por Andreu Gumbau Àvila 8 meses atrás
74
Mais informações
Fimosi:
Recomanació:
Intervenció quirúrgica si persisteix.
Incapacitat de retraure el prepuci.
Circumcisió:
Possibles beneficis:
Reducció de riscos d'infeccions i malalties.
Extirpació total o parcial del prepuci.
Cobrir l'extrem terminal amb el gland.
Formats per teixit erèctil.
Semen:
Transport, nutrients i protecció per a espermatozoides.
Barreja d'espermatozoides i líquid seminal.
Glàndules bulbouretrals:
Secretar mucositat per lubricació.
Secreció de líquid alcalí per protegir espermatozoides.
Tamany similar al d'un pèsol, sota la pròstata.
Pròstata:
Hipertròfia prostàtica benigna:
Creixement que pot comprimir la uretra.
Secretar líquid lletós per al semen.
Glàndula única en forma de castanya.
Vesícules seminals:
Secretar líquid alcalí per neutralitzar acidesa.
Estructures amb forma de bossa.
Uretra:
Conducte terminal per semen i orina.
Conducte ejaculador:
Desembocadura en la uretra.
Recepció d'espermatozoides i secrecions.
Conducte deferent:
Vasectomia:
Evitar arribada d'espermatozoides al semen.
Secció dels conductes deferents.
Transport d'espermatozoides cap a la uretra.
Connecta l'epidídim amb la uretra.
Epidídim:
Impulsió cap al conducte deferent.
Òrgan en forma de coma darrere de cada testicle.
Producció d'andrògens.
Espermatogènesi.
Desenvolupament:
Baixada cap a l'escrot al setè mes d'embaràs.
Prop dels ronyons inicialment.
Glàndules ovalades a l'escrot.
Escrot:
Funció:
Resposta a temperatures.
Mantenir temperatura per la producció d'espermatozoides.
Descripció:
Divisió interna en dos sacs amb un testicle cadascun.
Bossa de pell separada en dos parts.
Funcions:
Penis:
Sosté els testicles.
Alliberament d'espermatozoides.
Glàndules sexuals accessòries:
Secreció majoritària del líquid seminal.
Sistema de conductes:
Conducció d'espermatozoides a l'exterior.
Maduració d'espermatozoides.
Transport i emmagatzematge d'espermatozoides.
Testicles:
Producció d'espermatozoides i andrògens.
El cicle reproductor femení
4. Fase postovulatòria
Fenòmens en l’úter: la progesterona i els estrògens fan que les parets de l’úter augmentin de gruix.
Fenòmens en els ovaris: el fol·licle alliberat es converteix en el cos luti, que secreta estrògens i progesterona.
Va des de l’ovulació fins a l’inici d’una nova menstruació.
3. Ovulació
L’òvul es desplaça cap a la trompa de Fal·lopi.
Es produeix al voltant del dia 14, en un cicle de 28 dies.
2. Fase preovulatòria
Fenòmens en l’úter: els estrògens alliberats estimulen la reparació de l’endometri, que anirà augmentant de gruix.
Fenòmens en els ovaris: un dels fol·licles es converteix en el fol·licle dominant, que secreta estrògens.
Va des del final de la menstruació fins a l’ovulació. En un cicle de 28 dies, pot durar de 6 a 13 dies.
1. Fase menstrual (menstruació)
Fenòmens en l’úter: la membrana interna de l’úter (endometri) que havia augmentat de gruix durant l’última fase del cicle, es descama.
Fenòmens en els ovaris: diversos fol·licles es comencen a desenvolupar.
Dura aproximadament els primers 5 dies del cicle.
El cicle reproductor femení habitualment és de 24 a 35 dies. Per facilitar les explicacions, considerarem un cicle de 28 dies, dividit en 4 fases:
El cicle uterí (menstrual) comprèn els canvis que experimenta l’úter quan es prepara per l’arribada d’un òvul fecundat.
El cicle ovàric comprèn la sèrie de fenòmens que es produeixen en els ovaris durant i després de la maduració d’un ovòcit.
Durant l’edat fèrtil, les dones no embarassades experimenten uns canvis cíclics en els ovaris i en l’úter.
