle uterí (menstrual) comprèn els canvis que experimenta l’úter quan es prepara per l’arribada d’un òvul fecundat.

El cicle ovàric comprèn la sèrie de fenòmens que es produeixen en els ovaris durant i després de la maduració d’un ovòcit.

Durant l’edat fèrtil, les dones no embarassades experimenten uns canvis cíclics en els ovaris i en l’úter.

Glàndules mamàries

Producció i sortida de llet

Lòbuls i alvèols: glàndules secretores de llet

Mugró i conductes galactòfors

Vulva

Perineu i episiotomia durant el part

Mont de Venus, llavis majors i menors, clítoris

Vagina

Himen: capa prima de teixit

Canal de part i recepció del penis

Úter

Prolapse uterí i histerectomia

Moc cervical: protecció i suport per als espermatozoides

Fons, cos i coll

Implantació de l'òvul fecundat i desenvolupament fetal

Trompes de Fal·lopi

Lligadura de trompes: prevenció de la concepció

Fímbries: "escombran" òvuls cap a la trompa

Transport d'òvuls i fecundació

Ovaris

Quists d'ovari: sacs ple de líquid

Ovulació: alliberament d'òvul madur

Fol·licles contenen ovòcits primaris

Producció d'òvuls i hormones (estrògens i progesterona)

Forma similar a una ametlla

EL SISTEMA ENDOCRÍ

Fisiopatologia endocrina
Hormones sexuals

Hipogonadisme secundari

Causes: lesió a la hipòfisi, anomalies genètiques, etc.

Hipogonadisme primari

Causes: trastorns autoimmunes, genètics, etc.

Mal funcionament de les glàndules

Hormones suprarrenals

Malaltia d’Addison

Tractament: administració de fàrmacs corticoides.

Símptomes: letargia, nàusees, etc.

Causa: dany a l’escorça suprarenal

Síndrome de Cushing

Símptomes: obesitat central, debilitat muscular, etc.

Hormones tiroidals

Hipotiroïdisme

Tractament: administració d'hormones tiroïdals.

Símptomes: intolerància al fred, pèrdua de la gana, etc.

Causa comuna: tiroïditis

Hipertiroïdisme

Tractament: fàrmacs, cirurgia, radioteràpia.

Símptomes: intolerància a la calor, augment de la sudoració, etc.

Causa: malaltia de Graves-Basedow

Hormones hipotalàmiques i hipofisiàries

Alteracions hormones de la hipòfisi

Diabetis insípida

Síndrome de secreció inadequada de l'hormona antidiürètica

Deficiència de l'hormona del creixement

Gigantisme i acromegàlia

Hipòfisi: alteracions generals

Síndrome de Sheehan

Tumors de la hipòfisi o adenomes hipofisiaris

Causes comunes: cirurgia, traumatismes, tumors i radiació.

Les hormones controlen altres glàndules i diverses funcions, una alteració pot tenir efectes en cascada.

Fisiologia endocrina
Mecanismes d'acció

Secreció neurocrina

Secreció endocrina

Secreció paracrina

Secreció autocrina

Estímuls

Característiques físiques

Diferents substàncies

Altres hormones

Estímuls externs

Sistema nerviós

Pressió atmosfèrica

Llum

Temperatura

Naturalesa química

Hormones lipídiques

Eicosanoides

Prostaglandines

Esteroides

Corticosteroides

Progesterona

Testosterona

Hormones peptídiques

Polipèptids

Hormona del creixement

Oligopèptids

Vasopressina

Derivades d'aminoàcids

Triptòfan

Tiroxina

Tirosina

Catecolamines

Glàndules endocrines
Situades en diferents parts del cos. Secreten diferents hormones reguladores de les funcions corporals.

Altres òrgans endocrins

Pàncrees: Insulina i Glucagó per regular la glucosa en sang.

Ronyons, fetge, estomac, cor, músculs estriats, teixits adiposos i pell.

Gònades

Producció d'hormones sexuals.

Testicles (andrògens) i ovaris (estrògens i progesterona).

Glàndula pineal

Secreta melatonina per regular el cicle son-vigília.

Situada a l'interior del cervell.

Glàndules suprarrenals

Medul·la: Alliberament d'adrenalina i noradrenalina en situacions d'estrès.

Escorça: Secreció d'hormones esteroides.

Situades sobre els ronyons, forma triangular.

Glàndules paratiroides

Secreta PTH per regular nivells de calci en sang.

Quatre glàndules a la part posterior de la tiroide.

Glàndula tiroide

Regulació del metabolisme i funcions vitals.

Producció d'hormones: T3, T4 i Calcitonina.

Situada al coll, per sota de la laringe.