Glàndules mamàries
Producció i sortida de llet
Lòbuls i alvèols: glàndules secretores de llet
Mugró i conductes galactòfors
Vulva
Perineu i episiotomia durant el part
Mont de Venus, llavis majors i menors, clítoris
Vagina
Himen: capa prima de teixit
Canal de part i recepció del penis
Úter
Prolapse uterí i histerectomia
Moc cervical: protecció i suport per als espermatozoides
Fons, cos i coll
Implantació de l'òvul fecundat i desenvolupament fetal
Trompes de Fal·lopi
Lligadura de trompes: prevenció de la concepció
Fímbries: "escombran" òvuls cap a la trompa
Transport d'òvuls i fecundació
Ovaris
Quists d'ovari: sacs ple de líquid
Ovulació: alliberament d'òvul madur
Fol·licles contenen ovòcits primaris
Producció d'òvuls i hormones (estrògens i progesterona)
Forma similar a una ametlla
Hipogonadisme secundari
Causes: lesió a la hipòfisi, anomalies genètiques, etc.
Hipogonadisme primari
Causes: trastorns autoimmunes, genètics, etc.
Mal funcionament de les glàndules
Malaltia d’Addison
Tractament: administració de fàrmacs corticoides.
Símptomes: letargia, nàusees, etc.
Causa: dany a l’escorça suprarenal
Síndrome de Cushing
Símptomes: obesitat central, debilitat muscular, etc.
Hipotiroïdisme
Tractament: administració d'hormones tiroïdals.
Símptomes: intolerància al fred, pèrdua de la gana, etc.
Causa comuna: tiroïditis
Hipertiroïdisme
Tractament: fàrmacs, cirurgia, radioteràpia.
Símptomes: intolerància a la calor, augment de la sudoració, etc.
Causa: malaltia de Graves-Basedow
Alteracions hormones de la hipòfisi
Diabetis insípida
Síndrome de secreció inadequada de l'hormona antidiürètica
Deficiència de l'hormona del creixement
Gigantisme i acromegàlia
Hipòfisi: alteracions generals
Síndrome de Sheehan
Tumors de la hipòfisi o adenomes hipofisiaris
Causes comunes: cirurgia, traumatismes, tumors i radiació.
Les hormones controlen altres glàndules i diverses funcions, una alteració pot tenir efectes en cascada.
Secreció neurocrina
Secreció endocrina
Secreció paracrina
Secreció autocrina
Característiques físiques
Diferents substàncies
Altres hormones
Estímuls externs
Sistema nerviós
Pressió atmosfèrica
Llum
Temperatura
Hormones lipídiques
Eicosanoides
Prostaglandines
Esteroides
Corticosteroides
Progesterona
Testosterona
Hormones peptídiques
Polipèptids
Hormona del creixement
Oligopèptids
Vasopressina
Derivades d'aminoàcids
Triptòfan
Tiroxina
Tirosina
Catecolamines
Altres òrgans endocrins
Pàncrees: Insulina i Glucagó per regular la glucosa en sang.
Ronyons, fetge, estomac, cor, músculs estriats, teixits adiposos i pell.
Gònades
Producció d'hormones sexuals.
Testicles (andrògens) i ovaris (estrògens i progesterona).
Glàndula pineal
Secreta melatonina per regular el cicle son-vigília.
Situada a l'interior del cervell.
Glàndules suprarrenals
Medul·la: Alliberament d'adrenalina i noradrenalina en situacions d'estrès.
Escorça: Secreció d'hormones esteroides.
Situades sobre els ronyons, forma triangular.
Glàndules paratiroides
Secreta PTH per regular nivells de calci en sang.
Quatre glàndules a la part posterior de la tiroide.
Glàndula tiroide
Regulació del metabolisme i funcions vitals.
Producció d'hormones: T3, T4 i Calcitonina.
Situada al coll, per sota de la laringe.
La hipòfisi
Dividida en tres lòbuls:
Lòbul anterior: Segrega diverses hormones.
Hipòfisi mèdia: Secreta melatropina.
Lòbul posterior: Emmagatzema ADH i Oxitocina.
Glàndula endocrina a la base del cervell, sota l'hipotàlem.
L'hipotàlem
Hormones: ADH i Oxitocina.
Sintetitza i secreta hormones en resposta a estímuls del sistema nerviós.
Ubicat al cervell, nexe entre el sistema nerviós i endocrí.
Regular el creixement, desenvolupament, reproducció i envelliment.
Mantenir l'homeòstasi.
El Tacte
Analgèsia
Hipoalgèsia
Hiperalgèsia
Al·lodinia
Hipoàfia
Hiperàfia
Hipoestèsia
Hiperestèsia
El Gust
Hipergèusia
Hipogèusia
Disgèusia
Agèusia
L'Olfacte
Hipòsmia
Anòsmia
L'Oïda
Hipoacúsia
Perforació del Timpà
Causes: Infeccions, sorolls forts, elements estranys, canvis en la pressió de l'aire, cops a l'orella.
Mixta
Neurosensorial
De conducció
Ametropies o Defectes de l'ull
Altres Problemes de la Visió
Cataractes
Daltonisme
Mussol
Conjuntivitis
Glaucoma
Estrabisme
Presbícia (vista cansada)
Causes: Pèrdua d'elasticitat del múscul ciliar o cristal·lí.
Dificultat progressiva per enfocar objectes propers.
Astigmatisme
Causes: Canvis en la forma esfèrica de la còrnia, degeneració de la conjuntiva, cicatrius a la còrnia.
Incapacitat de l'ull per veure una imatge totalment nítida.
Hipermetropia
Correcció: Lent convexa.
Causes: Globus ocular massa curt o cristal·lí més prim del normal.
Les persones amb hipermetropia poden veure els objectes llunyans amb nitidesa, però tenen dificultats per enfocar els objectes propers.
Miopia
Correcció: Lent còncava.
Causes: Globus ocular massa llarg o cristal·lí més gruixut del normal.
Les persones amb miopia poden veure els objectes propers amb nitidesa, però tenen dificultats per veure els objectes llunyans.
Video sobre els sentits: Tenim més de 5 sentits?
El tacte
Tipus de receptors:
Corpuscle de Pacini: pressió
Corpuscles de Krause: fred
Corpuscle de Ruffini: calor
Corpuscles de Meissner: sensibilitat fina
Terminacions nervioses lliures:
Dolor
Distribució de receptors per la pell i mucoses.
Hipodermis
Dermis
Epidermis
Informació sobre qualitats dels objectes.
El gust
Sensibilitat de la llengua a diferents gustos.
Tipus de gustos i combinacions.
Umami
Dolç
Amarg
Salat
Àcid
Anatomia: botons gustatius, papil·les gustatives, cèl·lules receptors, cilis gustatius.
Percepció de sabors.
L'olfacte
Condicions per percebre olors.
Anatomia: pituïtària groga, receptors olfactius, nervis cranials.
Percepció d’olors.
L'oïda
Fisiologia: vibració del timpà, transmissió de vibracions sonores, estimulació de receptors acústics, interpretació cerebral.
Anatomia:
Oïda interna
Còclea
Aparell vestibular
Oïda mitjana
Trompa d’Eustaqui
Estrep
Enclusa
Martell
Oïda externa
Conducte auditiu extern
Pavelló auricular
Audició i equilibri corporal.
La vista
Fisiologia: captació de l’energia lluminosa, transformació en senyal elèctric, interpretació cerebral.
Altres estructures: nervi òptic, disc òptic, macula lútia
Líquids: humor vitri, humor aquós
Anatomia del globus ocular:
Retina
Bastons
Cons
Cristal·lí
Úvea
Iris
Coroides
Escleròtica
Percepció de la llum, els colors, les formes i les distàncies.
En què consisteix
Els estímuls externs que capta i processa el sistema nerviós permeten la relació i la interacció amb el medi.
Patologia tumoral
Tumors del sistema nerviós
Símptomes generals
Símptomes focals
Infeccions i inflamacions
Meningitis
Signes d'irritació de les meninges
Tipus
Encefalitis
Tractament
Símptomes
Alteracions de la transmissió nerviosa
Neuropaties perifèriques
Diverses causes: Infeccions, compressió nerviosa, etc.