La hipòfisi

Dividida en tres lòbuls:

Lòbul anterior: Segrega diverses hormones.

Hipòfisi mèdia: Secreta melatropina.

Lòbul posterior: Emmagatzema ADH i Oxitocina.

Glàndula endocrina a la base del cervell, sota l'hipotàlem.

L'hipotàlem

Hormones: ADH i Oxitocina.

Sintetitza i secreta hormones en resposta a estímuls del sistema nerviós.

Ubicat al cervell, nexe entre el sistema nerviós i endocrí.

Hormones: Missatgers químics transportats per la sang que actuen sobre òrgans i teixits (òrgans diana).
Funcions de les hormones:

Regular el creixement, desenvolupament, reproducció i envelliment.

Mantenir l'homeòstasi.

Responsabilitat conjunta amb el sistema nerviós en la regulació i coordinació de funcions corporals.

EL SISTEMA NERVIÓS

Format per una xarxa de cèl·lules especialitzades que perceben, transmeten i processen informació.
Fisiopatologia dels sentits

El Tacte

Analgèsia

Hipoalgèsia

Hiperalgèsia

Al·lodinia

Hipoàfia

Hiperàfia

Hipoestèsia

Hiperestèsia

El Gust

Hipergèusia

Hipogèusia

Disgèusia

Agèusia

L'Olfacte

Hipòsmia

Anòsmia

L'Oïda

Hipoacúsia

Perforació del Timpà

Causes: Infeccions, sorolls forts, elements estranys, canvis en la pressió de l'aire, cops a l'orella.

Mixta

Neurosensorial

De conducció

Ametropies o Defectes de l'ull

Altres Problemes de la Visió

Cataractes

Daltonisme

Mussol

Conjuntivitis

Glaucoma

Estrabisme

Presbícia (vista cansada)

Causes: Pèrdua d'elasticitat del múscul ciliar o cristal·lí.

Dificultat progressiva per enfocar objectes propers.

Astigmatisme

Causes: Canvis en la forma esfèrica de la còrnia, degeneració de la conjuntiva, cicatrius a la còrnia.

Incapacitat de l'ull per veure una imatge totalment nítida.

Hipermetropia

Correcció: Lent convexa.

Causes: Globus ocular massa curt o cristal·lí més prim del normal.

Les persones amb hipermetropia poden veure els objectes llunyans amb nitidesa, però tenen dificultats per enfocar els objectes propers.

Miopia

Correcció: Lent còncava.

Causes: Globus ocular massa llarg o cristal·lí més gruixut del normal.

Les persones amb miopia poden veure els objectes propers amb nitidesa, però tenen dificultats per veure els objectes llunyans.

Els sentits

Video sobre els sentits: Tenim més de 5 sentits?

El tacte

Tipus de receptors:

Corpuscle de Pacini: pressió

Corpuscles de Krause: fred

Corpuscle de Ruffini: calor

Corpuscles de Meissner: sensibilitat fina

Terminacions nervioses lliures:

Dolor

Distribució de receptors per la pell i mucoses.

Hipodermis

Dermis

Epidermis

Informació sobre qualitats dels objectes.

El gust

Sensibilitat de la llengua a diferents gustos.

Tipus de gustos i combinacions.

Umami

Dolç

Amarg

Salat

Àcid

Anatomia: botons gustatius, papil·les gustatives, cèl·lules receptors, cilis gustatius.

Percepció de sabors.

L'olfacte

Condicions per percebre olors.

Anatomia: pituïtària groga, receptors olfactius, nervis cranials.

Percepció d’olors.

L'oïda

Fisiologia: vibració del timpà, transmissió de vibracions sonores, estimulació de receptors acústics, interpretació cerebral.

Anatomia:

Oïda interna

Còclea

Aparell vestibular

Oïda mitjana

Trompa d’Eustaqui

Estrep

Enclusa

Martell

Oïda externa

Conducte auditiu extern

Pavelló auricular

Audició i equilibri corporal.

La vista

Fisiologia: captació de l’energia lluminosa, transformació en senyal elèctric, interpretació cerebral.

Altres estructures: nervi òptic, disc òptic, macula lútia

Líquids: humor vitri, humor aquós

Anatomia del globus ocular:

Retina

Bastons

Cons

Cristal·lí

Úvea

Iris

Coroides

Escleròtica

Percepció de la llum, els colors, les formes i les distàncies.

En què consisteix

Els estímuls externs que capta i processa el sistema nerviós permeten la relació i la interacció amb el medi.

Fisiopatologia

Patologia tumoral

Tumors del sistema nerviós

Símptomes generals

Símptomes focals

Infeccions i inflamacions

Meningitis

Signes d'irritació de les meninges

Tipus

Encefalitis

Tractament

Símptomes

Alteracions de la transmissió nerviosa

Neuropaties perifèriques

Diverses causes: Infeccions, compressió nerviosa, etc.