Esclerosi múltiple
Causa desconeguda
Dany a la beina de mielina
Malalties neurodegeneratives
Altres malalties degeneratives
Malaltia de Huntington
Atàxia de Friedreich
Atrofia muscular espinal (AME)
Demència amb cossos de Lewy
Esclerosi lateral amiotròfica (ELA)
Malaltia de Parkinson
Quadre clínic
Alteracions de la marxa i la postura
Bradicinèsia
Rigidesa muscular
Tremolor
Malaltia d’Alzheimer
Fases
Final: Immobilitat, pèrdua total de comunicació
Intermèdia: Pèrdua d’autonomia, dificultats comunicatives
Inicial: Dificultats de memòria, canvis de personalitat
Cefalees
Tipus segons origen
Secundàries: Traumatismes, alteracions vasculars, etc.
Primàries: Cefalea tensional, migranya
Manifestacions
Alteracions motores
Paràlisis
En els músculs
Transmissió dels missatges
Producció de missatges pel cervell
Convulsions
Crisi comicial/epilèptica
Predisposició a epilèpsia
Manifestació clínica
Alteracions de la consciència
Coma
Intoxicacions
Trastorns metabòlics
Lesions orgàniques
Lesions en el SNC
Interrupció impulsos nerviosos distals
Símptomes progressius
Deixen de rebre impulsos nerviosos
Conseqüències greus o letals
Tumors
Infeccions
Falta de reg sanguini
Traumatismes
Hemorràgies
La sinapsis
Tipus de sinapsis
Sinapsi elèctrica
Ions
Sinapsi química
Neurotransmissors
Comunicació entre neurones
Sinapsi
Espai sinàptic
Transmissió
Integració de l'impuls nerviós
Resposta a un òrgan efector amb neurones efectores
Centre nerviós (encèfal o medul·la espinal)
Transmissió de l'impuls nerviós
Polarització
De dendrita a axó
Captació d'estímuls
Traducció de l'estímul en impuls nerviós
Neurones sensorials
Components:
Cèl·lules de la glia
No s'anomenen al temari però són molt importants per al funcionament del sistema nerviós. Deixo un video que tracta aquesta part del SN que de vegades oblidem.
Sistema nerviós perifèric (SNP)
El sistema nerviós perifèric
Divisions
Relació entre SN somàtic i SN autònom
Exemple: augment de l'activitat muscular -> adaptacions internes
Sistema nerviós autònom
Subdivisions
Exemples d'efectes oposats
Bronquis: SNS -> broncodilatació, SNP -> broncoconstricció
Cor: SNS -> augmenta freqüència cardíaca, SNP -> disminueix
Sistema nerviós parasimpàtic (SNP)
Sistema nerviós simpàtic (SNS)
Actua de forma involuntària i inconscient
Regula l’activitat de les vísceres i glàndules de secreció
Sistema nerviós somàtic
Regula moviments voluntaris
El sistema nerviós perifèric està format per nervis, ganglis i receptors sensorials.
Receptors sensorials
Estructures especialitzades en captar sensacions
Ganglis
Agrupacions de cossos de neurones fora del SN central
Els nervis
Tipus de cèl·lules nervioses: neurones sensorials i motores
Funció: transporten missatges entre encèfal, medul·la i organism
Envoltats per perineuri i epineuri
Agrupats en fibres nervioses
Estructura en forma de cordó de àxons
Sistema nerviós central (SNC)
Protecció del SNC
Líquid cefaloraquidi
Espais epidural i subaracnoide
Meninges
Piamàter
Aracnoide
Duramàter
La medul·la espinal
Centres nerviosos reflexos
Funcions de transmissió
Origens i recorregut
El tronc encefàlic
Components
Bulb raquidi
Protuberància anular
Mesencèfal
Funcions involuntàries
Connexió entre l'encèfal i la medul·la espinal
El cerebel
Ubicació
Manteniment del to muscular i l'equilibri
Integració de moviments voluntaris
Funcions de l'hipotàlem
Funcions dels ganglis basals
Control de músculs
Funcions
Àrees de funcions intel·lectuals
Àrea del llenguatge (=àrea de Broca)
Àrees sensitives
Àrees motores
L'encèfal
Fisiopatologia neurologica i endocrina
El cervell
Ganglis basals, tàlem, hipotàlem
Substància blanca a l'interior
Substància gris a l'escorça cerebral
Divisió en 4 lòbuls: frontal, parietal, temporal, occipital
Divisió en 2 hemisferis: dret i esquerre
Part més voluminosa de l’encèfal