Esclerosi múltiple

Causa desconeguda

Dany a la beina de mielina

Malalties neurodegeneratives

Altres malalties degeneratives

Malaltia de Huntington

Atàxia de Friedreich

Atrofia muscular espinal (AME)

Demència amb cossos de Lewy

Esclerosi lateral amiotròfica (ELA)

Malaltia de Parkinson

Quadre clínic

Alteracions de la marxa i la postura

Bradicinèsia

Rigidesa muscular

Tremolor

Malaltia d’Alzheimer

Fases

Final: Immobilitat, pèrdua total de comunicació

Intermèdia: Pèrdua d’autonomia, dificultats comunicatives

Inicial: Dificultats de memòria, canvis de personalitat

Cefalees

Tipus segons origen

Secundàries: Traumatismes, alteracions vasculars, etc.

Primàries: Cefalea tensional, migranya

Manifestacions

Alteracions motores

Paràlisis

En els músculs

Transmissió dels missatges

Producció de missatges pel cervell

Convulsions

Crisi comicial/epilèptica

Predisposició a epilèpsia

Manifestació clínica

Alteracions de la consciència

Coma

Intoxicacions

Trastorns metabòlics

Lesions orgàniques

Lesions en el SNC

Interrupció impulsos nerviosos distals

Símptomes progressius

Deixen de rebre impulsos nerviosos

Conseqüències greus o letals

Tumors

Infeccions

Falta de reg sanguini

Traumatismes

Hemorràgies

Fisiologia

La sinapsis

Tipus de sinapsis

Sinapsi elèctrica

Ions

Sinapsi química

Neurotransmissors

Comunicació entre neurones

Sinapsi

Espai sinàptic

Transmissió

Integració de l'impuls nerviós

Resposta a un òrgan efector amb neurones efectores

Centre nerviós (encèfal o medul·la espinal)

Transmissió de l'impuls nerviós

Polarització

De dendrita a axó

Captació d'estímuls

Traducció de l'estímul en impuls nerviós

Neurones sensorials

Components:

Cèl·lules de la glia

No s'anomenen al temari però són molt importants per al funcionament del sistema nerviós. Deixo un video que tracta aquesta part del SN que de vegades oblidem.

Sistema nerviós perifèric (SNP)

El sistema nerviós perifèric

Divisions

Relació entre SN somàtic i SN autònom

Exemple: augment de l'activitat muscular -> adaptacions internes

Sistema nerviós autònom

Subdivisions

Exemples d'efectes oposats

Bronquis: SNS -> broncodilatació, SNP -> broncoconstricció

Cor: SNS -> augmenta freqüència cardíaca, SNP -> disminueix

Sistema nerviós parasimpàtic (SNP)

Sistema nerviós simpàtic (SNS)

Actua de forma involuntària i inconscient

Regula l’activitat de les vísceres i glàndules de secreció

Sistema nerviós somàtic

Regula moviments voluntaris

El sistema nerviós perifèric està format per nervis, ganglis i receptors sensorials.

Receptors sensorials

Estructures especialitzades en captar sensacions

Ganglis

Agrupacions de cossos de neurones fora del SN central

Els nervis

Tipus de cèl·lules nervioses: neurones sensorials i motores

Funció: transporten missatges entre encèfal, medul·la i organism

Envoltats per perineuri i epineuri

Agrupats en fibres nervioses

Estructura en forma de cordó de àxons

Sistema nerviós central (SNC)

Protecció del SNC

Líquid cefaloraquidi

Espais epidural i subaracnoide

Meninges

Piamàter

Aracnoide

Duramàter

La medul·la espinal

Centres nerviosos reflexos

Funcions de transmissió

Origens i recorregut

El tronc encefàlic

Components

Bulb raquidi

Protuberància anular

Mesencèfal

Funcions involuntàries

Connexió entre l'encèfal i la medul·la espinal

El cerebel

Ubicació

Manteniment del to muscular i l'equilibri

Integració de moviments voluntaris

Funcions de l'hipotàlem

Funcions dels ganglis basals

Control de músculs

Funcions

Àrees de funcions intel·lectuals

Àrea del llenguatge (=àrea de Broca)

Àrees sensitives

Àrees motores

L'encèfal

Fisiopatologia neurologica i endocrina

El cervell

Ganglis basals, tàlem, hipotàlem

Substància blanca a l'interior

Substància gris a l'escorça cerebral

Divisió en 4 lòbuls: frontal, parietal, temporal, occipital

Divisió en 2 hemisferis: dret i esquerre

Part més voluminosa de l’encèfal